Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.
Altimetria del dia d'avui.
Hi ha dies a la vida que sense buscar-ho (o si.) tens la sort que moltes vegades se t'escapa, sobretot en l'esquí de muntanya. És un esport molt complicat de practicar a la regió on vivim, que si no neva, que quan ho fa, al moment s'aixeca un vent infernal i s'emporta la neu, que si és de mala qualitat per les altes temperatures i humitats altes al viure en un clima mediterrani i el dia que has de sortir quan hi ha bona neu, treballes i quan pots anar al cap d'uns dies les condicions són totalment diferents.
Aquesta setmana ha passat una mica el que us acabo d'explicar, havia de caure més d'un metro de neu, finalment va ser molt menys del que havien pronosticat (com quasi sempre) la nostra esperança de poder esquiar amb garanties al Pirineu Oriental s'esvaiexen, però sempre hi ha un racó en aquesta part del Pirineu que és el Capcir (també conegut com la "petita Sibèria").
Divendres, quan vaig fer un petit repàs a les precipitacions caigudes, totes les estacions d'aquesta zona del Pirineu estaven sobre els vint centímetres, però hi havia un lloc on havien caigut més de seixanta. Amb aquesta esperança ens trobem dissabte a les nou del matí a l'aparcament de Formiguères (1760 mts.) amb la Irene, un any més celebrem el seu aniversari al Pirineu, per molts anys, Irene.
Mai a la vida en tots els anys (quasi quaranta) que porto fent esquí de muntanya havia vist a aquesta hora del matí tants cotxes a l'estació. Després, això mateix ho vaig poder comprovar a l'esquí de muntanya, quanta gent a la muntanya, al fons de la Vall de Galba (1605 mts.) on fem l'últim canvi de pells, vaig poder contar més de trenta esquiad@rs preparant-se per fer l'última pujada del dia.
M'acomiado de la Irene a l'aparcament (1760 mts.) sense saber massa bé que trobaré en el dia d'avui. El primer tram pujo pel lateral de la pista fins a arribar a la base del telecadira de la Serra de Mauri (1950 mts.) on hi han unes traces al bosc de la dreta, les segueixo i em deixen a la part de dalt de l'estació de Formiguères (2310 mts.).
Continuo fins a dalt de la Serra de Mauri (2412 mts.) on ja puc veure com està aquesta part del Pirineu, MAGNÍFICA. El que sí que puc veure també, és la quantitat de gent que no treballa els divendres, a aquesta hora del matí (encara no ha arribat ningú al cim) ja es pot veure tota la pala de la cara sud del Mortiers (per on vull baixar jo) plena de traces de baixada, en fi......buscarem un petit tros del pastís de nata per a mi.
Baixo fins al refugi de Camporells (2240 mts.) obert els caps de setmana amb una bona neu que ja fa pensar per on anirà el dia. Aprofito per veure una mica i torno a posar pells per segona vegada. Segueixo unes bones traces que passen pel lateral de l'Estany del Mig per després passar al costat mateix de l'Estany Gros. La pujada a aquest cim és molt suau i quasi sense adonar-me'n arribo al cim del Pic de Mortiers (2605 mts.) és un cim que fa frontera amb els departaments francesos dels Pyrénées Orientales i l'Ariège, però pertany al primer departament.
Hi ha moltíssima gent al cim, poder més de vint-i-cinc persones i si mires enrere puc veure més de trenta per la traça. Faig un parell de fotos i inicio la baixada, no em vull entretenir ara, ja pararé al final de la baixada. Faig els primers girs amb precaució, però al moment ja puc veure que això d'avui serà per recordar, una bona neu pols que et permet girar on vulguis, sense pensar on fer el gir. Vaig buscant la part dreta de la baixada i així encara trobo racons verges on puc gaudir sense control.
En poc més de vint minuts arribo al pont (1795 mts.) que travessa el riu Galba, aquí sí que aprofito per fer la parada del dia, no fa gens de vent i el sol escalfa prou per no fer malbé la neu. Després de menjar i beure continuo, el tram que bé ara és una mica pesat amb trams que pots baixar suaument, trams de remar i petits trams d'escaleta.
Passo al costat de la Cabana de la Llaça de Llosa (1760 mts.) i a partir d'aquí baixada més o menys continua fins a la cruïlla de camins, un pel nord i l'altre pel sud et porten al petit poble d'Espousouille, en aquest punt torno a posar pells per tercera i última vegada i després de continuar uns metres pel camí del nord, agafo unes traces a la dreta que superant uns cent seixanta metres de desnivell i tres kilòmetres em deixarà a l'aparcament superior de Formiguères on tenim el cotxe aparcat.
Molt bona sortida per iniciar la temporada amb molt bona neu, que en vinguin moltes més com aquesta.
Desnivell: 1260 mts.
Recorregut: 20, 5 Km.
Horari: 5h, 50m.
Un any més celebrem l'aniversari de la Irene al Pirineu, per molts anys!!!!!
Molta gent avui fent esquí de muntanya per aquesta zona.
Molta neu ha caigut aquests darrers dies a la "petita Sibèria".
Mirada enrere per on acabo de pujar, al fons la Serra de Madres.
Arribant a la part superior de la Serra de Mauri (2412 mts.)
En primer terme el Pic de la Muntanyeta (2436 mts.), al fons a l'esquerra el Mortiers (2605 mts.)
Amb el zoom es poden veure les traces de baixada d'ahir divendres, qui treballa en aquests països??
Panoràmica des de la Serra de Mauri (2412 mts.)
El Petit Peric (2690 mts.) en primer terme, es veuen traces travessant l'Estany del Mig, baixant al refugi de Camporells.
Refugi de Camporells (2240 mts.)
D'esquerra a dreta: Petit Peric (2690 mts.) Pic Peric (2810 mts.) i Portella Gran (2769 mts.)
Traça magnífica per anar cap al Pic de Mortiers.
Aquesta traça es va fer entre ahir divendres i avui perquè aquí va nevar dimecres i dijous passat.
Mirada enrere, a l'esquerra el Pic de la Muntanyeta i a la dreta Serra de Mauri per on he passat fa una estona.
La pala somital del Mortiers, es veuen dos esquiadors de muntanya pujant, venien de la Vall de Galba per on baixaré jo.
Pic de Mortiers (2605 mts.)
Selfie al mateix cim.
Al fons el Pic de Saint- Barthélemy (2348 mts.) i a la dreta la piràmide rocosa de la Dent d'Orlu (2222 mts.)
Neu meravellosa baixant, pots girar on vulguis no fa falta preveure el gir.
Des de la meitat de la pala, mirada enrere per veure la baixada.
L'únic inconvenient del dia, és que ha vingut tanta gent que costa trobar un lloc verge per obrir traça, en aquest cas les traces de l'esquerra són les meves.
Les muntanyes del Capcir vestides de blanc, a veure si això continua.......
Cabana de la Llaça de Llosa (1760 mts.)
A l'arribar al fons de la vall es nota que va nevar sense vent, paisatge de postal.
Els arbres molt carregats de neu, dia per recordar durant molt temps.
Iniciant la pujada que em portarà a l'aparcament de Formiguères (1760 mts.), mireu tota la grupeta que porto davant!!!!
1 comentari:
Amb els temps que corren un s’ha d’arriscar una mica i provar sort, i de vegades, ja veus, tot un èxit en una sortida que no estava massa clar que es pogués completar tant bé.
Felicitats per la sortida.
Per fi s’ha iniciat la temporada.
Que en vinguin moltes més de sortides com aquesta
Publica un comentari a l'entrada