El Canigó és un cim molt especial pels Catalans però per una cosa o per un altre no havia pujat mai al seu cim, la pujada per aquest vessant és molt completa doncs tens una llarga aproximació i un tram final de grimpada (fàcil) que fa l'itinerari molt atractiu.
Per arribar aquí hem d'anar fins al poble de Vernet-les Bains i continuar per una pista estreta fins a arribar al Coll de Jou, a partir d'aquí comença una pista (en bastant mal estat) fins que arribem a l'aparcament de Le Randé (1520 mts.) punt on deixem el cotxe.
Després de passar una nit molt calorosa (inversió tèrmica), surto de Le Randé (1520 mts.) i seguint la pista arribo en 25 minuts al refugi de Mariaillés (1718 mts.).
Des del refugi segueixo el GR 10-36, després de passar al costat d'una font on hi ha unes taules de picnic arribo a un pont de fusta per creuar el torrent de la Llipodère, el camí continua entre boscos fins a arribar al Coll Verd (1861 mts.). A partir d'aquest punt el camí franqueja la muntanya i fins i tot baixa una mica per creuar el riu Cadi. Uns minuts després arribo a la cruïlla on haig d'abandonar el GR (aquest camí portaria al refugi de Cortalets.), giro a la dreta (est) i continua pel camí que em porta fins als Plans de Cadi, on estava la Cabana Aragó (dic estava, perquè està derruïda i totes les runes posats en sacs per emportar-so amb l'helicopter).
Segueixo endavant creuant prats per un sender molt agraït per caminar, quan s'acaben els prats comença un camí amb unes llaçades molt curtes i molt dretes fins a la Portella de Vallmanya (2591 mts.), ara el camí franqueja per sota la cresta del Barbet fins al peu de la xemeneia, en aquest punt aprofito per guardar els pals. La primera part és una grimpada amb roca descomposta però tens tota l'amplada de la pared per poder grimpar amb facilitat i poder trobar la part més fàcil , la part final s'estreta una mica més i és més dreta (II) però sempre sense complicar-se en cap moment, és curiós per què quan acabes la grimpada, estàs al cim del Canigó( 2784 mts.).
El vent és molt fort al cim, per tant dues fotos i cap a baix, quan acabo el tram de dificultat torno a treure els pals i faig la primera parada del dia a la Font Nostre on aprofito per menjar una mica. Des d'aquí continuo la baixada fins al refugi de Mariaillés on la Irene ha pujat a esperar-me, iniciem els dos la baixada fins al cotxe preparant nous projectes, nous viatges, noves sortides.
Desnivell: 1410 mts.
Recorregut: 23,15 Km.
Horari: 6h,26m.
Refugi de Mariaillés (1718 mts.)
Refugi lliure al costat del refugi guardat.
Cap al Canigó.
Pont de fusta per creuar el torrent de la Llipodère.
Cruïlla de camins, jo, a la dreta (est).
Al fons a la dreta ja es veu l'objectiu.
Itinerari final amb l'ascensió de la xemeneia.
Arribant a l'inici de les dificultats.
Bretxa Durier (2696 mts.).
Punt on guardo els pals per poder grimpar amb més facilitat.
Curiós gendarme.
Cim del Canigó (2784 mts.)
El camí està molt ben marcat com s'aprecia des del fons de la vall.
A la llunyania es veu el Gra de Fajol i Pic de la Dona (zona de Vallter 2000).
En aquest punt faig la primera parada del dia doncs al cim el vent era molt fort.
Amb la Irene que m'ha vingut a esperar al refugi baixem el 2,5 Km. fins al cotxe.
1 comentari:
Ara i després de tenir el Canigó a la butxaca....si, ja pots preparar nous projectes,nous viatges i noves sortides.......jajajajajaaaaaaa
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada