dissabte, 27 de setembre del 2014

Argarot Sud (3032 mts.), Argarot (3031 mts.), Agulla Tchihatcheff (3042 mts.), Agulla Franqueville (3057 mts.).



Panoràmica de tota la cresta.


Aquesta setmana toca nova sortida amb la Carme i el Xavi a la Vall de Benasque, concretament volem fer la cresta de Llosàs i aixis pujar a tres tresmils nous dels 18 que li falten a la Carme.
Sortim del Puente de Corones (1970 mts.) quan passen uns minuts  de 2/4 de 7 del matí, el matí és fresc i el termòmetre marca 0º. Aquesta primera part seguim tota l'estona el GR-11 fins que arribem a la Pleta de Llosàs, just en aquest punt deixem el GR per continuar per un sender que en lleugera pujada ens deixa al Llac de Llosàs (2480 mts.).
Agafem a mà esquerra (Oest) i sense baixar al fons de la vall (pujar per un tram d'herba a la dreta) anem guanyant metres de forma decidida fins a arribar a la Brecha Inferior de Llosàs (2833 mts.), el dia és radiant i no bufa gens de vent. La visió cap al Llac de Corones(2757 mts.) i la cresta de Cregüenya es espectacular, aprofitem l'arribada al Coll per beure i menjar una mica. Baixem uns 20 metres direcció a Corones i agafem a mà dreta una canal ben marcada (fites), s'han d'anar fent servir les mans de tant en tant per pujar però la dificultat és baixa.Passem en primer lloc pel Argarot Sud (3031 mts.), tresmil que no està inclòs a la llista dels 212 tresmils per no complir amb tots els requisits demanats. Baixem uns metres fins a una bretxa i després de fer una petita grimpada, arribem al cim d'Argarot (3031 mts.). Després de fer les fotos al cim, el Xavi ens comenta que no es troba gens bé, decidim esperar una estona, aprofitem per beure i descansar una estona, uns minuts més tard i al veure que el Xavi no es recupera decidim continuar la Carme i jo, ens despedim del Xavi i ens desitgem bona sort mútuament.
A partir d'aquí comença la cresta de veritat, iniciem el descens cap a la bretxa que separa l'agulla Argarot de l'agulla Tchihatcheff (3042 mts.), aquesta desgrimpada es delicada doncs la roca està una mica descomposta i te força pendent, al arribar a la part inferior preparo un petit rappel ( vessant Corones), la Carme s'estima més desgrimpar. 20 metres per sota de la bretxa instalem la reunió, agafem una rampa amb tendència a l'esquerra, uns 25 metres més amunt girem a la dreta per anar a buscar la part inferior de la placa inclinada, la roca està bastant descomposta, muntem una petita reunió abans d'arribar sota la placa. Aquesta tirada que ens deixarà al cim és per mi la més maca de tota la cresta doncs la roca és magnífica, comença amb una fissura on es pot protegir amb friends fins a situar-nos sota una xemeneia que es supera amb oposició, axis arribem al cim de l'Agulla Tchihatcheff (3042 mts.). Unes fotos i continuem uns metres fins a buscar l'instal-lació del rappel, són 40 metres per això hem portat les dues cordes de 50 metres. Un cop arribem a la bretxa, la pujada al següent tresmil la fem tota l'estona pel vessant de Corones, la tònica d'aquesta pujada és, una roca molt descomposta, en tres tirades arribem al cim de l'Agulla Franqueville (3057 mts.).
A partir d'aquí la cresta es horitzontal, hi ha trams que passes per Corones,  altres per Llosàs i altres per la mateixa aresta. Nosaltres decidim anar a l'ensamble, tot i que és una mica més lent, guanyes en seguretat. Arribem al final de la cresta, fem el rappel fins al Coll Superior de Llosàs (3056 mts.). Recollim cordes i tot el material d'escalada i iniciem el descens, primer passem pel Llac de Llosàs (2480 mts.) i una estona més tard arribem al puente de Corones (1970 mts.) on ens retrobem amb el Xavi.



Desnivell: 1210 mts.

Horari: 12h,10m. 






La Carme i el Xavi poc abans d'arribar al Llac de Llosars (2490 mts.)


Ja  tenim el tres tresmils davant nostre.


Llac de Llosars (2490 mts.)


La Carme amb el Vallvierna al fons i a la dreta.


El Pitón de Llosars (2889 mts.) a l'esquerra, al centre la Brecha Inferior de Llosars (2833 mts.)


Brecha Inferior de Llosars (2833 mts.)


La Carme a punt d'arribar a la Brecha, al fons , el Llac de Llosars.


Des de la Brecha una mirada cap a Corones, amb la cresta de Cregüenya davant.


Franquejant per anar direcció al Argarot.


Crestejant amb un dia magnífic.


Ja es veu tota la cresta.


Argarot Sud (3032 mts.), tresmil no acceptat a la llista oficial dels tresmils del Pirineu.


El Xavi  i la Carme just a sota del Argarot Sud (3032 mts.)


Visió de la cresta al complet.


Amb el Xavi i la Carme al cim del Argarot (3031 mts.)


Iniciant la desgrimpada cap al coll, al peu de l'Agulla Tchihatcheff (3042 mts.)


S'ha d'anar amb molta concentració al baixar sense encordar.


Nosaltres passarem per l'esquerra d'aquesta Agulla.


Al peu de la placa fissurada, III


Agulla Tchihatcheff (3042 mts.)


Preparant el rappel de 40 metres.


El rappel vist des de la part inferior.


Des de la Brecha entre les dues Agulles, visió cap a Llosars.


Cresta de Cregüenya.


Un pitó a sobre el meu peu.


Segona tirada de III- (descompost) direcció a l'Agulla Franqueville (3057 mts.)


Vista del rappel realitzat feia una estona.


La Carme prop del cim.


El que queda de cresta fins a l'Aneto.


Agulla Franqueville (3057 mts.), felicitats Carme, ja només et falten 15 tresmils.


El tram de cresta horitzontal fins a la Brecha Superior de Llosars (3056 mts.)


Aneto, Brecha de Tempestats, Pic de Tempestats.



dissabte, 20 de setembre del 2014

Pedraforca (2506 mts.), per la Canal del Verdet.



Sortim amb la Teresa de l'aparcament del Gresolet (1567 mts.) i continuem per la pista PR-C124, passats uns 400 metres ja trobem una desviació a mà esquerra amb l'indicador de refugi Lluís Estasen. Uns 20 minuts després de sortir del cotxe arribem al refugi, en aquest punt agafem una pista que surt de la part de darrere del refugi (indicador de: Canal del Verdet), aquest camí franqueja tota la cara nord del Pedraforca. Creuem el torrent del Riambau i seguim direcció Oest, comencem a guanyar alçada per la Canal del Verdet per un sender molt marcat però amb un fort pendent. Arribem a un petit Coll (1960 mts.) on després d'un franqueig horitzontal, iniciem una forta pujada per un sender ben marcat però de pedra petita que ens deixa al Coll del Verdet (2244 mts.). Just a l'altre vessant veiem el poble de Gòsol, ara ens toca seguir el camí que va pel llom fins a arribar a l'inici del tram de roca. Hi ha trams que la roca està una mica polida però en general molt fàcil sense passar mai de II-, a la part superior hi ha una corda fixa (fa una mica de por, pel mal estat de la corda), que no fa falta' ja que les dificultats són totalment assequibles, assolim el cim Nord (2438 mts.), ara hem de baixar uns metres fins a arribar a una bretxa, continuem fent una mena de franqueig a la dreta per després enfilar directament (II) i arribem al cim del Pollegó Superior (2506 mts.), unes fotos al cim i iniciem el descens direcció al Coll de l'Enforcadura (2362 mts.).
Quan hem arribat al cim feia bastant vent i hem decidit començar a baixar, aquí a l'enforcadura s'està millor i aprofitem per beure i menjar una mica. Feia bastants anys que no venia per aquí (l'última vegada amb esquís), i avui he vist que han senyalitzat el camí i actualment ja no fa falta baixar pel centre de la tartera. El nou camí baixa a mà dreta en el sentit descendent. Quan arribem a la cota 1770, el camí gira a mà esquerra i després de franquejar tota la muntanya arribem al Refugi Lluís Estasen i pel camí que surt a mà dreta baixem fins a l'aparcament del Gresolet (1567 mts.)


Desnivell: 1005 mts.

Recorregut: 10,55 Km.

Horari: 4h, 52m.






La cara Nord del Pedraforca impressionant com sempre.


En aquest punt deixem la pista i agafem la desviació a mà esquerra cap al refugi.


El refugi Lluis Estasen (1640 mts.), al peu de la nord del Pedraforca.


Des del refugi amb el zoom, veiem el Coll del Verdet (2244 mts.)


Aquesta primera part del camí franqueja per sota tota la cara nord del Pedra.


A la dreta el cim superior del Pollegó (2506 mts.), a l'esquerra la Punta Calderer (2491 mts.)


La Teresa arribant al Coll del Verdet (2244 mts.)


Coll del Verdet (2244 mts.)


El bonic poble de Gósol bastants metres més abaix.


Uns metres després comença la grimpada fins a arribar al cim Nord (2438 mts.)


A la part central de la grimpada.


Poc abans d'arribar al cim Nord.


Des del cim Nord (2438 mts.), ja es veu al fons el cim principal del Pollegó Superior (2506 mts.)


Grimpant el tram entre el cim Nord i el Principal.


Cim del Pedraforca (2506 mts.)


Des del Pollegó Superior (2506 mts.) es veu el cim d'El Calderer (2491 mts.)


Mirant cap al nord, es veu la cara sud de la Serra del Cadí.


A la part inferior (on hi ha un plà sense arbres) es veu el refugi Lluis Estasen.


Vista des de l'enforcadura amb el poble de Saldes al fons.


Des de l'enforcadura visió enrere direcció al cim.