Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.
Una setmana més la meteorologia ens ensenya la seva millor cara, d'ença que vaig penjar els esquís l'1 de juny, l'única setmana que no he pujat al Pirineu va ser el cap de setmana del 13 de juliol amb el meravellós concert de King Crimson.
Seguim intentant pujar cims representatius del Pirineu però que per tenir menys de 3000 metres vaig deixar de pujar al seu dia. Avui toca el torn a la Collarada (2883 mts.) és el cim més alt de la comarca de la Jacetania i juntament amb el Midi d'Ossau (2884 mts.) els cims més alts del Pirineu Occidental.
Hi ha vàries vies per pujar, una és la de l'Estany de Ip (2135 mts.) però aquest recorregut el van fer amb el Xavi l'any passat per pujar la Punta Escarra (2760 mts.), per tant decideixo pujar per Villanúa, poble situat entre Jaca i Canfranc. A l'arribar a Villanúa has d'agafar a la dreta i passar per l'alberg juvenil, a partir d'aquí comença una pista forestal en bastant bon estat fins a trobar-nos amb una barrera.
Amb cotxe només pots pujar fins a la barrera (1210 mts.), si vols continuar per la pista fins al refugi de la Espata (1690 mts.) es pot treure per internet un passi de dia (5 €) però només en deixen 5 passes al dia, quan ho vaig mirar ja els havien donat els 5, per tant més desnivell caminant.
Surto de la barrera (1210 mts.) i continuo 10 minuts per la pista, arribo al Prados de Moscasecho (1250 mts.) i agafo la desviació a la dreta direcció al Refugi de la Trapa, aquest també es diu el camí vell de la Collarada. El camí està tot molt ben marcat, aquesta primera part va tota l'estona dins del bosc, i puja amb ganes. Quan fa 1 hora i 8 minuts que he sortit del cotxe arribo al Refugi de la Trapa (1750 mts.) on hi ha una petita font per proveir-sa d'aigua a la baixada, el camí continua per darrere del refugi fins a situar-me al peu de la Canal del Hachar, pas clau per passar aquesta muralla rocosa i sortir a la part superior on estan las pastures de los Cubillares (1930 mts.)
El pas sembla més complicat des de la part inferior, hi ha unes cadenes per ajudar-te si fa falta, pujo en tendència a la dreta per guanyar uns 40 metres de desnivell. Només sortir del pas ja agafes un altre cop el camí en aquest cas d'herba que va molt bé per les cames. El tram que ve ara és agraït perquè tot i el pendent, al ser un camí fressat i amb herba es puja molt còmoda.
Arribo al pla de Campanales (2410 mts.) on aprofito per fer la primera parada del dia, després de beure i menjar una mica, continuo cap a dalt. El camí segueix molt marcat però ara és de pedra fina però es puja molt bé. He d'anar a buscar la canal central que divideix els dos cims, els últims 100 metres fins al peu de canal són els pitjors amb tartera de pedra fina. Arribo al peu de la canal, les fites se'n van a l'esquerra per on no hi ha roca però hi ha pedra solta, deixo els pals al costat de la roca i decideixo pujar pel mig. És fàcil, mai arriba a II i crec que és molt més segur que pujar per l'esquerra però que cadascú faci el que millor vegi a l'arribar al pas. Arribo a un fals coll, només em queda pujar uns metres a la dreta i així assoleixo el cim de la Collarada (2883 mts.).
Quina vista, Punta Escarra, Midi d'Ossau, Balaitous, Pala, Arriel i a l'altre vessant el Bisaurin. Estic una bona estona al cim, fa un dia magnífic. Arriben una parella de francesos que he avançat pujant i parlo una mica amb ells, ens fem unes fotos mútuament i jo inicio la baixada pel mateix lloc de pujada.
Quan estic baixant per la cota 2600 em trobo que puja entrenant a Luis Alberto Hernando, campió del món de curses de muntanya, l'únic que pots fer és mirar-lo quan puja i quan baixa, i animar, una màquina.
Arribo al refugi de la Trapa (1750 mts.) on aprofito la font per hidratar-me i continuo fins a l'aparcament, un molt bon cim. A veure quant dura aquest bon temps.............
Desnivell: 1710 mts.
Recorregut: 17,7 Km.
Horari: 7h, 35m.
Punt de sortida (1210 mts.) a partir d'aquí es necessita permís de l'Ajuntament de Villanúa.
No porto ni 5 minuts caminant i ja puc veure el cim a més de 1700 metres de desnivell.
En aquest punt deixo la pista i agafo el camí cap al Refugi de la Trapa, no feu cas al temps que posa el retol, jo vaig trigar 59 minuts a ritme normal.
Ja es veu el Refugi de la Trapa, al fons la canal denominada "El Hachar" per on he de passar.
Refugi de la Trapa (1750 mts.), 1 hora i 8 minuts des del cotxe.
La canal del Hachar que em portarà a la part superior de los Cubillares.
Inici del pas equipat amb cadenes per superar el Hachar.
El mateix pas, vist des de la part superior.
El pla de los Cubilares (1930 mts.), al fons a la dreta, el cim.
A mesura que pujo puc veure a l'esquerra, el Bisaurin (2670 mts.)
A poc a poc em vaig apropant al peu de la muntanya.
Amb el zoom, que lluny queda el poble de Villanúa.
El camí està molt ben marcat i amb fites.
Los Campanales de Collarada (2681 mts.)
Aquí he marcat els últims 200 metres fins al cim.
Hi han trams que he de passar blocs força grans.
A partir d'aquí comença una tartera (un pas endavant i dos enrere) desagradable.
A sota el pla de Campanales (2410 mts.), al fons Villanúa.
Ja estic a punt de situar-me al peu de la grimpada cimera.
Mirada enrere des del mig de la canal que em deixa al costat del cim.
Per la part esquerra acabo de pujar, fins al fals coll i cap a dalt.
Ja puc veure el vèrtex geodèsic del cim.
Cim, amb el Midi d'Ossau (2884 mts.) al fons.
Al cim més alt del Pirineu Occidental (igual que el Midi), la Collarada (2883 mts.)
Una parella simpàtica francesa em va fer aquesta foto amb el Midi darrera meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada