dissabte, 4 de gener del 2020

Petit Peric (2690 mts.) en travessa entre Les Angles (1840 mts.) i Formiguères (1740 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Mapa IGN francès 1:25.000


A la pàgina web de Font Romeu han posat una nova webcam enfocant directament al Puig  Peric i Petit Peric, a inicis de setmana quan estava preparant la sortida d'aquesta setmana, vaig mirar la webcam i estava la cara sud del Petit Peric magnífica de neu, unes piulades després a la pàgina Esquí de muntanya confirmen la meva idea. En uns dies però la situació ha canviat al Pirineu, la idea era la mateixa que la setmana passada, buscar cara sud perquè el sol pugui fer la seva feina i estovar la neu per fer un descens òptim, però avui el sol no ha arribat a escalfar suficient i tot i que la cara sud del Petit Peric es baixava sense perill, la neu estava dura, ja no era la crema de la setmana passada.
Gràcies a la Irene puc fer aquesta travessa, com que no és el mateix lloc de sortida al d'arribada, si no portés ella el cotxe d'una part a un altre, no seria possible. 
Surto de l'aparcament (1840 mts.) a l'inici del Sender Nòrdic de Font-Grosse a l'estació francesa de Les Angles, aquest tram fins a l'estació de captació d'aigua la neu està dura però no és gel. En tot el dia només m'he de treure els esquís un petit tram d'un parell de minuts abans d'arribar a l'Estany de la Balmeta, el qual es pot passar pel mig mateix, el gruix de gel és suficient. Avui no fa falta arribar al Refugi de la Balmeta i poc abans d'arribar ja giro a la dreta per enfilar directament a la cara sud del Petit Peric.
Tota aquesta part d'aproximació al cim, la neu està dura però es circula molt bé i ràpid. Arribo al peu de la muntanya (2390 mts.) i decideixo posar ganivetes per més seguretat tot i que molta gent puja sense elles. La neu està bé per pujar, aquests 300 mts. de desnivell els pujo fent llaçades llargues, a mesura que pujo el vent va incrementant la força, quan arribo al cim del Petit Peric (2690 mts.) bufa amb ganes. Vaig de pressa a fer la transició i inicio el descens. Com ja he comentat abans, la neu no ha transformat i encara està dura per baixar però no està gens perillosa i els cantells dels esquís agafen correctament.
Baixo fins al fons de la vall (2230 mts. on hi ha un estany gelat, aprofito per posar pells i inicio la suau pujada i després baixada fins a arribar al Refugi de Camporrells (2240 mts.), aquí no fa vent i em sento en una taula de l'exterior per beure una mica de te que porto al meu termo.
Començo l'última pujada del dia fins a la part superior de la Serra de Mauri (2428 mts.), fins aquí tot i que la neu estava dura es podia pujar bé sense ganivetes però aquí dalt tot és gel. Per fer la baixada fins al telecadira de l'estació de Formiguères jo em poso els grampons, un cop al telecadira (2300 mts.) em preparo per a l'última baixada.
Baixo tota l'estona per la part esquerra de l'estació (sentit descendent) i crec que va ser un encert perquè la baixada estava magnífica tot i que hi havia algun lloc amb neu dura a sota però es baixava força bé.
Una bona manera d'enllaçar dues estacions amb un cim bonic com és el Petit Peric (2690 mts.), veient que l'anticicló continua com a minin uns dies més, ens haurem de trencar el cap durant la setmana per trobar un itinerari correcte per la pròxima setmana.


Desnivell: + 1250 mts.
                  - 1370 mts.

Recorregut: 20,1 Km.

Horari: 6h, 23m. 






Després de quasi 3 kilòmetres de la sortida, en aquest punt aprofito per treure roba.


Última pujada abans d'arribar a l'Estany de la Balmeta.


A punt de travessar l'Estany de la Balmeta (2050 mts.)


Des de l'altre vessant, un cop travessat.


Puig Carlit (2921 mts.)


Amb el zoom podem veure millor el Carlit.


Ja puc veure el meu objectiu del dia d'avui, a l'esquerra el Peric i a la dreta el Petit Peric.


Petit Peric (2690 mts.), dues persones pujant pel seu vessant Sud.


El Refugi de la Balmeta (2120 mts.) ja queda petit, al fons el Mont LLaret (2376 mts.)


Ja em vaig aproximant al objectiu.


Al cim del Petit Peric (2690 mts.)


Al Pic de la Muntanyeta (2436 mts.) encara li falta una nevada a la part superior.


La Serra de Mauri amb el Refugi de Camporrells (2240 mts.) a la part inferior vist des del cim.




Puig de la Portella Gran (2765 mts.)


L'aresta que uneix el Petit Peric amb el Puig Peric. 


Des del cim del Petit Péric, a l'esquerra el Mont Llaret, al centre l'Estany de Les Bulloses.


Amb el zoom, l'Estany de Les Bulloses (2020 mts.)


Després de la baixada, poso pells per arribar al Refugi de Camporrells (2240 mts.)


Aprofito el bon dia per beure un te a la terrassa del refugi.


Des de la mateixa terrassa no puc deixar de veure el cim del Petit Peric (2690 mts.)


A l'arribar a la part superior de la Serra de Mauri (2428 mts.) està tot gelat.


La baixada fins a la part superior del telecadira és un camp de neu dura i gel. 

diumenge, 29 de desembre del 2019

Pic de la Pala de Ginebrell (2324 mts.) i El Pilaret del Plà (2044 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Ahir a la tarda en passar per Taüll vaig parlar una estona amb l'Oriol Baró, ens coneixem des de l'expedició al Shishapagma (8035 mts.) l'any 2004. Malauradament aquest mes de setembre quan estava guiant en una cresta amb futurs guies de muntanya li va caure al damunt un gran bloc que li va provocar greus lesions al tòrax i la columna. El van operar amb èxit i ara està en plena recuperació, MOLTS ÀNIMS ORIOL.
Avui és el tercer dia a la Vall de Boí, miro de fer una matinal per no arribar tard a casa i al mateix temps no tocar les pistes d'esquí de Boí-Taüll. Deixem el cotxe a l'última corba abans d'arribar a l'estació (1970 mts.), des d'aquí mateix ja pujo amb els esquís als peus, la neu està força bé i avui no fan falta ganivetes, el pendent és suau fins a arribar a la carena (2110 mts.).
Ara només em falta continuar tota la carena fins a arribar al cim de la Pala de Ginebrell (2324 mts.), la idea inicial era baixar per la cara nord fins al barranc però està totalment gelada, així canvio d'idea i baixo pel mateix lloc que he pujat però per l'altra part de la carena, a l'arribar a la cota 2110 i al veure que hi ha neu dins d'un torrent suau, continuo pel mig mateix, tinc molta sort i trobo la millor neu dels tres dies. Una base dura i tres dits de neu pols a la part superior que fan que gaudeixi fins que a l'arribar a la cota 1920 la neu s'acaba.
Torno a posar pells i pujo al cimet del Pilaret del Plà (2044 mts.) on tinc una visió frontal de la cara nord de la Pala de Ginebrell, es veu totalment gelada, serà per un altre dia. Torno a pujar a la carena i continuo quasi fins a fer per segona vegada la Pala de Ginebrell, em quedo uns metres per sota del cim on la neu estava gelada.
Inicio la baixada per la carena i a la cota 2200 puc veure un descens directe fins al cotxe, quina baixada, llàstima que és molt curta (230 mts. desnivell). La neu està en molt bones condicions i per on he baixat encara no ho havia fet ningú, he pogut dibuixar girs a la neu, per què m'agrada tant dibuixar així??
A veure aquestes pròximes setmanes sense nevar al Pirineu si triem bé la zona on anar.


Desnivell: 940 mts.

Recorregut: 9, 3 Km.

Horari: 3h, 2m.




Els primers raigs de sol ja toquen a la neu.


Aquí podem veure el descens d'ahir des del Cap de Raspes Roies.


Corronco de Durro (2543 mts.)


A la dreta el Cap de Raspes Roies (2729 mts.) i a l'esquerra el Bony de la Redona (2630 mts.)


Des del cim podem veure el Cerví de Durro (2652 mts.)


Al fons de la vall el poble de Barruera, a la dreta el cim més alt: Aneto (3404 mts.)




Al cim del Pic de la Pala de Ginebrell (2324 mts.)


Fins a la cota 1920 arribo amb els esquís en el primer descens, a la vertical del Puigfalcons.


Poso pells i començo la segona pujada del dia.


