divendres, 25 de març del 2016

Kazbek (5034 mts.), Tercera part.


Dimecres 23/3/2016.

Després de la pallissa d'ahir avui tenim un dia relativament tranquil, ens quedem dins del sac fins passades les 9 del matí, dins de l'habitació del refugi tenim una temperatura de -10º. Després d'esmorzar una mica a l'única habitació calenta del refugi on a part de fer la funció de menjador serveix d'habitació pels dos cosins que cuiden del refugi. Han pujat fa 2 setmanes i s'han de quedar aquí dalt durant dos mesos, són dos personatges curiosos, tenen uns 25 anys i són tan diferents els dos. Un li diem Rostof i és el treballador: talla llenya (per la petita llar de foc metàl.lica), agafa neu per fondre-la i fer aigua, etc. L'altre sembla un kumbaià amb uns rochetons i quan no fuma està dormint, dos personatges.
El temps a l'exterior ha canviat totalment, avui el vent bufa amb molta força, la visibilitat és dolenta i neva a estones. Un panorama ideal per gaudir d'un dia a l'alta muntanya, poc després de les 12 del matí i després de protegir-nos bé del vent i del fred sortim per guanyar una mica d'alçada i així ajudar al procés d'aclimatació. El David pujarà un tram amb esquís, el Pedro i jo pujarem caminant per l'aresta, ja que es veuen bastantes pedres al recorregut a causa del vent regnant a la zona. Durant el trajecte trobem fites que ens ajuda a l'orientació de l'itinerari, la pujada és molt constant però el vent dificulta la progressió.
Al arribar a la cota 3890 trobem una petita capella on aprofitem per fer unes fotos, darrere nostre veiem un turonet i decidim pujar-hi tot i el mal temps a la zona. El turó té 4050 mts., el temps continua igual, per tant fem mitja volta i iniciem el descens que efectuem sense cap problema. Arribem a Betlemi Hut (3650 mts.) i aprofitem que dins no fa vent (si molt fred) per canviar-nos, un sopar suau i a dormir que a l'endemà toca llevar-se ben d'hora.


Desnivell: 445 mts.

Recorregut: 3,9 Km.

Horari: 2h, 47m. 




Al matí i amb una temperatura de -10º no s'ha de perdre mai el somriure.


Sortim de Betlemi Hut (3650 mts.) amb molt de vent i dolenta visibilitat. Al fons  Betlemi Hut.


Comença a nevar.


Jo he preferit pujar sense esquís, per què hi ha moltes pedres.


El Pedro a l'aresta al mig de la tempesta.


La pujada tot i estar a quasi 4000 metres és força agradable.


A l'esquerra podem veure al David que ha preferit pujar amb esquís.


David aclimatant per intentar el cim demà.


A punt d'arribar a la part superior de la petita capella (3890 mts.)


El temps de moment sembla que aguanta.


Petita Capella metàl.lica (3890 mts.)


Seguim més a amunt fins a un petit turonet (4050 mts.) on donem per acabat el  dia d'aclimatació.




Dijous 24/3/2016.

Durant tota la nit el vent no ha parat de bufar amb força, a les 4 de la matinada sortim a mirar el dia i tot i que hi ha núvols no neva i pràcticament no fa vent. Això si, la temperatura és exageradament alta, una cosa que no ens fa gens de gràcia. Després de fer un te i picar dues galetes sortim a l'exterior, com ja he comentat anteriorment, el vent aquí ha fet molt de mal i aquesta primera part hem de portar els esquís a l'esquena, quan encara no portem una hora de camí el vent ja comença a fer de les seves.
Poc abans de les 7 del matí el Pedro comenta que al fons de la glacera ja veu uns núvols negres que no fan gens de gràcia, dit i fet, en pocs minuts comença la tempesta de neu i vent, estem a 4250 mts. i quasi sense dir res fem mitja volta i enfilem la baixada cap al refugi al qual arribem abans de les 10 del matí, el temps és horrorós. 
Al menjador amb un te a les mans decidim quines opcions tenim i al final tots tres a una coincidim que l'única opció és baixar. Hem mirat el pronòstic meteorològic per demà i és el mateix que per avui. Ràpidament ens ve al cap el Jvari Pass (2395 mts.), coll que comunica Tbilisi amb Stepantsminda, si ens tanquen el pas no sortim d'aquí fins no se quan, i tenim el vol per diumenge 27 de març.
Esperem fins a les 12 del matí per veure si el temps s'arregla una mica i poder gaudir una mica de la baixada però cada cop està pitjor, per tant finalment decidim iniciar la baixada. El David i jo patirem la baixada amb una neu pesada, la motxilla feixuga, etc,  però res en comparació del Pedro que amb les raquetes patirà com un dels dies més durs de la seva dilatada carrera alpinística.
Finalment a 2/4 de 7 de la tarda ens recull la furgoneta al mateix lloc que ens va deixar quasi fa 4 dies.


Desnivell: + 780 mts.
                  - 2460 mts.

Recorregut: 22,3 Km.

Horari: 10h, 8m. 




Sortida cap a cim a prop de les cinc de la matinada.


Aquest primer tram hi ha moltes pedres, els esquís de moment a la motxilla.


En aquest lloc ja es poden posar els esquís.


El Pedro en ple esforç.


Punt on donem la volta (4250 mts.)


El temporal de vent i neu va ser tant fort que no vàrem fer ni una foto fins arribar quasi a baix.


Stepantsminda (1750 mts.)


L'església de Gergeti Trinity (2175 mts.)


Magnífiques muntanyes darrera l'església.


El punt d'arribada on vàrem sortir fa més de tres dies.


Al arribar al Guesthouse de Stepantsminda (1750 mts.)





Divendres 25/3/2016.

Després de descansar al Guesthouse de Stepantsminda (1750 mts.) tota la nit, al llevar-nos mirem per la finestra i està plovent amb ganes al poble (encara sort que vàrem baixar ahir pensem), a les 10 del matí ens passa a buscar una furgoneta i  iniciem el viatge de retorn a Tbilisi.
A mesura que iniciem la pujada al port l'aigua es converteix en neu, amb penes i treball aconseguim arribar a dalt del Jvari Pass (2395 mts.) però per baixar hem de posar cadenes i tenir tots els sentits alerta, doncs, la carretera està molt perillosa. Quan passem la cota 2100, ja podem parar a treure cadenes i nosaltres a respirar per què hem aconseguit passar el pas. Durant aquella nit es tornarà a tancar al pas de vehicles i no sabem fins quan.
L'últim dia el passem un altre cop a Tbilisi gaudint d'una capital i un país que a nosaltres personalment ens ha agradat molt.
Hi tornarem.
Dues paraules d'agraïment pels dos companys amb els quals he compartit aquesta expedició, i a la meva família per l'ajuda en el procés de preparació de tota la sortida.



Arribem al Coll i tenim que posar cadenes, unes hores més tard es tanca el pas, fins quan?.......


Cascada d'aigua al centre de Tbilisi.


Sant Jordi.


Amb el zoom, l'estatua de Sant Jordi al centre de Tbilisi.


Tbilisi a la nit.


La Residencia Presidencial del Primer Ministre Georgía.


El David consultant el mapa turístic al metro de Tbilisi.


Arc de Sant Martí al centre de Tbilisi.


L'Arc per damunt la Catedral de Tbilisi.

dimarts, 22 de març del 2016

Kazbek (5034 mts.), Segona part.


Recorregut des del final de pista (2095 mts.) fins a Betlemi Hut (3650 mts.).


Dimarts 22/3/2016.


Avui abans de les 7 del matí ja arriba al guesthouse una petita furgoneta 4x4 per apropar-nos el màxim possible al costat de la neu. Sortim a la carretera principal i als pocs kilòmetres ja agafem una desviació a mà esquerra per anar direcció a l'església de Gergeti Sameba. La pista està en condicions bastant precàries, per més gràcia, a partir de la cota 1875 la neu comença a fer acte de presència a la pista cada cop en major quantitat. Després de patir una mica més del normal (estàvem acollonits) arribem a la cota 2095 on per fi para la furgoneta i podem començar a preparar-nos pel dia dur que es presenta, abans de sortir tot i saber que seria dur no ens podíem imaginar fins quan de dur.
Només sortir del vehicle ja notem el fred Georgià, no toca el sol i estem a -10º. Posem pells i sense entretenir-nos massa iniciem la pujada, aquesta primera part la fem per una pista que a l'estiu pugem els cotxes fins a la Gergeti Sameba, al arribar al pla on podem veure l'església girem a la dreta (oest). Tota aquesta primera estona tenim el cim just davant nostre, sembla que estigui a prop però a mesura que avances hores i veus que sempre està a la mateixa distància t'adones de la magnitud de la muntanya.
Al arribar a la cota 2290 en lloc de seguir pel llom que es veu molt ventat continuem pel mig de la vall amb molt bona innivació. Aquests dies enrere ha nevat bastant i s'ha d'obrir traça, al Pedro al anar amb raquetes pateix més del normal i tot el seu bon estat de forma, ha de fer un gran esforç.
Anem pujant sempre pel mig del torrent fins que arribem al coll (2925 mts.) que veiem des de la part inferior de la pujada, aquí hem de treure els esquís i baixar uns 50 mts. de desnivell amb molta precaució, doncs, es formen plaques de neu per conseqüència del vent d'aquests últims dies. Després de baixar amb molta precaució arribem a la part inferior (2870 mts.) on podem tornar a calçar esquís i continuar, el tram que ve ara és bastant planer i quasi no guanyem alçada, finalment arribem a la cota 2985 on fem un franqueig fins a situar-nos a sobre del riu Chkehri, aquí podem traçar amples llaçades per anar guanyant alçada, ja veiem Betlemi Hut, la nostra propera casa pels següents 3 o 4 dies. Arribem a un pas superior on ens toca creuar la glacera, tot i que després veurem que hi ha trams molt oberts, per on passem nosaltres, la glacera es veu totalment tancada és a dir molt segura i sense cap esquerda a la vista.
Després de creuar la glacera i sota el refugi aprofitem per fer l'última parada del dia (3520 mts.), sortim del descans amb els esquís als peus però un centenar de metres després ens trobem l'únic pas amb neu per pujar al refu, aquesta està molt dura i és molt estret, preferim treure esquís, carregar més pes a la motxilla i per neu dura arribar fins a la mateixa porta de Betlemi Hut (3650 mts.) on hi ha tres Iranians que demà intentaran el cim, perfecte així tindrem notícies fresques.
El dia ha estat molt més dur del que pensàvem (tot i que ho sabíem) per què a part del desnivell, hem hagut de barallar-nos amb el pes de les motxilles i de la calor regnant durant la jornada. Encara que durant els pròxims dies ja recordarem aquesta calor perquè el fred que passarem dins del refu (exceptuant la petita sala on sopàvem) aquests dies serà per recordar, dins l'habitació entre -7º i -10º.
Ara toca canviar-nos de roba i a sopar una mica per demà continuar amb el procés d'aclimatació.


Desnivell: 1785 mts.

Recorregut: 13,1 Km.

Horari: 9h, 31m. 






Abans de les 7 del matí ja estem al carrer per preparar la sortida, el dia serà excel.lent.


La furgoneta que ens ve a buscar per apropar-nos fins l'inici de la neu.


Punt on calcem esquís (2095 mts.), aquí que encara no toca el sol fa força fred, -10º.


Aquest primer tram hi ha força neu que ha aconseguit no sortir volant gràcies al bosc.


Els primers raigs de sol ja els comencem a notar.


Això ens obliga a fer la primera parada per treure roba.


Aquests primers metres tenim tota l'estona el Kazbek davant nostre.


Les motxilles van molt carregades, doncs tenim idea de estar 3 o 4 dies al Betlemi Hut (3650 mts.)


No hi ha ni un núvol i quasi no fa vent, això si que és dia de cim.


A partir d'aquí ja comença a haver-hi molta neu, en algun tram poder en excés.


Nosaltres tenim que seguir tota l'estona el fons de la vall fins a arribar al coll que es veu al fons.


Seguint les nostres traces, al fons, el Pedro. El fet de no saber esquiar i anar amb raquetes el retrasa i es cansa molt més que nosaltres.


Tram cap al Coll (2925 mts.).


El David i el George en un descans, aprofitant per menjar una mica, avui el dia serà molt i molt dur.


Visió del itinerari recorregut fins ara. Al fons es pot veure Stepantsminda (1750 mts.)


El Pedro carregant la seva gran motxilla. 


Cara d'esforç poc abans d'una parada per recuperar forces.


Continuem camí del Coll.


La pendent comença a posar-se més plana, sinònim de que estem a punt d'arribar al Coll.


Per fi arribem al Coll (2925 mts.), ara tocarà baixar uns 50 mts.


Després de baixar els 50 mts. del Coll aprofitem per fer una altre parada.


Kazbek (5034 mts.)


Ja ens podem situar al fons de la vall, just per sobre del riu Chkheri. 


Molt bona neu de pujada.


Mira que costa d'arribar al peu del Kazbek, ehhh?


Tot i l'esforç no podem perdre mai el sonriure.


L'itinerari recorregut fins ara des del Coll (2950 mts.).


Passant la primera glacera ben coberta per la neu.


Per que veieu l'inmensitat del terreny. Dins del quadrat vermell està el Pedro.


Vinga Pedro que ja falta poc.


El David a l'últim descans abans d'arribar a Betlemi Hut (3650 mts.)


Iniciem l'última pujada del dia.


Els últims metres la neu està molt dura i m'he de treure els esquís, més pes a l'esquena.


Ja puc veure la part superior del Betlemi Hut.


A la dreta del Pedro i el David es pot veure la glacera bastant oberta per l'época de l'any.


Betlemi Hut (3650 mts.), antiga estació metereològica Russa.


En aquella direcció sortirem en un parell de dies.


Demà sortirem frontalment per fer un cim d'aclimatació de 4025 mts.


Part posterior del Betlemi Hut.


Aquest és el menjador del refugi, on passarem els propers 3 o 4 dies.