dissabte, 17 d’octubre del 2020

Cresta Minyons de Terrassa (400 mts. IV+) al Pic de Castellàs (Alòs de Balaguer)






Ja feia temps que teníem aquesta cresta en ment, finalment avui l'hem pogut fer. No és una cresta fàcil ni per iniciació. S'ha d'escalar, està pràcticament desequipada i molts trams la roca està una mica descomposta. Hem quedat que les sis primeres tirades les farà el Juan Carlos i les quatre últimes la Carme.
Quan arribem al peu de via, encara no toca el sol i fa una mica de fresca (al cotxe marcava 0 graus), per sort al mateix temps que preparem el material, el sol ja ens acarona una mica i tot que no arriba a escalfar massa, almenys no estem a l'ombra.

L1. Comencem a escalar passant la barana de la passarel·la i ens agafem a la roca. Pugem per una placa on podem posar una assegurança en un petit arbre, després trobem un pont de roca. Passem una mica a l'esquerra i arribem a una canal, millor no passar per dins, agafem la placa directament amb un peu a la canal, hi ha un pitó i pont de roca (V-). Continuem per un tram fàcil però amb roca descomposta. Reunió d'un parabolt, spit i pont de roca. 35 mts. IV, V-.

L2. Sortim per l'esquerra de la reunió i agafem l'esperó, s'ha de vigilar amb la roca en alguns trams, trobem un parell de ponts de roca, un arbre i un friend.  Reunió d'un spit i un parabolt i força incòmoda per tres persones. 45 mts. III+.

L3. Davant nostre trobem un mur desplomat, l'hem de passar per l'esquerra (friend) i fer un petit franqueig fins a situar-nos davant d'un mur vertical. Pugem directament amb cura dels blocs que ens agafem perquè alguns ens mouen, un cop ens situem a la cresta continuem fàcilment fins que arribem a un lloc on la cresta queda tallada. Hem de desgrimpar un parell de metres i després passar les cames a l'altra part de la paret, impressiona més que un altra cosa per què no és difícil, uns metres més amunt ja trobem la reunió. Pont de roca, parabolt i spit a la reunió. 40 mts. IV+.

L4. A la dreta de la reunió agafem l'aresta esmolada i posant algun pont de roca i cinta a l'arbre per assegurar-nos arribem a un spit on es pot fer reunió però és millor continuar uns metres amunt i després franquejar a la dreta (fàcil II), aquí trobem uns parabolts per fer una còmoda reunió. 2 parabolts50 mts. III+.

L5. Aquesta tirada és la que ens situarà a la part inferior del diedre de IV+, sortim de la reunió i per un tram fàcil i horitzontal arribem a un arbre on es pot muntar reunió, nosaltres ens estimem més desgrimpar un parell de metres i fer la reunió en un arbre a la part inferior del diedre. Arbre gran. 40 mts. II.

L6. Aquesta és la tirada més maca de tota la via, pugem per una placa amb bona pressa i bona roca, el peu dret el podem posar a l'altra part de la paret per equilibrar forces, un friend i un arbre asseguren el pas abans d'arribar al primer pitó a l'esquerra. Continuem per la mateixa placa fins que arribem al segon pitó, aquí girem a la dreta. A partir d'aquí i fins a arribar a la reunió podem pujar com si fos un diedre o una mica a l'esquerra, una mica al fil de l'aresta. Parabolt i spit. 45 mts. IV+.

L7. Llarg de transició, fàcil on hem de vigilar alguna pedra que es mou una mica, el tram final és quasi caminant. La reunió la muntem sota un petit diedre vermellós. 2 parabolts. 50 mts. II.

L8. Sortim rectes de la reunió per un diedre amb roca a controlar (IV), un cop sortim del diedre ens posem al fil de l'esmolada aresta i en un tram molt aeri però sense massa verticalitat anem pujant, un friend i un pont de roca protegeixen el pas, poc abans d'arribar a la reunió has de deixar el fil i fer un pas aeri a la dreta per pujar fins a la mateixa reunió. Parabolt i spit. 40 mts. IV.

L9. Tirada molt curta, quasi podem dir per canviar la ubicació de la reunió. Al sortir de la reunió seguim el fil fins a arribar a un arbre a la dreta on podem posar una assegurança. En aquest punt ens agafem amb les mans a la part superior de l'aresta i baixem uns metres per la part esquerra, fem un petit franqueig i baixem uns metres més, arribem a una bretxa on veiem els dos parabolts amb anelles que entenc és per rapelar pel vessant oest. 2 parabolts amb anelles. 15 mts. III+.

L10. Última tirada, sortim de la bretxa  verticalment a la reunió,  poc després veiem un arbre a l'esquerra, aquí iniciem un franqueig a la dreta per una repisa ample i molt fàcil trobem un pont de roca a la meitat del franqueig. Quasi al final del franqueig  hem de pujar un altre cop al fil de l'aresta, agafem un tram vertical però amb forats bons per agafar-se amb comoditat, a la part superior al mateix fil trobem una reunió de dos parabolts units amb un cordino, nosaltres només els fem servir per passar una cinta i protegir el pas perquè això està en terra de ningú. Hem de continuar pel mateix fil uns metres amb uns passos fàcils però aeris. Arribem a un gran bloc on fem la reunió. Anelles a la roca. 50 mts. IV. 


Un cop hem acabat la via, podem fer dues coses: o desgrimpar uns metres per l'altre vessant (Oest) fins a un arbre on hi ha el rapel instal·lat (cordinos amb maillon) o continuar per la fàcil aresta i arribar a l'última reunió de la via Olga Frontera on hi ha dos parabolts amb anella per rapelar els quals ens poden ajudar a baixar els quinze metres per l'altre vessant fins al mateix arbre abans descrit.
Instal·lem el rapel (40 metres) i després baixem per una dreta tartera però amb bon camí, en uns quaranta minuts arribem al cotxe.

Molt bona sortida a una divertida però no fàcil cresta on s'ha de vigilar molt i estar acostumat a escalar en aquestes circumstàncies, és a dir sense assegurar, passos aeris, roca descomposta. Via per col·leccionistes.






El primer llarg encara a l'ombra.


La vista ja no és la que era fa uns anys, imprimim la ressenya en A3.


Material per iniciar la via.


Hem de passar la barana de la passarel·la per començar a escalar.


Un cop passada, ens agafem a la roca i comencem a escalar.


El Juan Carlos després de posar la primera assegurança en un petit arbre.


La Carme comença la primera tirada.


Després de passar el IV+ poc abans d'arribar a la reunió.


Parlant per on va aquesta segona tirada.


Sortida de la primera reunió.


Escalant l'esmolat esperó.


De camí a la segona reunió, anem agafant alçada.


Sortida de la segona reunió  (IV+)


Després de fer un franqueig hem de pujar recte, amb compte amb la roca una mica descomposta.


En aquest punt hem de desgrimpar i passar a l'altra part de la paret.


La Carme gaudint d'un gran dia d'escalada.


Assegurant des de la tercera reunió, el Juan Carlos iniciant la quarta tirada.


Reunió d'un parabolt, spit i pont de roca. Coincideix amb el final de la via "Canto por Soleares" 


Seguin per l'aresta, hem de vigilar la roca (III+)


Tram fàcil per a situar-nos al peu del millor llarg de la via.


Al peu del diedre de 40 mts. (IV+)


A l'inici d'aquesta magnífica tirada.


La roca en general és molt bona en tota la tirada.


Després del diedre, escalem pel mateix fil.


Esperó esmolat amb bona pressa.


Gran ambient en aquesta tirada.


La Carme a la vuitena tirada (IV).


Iniciant el rapel de 45 mts.


La Carme quasi al final del rapel.


Avui la foto és un cop acabat el rappel i abans de plegar cordes.


Amb el Juan Carlos al mig de la tartera.

 

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Moltes felicitats escaladors.
TTF

Carme S ha dit...

Dia fantàstic, m'encanta l'última foto. Esteu genials.
Tereeeesaaa ...et vam trobar a faltar !!