divendres, 18 de setembre del 2026

Circular al cim més alt de Creta: Mont Psiloritis o Timios Stavros (2456 mts.) realitzant el Stalistra (2336 mts.), Agathias (2424 mts.), Vulumenu (2267 mts.) i Kusakas (2209 mts.) des de Lakkos Myguerou (1560 mts.)

Després del Tour del Montblanc Velo, marxem a l'illa de Creta a recuperar forces.


Després d'uns dies de descans, toca activitat, realitzaré una circular al cim més alt de Creta.


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.


Després d'uns dies de descans a Creta, amb molta platja i molt "feta", és el moment de moure's. Abans de les 7 del matí surto de la casa que tenim a Khersónissos. Tot i que només tinc 85 quilòmetres fins al punt de sortida, el navegador em marca gairebé dues hores; això és perquè les carreteres són molt revirades i no paren de pujar i baixar. En general estan bastant bé, sobretot la d'avui, ja que en altres parts de l'illa hi ha obres constants amb continus talls de carretera.
Arribo a Lakkos Mygerou (1.560 m), on hi ha un refugi lliure i un gran aparcament. Surto directament cap al primer objectiu del dia: el Stalistra (2.336 m). Aquesta és la part més tècnica de tota la sortida perquè no hi ha camí, ni fites, ni res que se li assembli; s'ha de seguir perfectament l'orientació del GPS. A més, el terra està ple d'un arbust que s'anomena "frígana" que té unes punxes increïbles que travessen fins i tot el lateral de les botes.
Pujo el més directe que puc fins a un punt on franquejo cap a la dreta. Hi ha una petita i fàcil grimpada que em deixa al llom, i ja només em queda l'últim tram per l'aresta fins a arribar al cim del Stalistra (2.336 m). Evidentment no he trobat ningú fins aquí; la poca gent que hi ha només fa el Psiloritis per la via normal. Fa bastant vent i l'aire és fred. Continuo per l'aresta fins al següent cim: el mont Psiloritis o Timios Stavros (2.456 m), el pic més alt de l'illa de Creta. Aquí dalt sí que coincideixo amb quatre o cinc persones, que seran les úniques que veuré durant la resta del dia.
Un parell de fotos al cim i inicio la baixada. Aquest primer tram coincideix amb el de la via normal. Quan arribo al peu de l'Agathias (2.424 m), giro a la dreta i començo a pujar fins al mateix cim. Un cop assolit aquest tercer objectiu, baixo fins a la cruïlla anterior i segueixo un tram de la via normal fins que em desvio a la dreta per buscar un coll (2.245 m); allà agafo cap a l'esquerra i, després d'un puja-i-baixa, assoleixo el quart cim del dia: el Vulumenu (2.267 m).
Baixo uns metres cap al sud i inicio un franqueig des d'on ja puc veure l'últim cim de la jornada. He de perdre bastants metres fins a un coll per tornar a remuntar uns 150 m de desnivell fins a arribar al cim del Kusakas (2.209 m). Després d'unes quantes hores, aprofito per fer la primera parada del dia, on puc menjar i beure amb tranquil·litat.
Baixo pel vessant contrari del que he pujat i toca tornar a remuntar fins a un fals coll i seguir fins al coll real (2.245 m). Ara sí, ja tot és baixada fins al cotxe, on m'espera un bon tiberi abans de tornar a fer les dues hores de carretera cap a la casa. Quan hi arribi, encara em quedarà temps per fer un bany a la piscina.
Una sortida magnífica i dura alhora al cim més alt de Creta i novè de Grècia.
  • Desnivell: 1.520 mts.
  • Recorregut: 15,8 km
  • Horari: 6 h i 10 min





Des de l'aparcament a Lakkos Mygerou (1560 mts.) comença la sortida d'avui.


Aquesta primera pujada no hi ha camí, has d'anar amb compte amb l'arbust "frígana" que té unes grans punxes. 


Mirada enrere per veure l'aparcament de Lakkos Mygerou d'on he sortit fa una estona.


Petit tram de grimpada a la part superior just abans d'arribar al llom cimer.


Cada cop més avall el punt de sortida.


A l'esquerra amb el zoom puc veure el Mont Psiloritis (2456 mts.), però abans  pujaré un altre cim.


