Color lila: Itinerari de pujada.
Color vermell: Itinerari de baixada.
Després del mal dia meteorològic d'ahir, les previsions per avui són millors per això volem anar a intentar el cim més clàssic dels Alps del Sunnmore: el Kolastinden (1432 mts.), tot i que el tenim una mica lluny de Stranda, el nostre camp base particular. Al sortir de Stranda i iniciar la pujada per passar per la Strandafjellet (430 mts.) ja veiem tota la carretera completament nevada i a la baixada del port hem d'anar amb compte amb la conducció, tot i portar rodes d'hivern un dels dos cotxes que portem no té massa bona estabilitat.
Arribem al poble d'Hundeidvik, punt on hem d'agafar el ferri per passar a l'altra península, primer incident el dia, el ferri no funciona per problemes tècnics i com a minin en tenim per 5 o 6 hores. Solució tornar enrere uns kilòmetres i anar a Magerholm i agafar el ferri com si anéssim a Alesund per la 60, després girem al sud i agafem la E-39 per tornar a agafar un segon ferri i baixar a Festoya. A partir d'aquí seguim una carretera molt estreta (un sol carril) fins a Indre Standal, a partir d'aquest punt comença una pista amb molt bon estat que ens deixa al petit poble de Standalhytta (363 mts.), hi ha molta neu a la zona, estem molt contents per la qualitat de la neu i tenim moltes ganes d'iniciar la sortida. Deixem a l'Anna i la Irene que marxen de turisme al poble de Orsta i nosaltres iniciem la pujada, com ja he dit hi ha molta neu i el paisatge és bucòlic. Sortim des del mateix cotxe amb els esquís als peus pel mig de les cases del poble, passem pel mig del bosc buscant les parts més clares on hi ha menys vegetació i entrem a la vall de Kvanndalen, a l'arribar a la part superior d'un turó hem de baixar uns metres per arribar a un gran plateau que rep el nom de Appelsinhaugen.
A partir d'aquest punt la ruta continua per la dreta iniciant unes llargues llaçades que ens deixaran a la part inferior del coll, la part final és força dreta i arribem al coll (1130 mts.) que separa les dues valls. Cada cop hi ha més neu i la part superior es veu força carregada, sortim del coll i entrem a la glacera de Kolasbreen, actualment no hi ha una esquerda per què estan tapades totes per la neu. Seguim pujant i arribem a la part inferior del cim (1357 mts.) però per la seva part dreta vist frontal, aquesta part és totalment inescalable, per pujar al cim hem de fer un franqueig i passar a l'altra part, després amb grampons i piolet els últims metres fins a cim.
No ho veiem clar i decidim en aquest punt a 75 metres del cim girar cua i iniciar el descens. Quin descens, amb una neu pols fonda però molt lleugera que ens fa gaudir molt, baixem directes des de la cota 1357 fins al Appelsinhaugen (625 mts.), a partir d'aquest punt seguim el mateix itinerari de pujada fins a arribar al cotxe (363 mts.) on al cap d'una estona ja arriben l'Anna i la Irene i podem marxar tots cap a Stranda, aquest serà un dia que no oblidarem mai en la nostra vida, recordeu 11/4/2017.
Desnivell: 1155 mts.
Recorregut: 11,3 Km.
Horari: 4h, 51m.
Durant la nit ha nevat amb força i així ens trobem les carreteres a primera hora del matí.
La neu ha arribat a cota 0.
Aquest és el primer ferri que hem d'agafar avui, després hem d'agafar un altre.
Creuant un dels fiords amb el ferri.
Neu a totes les muntanyes.
El David aprofitant el trajecte del ferri per menjar una mica.
Arribant al petit poble de Standahytta (363 mts.)
De Standahytta (363 mts.) iniciem la sortida del dia d'avui.
Molta neu a la zona com es pot apreciar a la imatge.
El dia no s'acaba d'arreglar.
Per sort és el cim més important de la zona i ens trobem una magnífica traça feta.
Paisatges increïbles els que veiem avui després de la nevada de la nit.
Iniciem la sortida com ja és habitual a la zona per un bosc gens espès.
Mirada enrere per veure el grup.
Aquesta primera part és força plana.
El recorregut transita per l'interior de la vall.
Mirada enrere per veure d'on venim.
En aquest punt hem de baixar uns 25 metres per després agafar la vall de la dreta, la baixada la farem per la vall de l'esquerra i així gaudir d'una gran circular.
La linea vermella és el punt per on baixarem després.
Per aquest vessant d'aquesta muntanya es produeixen purgues de neu tota l'estona.
Aquests sis som nosaltres, cadascú al seu ritme.......................
Una neu molt rapida ens permet guanyar metres amb molta facilitat.
El Xavi i jo acabem d'avançar a una parella de Noruecs que després es quedaran per sota del coll.
El Jordi abans del plateau que ens portarà al coll.
La Rosa i el Jordi s'abriguen al plateau, els Noruecs giren cua.
A l'esquerra s'intueix el coll.
Neu i més neu. Deu meu................
Llaçades per arribar al coll (1130 mts.)
La Carme arribant al coll (1130 mts.)
Mirant del coll (1130 mts.) cap al sud, d'aquell pla venim (625 mts.) i per aquesta vall baixarem.
Des del coll ja podem veure el cim del Kolastinden (1432 mts.)
Iniciem l'aproximació, direcció al cim.
Per aquest vessant després baixarem directes fins al fons de la vall.
El nostre grup i un petit grup Suec.
Cada cop més a prop del cim, i cada cop hi ha més neu.
A sota la piràmide somital, ara falta un franqueig cap a l'esquerra.
En aquest punt com senyala el Jordi estem a punt de girar cua, trobem el franqueig molt perillós.
Punt just on iniciem la baixada per perill d'allaus.
Inici de la baixada per una neu pols profunda que ens farà gaudir.
Xavi, vas nadant a la neu fins als genolls.
Quina quantitat i qualitat de neu.
La Rosa aprofitant el seu racó per baixar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada