dissabte, 27 de maig del 2017

La Maladeta (3308 mts.) pel Coll de la Rimaia.



La temporada 2016-2017 estar arribant a la seva fi, tenim al Xavi lesionat amb una contractura (vinga Xavi recuperat ràpid) i la Carme ja ha canviat el xip d'hivern a estiu i ja ha penjat els esquís, per tant una setmana més sortida amb la incombustible Teresa. Una de les sortides clàssiques és la pujada a La Maladeta (3308 mts.) pel Coll de la Rimaia. Divendres a la nit quan arribem a l'aparcament de La Besurta (1920 mts.) ja no trobem lloc per deixar el cotxe amb unes condicions òptimes per poder descansar unes hores i hem de baixar uns 500 metres per la carretera i a una de les entrades habilitades per poder aparcar sense que et posi una multa la guàrdia civil deixem el cotxe.
Durant tota la nit no paren de pujar cotxes, finalment una mica abans de les 5 del matí sona el despertador. Iniciem la rutina de sempre amb la diferència aquesta setmana que hem de portar els esquís a la motxilla més d'una hora, passem per l'aparcament de La Besurta (1920 mts.) tot ple de gent, uns que es desperten ara, altres preparant per sortir uns altres per davant, hi ha gent per tot arreu, ja ser sap, a final de temporada tots al Massís de La Maladeta.
Al final després de 50 minuts caminant i 2,5 kilòmetres arribem al Refugi de La Renclusa (2140 mts.), no ens aturem i continuem pel camí al costat del riu, uns minuts després parem a posar pells i ja ens calcem els esquís (2160 mts.). Iniciem la pujada per la part central, ja que pel torrent de la dreta es veu caure molta aigua (al migdia va morir una persona al trencar-se el pont de neu i ofegar-se al riu), les temperatures són altes i aquí ja fa dies que ha començat el desglaç, després de fer 4 o 5 girs deixem que tothom continuï pel camí normal i nosaltres ens desviem per la dreta com si volguéssim anar direcció al Pic d'Alba, a l'arribar a la cota 2260 deixem aquesta direcció i agafem el Torrent de la Maladeta.
Anem guanyant metres ràpidament per què el pendent és constant tota l'estona, aquí la neu està magnífica, no fan falta ganivetes però està dura (quan baixem la trobarem al punt com així va ser) i et permet pujar amb certa rapidesa. Quan arribem a la cota 2660 decidim fer una petita parada per recuperar forces, uns minuts després ja estem en ruta un altre cop, uns metres més endavant comença el canvi de neu, aquí està més tova i hem d'anar obrint traça això juntament amb la calor que fa ens fa patir una mica aquests metres fins a arribar a la cota 3160 punt on deixem els esquís i posem grampons i piolet per iniciar la pujada al Coll de la Rimaia (3232 mys.) pel seu corredor.
Aquest corredor no té dificultat, amb un pendent màxim de 45º es puja molt bé amb un sol piolet, com diem sempre depèn de la qualitat de la neu que és més fàcil o difícil, avui era fàcil per què la neu no és dura i tant els grampons com el piolet s'agafen molt bé. Són uns 100 metres de desnivell fins a arribar al Coll de la Rimaia (3232 mts.), a partir d'aquí una fàcil grimpada ens deixa al mateix cim de La Maladeta (3308 mts.).
Gran visió des d'aquest cim cap a l'Aneto, Pico de la Rimaia, Llac de Cregüenya, etc. Després de fer les fotos al cim iniciem la baixada primer fins al Coll i després amb molt de compte desgrimpem el corredor de cara al pendent com diuen tots els manuals d'alpinisme, a l'arribar on hem deixat els esquís aprofitem per beure i menjar una mica i preparar-nos per gaudir d'un gran i meravellós descens.
Iniciem el descens des de 3160 metres, seran 1000 metres de desnivell que gaudirem a cada moment, aquests primers metres la neu està una mica pesada però es deixa fer bé, no s'enganxen els esquís i tot i ser una neu lenta baixem força bé, quan passem la cota 2900 la neu es transforma a primavera (com ja havíem vist a la pujada) i iniciem un festival de girs amb aquesta neu que et surt tot, uffff, quina baixada. Arribem al punt on aquest matí hem calçat esquís, ara toca el contrari, tornem a carregar els esquís a la motxilla i continuem fins a arribar al cotxe.
Brillant dia d'esquí que a l'inici de setmana i amb les altes temperatures ningú no podia donar res per aquesta neu, a veure si la setmana vinent el temps aguanta i finalitzem la temporada amb un Aneto (3404 mts.)


Desnivell: 1470 mts.

Recorregut: 14,3 Km.

Horari: 8h, 18m.






A primera hora del matí a l'aparcament de La Besurta (1920 mts.). Al fons el nostre objectiu.



Avui ja toca carregar els esquís una bona estona a l'esquena.


5 minuts després de passar La Renclusa ja ens els podrem calçar.


Ja estem arribant al refugi de La Renclusa (2140 mts.)


El refugi de La Renclusa, el passat any va celebrar els 100 anys de la seva inauguració.


Primers metres amb els esquís als peus.


Nosaltres girem a la dreta i pugem sense veure ningú amb tot el dia.


Amples pales per gaudir primer de la pujada i després de la baixada. Darrere el Pic de Paderna (2622 mts.)


Amb el zoom ja podem veure el cim de La Maladeta davant nostre.



A partir de la cota 2700 la neu està força tova i hem d'obrir traça.


La Teresa amb el Salvaguardia (2738 mts.) a l'esquerra, a la dreta el Pic de La Mina (2708 mts.)


Cada cop està més a prop el cim, tot i que encara falten més de 450 mts. de desnivell.




Pujant per la glacera de la Maladeta.


Dues persones pujant al Pic Cordier (3263 mts.)



Un dia força calorós i per aquest vessant sense trobar-nos a ningú.


Per damunt meu ja reconec el Pico de la Rimaya (3265 mts.)


Inici del corredor (45º) per arribar al Coll de la Rimaia (3232 mts.)


Primers metres del corredor.


La Teresa iniciant el corredor amb un sol piolet.


A la part inferior hem deixat els esquís.


Sortint del corredor.


Coll de la Rimaia (3232 mts.) al fons el cim.


El tram fàcil de roca per arribar al cim, darrere la cresta Pico de la Rimaia a Pico Cordier.


Poc abans del cim podem veure la glacera de l'Aneto amb el cim més alt del Pirineu, serà la setmana vinent l'ascensió nº 49 al cim més alt del Pirineu??.


Al cim de la Maladeta (3308 mts.)


Aneto (3404 mts.), a la dreta el corredor Estasen.


Des del cim podem veure el Llac de Cregüenya (2660 mts.)


Amb el zoom podem veure el Corredor Estasen, i a la dreta Variant Petit Black



Desgrimpant cara a la paret.


Pendent de 45º.


Arribant al plateau on tenim els esquís.


Primers girs amb una neu una mica pesada però molt bona, a mesura que baixem, tot al contrari  del que podem pensar, la neu estar molt millor.


Quina baixada, quin descens.............................


Últims girs i arribem a l'herba a 5 minuts de La Renclusa (2140 mts.)


I ara toca 1 hora caminant fins a arribar al cotxe 500 metres per sota de la Besurta (1920 mts.)

dissabte, 20 de maig del 2017

Pic de Néouvielle (3091 mts.)


                
Iniciem la recta final d'aquesta temporada 2016-2017, un dels llocs on encara queda força neu és a la zona del Néouvielle amb diferents cims per fer a la zona.
Nosaltres avui ens decantem per un clàssic de la zona (la darrera vegada el vaig fer amb el Xavi també amb esquís, any 2008), el Néouvielle (3091 mts.), aprofitant que han obert ja la carretera fins al Lac d'Aubert (2145 mts.) és el cim més còmode de tota aquesta zona. Si surts del Cap de Long per anar a fer els diferents cims: Campbieil 3176 mts.) o el Pic Maubic (3058 mts.) tens l'inconvenient de creuar tot el Lac de Cap de Long pel camí d'hivern (quasi tocant l'aigua amb risc de mullar-se), si fas l'Estaragne (3006 mts.) cim amb un perill elevat d'allaus (podeu veure l'última foto com està de purgues de neu), per tant el Néouvielle és una molt bona opció si no et vols complicar la vida.
El divendres a la nit pujant cap a l'aparcament arribem a la boca sud (vessant espanyola) del túnel de Bielsa passades les 10 de la nit, normalment hi ha un semàfor que regula el trànsit i només pots passar en un sentit, màxim són 15 minuts d'espera, quan ja portem més de 20 minuts ens ajuntem més de 10 cotxes i furgonetes (tots esquiadors de muntanya) la cosa es comença a complicar, anem caminant a l'inici del túnel i per l'intèrfon que hi ha parlem amb una senyoreta francesa que ens diu que no sap que passa però les dues entrades del túnel estan en vermell, per les webcams podem veure 3 o 4 cotxes esperant al vessant francès, finalment després de més d'una hora d'espera es posa el semàfor en verd i podem passar. Arribem a l'aparcament del Lac d'Aubert (2145 mts.) passades les 12 de la nit i una temperatura de -1º, això si, tot el cel estrellat presagi de bon temps per l'endemà.
A les 6 del matí quan sona el despertador no m'ho puc creure, estar tot emboirat i està nevant lleugerament, ens incorporem sense presses i després d'esmorzar sortim cap a dalt.
A mesura que es va fent de dia cada cop s'aclareix una mica més, passades les 7 sortim de l'aparcament (ple de furgonetes i autocaravanes) i passem pel camí que hi ha per sobre del Llac, quan estem iniciant el pas veiem que per la part dreta es pot iniciar la pujada amb esquís, prenem nota per la baixada, només caminarem 5 minuts des del cotxe. Un cop passada la presa calcem esquís i per uns pendents suaus anem guanyant metres, poc abans d'arribar a la Breche Barris hem de treure esquís i caminar fins a la mateixa Breche (2440 mts.) on ja podem tornar a calçar esquís, continuem per uns pendents suaus amb alguna petita rampa inclinada, anem direcció a la Breche Chausenque (2790 mts.), a l'arribar a la cota 2650 girem a l'esquerra (Oest) i entrem de ple a la glacera del Néouvielle, aquesta primera part és suau amb bona traça oberta pels primers que han passat, arribem a un replà on després de dues llaçades dretes iniciem un franqueig ascendent per salvar una petita barrera rocosa, un cop estem a la vertical del cim (200 metres per sota) i amb unes llaçades llargues aprofitant l'amplitud de la pala per salvar el pendent considerable en el qual ens trobem, arribem amb els esquís als peus fins a la cota 3030, 60 metres per sota el cim.
Els deixem ben clavats a terra per què el vent bufa a rafegues fortes, pugem 20 metres fins a tocar la roca, no ens fa falta els grampons per què la neu està força tova, la grimpada és fàcil però una mica exposada, arribem al cim del Pic de Néouvielle (3091 mts.), no ens entretenim massa al cim per què hi ha força gent i el tram de roca millor passar sols, tornem on hem deixat els esquís i iniciem la baixada.
Aquesta primera part la neu no ha transformat i està pesada però es deixa esquiar, a mesura que anem baixant el sol ja l'ha transformat i podem gaudir d'una magnífica neu primavera. Arribem a la Breche Barris (2440 mts.) on tornem a treure esquís i caminar un petit tram. Tornem a posar esquís i fins al mateix Lac d'Aubert (2145 mts.) amb els esquís als peus, 5 minuts caminant i arribem al cotxe.
A veure la setmana vinent quin temps ens espera per poder acabar la temporada amb un bon regust de boca.


Desnivell: 1120 mts.

Recorregut: 11,02 Km.

Horari: 5h 14m.     



Itinerari al Pic de Néouvielle (foto de skitour.)



Travessant l'Estany d'Aubert (2145 mts.), al baixar el passarem per la part dreta de la foto amb els esquís als peus.


Tram on ens hem de treure els esquís.


Arribant a la Breche de Barris (2440 mts.), al fons veiem el coll de Chausenque.


Primers girs amb certa inclinació.


Aquesta primera part anem direcció NO, poc abans de la Breche Chausenque girem a Oest.


El vent avui és a rafegues i força fred per l'època que estem.


Direcció a la Breche Chausenque (2790 mts.), abans d'arribar girem a l'esquerra.


Just en aquest punt deixem al camí a la Breche de Chausenque (2790 mts.) per girar a l'Oest.


Molt bona innivació al massís del Néouvielle.


Llarg franqueig per situar-nos a la vertical del cim.


Al fons ja podem veure el cim, amb el seu final de roca.


Últims girs abans de deixar els esquís i continuar a peu fins a agafar la roca.


Inici per la fàcil però exposada cresta que ens deixarà al mateix cim.


Des del mateix cim podem veure el Pic Ramoung (3011 mts.), quins records.


Tresmils de la zona de Cap de Long.






Al cim del Pic de Néouvielle (3091 mts.)


Refugi de La Glére (2140 mts.) des del cim del Néouvielle.




La zona del Vignemale.


Tram de baixada des del cim del Néouvielle (3091 mts.)


Petit descans baixant davant la Breche de Chausenque (2790 mts.)


Tram sense esquís per arribar a la Breche de Barris.


El mateix que la foto anterior però des de darrere.


Un cop baixem per la carretera direcció al lac d'Oredon veiem aquesta cara allautosa del Pic d'Estaragne (3006  mts.)