dissabte, 23 de juliol del 2016

Culfreda NW (3031 mts.), Culfreda Central (3027 mts.), Culfreda NE (3032 mts.) i Pic de Cauarère (2902 mts.)



L'última vegada que vaig fer aquests cims va ser l'any 2004 amb el Xavier Martí i el Juan Carlos Vizcaíno a punt de marxar amb el Juan Carlos cap al Shishapagma (8013 mts.).
Avui 14 anys després repetim cims amb la Teresa tot i que el temps no ha estat tan bo com aquell dia del 2004.
Sortim del Refugi de Tabernés (1700 mts.) direcció nord, creuem per un pont de formigó el riu Cinqueta de la Pez i iniciem la pujada amb forta inclinació, aquest camí està molt ben marcat per què és un PR amb colors blanc i groc. Passem al costat de la Cabana de Culrueba i en pocs minuts arribem al Vado de Bachimala. Aquí trobem la desviació a mà esquerra (sentit ascendent) cap al Puerto de la Madera, a partir d'aquí el camí comença a pujar amb molta inclinació i tot i la fresca del matí ja fem la primera suada del dia.
Durant aquest tram hem avançat a sis persones en tres grups diferents, fins a la cota 2100 el camí transita pel mig del bosc, a partir d'aquest punt el bosc desapareix però el pendent es suavitza i inicia un franqueig a buscar el Puerto de la Madera.
Quan arribem a la cota 2400 en lloc de seguir cap al Puerto de la Madera, agafem a mà dreta i per un terreny herbós primer i després de pedra arribem al Puerto de Cauarère (2524 mts.), hem trigat 2 hores 10 minuts fins a arribar aquest coll des del cotxe, aprofitem per beure una mica, hem fet els quasi 900 metres de desnivell sense parar.
La visió que tenim de la part superior no és massa optimista, ja que tenim núvols i la boira uns 100 metres per damunt nostre, sortim del Puerto de Cauarère per un sender ben marcat i en pocs minuts ens veiem dins la boira, de moment podem continuar, més amunt ja veurem. A mesura que anem pujant el sender desapareix i dóna pas a una fàcil aresta de roca humida, anem seguint les fites el millor que podem, per davant nostre no hi ha ningú. 
Arribem al primer cim de la jornada, el Pic de Cauarère (2902 mts.), la boira ara és més espessa, per sort anem trobant fites que ens permeten continuar amb seguretat, des del cim iniciem una baixada fins al coll (2853 mts.) a partir d'aquest punt iniciem la pujada al primer tresmil. Trobem rastres de sender fins que arribem a un punt on hem de fer el franqueig per la cara sud, després tornem a pujar a l'aresta per arribar al peu d'un petit mur. Hi han fites per l'esquerra però aquest mur té molt bona pinta (II), deixem els pals en aquest punt i continuem grimpant per una roca en bones condicions, quasi sense adonar-nos arribem al primer tresmil de la jornada, Culfreda NW (3031 mts.), fa vent al cim i la temperatura és baixa per l'època que estem, per tant dues fotos i continuem.
Seguim l'aresta i iniciem el descens cap a l'altre cim, si trobem qualsevol dificultat, la passem per la part dreta (Aragó), després de baixar fins a la bretxa (3001 mts.) pugem per l'aresta fins a arribar al segon cim: Culfreda Central (3027 mts.), igual que al cim anterior, un parell de fotos i continuem. Aquest proper cim està més a prop, ja que no hi ha bretxa i en pocs minuts estem al cim del Culfreda NE (3032 mts.).
Tornem pel mateix lloc que hem vingut i al arribar a la bretxa entre el primer i segon tresmil ens creuem amb la parella que hem avançat aquest matí, ens desitgem sort i continuem, passem per l'últim cim i iniciem el descens fins a arribar al Puerto de Cauarère (2524 mts.), continuem uns metres més abaix on aquest matí hem vist que hi havia aigua, aprofitem per fer una bona parada i després continuar cap al cotxe, sortida amb força desnivell, llàstima de la boira que ens ha impedit tenir una de les millors vistes del Pirineu. 


Desnivell: 1605 mts.

Recorregut: 19, 7 Km.

Horari: 8h, 38m.







Refugi de Tabernés (1700 mts.)


Vado de Bachimala (1770 mts.)


En aquest punt ens desviem direcció al Puerto de la Madera (2555 mts.)


El pendent en aquest tram és molt pronunciat.


Al fons i  a la dreta ja es pot veure el Puerto de Cauarère (2524 mts.)


Amb el zoom es veu més a prop.


Arribant al Puerto de Cauarère (2524 mts.)


Als pocs minuts de sortir del Puerto de Cauarère la boira ho envaeix tot.


Aquesta part inicial encara no trobem roca i el sender és força bo.


Poc a poc la roca comença a arribar.


Primeres grimpades, s'ha d'anar en compte per què la roca esta humida.


De moment encara podem pujar amb els pals, més endavant els haurem de guardar per grimpar millor.


Pic de Cauarère o Punta Cabalera (2902 mts.)


Això és el que veiem per continuar direcció al primer tresmil del dia.


Tram de cresta direcció al Culfreda NW.


La boira ens deixa veure molt poc.


La continuació...............


Al fons ja podem veure el primer tresmil del dia.


A punt d'arribar a cim.


Culfreda NW (3031 mts.)


Sembla que vol marxar la boira.


Iniciant la fàcil cresta cap al següent tresmil.


El pla verd central és el lloc on tenim el cotxe.


Amb el zoom es veu millor.


Arribant al segon tresmil de la jornada.


Culfreda Central (3027 mts.)


Entre el segon i el tercer tresmil hi ha poca distància per què quasi no hi ha desnivell.


Culfreda NE (3032 mts.)


Fites al cim.


Baixant del Pic de Cauarère.


La boira a partir de la cota 2600 no vol marxar.


Baixant tenim aquesta visió frontal dels Eriste.


Els dos primers tresmils de la cresta del Bachimala.


Posets amb la seva cresta de Espadas.


Magnífica visió dels Eriste des de la Cabana de Culrueba.

dissabte, 9 de juliol del 2016

Cresta al Pic de Thoumasset (2741 mts.) i Pic del Port de Siguer (2638 mts.)



