La pujada al Mt. Fuji és una mica especial, hi ha diferents vies per pujar, jo pujo per la més clàssica que sortint del poble de Kawaguchi-ko i seguint la carretera de peatge (3400 yens, ara com que no és temporada oficial d'ascensió a la muntanya és gratuïta) Subaru Line s'arriba a la 5a Estació de Kawaguchi-ko (2305 mts.). La muntanya es divideix en 10 Estacions, des de la base (1a Estació) fins al cim (10a Estació), avui en dia es puja des d'una de les quatre 5a Estacions repartides per tots els vessants de la muntanya.
La temporada oficial d'ascensions va des de l'1 de juliol al 31 d'agost, és quan hi han aglomeracions a la muntanya, no com ara que pràcticament he fet tota l'ascensió sol, sense trobar quasi ningú. La majoria de la gent puja amb dos dies, el primer dia arriben a la tarda a la 5a Estació i pugen a dormir a la 7a Estació, l'endemà fan el cim i baixen cap abaix.
Nosaltres hem agafat com a base el poble de Gora, està una mica lluny (1,5 hores de la 5ª Estació) però al tenir un cotxe de lloguer ens permet moure'ns amb comoditat per la zona del Cinc Llacs i per Hakone. Abans de les 5 de la matinada (10 de la nit a Catalunya) ja estem en peu, després d'esmorzar una mica agafem el cotxe i cap a Kawaguchi-ko, uns kilòmetres abans d'arribar al poble ja trobem la desviació cap a la carretera de peatge Subaru Line, construïda el 1964 i que t'apropa al peu de la muntanya, la primera sorpresa és que al arribar al peatge ens comuniquen que durant la tardor (a l'hivern està tancada) és gratuïta, ens hem estalviat 3400 yens, uns 26 €. La carretera és magnífica i va pujant molt progressivament fins que finalment arribem al final de la carretera: la 5a Estació Kawaguchi-ko (2305 mts.). Uns kilòmetres abans d'arribar al final hem vist a dreta i esquerra, places d'aparcaments que suposem a l'estiu deuen estar totes ocupades, nosaltres deixem el cotxe en un gran aparcament on pràcticament estem sols, el dia de moment es presenta radiant però amb bastant vent.
Hi han botigues de souvenirs, bars, restaurants, però evidentment abans de les 8 del matí està tot tancat. En pocs minuts ja estic preparat per sortir, m'acomiado de la Irene i inicio la sortida. El primer kilòmetre es fa per una pista ampla amb un lleuger descens. Arribo al punt on he de girar a la dreta, primera sorpresa del dia, el camí esta tallat, han posat unes cordes per no passar i hi ha un retol on diu que per obres a la muntanya aquest camí estarà tallat des del 15 de Setembre a l'1 de Novembre, no he trobat a ningú durant aquesta estona, estic dubtant per uns segons, finalment decideixo passar a veure que passa. El camí franqueja la muntanya per situar-se a la vertical del cim just al punt que arribo a la 6a Estació (2390 mts.), evidentment tot està tancat i aquí no es veu ni el tato. A partir d'aquí són 1400 metres de desnivell directes fins al cim, al sortir d'aquesta Estació i un centenar de metres per sobre meu començo a veure màquines excavadores, orugues fent treballs de reconstrucció de les pistes que entenc alguns passats aiguats varen fer malbé. A mesura que em vaig apropant als treballadors cada cop estic més nerviós per si em diuen quelcom, però quina és la meva sorpresa que al passar al costat d'ells, els saludo (kon-ni.chi-wa, hola en Japonès) i em tornen la contestació amb una agradable somriure (quina diferència d'Occident), crec que acabo de superar la dificultat més important per poder fer cim avui. A mesura que vaig pujant el vent va en augment, he pujat sense parar fins a Taishi Kan Inn (3100 mts.) punt on aprofito per beure una mica i posar-me el Gore, estic molt content, doncs, porto un ritme molt bo, passo la 8a Estació (3400 mts.), la pujada en si es fa bastant dura, ja que combines escales desiguals, amb trams de grimpada fàcils, tartera de pedra fina. Durant aquest tram he avançat a dos Japonesos que no saben res d'angles per tant no m'he pogut comunicar amb ells, Uns metres més amunt puc veure que un d'ells ha girat cua, l'altre veig que continua molt lentament, Arribo a la 9a Estació (3600 mts.) això quasi ja està fet, després de passar una gran porta amb dos lleons al costat, arribo a la part superior del crater (3740 mts.), que no al cim. Aquest està just a l'altra part del crater, com que vaig molt bé de temps faré tota la circular per la part superior del crater. Inicio les diferents pujades i baixades fins a arribar al peu de l'última pujada que em deixarà al cim del Mt. Fuji (3776 mts.), cim més alt de Japó. Just aquests últims metres els faig acompanyat d'un Japonès que ha pujat per un altre vessant, tampoc sap res d'anglès. Ens felicitem al arribar al cim i ens intercanviem les càmeres de fotos. Fa bastant vent al cim però menys que a la pujada, la vista des d'aquí és espectacular, tinc l'Oceà Pacífic a tocar. Després de fer les fotos de rigor inicio el descens, baixo uns metres i continuo amb el puja-baixa acabant de donar la volta al crater, finalment arribo al punt on començaré la baixada fins a l'aparcament. Aprofito per fer la segona parada del dia (5 minuts cada parada), Després de beure i menjar una mica inicio la baixada directa al cotxe, el camí és el mateix que el de pujada.
Un cim divertit i bastant dur pel desnivell i l'alçada acumulat.
Desnivell: 1675 mts.
Recorregut: 17, 4 Km.
Horari: 6h 42m.
El Mt. Fuji vist la tarda anterior des del llac Ashi a Moto-Hakone.
El Mt. Fuji dos dies després d'haver pujat vist des de l'altre vessant, Kawaguchi-ko, ja es pot veure la part superior nevada del dia d'avui.
El Mt. Fuji tres dies després d'haver pujat, la nevada ja h'agafat a cotes altes.
Amb el zoom es pot apreciar la 9a Estació a l'aresta que es veu al mig.
Una altra cara del Mt. Fuji, aquesta fotografía està feta des del Llac Shojiko.
Després de passar per la carretera de peatge (ara gratuïta) Subaru Line, arribem a la 5a Estació (2305 mts.)
Com es nota que estem fora de temporada, ni un cotxe a l'aparcament, visca.
Retol informatiu de les coses que hi han en aquesta 5a Estació.
Aquests muntanyencs senyalen la direcció al cim, 1500 metres de desnivell per damunt nostra.
El moment en que em despedeixo de l'Irene a Kawaguchi-ko 5a Estació.
Quan encara no fa 1 kilòmetre que he iniciat la sortida em trobo aquests rètols.
Just al punt del desviament el camí està precintat i no es pot passar del 15/9 al 1/11, evidentment em faig el tonto i passo sense tocar res.
La tardor també ha arribat al Japó.
A mida que vaig pujant em vaig trobant les diferentes estacions (refugis) que hi ha durant la època de pujar, ara està tot tancat.
La pujada és molt directa i guanyes metres de desnivell molt ràpid.
Deixo enrere la 7a Estació a 2700 mts.
A les persianes els hi han cossat per la part exterior precinta per que no surtin volant i encara així ja s'ha arrencat.
Inicio el tram de grimpada fàcil, practicament no fan falta les mans per pujar.
Hi ha punts on els graons tenen molta inclinació.
Els núvols comencen a venir cap a la meva direcció.
Arribant a Taishi Kan Inn (3100 mts.)
Els núvols s'apropen de sud cap a nord.
Molts trams el camí està protegit amb cordinos al lateral. A sota la 8a Estació (3400 mts.)
A sota el poble de Kawaguchi-ko.
Ja quasi arribo a la 9a Estació (3600 mts.)
El vent ha bufat de valent tot el dia.
A sota es pot veure la 9a Estació (3600 mts.)
Els núvols per sort no acaben de passar al vessant nord.
Aquesta entrada m'anuncia que estic a punt d'arribar al final del Yohsida-Subashiri Trail
Ja falta molt poc, però un cop a dalt del crater, el cim està just a l'altre banda oposada.
Vista cap a baix de la part que he pujat (1500 mts. de desnivell en 3h 45m)
La porta vist des de la part superior.
Darrera meu ja es veu el cim, però tinc que passar tot el crater pel lateral (són més de 1,5 kilòmetres )
Començo a pujar el lateral del crater.
Kawaguchi-ko des de la part superior del crater.
Roques volcàniques.
Molta pedra petita que dificulta aquests metres finals.
Cap al sud es pot veure el poble de Atami amb l'Oceà Pacífic com a protagonista.
El camí franquejant el crater està molt ben marcat.
Al fons ja puc veure el cim.
Aquí podem veure l'interior del crater.
L'interior des d'un altre perspectiva.
Cim del Mt. Fuji (3776 mts.)
Plànol de l'itineràri per la part superior del crater.
Cim més alt del Japó i 10a Estació.
Placa al mateix cim.
Ara tocar tornar a l'altre part per iniciar la baixada pel mateix lloc de pujada.
Roques volcàniques a la mateixa aresta cimera.
Deixo el cim enrere.
1 comentari:
Felicitats, un altre a la butxaca. Difícil de perdre's amb les més que clares explicacions als mapes.
Impressionants les fotografies de després de fer el cim, quina nevada, a veure si aquí passa el mateix i tenim aviat el color blanc.
A continuar gaudint de les vacances.
Petons per l'Irene.
Fins aviat
TT
Publica un comentari a l'entrada