La Gallina Pelada (2317 mts.), cim més alt de la Serra d'Ensija.

El cim de la Gallina Pelada (2317 mts.), és el més alt de la Serra Prepirinenca d'Ensija i està situada a la comarca del Berguedà. Per arribar a l'inici de l'excursió hem de passar el poble de Saldes i continuar fins al Coll de la Trapa (1321 mts.),  uns metres passat el coll, agafem una desviació a mà esquerra direcció a Vallcebre. Passem el Plà de Palomera i un centenar de metres endavant just en el punt que trobem un revolt a l'esquerra trobarem diferents llocs al lateral de la carretera per deixar el cotxe.

A la mateixa carretera trobem l'indicador que posa refugi d'Ensija, unes escales ens porten a la Font Freda (1670 mts.) on hi ha una barbacoa i unes taules pel pícnic. El camí està molt ben marcat, només has de seguir les pintures grogues i blanques del PR-C 79, deixem la Font Freda a la nostra esquerra i ens endinsem al bosc, aquesta primera part hi ha molta pedra al camí, hi ha un tram que entrem dins del Torrent D'Ensija on ja es veu la quantitat d'aigua que porta quan hi han fortes precipitacions, doncs, uns 30 metres d'amplada està plens de pedres de diferents mides que els aiguats han arrossegat fins aquest punt. Al arribar a la cota 1840 deixem el centre del torrent i a l'esquerra tornem a agafar el PR, la pujada en aquest tram és força dreta i fins que arribem a un plà herbós (Planella Gran) no disminueix. El sender desapareix i caminem per sobre l'herba que va molt bé després de tantes pedres, uns metres més amunt torna a aparèixer el camí i fent ziga-zagues arribem al Plà d'Ensija (2180 mts.), que verd que està tot, el dia acompanya doncs no fa calor i cosa estranya en aquestes muntanyes no tenim vent. Ja divisem el refugi d'Ensija, passem pel costat i continuem 100 metres per arribar a la Font d'Ensija on fem una parada. En aquest punt l'Irene s'estima més esperar-me, continuo cap al cim de la Gallina Pelada (2317 mts.) al qual arribo 16 minuts després de deixar el refugi.

Unes fotos al cim i començo la baixada fins al refugi on m'espera la Irene, a partir d'aquí seguim el mateix camí que a la pujada fins a arribar a l'aparcament de la Font Freda.

Desnivell:  685 mts.

Recorregut: 8,76 Km.

Horari: 4h,45m. 

Inici de l'excursió, direcció al refugi.

Cara sud del Pedraforca, el poble de Saldes a la part inferior de la muntanya.

La mateixa muntanya vista amb el zoom.

Amb l'Irene a la part mitja de la pujada.

Al fons ja es veu el cim, encara està força lluny.

Una mica més a prop amb el teleobjectiu.

Arribant al Plà d'Ensija (2180 mts.)

Cara sud del Pedraforca. 

Dia magnífic, sense núvols ni vent.

Al arribar al Plà d'Ensija tenim varies opcions per agafar, nosaltres direcció al Cap de la Gallina Pelada.

Paisatge magnific, tot verd esperança.

Al fons veiem el cim de la Gallina Pelada (2317 mts.)

Refugi d'Ensija o Delgado Úbeda (2200 mts.)

Aquest refugi pertany a la FEEC.

Cap de la Gallina Pelada (2317 mts.)

Cim més alt de la Serra d'Ensija.

Cap el sud podem veure l'estació d'esquí del Port del Compte.

Al fons i a la dreta veiem el poble de Gòsol.

Imatge de la Verge de Santa Coloma de Queralt al mateix cim de la Gallina Pelada.

Argarot Sud (3032 mts.), Argarot (3031 mts.), Agulla Tchihatcheff (3042 mts.), Agulla Franqueville (3057 mts.).

Panoràmica de tota la cresta.

