Avui el dia es presenta assolellat, però amb vent fort i fred. Al sortir de casa el termòmetre assenyala -10ºC. L’objectiu d’avui és força ambiciós i es diu Stormoa (975 mts.). És un cim difícil i no tenim cap referència d’alguna última ascensió.
Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha a mà dreta just a l’entrada del tunel Skaland que ens portaria fins al poble del mateix nom, és a dir Skaland. Travessem el llac Krokelwatnet pel seu lateral esquerre, només arribar al final del llac ja comença una forta pujada.
Hem d’anar obrint traça tota l’estona perquè el fort vent ha tapat les traces que havien obert el dia anterior. En acabar aquest primer pendent hi ha un petit plateau on al final d’ell comença una segona pujada més llarga i ben dreta en la seva última part. Per sort, la neu està en magnífiques condicions per pujar i tot i que hem d’obrir traça, no és massa profunda i aguanta molt bé les nostres petjades.
Arribem a l’avantcim del Krokelutinden (756 mts.), estem a un parell de minuts del cim, però avui anem cap a un altre objectiu i no volem perdre temps. Iniciem un breu descens (sense treure pells) i després un franqueig ascendent fins a situar-nos just davant mateix del cim del Stormoa.
La veritat que des d’aquí dalt impressiona. Baixem uns trenta metres fins al peu mateix de l’aresta on deixem els esquís, el vent segueix fort i evidentment fred. Ens equipem amb els grampons i piolet i el Xavi comença a pujar, hi ha molta neu acumulada, en certs punts ens ensorrem per sobre dels genolls. Ens hem trobat amb una parella de Noruecs que també intentaran la pujada al cim, quan fa una estona que pugem darrere les traces del Xavi, el veiem que baixa, ens comenta que hi han cornises molt grans i que feia una mica de por.
En aquest moment, arribem els Noruecs i diuen que ells segueixen. Continuem una mica darrere d’ells, a l’arribar al final de les traces del Xavi, ells segueixen intentant pel fil de l’aresta, nosaltres mirem de franquejar una estona, però hi ha molta neu acumulada i en qualsevol moment se'n pot anar tot cap a baix.
Aquí fa molt temps que no puja ningú. Tornem a baixar al coll on aprofitem per beure i menjar una mica, al mateix temps fem el canvi de grampons i piolet per esquís. Quan estem a punt d’iniciar el descens, arribem els Noruecs que tampoc s’ho han vist per on volien pujar ells.
La baixada la realitzem pel vessant contrari al que hem pujat, fent una bonica circular i una baixada amb neu com cada dia, magnífica. Uns dies es guanya i altres es perd i avui hem perdut. Demà última sortida d’aquests meravellosos dies a l’illa de Senja.
Desnivell: 730 mts.
Recorregut: 6,1 Km.
Horari: 3h, 35m.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada