dissabte, 31 d’octubre de 2015

Intent a la cresta de Gargantillar (2805 mts.)


 Itineràri lila: Pujada
         Itineràri taronja: Baixada




Primera sortida al Pirineu després de les vacances al Japó a la Vall d'Ensagents al Principat d'Andorra, aquest any no hem pogut acabar tota la cresta per un parell de motius que us explicaré ara però no dubteu que la temporada vinent de crestes tornarem per realitzar-la tota sencera.
El principal motiu de no acabar-la és que l'últim dia d'Octubre, el dia és molt curt i per molt que matinis sortint de Barcelona, falten hores.
Sortim de casa a 3/4 de 6 de la matinada, a les 8,25 ja estem a l'aparcament de Els Cortals d'Encamp, preparar tot el material i esmorzar una mica, falten 5 minuts per les 9 del matí quan sortim del cotxe. A les 10,20 estem al refugi d'Ensagents i a les 12 al coll on ens equipem per escalar la cresta, a les 13,36 estem al peu del Gran Gerdarme on decidim donar la volta, ja que encara ens queda unes 3 hores fins al cim i a les 18 hores ja és negra nit, a la cresta ens ha fet anar tan lent la roca, que en alguns llocs està gelada o amb una capa de neu. La propera vegada dormirem al costat de la carretera i que es faci fosc a les 9 de la nit. El proper estiu serà......
Per arribar a l'aparcament on hem deixat el cotxe, hem de passar Les Escaldes i un cop arribem a Encamp agafem direcció al Funicamp, just al costat de la sortida d'aquest remuntador mecànic a mà dreta surt una estreta carretera direcció als Cortals d'Encamp on després de 7 kilòmetres deixem el cotxe.
Després de preparar el material sortim de l'aparcament (1915 mts.) direcció al refugi d'Ensagents (2420 mts.) al qual arribem sense cap problema, ja que hi han un parell d'indicadors durant el camí, des del cotxe són quasi 4 kilòmetres i 505 metres de desnivell. A partir d'aquí el camí principal va direcció a la Collada de Pessons (2775 mts.), nosaltres agafem direcció a l'Oest per anar a buscar el Coll de les Collades Baixes (2598 mts.)  a l'esquerra de la cota (2632 mts.) referenciada al mapa de l'Alpina. Aquest tram és el més empipador de passar, ja que has de saltar blocs de granet grans, molts estan amb una fina capa de verglàs per sobre, per tant has d'estar atent per no relliscar i anar a terra. Quan aconseguim passar-los tots, ens situem al peu del coll, són 150 metres de desnivell per una forta pendent herbosa amb algun tram de roca solta. Finalment arribem a la Collades Baixes (2598 mts.), aquí comença la cresta, davant nostre tenim una fissura que fins i tot extraploma una mica, nosaltres agafem per la dreta entre uns grans blocs, la primera sensació és que la roca on no ha tocat el sol encara està gelada i rellisca bastant, les repises hi ha neu de la nevada d'aquests dies anteriors. Això ens fa anar més lents del que és habitual, quan arribem al peu del Gran Gendarme (2640 mts.) veiem que se'ns fa tard i decidim baixar per la Vall contraria per on hem pujat (Coma dels Llops), després de baixar per aquí, la propera vegada que vinguem a fer la cresta pujarem per aquesta Vall i no per on hem pujat aquest matí, tot i tenir una part una mica perdedora (entre la cota 2250 i la 2350) fas molta menys volta i la pujada al Coll és molt més agraïda que per l'altre vessant.
Finalment passem el riu Ensagents per un lloc que es diu (Pas de la Clau 2117 mts.) i en pocs minuts arribem a una de les cruïlles per la qual hem passat aquest matí, ara només ens queda continuar fins a arribar a l'aparcament.



Desnivell: 920 mts.

Recorregut: 12,5 Km.

Horari: 7h, 5m.
   





Nosaltres, cap al refugi d'Ensagents.


Bordes de la Casa (1820 mts.)


Nosaltres agafem la desviació a la dreta. direcció al Refugi.


Abans d'arribar al refugi ja podem veure la cresta i l'enfarinada d'aquests darrers dies.


Refugi d'Ensagents (2420 mts.)


Part exterior del refugi.


Interior del refugi, zona de menjar.


Interior del refugi, zona de dormir.


Des d'aquest punt ja podem veure la cresta.


La Teresa iniciant l'aproximació a la cresta.


A mesura que ens apropem a la cresta veiem la cara nord amb més neu.


Per aquesta rampa d'herba pujarem per arribar a l'esquerra de la cota 2632.


Molt poca gent per aquesta zona (en tot el dia no vàrem veure ninguna persona).


Inici de cresta.


S'ha d'anar amb compte, ja que la roca està humida i rellisca.


Estem grimpant entre el sol i l'ombra.


Petita parada al mig de la cresta.


Tot el tram recorregut.


I el que ens falta................


Tram horitzontal fàcil i sense massa exposició.


Últims passos abans d'arribar al peu  del Gran Gendarme.


Al peu del Gran Gendarme, punt on donem mitja volta, ( i tornarem al proper estiu amb més hores de llum.)


La baixada per la Coma dels Llops.


Al fons veiem la cresta de Gargantillar des de la Coma dels Llops.

2 comentaris:

Teresa ha dit...

El descobriment de dues valls desconeguts fins ara, i realment poc transitades, vam estar sols durant 7 hores, quina pau i tranquil·litat.
Esperem poder realitzar la cresta sencera el proper estiu, jo m'apunto!!!!!
Fins aviat
TT

Anònim ha dit...

Que acabeu fent sempre els vostres somnis, la constància és una manera de canviar la vostra vida.
Espero el vostre comentari de Corrent cap a l'impossible.
Albert JM