Aquesta setmana toca nova sortida amb la Carme i el Xavi a la Vall de Benasque, concretament volem fer la cresta de Llosàs i aixis pujar a tres tresmils nous dels 18 que li falten a la Carme.
Sortim del Puente de Corones (1970 mts.) quan passen uns minuts  de 2/4 de 7 del matí, el matí és fresc i el termòmetre marca 0º. Aquesta primera part seguim tota l'estona el GR-11 fins que arribem a la Pleta de Llosàs, just en aquest punt deixem el GR per continuar per un sender que en lleugera pujada ens deixa al Llac de Llosàs (2480 mts.).
Agafem a mà esquerra (Oest) i sense baixar al fons de la vall (pujar per un tram d'herba a la dreta) anem guanyant metres de forma decidida fins a arribar a la Brecha Inferior de Llosàs (2833 mts.), el dia és radiant i no bufa gens de vent. La visió cap al Llac de Corones(2757 mts.) i la cresta de Cregüenya es espectacular, aprofitem l'arribada al Coll per beure i menjar una mica. Baixem uns 20 metres direcció a Corones i agafem a mà dreta una canal ben marcada (fites), s'han d'anar fent servir les mans de tant en tant per pujar però la dificultat és baixa.Passem en primer lloc pel Argarot Sud (3031 mts.), tresmil que no està inclòs a la llista dels 212 tresmils per no complir amb tots els requisits demanats. Baixem uns metres fins a una bretxa i després de fer una petita grimpada, arribem al cim d'Argarot (3031 mts.). Després de fer les fotos al cim, el Xavi ens comenta que no es troba gens bé, decidim esperar una estona, aprofitem per beure i descansar una estona, uns minuts més tard i al veure que el Xavi no es recupera decidim continuar la Carme i jo, ens despedim del Xavi i ens desitgem bona sort mútuament.
A partir d'aquí comença la cresta de veritat, iniciem el descens cap a la bretxa que separa l'agulla Argarot de l'agulla Tchihatcheff (3042 mts.), aquesta desgrimpada es delicada doncs la roca està una mica descomposta i te força pendent, al arribar a la part inferior preparo un petit rappel ( vessant Corones), la Carme s'estima més desgrimpar. 20 metres per sota de la bretxa instalem la reunió, agafem una rampa amb tendència a l'esquerra, uns 25 metres més amunt girem a la dreta per anar a buscar la part inferior de la placa inclinada, la roca està bastant descomposta, muntem una petita reunió abans d'arribar sota la placa. Aquesta tirada que ens deixarà al cim és per mi la més maca de tota la cresta doncs la roca és magnífica, comença amb una fissura on es pot protegir amb friends fins a situar-nos sota una xemeneia que es supera amb oposició, axis arribem al cim de l'Agulla Tchihatcheff (3042 mts.). Unes fotos i continuem uns metres fins a buscar l'instal-lació del rappel, són 40 metres per això hem portat les dues cordes de 50 metres. Un cop arribem a la bretxa, la pujada al següent tresmil la fem tota l'estona pel vessant de Corones, la tònica d'aquesta pujada és, una roca molt descomposta, en tres tirades arribem al cim de l'Agulla Franqueville (3057 mts.).
A partir d'aquí la cresta es horitzontal, hi ha trams que passes per Corones,  altres per Llosàs i altres per la mateixa aresta. Nosaltres decidim anar a l'ensamble, tot i que és una mica més lent, guanyes en seguretat. Arribem al final de la cresta, fem el rappel fins al Coll Superior de Llosàs (3056 mts.). Recollim cordes i tot el material d'escalada i iniciem el descens, primer passem pel Llac de Llosàs (2480 mts.) i una estona més tard arribem al puente de Corones (1970 mts.) on ens retrobem amb el Xavi.



Desnivell: 1210 mts.

Horari: 12h,10m. 

La Carme i el Xavi poc abans d'arribar al Llac de Llosars (2490 mts.)

Ja  tenim el tres tresmils davant nostre.

Llac de Llosars (2490 mts.)

La Carme amb el Vallvierna al fons i a la dreta.

El Pitón de Llosars (2889 mts.) a l'esquerra, al centre la Brecha Inferior de Llosars (2833 mts.)

Brecha Inferior de Llosars (2833 mts.)

La Carme a punt d'arribar a la Brecha, al fons , el Llac de Llosars.

Des de la Brecha una mirada cap a Corones, amb la cresta de Cregüenya davant.

Franquejant per anar direcció al Argarot.

Crestejant amb un dia magnífic.

Ja es veu tota la cresta.

Argarot Sud (3032 mts.), tresmil no acceptat a la llista oficial dels tresmils del Pirineu.

El Xavi  i la Carme just a sota del Argarot Sud (3032 mts.)

Visió de la cresta al complet.

Amb el Xavi i la Carme al cim del Argarot (3031 mts.)

Iniciant la desgrimpada cap al coll, al peu de l'Agulla Tchihatcheff (3042 mts.)

S'ha d'anar amb molta concentració al baixar sense encordar.

Nosaltres passarem per l'esquerra d'aquesta Agulla.

Al peu de la placa fissurada, III

Agulla Tchihatcheff (3042 mts.)

Preparant el rappel de 40 metres.

El rappel vist des de la part inferior.

Des de la Brecha entre les dues Agulles, visió cap a Llosars.

Cresta de Cregüenya.

Un pitó a sobre el meu peu.

Segona tirada de III- (descompost) direcció a l'Agulla Franqueville (3057 mts.)

Vista del rappel realitzat feia una estona.

La Carme prop del cim.

El que queda de cresta fins a l'Aneto.

Agulla Franqueville (3057 mts.), felicitats Carme, ja només et falten 15 tresmils.

El tram de cresta horitzontal fins a la Brecha Superior de Llosars (3056 mts.)

Aneto, Brecha de Tempestats, Pic de Tempestats.

Agulla SW de Russel (3029 mts.) cliqeu per veure sortida.