Cims realitzats en la nostra estada en aquesta zona de Bolivia l'any 2002.
Mai havia pensat a comprar-me "encara" un escàner per digitalitzar les diapositives que havia anat fent durant molts anys a la muntanya. Per què he dit "encara", perquè és una feina molt feixuga i la veritat és que no tinc mai temps, com per embolicar-me ara a digitalitzar diapositives.
Però veient que aquests pròxims quinze dies, igual ens havíem de quedar a casa pel coronavirus, he decidit comprar-lo i aquí està el primer resultat.
Aquesta és una expedició que vam fer a Bolívia durant el mes d'agost del 2002, jo era la tercera vegada que estava a Bolívia (1998 i 2001) i en aquesta ocasió ens va acompanyar el Xavier Martí (la segona vegada junts a Bolívia) i el Juan Carlos Vizcaíno (feia un parell d'anys havíem estat plegats a l'Himàlaia, intentant el Cho-Oyu 8201 mts.).
L'expedició la vam dividir en dues parts: la primera tots tres junts a la Serralada Reial. On vam pujar el Cerro Austria (5327 mts), Piràmide Blanca (5230 mts.), Cerro Tarija (5340 mts.), Pequeño Alpamayo (5370 mts.) i Condoriri o Cabeza de Condor (5648 mts.).
La segona part, el Xavi per motius professionals ens ha de deixar i el Juan Carlos Vizcaíno i jo marxem cap a Sorata per pujar el Ancohuma (6427 mts.). Cim complicat per la logística i la llargada. Sortim de Sorata (2680 mts.) i triguem dos dies per arribar al camp base que l'establim a la Laguna Glaciar (5038 mts.). L'endemà pugem fins a un camp superior (5573 mts.) on plantem la tenda per sortir a mitjanit cap al cim. A l'arribar al plateau (6000 mts.) quan iniciem el punt per travessar-lo comença a tremolar tot el terra amb forts sorolls de la neu que havia caigut els dies enrere. Ho deixem estar a 400 metres del cim.
Una gran expedició amb uns grans companys-amics amb els quals, divuit anys després d'aquesta expedició encara sortim junts i ens veiem regularment.
Fem una llarga parada a Miami, aprofitem per descobrir aquesta ciutat Americana.
Arribem a La Paz, capital administrativa de Bolívia.
Festival pels carrers de La Paz.
Arribem a l'aldea de Tuni (4300 mts.) on ens acomiadem del conductor i lloguem els animals per portar el material fins al Camp Base.
Nen Bolivià a Tuni.
Anant cap al camp base ja podem veure els primers cims de la Serralada Reial.
Panoràmica des del cim del Cerro Austria (5327 mts.), foto d'internet.
El nostre camp base a la Laguna Chiar Khota (4595 mts.)
Petit descans, estem iniciant l'aclimatació.
A poc a poc anem pujant.
Primer cim: Cerro Austria (5327 mts.), la meva cara nota la falta d'aclimatació.
A la dreta el segon cim que volem intentar: Piràmide Blanca (5230 mts.)
A l'inici de la glacera, punt on ens encordem i posem grampons.
Pujant cap a la Piràmide Blanca (5230 mts.)
El Juan Carlos buscant la part dreta del Coll.
Xavi, feia fred ehh.
Arribant al Coll, molt a prop del cim.
Al cim de la Piràmide Blanca (5230 mts.)
Al mateix cim.
Iniciem la desgrimpada.
Durant la baixada de la Piramide Blanca.
Travessem la Laguna Chiar Khota per anar a una cabana d'un Bolivià a menjar truita.
Avui surt un dia magnífic, al fons podem veure la Laguna Chiar Khota (4595 mts.)
Pujant al Cerro Tarija.
Al cim del Cerro Tarija (5340 mts.)
Iniciant el descens del Cerro Tarija (5340 mts.)
Desgrimpant del Tarija per anar al coll del Pequeño Alpamayo.
El Pequeño Alpamayo (5370 mts.) des del Cerro Tarija (5340 mts.)
Dures rampes al Pequeño Alpamayo.
Pujada al Pequeño Alpamayo (5370 mts.) 60º amb neu molt dura i gel.
Que poc que ens falta pel cim.
Últims metres abans d'assolir el cim.
Ja assolim el cim, al fons el Condoriri (5648 mts.)
Amb el Xavier Martí al cim del Pequeño Alpamayo (5370 mts.)
Desgrimpant amb molt de compte des del cim.
A la tarda preparem el material per l'estrella de la sortida: Condoriri o Cabeza de Condor (5648 mts.)
Ja fa unes hores que estem en marxa, el sol comença a tocar al Condoriri (5648 mts.)
Petita parada, el fred és molt intens. Darrere podem veure l'aresta al cim.
Anem pujant per apropar-nos a la canal de neu i gel.
A mesura que ens apropem cada cop es veu més gran el cim.
A la part central de la canal, 70º.
A dins de la canal (70º) que ens porta a l'aresta.
Últims metres amb piolet-tracció.
Pendent de 60º amb neu molt dura per assolir l'aresta.
Aresta esmolada al Condoriri (5648 mts.)
Aresta mantinguda 50º i molt exposada.
Al cim del Condoriri (5648 mts.)
El Xavi inicia el descens amb molta cura, no et pots equivocar. A l'esquerra grans cornises, a la dreta pendent de 50º amb 500 mts. de caiguda.
Neu molt dura que requereix un bon i eficaç gramponatge.
Acabem de desgrimpar la canal, ja estem a terreny més fàcil.
L'endemà, una cordada puja al cim, dins del requadre una persona.
Foto d'internet amb el nostre itinerari en vermell. Nosaltres, no van fer el camp d'alçada. Camp base- cim-Camp base.
Després d'uns quants dies en aquest campament base, recollim per anar a un altre part de Bolívia.
Ajudem a carregar els rucs per tornar a Tuni.
I així com el que no vol la cosa, comencem a caminar.
Iniciem la pujada des del poble de Sorata.
Després de dos dies de caminada des de Sorata arribem a la Laguna Glaciar (5038 mts.)
Laguna Glaciar (5038 mts.)
La lluna surt al nostre camp base a més de 5000 mts.
Pujada cap al campament superior.
Pugem fins al camp superior (5573 mts.). Preparant la plataforma per plantar la tenda.
Un cop acabada la feina, ens hem d'hidratar. A la dreta l'Illampu (6368 mts.)
A l'esquerra veiem el nostre objectiu per demà: l'Ancohuma (6427 mts.)
Negre nit quan ens preparem per l'atac al cim.
Al plateau inferior ens vam quedar amb un dia magnífic però mai havíem passat tanta por per les allaus.
