dissabte, 26 de juny de 2021

Molló- Beget- Coll de Bucs (773 mts.)- Oix- Castellfollit de la Roca- Coll de Capsacosta (870 mts.)- Camprodon- Molló.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Altimetria del dia d'avui.

Avui, tercer i últim dia a la Vall de Camprodon ha de ser el més dur dels tres, tant per kilòmetres com per desnivell.
Començo com cada dia baixant de Molló, quan porto quatre kilòmetres de descens, agafo la desviació a l'esquerra cap a Rocabruna i Beget. Inicio una pujada suau d'un parell de kilòmetres (màxim 5%) i començo una llarga baixada de més de deu kilòmetres que em porta primer a Rocabruna i després a Beget.
Aquí agafo la carretera cap a Oix i després de baixar un parell de kilòmetres més, començo la pujada al Coll de Bucs (773 mts.), és un port que per aquest vessant és força humà (per Oix és força més dur), tot i que és llarg (quasi nou kilòmetres) en cap moment supera el 6,5% de pendent mitjana. 
Molta estona la carretera està coberta pels arbres i evita que et toqui el sol, finalment assoleixo el Coll de Bucs (773 mts.), tot i haver coronat encara queden un parell de kilòmetres de fals pla i un parell completament plans fins que comença la baixada a Oix. 
Que dir d'aquesta baixada, per mi força perillosa si baixes molt de pressa, trams del 12% i tot el terra ple de gravilla, amb corbes de 180º, lloc ideal per anar a terra si et penses que ets un Pro. Després de travessar Oix toca tornar a pujar un parell de kilòmetres per després realitzar una gran baixada (bon asfalt) fins a Castellfollit de la Roca. Just al pont on travessem el Riu Fluvià és el punt més baix de la jornada (250 mts.)
A pujar un altre cop, ara fins a Castellfollit on agafo la GI-522 fins a Sant Joan les Fonts, a la sortida del poble i durant uns quants kilòmetres segueixo l'N-260 fins a arribar a la desviació de Sant Salvador de Bianya on comença la pujada al Port de 2a categoria del Coll de Capsacosta (870 mts.), antiga carretera que uneix La Garrotxa amb el Ripollès, actualment està en desús total a l'haver fet els Túnels de Capsacosta a l'any 1994.
Només em va passar un cotxe en tota la pujada, això demostra el poc trànsit que hi ha a la zona. El port són quasi nou kilòmetres amb un percentatge mitja del 5,25% i una rampa màxima del 9%. Vaig pujant al meu ritme, ja es comença a notar l'esforç dels tres dies.
Assoleixo el Coll de Capsacosta (870 mts.) on m'espera la Irene, però ens estimem més baixar fins a Sant pau de Segúries, en fi baixar és per dir alguna cosa, perquè el tram que segueix són uns tres kilòmetres entre l'1% i el 2%, per tant has de seguir donant pedals, trobo una petita font on puc omplir els bidons.
A la sortida de Sant Pau i sota un arbre, descanso una estona per continuar fins a Camprodon i a partir d'aqui els set kilòmetres de pujada fins a arribar a Molló, on poso el punt final a aquests tres dies amb més de 220 kilòmetres i 5.345 mts. de desnivell positius.
Una vegada més, moltes gràcies Irene pels ànims, per les fotos i per tot.
Ara a preparar la Pirinexus en quatre etapes.


Desnivell: 1905 mts.

Recorregut: 86, 8 Km.

Horari: 5h, 4m. 





Baixada ràpida de Molló i desviació a l'esquerra cap a Beget i Rocabruna.


Els dos primers kilòmetres de pujada del dia, després baixada fins a Beget.


Entrant a Rocabruna amb el cotxe d'assistència just davant meu.




Vista del poble des de la part superior.


Amb el zoom millor.


Després de deixar la comarca del Ripollès, entro a l'Alta Garrotxa.


Començo a pujar el Coll dels Bucs.


En general aquell coll va sempre entre arbres i a l'ombra.


Tot i no ser massa dur, té alguna rampa dreta.


Arribant a la part superior del Coll de Bucs (773 mts.)


Tot i que he passat el senyal del coll, encara queden uns kilòmetres de lleugera pujada.


Després d'una perillosa baixada (molt dret i molta gravilla a terra) arribo a Oix.




Tram d'enllaç per l'N-260 entre Olot i Sant Pau de Segúries.


Deixo l'N-260 i agafo la C-153a direcció al Coll de Capsacosta (870 mts.)


Són quasi nou kilòmetres de port, per sort no passa ni un cotxe (tots van per la N-260)


Al poble de Sant Salvador de Bianya, la gent està fora del bar fent l'aperitiu (com ha de ser).


Tram del 9% passat Sant Salvador de Bianya.


Últims kilòmetres del port amb pendents del 6,5%.


Al Coll de Capsacosta (870 mts.) on m'espera la Irene.


Entrant a Sant Pau de Segúries per la Vall de Bianya.


Descans a l'ombra d'un arbre. Encara falta arribar a Camprodon i els set kilòmetres de pujada a Molló.


Arribo a Molló, punt  final d'aquests tres dies d'activitat on he sumat 220 kilòmetres i 5.345 mts. desnivell positiu.

 

divendres, 25 de juny de 2021

Molló- Camprodon- Vallter 2000 (2150 mts.) Molló

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Altimetria del dia d'avui.


Altimetria del port de Vallter 2000.

Seguint la preparació per les pròximes sortides, avui toca pujar un dels ports emblemàtics del Pirineu Català, la pujada a Vallter 2000 (2150 mts.) una de les més altes del Pirineu.
Surto de Molló i començo la sortida baixant, set kilòmetres fins a Camprodón, travesso el poble i a la sortida ja començo a pujar lleugerament.
Passo Llanars i després Vilallonga de Ter, el dia és molt bo per anar en bicicleta, fins i tot per baixar de Molló feia una mica de fresca. Un cop deixo a l'esquerra la desviació a Tregurà, la pujada es va incrementant a mesura que arribo a Setcases.
Deixo el poble a la meva esquerra i a la sortida just al costat del pont que travessa el Ter, hi ha una font. Faig una petita parada per carregar els bidons i començo l'ascensió més dura. El primer kilòmetre té un pendent mitja del 8% amb trams de l'11%. 
A partir d'ara comença la part més dura del port, són cinc kilòmetres amb un pendent mitja del 9% i molts trams del 12% i 13%.  Arribo al Collet de la Xoriguera, l'únic tram on et pots permetre descansar una mica, amb una mitja del 4% i estan fent obres a la carretera (compte al baixar).
La rampa per arribar a l'aparcament inferior de Vallter 2000 també té rampes de l'11%, finalment arribo a l'aparcament inferior on comencen les corbes de ferradura, té un kilòmetre realment dur, un cop arribo a la desviació del refugi d'Ulldeter, el pendent ja és més moderat i així continua fins a arribar a la part superior de l'estació (2150 mts.) on ja m'espera la Irene.
Estem una estona aquí dalt, tot i que fa una mica de vent i fresca. A la llunyania es veuen uns núvols amenaçadors (finalment no va caure ni una gota), per tant és moment d'iniciar la baixada. Que dir d'aquesta baixada que he fet tantes i tantes vegades en cotxe, en bicicleta la vaig trobar molt tècnica i mot ràpida, amb unes corbes que si entres passat.....
Torno a passar pels mateixos llocs que aquest matí i arribo a Camprodon, Ara toca pujar a Molló (serà la tònica d'aquests tres dies), són set kilòmetres i és la mateixa pujada que al Coll d'Ares (per la Pirinexus la tindré super memoritzada) amb un pendent màxim del 5,5%.
Dia interessant amb la pujada a un port mític, ara a descansar, demà més i en principi serà l'etapa més dura dels tres dies.


Desnivell: 1630 mts.

Recorregut: 64,8 Km.

Horari: 4h, 1m. 




Baixada ràpida des de Molló i arribo a Camprodon.


Només sortir de Camprodon la carretera ja pica cap amunt.


Dotze kilòmetres després de sortir de Camprodon arribo a Setcases.


Aquesta és la distància fins a la part superior de l'estació.


El pont que travessa el riu Ter és l'inici de l'ascensió.


Pont per travessar el Ter, hi ha una font a l'esquerra, aprofito per agafar aigua.


Primers kilòmetres del port.


Rampes del 12% i 13%, en aquests kilòmetres inicials.


Està molt verd tota aquesta zona, s'agraeix si hi ha ombra.


Aquests sis primers kilòmetres no hi ha cap descans per recuperar cames.


Corbes on es necessari posar-se dret a sobre la bicicleta.


I trams rectes on també és necessari.


Concentració màxima a la pujada.


Carretera d'alta muntanya.


Cada cop falta menys, però encara falta.


Rampes dures.


Arribant a l'aparcament inferior de Vallter, quantes vegades hem estat per fer esquí de muntanya.


Comencen les corbes de ferradura, direcció a l'aparcament del Refugi d'Ulldeter.


Arribant al segon aparcament.


Aixecant la mirada, puc veure els cotxes a dalt de tot.


Finalment arribo a la part superior de Vallter 2000 (2150 mts.) 


Amb la Irene a la part superior de l'estació.


De moment amb la bicicleta, el port més alt aconseguit (2150 mts.)


Després de descansar una estona a dalt, inicio la baixada.


A gaudir de la baixada i sense pluja.


Al baixar passo per Llanars.