Aquesta cresta fàcil ja feia temps que la tenia present, sobretot d'ençà que aquest passat hivern vàrem treure el cap al Port de Siguer (2397 mts.).
Volem aprofitar tot el cap de setmana amb la Irene (dissabte cresta, diumenge Tour de France) per això deixem el cotxe a la mateixa cruïlla de la carretera principal cap a Ordino, així ja tenim el lloc per veure els ciclistes diumenge, tot i que hagi de fer 3,5 kilòmetres més.
Quan passen uns minuts de les 6 del matí inicio la sortida, aquests primer kilòmetres per asfalt,  fins que arribo a l'aparcament de Sorteny  (1775 mts.) i agafo el sender molt ben marcat, direcció al Port de Siguer, deixo a la dreta el refugí de Rialb (1995 mts.) i per damunt d'un petit pont travesso el riu, uns metres més amunt torna a haver-hi un altre pont, si volgués anar a la Portella de Rialb (2509 mts.) no l'hauria de creuar però com giro a la dreta l'he de creuar i seguir direcció al Port de Siguer.
Fins a arribar a aquest punt la pujada ha estat molt agraïda però a partir d'ara i fins al coll la pujada és constant. Arribo al Port del Siguer (2397 mts.) 1 hora i 49 minuts després de sortir del cotxe, una petita parada i enfilo la pujada pel llom direcció sud. Durant aquest primer tram hi han fites i es pot portar els pals perquè de moment les mans no fan falta per grimpar, arribo a una petita depressió després d'un puja i baixa, estic a la cota 2540 metres, i ja puc veure el primer cim. Aquests últims 100 metres ja són força més drets però la roca que trobo és de molt bona qualitat i tot i semblar des de lluny que podia estar descomposta no és així. Arribo al Pic del Port de Siguer (2638 mts.) on tinc una vista magnifica de la continuació cap al Thoumasset, després de fer un parell de fotos enfilo el llom direcció nord-est, a poc a poc augmenten les dificultats però sense passar d'aquí. Em situo sota un mur d'uns 10 metres, aprofito per guardar els pals, aquest és el pas més difícil de la cresta II+ però sense massa exposició, ja que aquest es passa pel vessant sud. Continuo tota l'estona per la cresta, alguna vegada passo al vessant nord, un altre al sud, alternant el vessant depen de les dificultats, arribo a l'última depressió del dia (estic sota el cim), en aquest punt crec que vaig anar massa a la dreta i vaig acabar pujant per unes fortes pendents d'herba, directa des de la bretxa per la roca hauria estat millor. 3 hores i 53 minuts després de sortir arribo al Pic de Thoumasset (2741 mts.), cim amb una vista espectacular, aprofito per beure una mica i inicio la baixada, aquí seguiré la mateixa que a l'hivern, és a dir baixar de cim fins a la cota 2550 i en aquest punt girar a l'esquerra sentit descendent i baixar fins al mateix Estany Blau (2350 mts.) on aprofito per omplir aigua i continuar travessant tot l'estany per la part dreta, després em queden 80 metres de pujada fins al Port de Siguer (2397 mts.)
A partir d'aquest punt tot baixada fins a arribar al cotxe on m'espera la Irene, l'endemà una gran etapa de muntanya del Tour de France una mica marcada pels últims 10 kilòmetres amb la forta tempesta d'aigua i pedra que varen haver d'aguantar els corredors. 


Desnivell: 1320 mts.

Recorregut: 17,2 Km.

Horari: 6h, 46m. 








A l'entrada de la vall hi ha aquest cartell, cap al Port de Siquer he d'anar.


El Pla de la Rabassa.


Al fons ja podem veure el cim que vàrem fer aquest hivern amb esquís, el Turó de Port Vell (2489 mts.)


Refugi de Rialb (1995 mts.)


Direcció al Port de Siquer (2397 mts.)


Ja estic arribant al coll.


Amb el zoom, la característica fita del Port.


Port de Siquer (1995 mts.)


Tot i el sol de cara, ja s'intueix tota la cresta.


A l'inici hi han fites per assenyalar el camí.


L'ombra del Pic de Thoumasset es reflecteix al tram que ja he recorregut.


Primer cim del dia: Pic del Port de Siguer (2638 mts.)


Des del cim, la continuació fins al Pic de Thoumasset.


Estany del Solanet (2353 mts.)


Un dels trams de II+.


Tram de cresta recorregut, al fons el Pic del Port de Siguer.


L'ombra del Thoumasset segueix present.


L'Estany Blau.


La Vall de Solanet.


Fita cimera amb el Pic de l'Estany Blau (2659 mts.) a l'esquerra. 


Pic de Thoumasset (2741 mts.)


L'Estany Blau amb el Pic de la Fontblanca (2904 mts.) des del cim del Thoumasset.


La mateixa imatge anterior però des del mateix estany.


Cara Nord del Pic de Thoumasset des de l'Estany Blau (2350 mts.)


Des del Port de Siguer es pot veure per on he baixat (a l'hivern amb esquís de muntanya es segueix el mateix camí)


A la dreta Portella de Rialb (2509 mts.), a l'esquerra el Pic de Besalí (2639 mts.)

Diumenge 10/7/2016.



Aparcament per veure l'etapa del Tour de France.


Caravana publicitària, segueix el mateix recorregut que els ciclistes però passa una hora abans.











Corredor del Lampre.



El corredor Croat Kristijan Durasek al mig de la tempesta d'aigua i pedra.


El corredor Croat Kristijan Durasek.