Al Pilaret del Plà (2044 mts.)


Cara nord del Pic de la Pala de Ginebrell, magnífic descens però avui impossible i totalment desaconsellable per estar gelat.

dissabte, 28 de desembre del 2019

Circular al Tuc de Moró (2734 mts.) i Cap de Raspes Roies (2729 mts.) des de l'estació de Boí-Taüll (2040 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


La idea inicial era fer aquest cim però pujant per la Vall de Sant Nicolau, l'inici d'aquesta sortida és de cota baixa (1700 mts.) i ahir ja van veure que falta molta neu en cotes baixes a causa de les pluges d'aquestes darreres setmanes.
En canvi, ahir mateix des del cim del Puigfalcons (2050 mts.) vaig poder veure que la pujada per aquesta Vall estava magnífica i aquesta part de l'estació està tancada (quins records quan el camí de l'estació era de terra i tota aquesta Vall no havien entrat els remuntadors)
Surto de l'aparcament de l'estació (2040 mts.) i començo a pujar, aquesta primera part toca el sol però després entra dins una coma amb orientació nord-oest i per altres vegades ja ser que toca l'ombra quasi tot el dia. Arribo al primer punt on el pendent guanya inclinació, paro a posar les ganivetes i encara sort perquè la neu cada cop està més endurida, després d'aquest primer ressalt la cosa perd inclinació i es puja millor.
A l'arribar a la cota 2340 torno a trobar una altra part molt endurida però a la part superior ja puc veure el sol que escalfa una mica aquesta neu. Arribo a la part superior on ja toca el sol, ara molt millor. Continuo pujant i a la cota 2690 deixo la pujada al Cap de Raspes Roies i em desvio a l'esquerra (Est), baixo fins al Coll de Moró (2610 mts.) sense treure pells i em situo a la part inferior del cim, 130 metres de desnivell em separen del cim que pujo sense adonar-me.
Cim del Tuc de Moró (2734 mts.) fa una lleugera brisa però s'està força bé. Aprofito per fer unes fotos i beure, guardo les pells i inicio el petit descens fins al Coll de Moró, la neu està en bones condicions, una mica canviant igual està dura que transformada però s'esquia a gust. Torno a posar pells i surto al mateix lloc on m'he desviat fa una estona, continuo amb una mica de vent fins al cim del Cap de Raspes Roies (2729 mts.).
A l'estar tancat aquest remuntador no hi ha ningú aquí dalt, baixo tranquil·lament per la pista fins al Coll de Roies (2540 mts.), és per mi sol i puc traçar al meu gust. A partir d'aquí ja enganxo tota la gent de l'estació i per la pista arribo a l'aparcament on m'espera la Irene.


Desnivell: 950 mts.

Recorregut: 10,7 Km.

Horari: 3h, 57m.






Fotografia realitzada ahir des del cim del Puigfalcons (2050 mts.) amb part del recorregut d'avui.


A mesura que pujo deixo abaix l'estació, just a l'esquerra puc veure el cim per demà.


Al centre el Port d'Erta, a la dreta el Cerví de Durro (2652 mts.) 


Amb el zoom puc veure per primera vegada avui el Tuc de Moró (2734 mts.) 


El Bony de la Redona (2630 mts.)


El sol escalfa una mica la neu, tota la primera part de la sortida va per cara nord-oest.


Al peu de la pala final del Tuc de Moró. 


Mirada enrere per veure cap a on he d'anar després, l'últim cim és el Cap de Raspes Roies.


Arribant al cim amb els esquís als peus.


Panoràmica des del mateix cim.


Que petit es veu el cim del Bony de la Redona (2630 mts.), i quines baixades directes a la Vall del Moró.


Al cim del Tuc de Moró (2734 mts.)


La Vall de Manyanet s'obre al centre, a la dreta la Pica Cerví (2750 mts.), a l'esquerra el Pic de la Pleta Pelada (2550 mts.). 


Al fons el Turbón (2492 mts.)


I el Rei del Pirineu: Aneto (3404 mts.)


A la part inferior el Coll del Moró, al fons el cim. A la part central s'intueixen les meves traces.


Al cim del Cap de Raspes Roies (2729 mts.)


Des del mateix cim podem veure el cim del Tuc de Moró i l'itinerari seguit fins aquí.