diumenge, 9 de juny del 2013

Running circular al Castell de l'Eramprunyà



El Pirineu segueix amb el seu temps més que dolent per tant decidim fer una circular desde Gavà fins al Castell de l'Eramprunyà i retorn a Gavà.
Sortim direcció a la Sentiu per la pista que hi ha al lateral mar, quan arribem al revolt d'esquerres que ens portaria a Castelldefels agafem a mà dreta fins al final del carrer on hi ha una cadena, ja entrem a terreny de muntanya, que bé!. Comencem la pujada forta de " la romana", ahir va ploure força i està tot ple de fang ( com quedaran las noves Salomon ), 800 metres abans d'arribar a Can Bassoles el terreny es suavitza bastant i amb aquesta tònica arribem al Castell de l'Eramprunyà, tot i que hi han unes tanques i no es pot entrar.
Iniciem la baixada amb molt de compte ja que està la roca molla i no es qüestió de patinar. Passem per la Roca Foradada i arribem a l'Ermita de Brugues, aquí seguim el GR-92 que després de passar per Can Amat ens retorna a Gavà, molt content per l'estreno de les noves Salomon XT Wings-3.
Ara a esperar que arribi d'una vegada l'estimat anticicló per poder acabar dignament la temporada d'esquí de muntanya.


Desnivell: 510 mts.

Recorregut: 15,30 Km.

Horari: 2h, 21m. 








Les noves Salomon XT Wings-3


Que lluny que està el Castell de l'Eramprunyà vist desde el Parc del Milenium a Gavà.


Can Bassoles, la mestressa es deia Maria del Carme Vinyes i data del any 1890.


El Castell ja es veu pel seu vessant oest.


Castell de l'Eramprunyà.


La Teresa camí del Castell un cop passat Can Bassoles.


Cims de La Morella i Les Agulles.


Al costat del cim del Castell ja que actualment està vallat i no es por entrar.


La Roca Foradada.


Ermita de Can Amat.


Final de la circular, excel.lents sensacions en aquesta primera sortida amb les noves Salomon.

dissabte, 1 de juny del 2013

Circular Monestir Santa Cecília-Monestir Montserrat




Un dia més, el mal temps està instal·lat al Pirineu, per això decidim amb l'Irene fer una excursió pel vessant nord de Montserrat que feia molt temps que teníem ganes de realitzar.
Sortim de l'aparcament del Monestir de Santa Cecília ( 690 mts.) i agafem el GR-4 amb molt bon estat, es un magnífic camí que franqueja tot el vessant nord de Montserrat passant per sota de grans pareds com la de l'Aeri, Diables i el mateix Cavall Bernat. El sender pel qual caminem es el Camí de l'Arrel i es molt agraït ja que es un puja -baixa molt senzill. Al arribar al Plà de la Trinitat ( 946 mts.) girem a la dreta i en aquest punt canvia totalment la vegetació, la roca, sembla una altre zona.
Desde aquest punt veiem l' Ermita de Sant Dimes ( L’ermita de Sant Dimes pertany a la zona de Tebaida, es troba just sobre el Monestir, al capdamunt de l’escala dreta que surt del jardí. També es coneix com l’ermita del Bon Lladre i del Castell, ja que va ser edificada aprofitant l’antic castell de Marro, que tenia dues torres i dos ponts mòbils. Sant Dimes estava formada per una capella amb un edifici annex on hi havia dues habitacions i al darrere una llar de foc. Amb el temps passà a tenir dos oratoris: el de Sant Bartomeu, construït al segle XVII i el de Sant Josep, edificat al segle XVIII fora del recinte. També s’hi aixecà un calvari a la part més alta. Al segle XVI, durant el temps de l’abat de Burgos, es destruí el castell i canvià l’advocació de l’ermita. Va ser destruïda el 1812 i restaurada quatre anys més tard fins que va ser definitivament abandonada l’any 1821. A finals del segle XIX es va reconstruir la capella i s’abandonà de nou fins a la dècada dels setanta en què va ser restaurada per G. Martí Sas.).
 Nosaltres continuem direcció a l'Ermita de Sant Benet ( L’ermita de Sant Benet es troba al costat de l’ermita de Sant Joan, al costat de l’ermita de Sant Onofre. Fou durant molts anys l’habitatge del P. Vicari dels ermitans. Era l’habitatge adient per als ermitans vells, ja que es trobava molt pròxima al Monestir, més encara per l’escala dreta que surt del jardí del Monestir cap a l’ermita de la Santa Creu. Es va edificar amb la finalitat de permetre als pelegrins que no podien recórrer tot l’eremitori fer una estació de cinc visites en memòria de les cinc llagues del Redemptor i així guanyar les mateixes indulgències concedides als qui visitaven les dotze ermites. L’abat Pedro de Burgos la va erigir l’any 1536 i gairebé trenta anys més tard l’abat Garriga l’amplià bastint una capella dedicada a Santa Escolàstica. El 31 de juliol de 1812 va ser cremada per l’exèrcit francès, però quatre anys després va ser restaurada, va estar en ús fins al 1821, en què va ser abandonada. *Durant els anys trenta els poblats benedictins van reedificar la capella.)
I desde aquí comencem el descens per les Escales dels Pobres fins arribar al Monestir, seguim per la carretera fins creuar el peatge i a partir d'aquest punt podem caminar per un petit caminet a mà dreta de la carretera i axis arribem al punt de sortida el Monestir de Santa Cecília.




Desnivell:  430 mts.

Recorregut: 10,20 Km.

Horari: 4h 10m.












Les noves botes semirigides Salewa Rapace.


Pared de l'Aeri.


A l' esquerra el Cavall Bernat i al centre la Pared de Diables. 


Cavall Bernat


Pared de Diables.


Sostre per on va la via GAM a Diables.


Pared de Diables.


Cavall Bernat.


Cavall Bernat.


D'esquerra a dreta: Cavall Bernat, Pared de Diables i Pared de l'Aeri.


Amb l'Irene al vessant nord de Montserrat.


L'Irene al camí de l'Arrel.


Impressionant vessant nord de Montserrat.


Ermita de Sant Dimes.


Ermita de Sant Benet.


Monestir de Montserrat vist desde prop de l'Ermita de Sant Benet.

diumenge, 26 de maig del 2013

Montmalus ( 2782 mts.) desde Grau Roig i Pic de la Mina ( 2683 mts.) desde Portè


Dissabte 25-5-2013





Surto de l'aparcament de l'estació d'esquí de Grau Roig ( 2100 mts.) al Principat d'Andorra, la neu que hi ha en aquesta part del Pirineu es considerable veient que estem a finals de maig.
Al costat mateix del cotxe ja calço els esquis i després de creuar les pistes ja tancades fa dies arribo al telesqui del Montmalus. Segueixo per la pista fins a la part superior de l'estació on ja entro a la vall que portarà al Coll, la neu un cop deixes la pista està força dura i quan falten uns centenars de metres per arribar al Coll m'aturo per posar ganivetes amb les quals arribo a la Collada de Montmalus ( 2707 mts.).
Continuo uns metres més amb esquís i al començament de la pala final me'ls trec. Després de passar uns metres una mica drets arribo al llom per on arribo al cim del Montmalus ( 2782 mts.). Tot i que fa sol el dia es fred i fa força vent, inicio la baixada fins arribar on tinc els esquís. Trec pells i començo el descens. La sortida del Coll es una mica dreta i està gelat però es baixa bé, a mida que vas baixant la neu cada cop es més primavera i permet gaudir d'un bon descens. Al arribar al telesqui del Montmalus em trec els esquís i continuo caminant fins arribar al cotxe 10 minuts més tard.




Desnivell: 735 mts.

Recorregut: 9,1 Km.

Horari; 3h,4m. 






Montmalus ( 2782 mts.) amb una gran innivació per ser finals de maig.


La cara oest esquiable 100 x 100.


A l'esquerra s'aprecia el Coll de Montmalus ( 2707 mts.)


Port d'Envalira passat el petit llac.


A prop del Coll del Montmalus.


Últims metres sense esquis abans d'arribar al cim.


Estany de Montmalus amb La Muga ( 2860 mts.) a l'esquerra.


Montmalus ( 2782 mts.)





Diumenge 26-5-2013



Aquesta nit hem dormit amb l'Irene al petit càmping municipal de Portè, aprofitant que la Teresa ha pujat amb la seva família a Estavar quedem a l'aparcament de l'estació de Portè-Puymorent per fer el Pic de la Mina, un cim que varem intentar amb ella i amb l'amic Rubén Pelaez l'any passat, dia de trist record per la Teresa ja que es va trencar el turmell però avui la cosa ha estat totalment diferent.
Quedem passades les nou del matí ja que la nit ha estat freda ( -5º ) i volem trobar la neu primavera a la baixada. Desde l'aparcament només tenim que caminar dos minuts i ja calcem esquis, sortim al costat del telecadira de la Vignole i per la pista pugem fins arribar al telecadira superior ( La Mine ), seguim per la pista  i quan comença a posar-se dret agafem a mà dreta i seguim pel llom fins a situar-nos al peu del coll on tenim que parar a posar ganivetes ja que està una mica gelat.
Al arribar al coll deixem els esquís i seguim per la fàcil aresta fins arribar al Pic de la Mina ( 2683 mts.) on fa una mica de vent i després de fer dues fotos iniciem el retorn cap al coll. Aquí el vent no es tant fort com al cim i després de beure i menjar una mica comencem el descens. La primera part ( sortida del coll) la neu està dura però es deixa esquiar molt bé però a partir dels lloms per sobre l'estació la neu es transforma en primavera i ens permet un descens que no pots oblidar per molt temps amb una magnífica neu.
Quan arribem a baix sentim que el descens ha sigut massa curt i pensem com varen poder tancar l'estació a principis d'abril amb més de tres metres de neu a l'estació.
Doncs aquest proper cap de setmana 1 i 2 de juny l'estació de Portè - Puymorent tornarà a obrir les portes de manera excepcional només aquest dos dies amb horari de 8h a 13h i preu únic de 15 €.


Desnivell: 825 mts.

Recorregut: 10,2 Km.

Horari: 3h 35m. 








D'esquerra a dreta: Pic de les Valletes, Pic de la Vinyola i Pic de la Mina.


Bona qualitat de neu al Pic de la Mina.


Estació de Portè tancada desde fa més de 35 dies.


Pujant pel llom direcció al Coll ( a la dreta del cim )


La Teresa arribant al cim.


Últims metres.


Arribant al Pic de la Mina ( 2683 mts.)



Coma d'en Garcia.


Pic de Pedrons.


Pic Negre d'Envalira.


Pic de les Valletes i Pic de la Vinyola.


Pic de la Serrera.


Nerassol i Tosse de Pedourres.


Pic de la Mina ( 2683 mts.)