dilluns, 30 d’abril del 2012

Molt mal temps al Gran Paradiso ( 4061 mts.)


Divendres 27-4-2012


Sortim la tarde del divendres la Carme, el Jordi i jo cap als Alps Italians, concretament a la Vall d'Aosta.
La intenció es fer el diumenge el Gran Paradiso ( 4061 mts.) i el dilluns La Trésenta ( 3609 mts.). El camí més ràpid ( que no el més econòmic ) es: Barcelona- Montpellier-Valence- Grenoble- Geneve-Chamonix, passem el túnel del Mont-Blanc i ens dirigim a la població d'Aosta. Uns kilómetres abans d'arribar agafem una petita carretera a la dreta que ens portarà a Valsavaranche i desde aquest punt continuem la carretera fins a Pont ( 1960 mts.) petita estació d'esquí nòrdic. Preu aprox. gasoil + autopista = 438€.


Dissabte 28-4-2012



Després de preparar les motxilles amb un vent molt fort enfilem el camí cap al refugi Vittorio Emanuele II. Es preferible pujar per el marge dret del riu seguint la pista d'esqui de fons fins que passem un pont de fusta.
El camí molt ben marcat puja amb una forta pendent, el desnivell es guanya molt ràpid per tant hi han molts girs. Quan arribem a la cota 2250 mts. ja ens podem calçar els esquis.
A la vall de davant nostra, les allaus de fusió cauen una darrera l'altre i el vent cada cop es més fort i neva lleument. Els pronòstics de temps son els següents: Diumenge al matí sol i núvols, a partir de la tarde alguna possible precipitació de neu. Dilluns, matí i tarde sol. ?????????????
Finalment arribem al refugi Vittorio Emanuele II ( 2735 mts.) ens ha costat 2h,50m. pujar ja que em tingut que posar i treure els esquis 3 o 4 vegades.
Passem la tarde descansant al refugi, el vent cada cop es més fort i la ventisca es molt intensa. Marxem a dormir esperant el canvi de temps.


Diumenge 29-4-2012



Durant la nit, dins el refugi en algun moment semblava que sortiríem volant tots del vent tant intens, la llum dels llampecs entra per els vidres de l'habitació i sembla que estem dins una discoteca.
Abans de que soni el despertador a les 5 del matí ens aixequem per veure el que intuïm desde l'interior. L'imatge no pot ser mes desoladora, vent molt fort ( rafegues de mes de 100 km.h ), visibilitat reduïda ( no mes de 5 metres ) i una intensa nevada.
Tots tres decidim esperar i cap a las 7 baixem a esmorzar al menjador, el temps segueix igual si no pitjor.
Evidentment no ha sortit ningú del refugi, esperem una estona més i després de parlar amb el guarda que tenia l'ultim parte metereológic ens confirma que aquest mal temps durara com a mínim 3 dies. Els últims partes que havíem mirat nosaltres divendres a la tarde no posava res d'això.
Finalment decidim baixar cap al cotxe, en fí, intentarem baixar com podrem. La sortida del refugi es sortir a un món on no veus res o tot ho veus igual, es a dir blanc,  amb el vent que et vol tirar i la neu que et pica amb tota la força que pot.
A mida que anem baixant el temps ja no es tant dolent com a dalt i arribem al cotxe. Passem per Chamonix per veure el temps per dilluns, es igual de dolent que a la Vall d'Aosta i en general a tots els Alps.
Per tant amb la cua entre cames tornem a casa, esperant que aquestes nevades que també han caigut al Pirineu ens permeti fer esqui de muntanya fins a mitjans de juny.





La Carme i el Jordi a l'aparcament de Pont ( 1960 mts.)

Camí del Rifugio Vittorio Emanuele II ( 2735 mts.)

Amb el vent i la calor, les petites allaus cauen per tot arreu.

Purgues de neu

Pujant cap al refugi, vista enrera del tram recorregut.

Ja amb els esquis als peus, seguim pujant cap al refugi.

La Carme a prop del Refugi Vittorio Emanuele II ( 2735 mts.) 


Ambient d'esqui de muntanya a l'entrada del refugi.

Detall de la porta del refugi el diumenge al matí.

Preparats per sortir cap a baix amb una gran tormenta de vent i neu.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Quina mala sort!!!!!!
Després de tota la preparació i la despesa econòmica, clar que era el camí més ràpid... això te un cost.
Ja m'imagino a tots dins del refugi agafats de les mans,amb el que m'agrada ballar, segur que hagués muntat un sarao.jajajaja
Però............. amb tot el que ha caigut al costat de casa , ja teniu per recuperar el temps perdut, encara que com bé saps el temps passat mai és perdut
Si serveix de consol, hi ha a qui l'han hagut de "portar de passeig" guauguau a la platja, que tampoc esta malament.
Espero veure-us en actiu la setmana vinent, no us fallaré.
Molts petons