Arribo al llom cimer, l'aparcament 750 mts. per sota meu.


Ja puc veure el primer objectiu del dia, he trigat 1h i 18 minuts fins aquí dalt i ple de punxades.


Arribant al Stalistra (2336 mts.)


Primer cim del dia: Stalistra (2336 mts.)


La continuació cap al Psiloritis o Timios Stavros (2456 mts.) cim més alt de Creta.


Costa sud de Creta amb Agia Galini a l'esquerra.


Mirada enrere per veure el cim que acabo de pujar fa una estona.


Ja puc veure l'església de la Santa Creu (Tinios Stavos) al mateix cim. 


Cim més alt de Creta: Mont Psiloritis o Timios Stavros (2456 mts.)


Segon cim del dia, anem pel tercer.


Inicio la baixada per la normal del Psiloritis, a la dreta ja puc veure el següent objectiu.


Deixo el camí principal a l'esquerra i començo la pujada a aquest nou cim.


Tercer cim del dia: Agathias (2424 mts.), el segon cim més alt d'aquest massís de l'Ida.


Des del mateix cim, puc veure el cim que he pujat abans. 


A la baixada del Agathias començo a franquejar i puc veure al fons el lloc de sortida.


Arribant al coll (2245 mts.), puc veure a la llunyania el Vulumenu.


Des del mateix coll, mirada enrere per veure els tres cims realitzats.


Quart cim a la butxaca: Vulumenu (2267 mts.)


Baixo del Vulumenu i començo un franqueig, al fons ja puc veure el Kusakas, quin dia de puja i baixa.


Arribant a l'últim cim del dia, em giro per veure el cim que acabo de pujar.


Cinquè cim del dia: Kusakas (2209 mts.)


El cim del Kusakas que acabo de pujar fa una estona.


"Mitata" (2227 mts.), refugi de pedra seca.


Ara ja de tornada, arribant al coll (2245 mts.) tot baixada fins al cotxe.


Ja puc veure l'aparcament a la llunyania.


Arribant al final de la sortida,  Lakkos Mygerou (1560 mts.)

 


dimarts, 8 de setembre del 2026

Etapa 3a. Tour del Montblanc Velo. Villair (Itàlia)- Beaufort.

Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo 2.


Altimetria del dia d'avui.

Avui tercera i última etapa d'aquest Tour del Montblanc Velo, m'esperen dos ports de fora de categoria (Hors Categorie) com són el Col du Petit Saint-Bernard i Cormet de Roseland, ahir vàrem sopar molt bé (com sempre a Itàlia) i hem dormit millor al magnífic hotel de Villair, per tant, tot perfecte, a veure com responen les cames després d'aquests dos dies de forta activitat.
Baixo un parell de kilòmetres des de l'hotel de Villair fins a la carretera SS-26 que va cap a Courmayeur, uns kilòmetres abans d'arribar-hi just a la cruïlla de Pré-Saint-Didier, deixo aquesta carretera i comença oficialment la pujada al Col du Petit Saint Bernard.
Són 23 kilòmetres a una mitjana del 5,5%. La primera part és fins al petit poble de La Thuille amb 9 kilòmetres constants, tots aquests primers kilòmetres els he fet amb una noia de la selecció italiana que pujava amb els skirolls, es semblant a uns esquís curts amb una roda a cada extrem, pujava molt i molt de pressa, a la sortida de La Thuille s'ha aturat a prendre un gel i ja no l'he vist més.
Després tinc uns 14 kilòmetres al 6,5% fins al mateix Col du Petit Saint Bernard (2188 mts.) on el vent bufa amb ganes, cosa que fa que m'abrigui per iniciar la llarga baixada (més de 30 kilòmetres) fins a Bourg Saint Maurice.  El canvi de temperatura és brutal, al coll estàvem a 14ºC i a l'arribar a Bourg Saint Maurice el termòmetre marca 37ºC, m'aturo a la font per omplir els bidons i després de travessar la ciutat, gir a la dreta i comença el port de Cormet de Roseland.
La pujada la podem dividir en tres seccions: des de l'inici fins al kilòmetre 5, és un tram suau amb pendents entre el 2% i el 5%. Del kilòmetre 5 al 13 és un tram mantingut entre el 7% i 8% amb petits trams del 10% fins a arribar al Pont Saint Antoine que dona entrada a la vall de Les Chapieux on hi ha un tram quasi planer de dos kilòmetres.
Els últims 5 kilòmetres són els més durs, un cop passes la desviació a Les Chapieux es manté al 8% fins a arribar al mateix coll del Cormet de Roseland (1968 mts.), a mesura que anava apropant al coll, el vent era cada cop més intents, al mateix coll m'he d'abrigar per què fa fresca.
Després de menjar i beure una mica, afronto el que serà l'últim tram d'aquest TMB, són més de 20 kilòmetres de baixada amb un petit tram de pujada al costat del Llac de Roselend, un cop superat aquesta petita pujada, ara sí, tot baixada fins a Beaufort.
Magnífica sortida en la qual m'he trobat molt bé, he vist que puc aguantar tres dies seguits amb 3.000 de desnivell diari, com sempre he d'agrair a la Irene la seva companyia i el seu saber fer. Ara uns dies de descans i continuem.


Desnivell: 2780 mts.

Recorregut: 103,6 Km.

Horari: 6h, 15m.  




Deixo el magnífic hotel que hem estat allotjats a Villair.


Darrere meu, entre els núvols està la cara sud del Mont Blanc (4810 mts.)


Porto poc més de tres minuts des de la sortida, em queden 31 kilòmetres i 1600 mts. de desnivell fins a arribar al Col du Petit St-Bernard (2188 mts.)


Segueixo direcció a Courmayer, més endavant agafaré la desviació cap a La Thuile.


La cara sud del Montblanc continua submergida dins del núvol.


Arribo a Pre-St-Didier on comença oficialment la pujada al Petit St-Bernard.


Altimetria de la pujada al Col du Petit Saint-Bernard.


Pujant puc veure al fons i a la dreta, el vessant Italià de Les Grandes Jorasses (4208 mts.)


Comença el festival de corbes tancades (tornantes)


Aquesta corredora de la selecció Italiana (portava les malles de la selecció i anava molt de pressa), hem pujat plegats fins a La Thuille, 10 kilòmetres de pujada, després s'ha parat i no l'he vist més.


Entrant a La Thuile, el poble més important d'aquesta pujada.


Cases idíl·liques a banda i banda de la pujada.


Arribant a la part superior del coll.


Últims metres de pujada.


Deixo Itàlia i entro un altre cop a França.


Col du Petit Saint-Bernard (2188 mts.)


Estàtua realitzada amb bronce de Sant Bernat d'Aosta, patró dels alpinistes i muntanyencs.


Durant la llarga baixada, m'aturo per fotografiar la ciutat de Bourg-St-Maurice cap on vaig. 


Després d'una baixada de més de 30 kilòmetres, arribo a Bourg Saint Maurice, a tornar a pujar.


Altimetria del Cormet de Roseland des de Bourg St. Maurice.


19 kilòmetres fins al coll i més de 1200 mts. desnivell positius.


Segon port de fora categoria (Hors Categorie) del dia.


Al sortir de Bourg- St Maurice el termòmetre marcava 37ºC, a mesura que pujo s'està millor.


Encara queden restes de les allaus de la passada temporada hivernal.


Arribo a la part més planera de tota la pujada, després d'uns quants kilòmetres durs.


Jo continuo cap a dalt, desviació a la dreta cap a Les Chapieux on vàrem dormir la segona nit amb la Teresa en el nostre TMB 2025.


Al fons entre núvols, la magnífica Aiguille des Glaciers (3818 mts.)


Àrea de bivac de Les Chapieux, ho recordes Teresa?


Tornem al percentatge del 10%.


El vent un cop vaig arribant a dalt s'incrementa.


Ja estic a dalt de l'últim coll d'aquest Tour del Mont Blanc Velo.


Cormet de Roseland (1968 mts.)


Amb la Irene a l'últim coll d'aquest TMB Velo.


Inicio la baixada cap a Beaufort.


Mirada enrere per veure part del descens que estic realitzant.


Entro a Beaufort, final del TMB Velo 2026.


Aquestes cames després de tota la temporada 2026, necessiten uns dies de descans.