dissabte, 7 de novembre de 2015

Ermita de Sant Ramón (292 mts.), després de passar pel Puig d'Allió (233 mts.)



Fa un parell d'anys, quan van operar al meu pare del cor, una de les primeres coses que va comentar va ser: Mai més tornaré a pujar a Sant Ramon (Ermita del segle XIX), nosaltres evidentment li vàrem dir que si però realment pensàvem que no. Aquesta sortida d'avui era un deute que tenia amb ell i per fi l'he pogut pagar i de quina manera. Hem fet una volta circular tota per muntanya, amb la pujada a dos cims, tingueu en compte que el meu pare té 87 anys. L'idea és pujar primer al cim que hi ha a la part alta d'Albarrosa on ja tenim rampes de més del 25%, baixar a Sant Climent on tindrem el primer control (aquí estaran la meva mare, la Isabel i la Irene preparades amb el cotxe , per si tenim que anul.lar l'última pujada a Sant Ramon).
Jo, pujo des de Gavà caminant a buscar al meu pare i iniciem la sortida quan passen uns minuts de 2/4 de 9 del matí, la meteorologia ens acompanya, no fa massa calor i el vent és pràcticament nul. Els primers metres els fem pels carrers asfaltats d'Albarrosa fins que arribem a la cadena, punt on l'asfalt dóna pas a la nostra estimada terra, continuem uns metres fins que arribem al Torrent de Can Palmer on ja comencen les primeres rampes fortes del dia, en pocs minuts trobem la Font del Llorer (encara raja aigua) on fem una petita parada d'un parell de minuts, continuem pel camí ben marcat fins que sortim un altre cop a l'asfalt, però aquest tram en molt curt (300 metres), tornem a entrar a la terra i per forta pujada arribem al coll, aquí trobem el senyal del 25%, encarem la pujada amb decisió i uns minuts més tard ens trobem al cim del Puig d'Alliò (233 mts.), unes fotos i amb molt de compte comencem la baixada per l'altre vessant (té el mateix percentatge de desnivell), el terra està molt humit i la pedra rellisca bastant, per tant, concentració.
Un cop hem baixat aquestes dos pendents, agafem el caminet a mà dreta que ens portarà a Sant Climent, aquesta baixada és estreta i molt tècnica però el pare baixa molt bé, després de passar pel tronc i fer una fotografia agafem la pista principal que ens deixarà a l'entrada del polígon industrial de Sant Climent on podem veure el final del nostre recorregut, Sant Ramon.
Arribem al control on aprofitem per beure una mica, les tres dones quasi al mateix temps li pregunten com està, que contesta ell?: Perfecte i continu cap al cim. A partir d'aquest punt la pujada cada cop és més dreta i estreta, té molt merit haver pujat per aquest vessant (és el més difícil de tots), a mesura que ens anem apropant,  la gent que hi ha a dalt (es pot pujar amb cotxe) cada cop es veuen millor, finalment sentim els crits d'ànims que ens donen des de dalt. Una hora després d'haver sortit del peu de la muntanya, arribem al cim de Sant Ramon (292 mts.). Tots estem molt contents però sobretot ell, que pensava que no podria pujar més caminant. Moltes felicitats papa, això que has fet avui és molt gran, com tu mateix has pogut veure avui durant el recorregut, amb tota la gent que ens hem trobat, has estat l'admiració de tots ells.
Després de descansar una mica han baixat tots quatre amb el cotxe, a mi (40 anys més jove que ell) encara em quedaven forces per tornar a casa corrent.


Desnivell: 505 mts.

Recorregut: 9,5 Km.

Horari: 3h,27m.






Després de deixar els carrers asfaltats d'Albarrosa iniciem la pujada per la pista.


La pujada ja es comença a deixar notar.


Font del Llorer (laurel en castellà), molt coneguda per la gent de Viladecans.


Avui, el meu pare de 87 anys es trobarà rampes de més del 25%.


En plena rampa del 25%, al fons es veu  Sant Ramon, punt final de la nostre excursió d'avui.


Puig d'Alió (233 mts.), mal anomenat Pino Solitario per la gent d'Albarrosa.


Baixant pel corriol estret i humit direcció a Can Bori.


" El Tronc ", lloc clàssic per gaudir d'unes bones vistes d'aquest magnífic indret.


Al arribar al petit polígon industrial de Sant Climent del Llobregat ja podem veure el nostre objectiu.


Amb el zoom es veu bastant més aprop.


Tram de molta pedra solta que dificulta la pujada.


Poc a poc seguim guanyant metres a la muntanya.


Sant Ramon ja es una mica més proper.


Pujant per una forta i estreta rampa, al fons el poble de Sant Climent del Llobregat.


Ara ens espera aquesta forta rampa fins a arribar a la torre d'electricitat.


Dues generacions Moyà, 40 anys entre un i l'altre.


A la part central del corredor final, del Puig d'Allió venim.


Per fi sortim a la pista ampla, tot i l'inclinació el terra està molt millor per ell.


Repte aconseguit, després de molts anys, has tornat a pujar a Sant Ramon, moltes felicitats papa.

2 comentaris:

JOAN MOYA ha dit...

Orgull de fill veure al pare encara amb aquest esperit , el dia os ha acompanyat força.
Com deien en aquell programa televisiu......prova superada !!

Teresa ha dit...

Ja li pots dir al pare. Moltes felicitats, és tota una gesta digna d'admiració.
Esperem que la generació que segueix, hereti la seva genètica i puguem tenir guia per temps.
Teresa