Kazbek (5034 mts.), Primera part.

Dissabte 19/3/2016 al Dilluns 21/3/2016.

Un any més per Setmana Santa ens ajuntem el David, el Pedro de Ordizia i jo per anar a fer un cim alt a alguna part del món. Aquest any toca el Kazbek que vol dir "Pic de Gel" de 5034 mts. situat al nord de Geòrgia, és el segon cim més alt del país, el primer és el Chkhara de 5193 mts.

Sortim el dissabte 19 de març de la T2 direcció a Tbilisi via Istanbul, volem amb la companyia de baix cost Pegasus Airlines un cop més ens ha funcionat molt bé i molt econòmica.

Arribem a Tbilisi passades les tres de la matinada, primera sorpresa agradable de la nit, el control de passaports moltes vegades una espera pesada i feixuga aquí la resolem rapidament i no necessitem visat per entrar al país, un punt molt interessant per visitar Geòrgia.

A la sortida de l'aeroport ja ens està esperant el George de l'agència climbinggeorgia i ell sí que ens  dóna la primera notícia dolenta de la nit, el Jvari Pass (2395 mts.) està tallat per la neu. Aquest és el coll que hem de passar amb la furgoneta per arribar a  Stepantsminda (1750 mts.) poble situat al peu del Kazbek i punt d'inici de la nostra expedició. Ens comenta que aquesta carretera és la que connecta Tbilisi amb Rússia i Armènia, ell creu que no estarà molt temps tallada però no ho sap segur. La idea inicial era des de l'aeroport marxar directa fins a Stepantsminda i així demà al matí pujar a Betlemi Hut (3650 mts.) però no pot ser no pot ser, per tant ens porten a l'hotel Irmenia de Tbilisi, ens posem al llit passades les 5 del matí.

Hem quedat amb el Shota i el George a les 12 del migdia per què ens doni les últimes noticies de l'estat del pas, quan arriben tot continua igual, el pas continua tallat per la neu. Ja que tenim la tarda lliure la dediquem a veure Tbilisi, una capital que ens ha agradat molt, un gran contrast entre la part antiga i la moderna.

Després de sopar al arribar a l'hotel tenim bones notícies, han obert el pas, sortim demà dilluns a les 10 del matí.

Puntuals com sempre, ja tenim la furgo a la porta de l'hotel per carregar tot el material abans de les 10, tenim uns 170 km fins a Stepansminda que recorrerem amb unes 5 hores tot un record. La carretera surt de Tbilisi a 440 mts. i puja fins al Jvari Pass (2395 mts) abans hem passat per l'estació d'esquí més famosa de Geòrgia: Gudari. Durant la baixada del port hem de parar força estona, doncs hi ha camions articulats que no poden quasi passar per l'estret de la carretera en alguns punts. Finalment passades les tres de la tarda arribem a Stepantsminda. La tarda és bona però fa bastant fred i molt de vent, just davant d'on estem dormint veiem el cim del Kasbek i a dalt del cim es veu la neu com surt volant a causa del fort vent. Després de dinar-sopar marxem a prendre un te a l'hotel més luxós de la zona, és l'hotel Kazbegi amb unes vistes impressionants del cim, doncs el tenim just davant nostre.

Després de fer-la petar una bona estona, enfilem el camí cap al nostre humil guesthouse, per què encara hem d'acabar de preparar les motxilles, ja que a les 7 del matí ens passa a recollir la furgo que ens deixarà a l'inici de la neu, però això serà el pròxim dia.

Sortida de la T2 amb el Pedro de Ordizia i el David.

Primera història: al mateix aeroport del Prat al David se li comencen a desfer les botes.

Ja estem instal.lats al primer avió que ens portarà fins a Istanbul.

Arribant a l'aeroport Turc de Sabiha Gokçen.

I per fi passades les tres de la matinada hora local, 12 hores després de sortir de Barcelona, arribem a Tbilisi, capital de Geòrgia.

Des de l'hotel el primer que veiem és; Sameba una de les catedrals de Tbilisi.

Interior de l'església Armena de St. George Echmiadin.

A la mateixa església Armena.

Exterior de St. George Echmiadin.

Al fons podem veure el Palau Presidencial.

El riu Mtkvari divideix la ciutat per la meitat.

El Pont de la Pau connecta Old Tbilisi amb la part moderna, es va inagurar l'any 2010.

L'església Armena  Norashen.

A la mateixa església Armena.

La part Oest de Tbilisi.

Com destaca al mig Sameba,  una de les catedrals de Tbilisi.

En primer terme el Pont de la Pau,  darrere amb el sostre ovalat el Palau de Justicia.

A la part més alta de Tbilisi.

Des de la part més alta podem veure al fons els cims enfarinats, només estem a 440 mts. d'alçada.

Sameba, la Catedral més important de Tbilisi.

Anem a comprar chapatis per sopar.

El dia s'acaba a Tbilisi.

Abans d'anar a dormir, és l'hora de mirar el temps, escriure mails, etc.

A primera hora del matí ens vénen a buscar, per fí han obert el pas.

A l'interior de la furgo anant cap a Stepantsminda o Kazbegi, poble situat al nord de Geòrgia. 

No fa ni una hora que hem sortit de Tbilisi i ja trobem aquesta quantitat de neu.

Tot i que fa vent avui fa bon dia.

Ja veiem les primeres allaus, aquesta part està molt carregada.

Aquesta foto és del dia de tornada, aquest pas era el que estava tancat per la neu.

Caravana de vehicles pel encreuament de camions a la ruta.

Aquesta ruta comunica Geòrgia amb Rússia i Armènia.

Des de la mateixa carretera la primera imatge amb el zoom del Kazbek (5034 mts.)

En aquest guesthouse de Stepantsminda passarem la nit, al fons es pot veure el Kazbek.

Amb el zoom podem veure com bufa el vent al cim.

El fred i el vent són sinònims a Stepantsminda.

El poble està rodejat de grans muntanyes.

A mesura que passa el dia el cim es va tapant.

Hem vingut a fer un café a l'Hotel Kazbegi per veure aquestes meravelloses vistes del cim.

Hora de lectura i relaxació, com pot canviar tot en 24 hores, demà a aquesta hora estarem a -8º a l'interior del Betlemi Hut (3650 mts.).

Els núvols van tapant el cim.

Ha arribat la nit a Stepantsminda, hora d'anar a dormir, demà ens espera un dia molt dur.

Puig del Pla Bernat (2436 mts.) des de Puigvalador.

Aquesta setmana veient el vent que va fer la setmana passada i la poca neu que hi havia a les parts altes del Pic de la Mine marxem al Capcir on no ha bufat tant i la neu ha estat més generosa com així he pogut experimentar.

Pugem amb la Marta i la Irene, al mateix temps que jo faig el cim, la Marta esquiarà en pista, quan baixi m'apuntaré amb ella.

Surto de l'aparcament de l'estació de Puigvalador (1678 mts.) i pujo per la pista de Les Marmottes, aquesta hora del matí encara no baixa quasi ningú per les pistes. Al arribar al teleesquí del Bosc Nègre segueixo uns metres i just al arribar a una corba de dretes segueixo recta pel mig del torrent, després de fer uns quants girs surto al costat del teleesquí de Ginèvre. Segueixo direcció sud fins a arribar al llom que va des del Serrat del Bosc Nègre fins al Serrat de la Llisa Cremada. Estic a 2130 mts. sense treure pells inicio una petita baixada en tendència a la dreta per continuar franquejant fins a situar-me davant de les dues pales que et porten a la part superior del cim, fa uns anys amb el Xavi vàrem agafar la de la dreta, amb una part final molt inclinada.

Avui hi ha força neu i la muntanya està força carregada per tant aquest any agafo la de l'esquerra, hi han més arbres i sempre estarà més protegida de les allaus.

Vaig obrint una bona traça, ja que fa dies que per aquí no passa ningú, al arribar a la cota 2220 he superat la part més dreta de la pujada, ara continuo pel llom fins a situar-me al peu de l'última pala abans d'assolir el cim. Són 150 metres de desnivell que amb la bona neu es pugen sense cap problema, el vent fred a mesura que em vaig apropant al cim cada cop és més intens, al fons ja puc veure la creu del cim, només em queda que gaudir d'aquests últims metres fins a assolir el Puig del Pla Bernat (2436 mts.), és una muntanya molt agraïda, doncs arribes al cim amb els esquís als peus.

El dia és genial, no hi ha ni nu núvol, llàstima del vent. La vista també és espectacular amb la Vall de Galva davant meu. A punt d'iniciar el descens arriben una parella de Montcada i em donen les gràcies per haver obert tota la traça fins al cim. Un dia per tu i l'altre per mi els hi dic jo. A partir d'aquí inicio la baixada pel mateix lloc de la pujada i gaudint en alguns trams d'una neu pols meravellosa, a la solana s'encrosta una mica però molt poc, a l'obaga està genial, ja que la temperatura és freda. Aprofito més la baixada i no paro fins a la cota 2000, torno a posar pells i pujo els 130 metres per continuar fins a la part superior del teleesquí del Bosc Nègre on trec pells i finalitzo la baixada per pistes amb una neu boníssima.

Al arribar a l'aparcament em trobo amb la Marta i comprem el forfait (tot el dia val 15€, una ganga per gaudir de l'esquí), acabem la tarda gaudint d'unes pistes amb molt bona neu i sense massa gent.

Després els tres marxem a gaudir d'un bon dinar-berenar de picnic a la mateixa estació.

Desnivell: 930 mts.

Recorregut: 12,3 Km.

Horari: 4h 12m.

Amb la Irene i la Marta abans de la sortida.

Antigues traces pel mig del bosc.

A partir d'aquest punt terreny totalment verge, sense cap traça, al fons el Serrat del Clot de l'Egua (2351 mts.).

Mirant enrere, les meves traces.

Aquest punt (2130 mts.) separa el limit entre l'estació i el Pla de Escugots.

D'esquerra a dreta: Petit Peric, Puig Peric i Portella Gran.

Itinerari de pujada cap al Puig del Pla Bernat.

Franqueig descendent.

Ziga zagues de pujada, no he vist ningú en tot el dia. 

Al fons Serra de Madres.

Mirada enrere després d'haver fet la part més dreta de l'itinerari.

Última pala abans d'arribar al cim.

Puig del Pla Bernat (2436 mts.)

Al cim amb el Pic de Tribuna i el Roc Blanc darrera.

Des del mateix cim, a l'esquerra Serra de Madres i a la dreta el Canigó.

Panoràmica des del cim del Pla Bernat.

Baixada per La Vall de Galva.

Pic de la Tribuna (2499 mts.)

Bona neu de baixada.

Traces de baixada al Puig del Pla Bernat.

Neu de bona qualitat tot i que estava una mica encrostada a la solana.

Després de baixar del cim m'uneixo a la Marta que està fent pista.

Encara ens dona temps de fer unes quantes baixades.

Molt bona neu i molt poca gent a Puigvalador.

Gaudint d'un gran dia d'esquí.

Per poc Pic de la Mine (2683 mts.) des del poble de Porta (1610 mts.)

La idea inicial era anar a fer una circular per Andorra, el lloc de sortida i d'arribada era diferent per això la Irene s'havia ofert a fer-nos la logística del dia, el mal temps ha impedit fer la sortida però la Irene ens ha volgut acompanyar igualment. Després de donar moltes voltes a la sortida i veient que l'última previsió meteorològica de Meteo-France a les 7 del matí a Puigcerdà donen risc de tempesta elèctrica a partir de les 13h decidim anar a un lloc on podem sortir de cota baixa i que tot sigui una pujada constant per si ve el mal temps treure pells i iniciar la baixada ràpidament.

Aquest lloc on és?, doncs, al poble de Porta (1610 mts.). Podem sortir per les pistes de Portè amb esquís als peus a una cota tan baixa, això ens permetrà avui fer metres de desnivell, la intenció és arribar al Pic de la Mine (2683 mts.). Pugem per la part dreta de les pistes, aquesta hora del matí encara no baixa ningú i arribem a l'estació intermèdia del Col de Puymorens (1920 mts.). El temps veiem que cada cop es tapa més i comença a nevar lleugerament, al arribar al plateau del telecadira de La Mine la imatge del cim no és la millor, ja que es veu tota la part superior molt pelada per culpa del vent. Seguim pujant però en lloc d'arribar a la part superior del telecadira de La Mine ens desviem a la dreta per anar a buscar el llom, poc abans d'arribar hem de parar a posar el Gore-Tex perquè el vent incrementa la seva força, continuem pel llom cadascú amb els seus pensaments, ja que portem la caputxa posada i el vent és fort, la qual cosa només et permet pensar a seguir uns metres més i després més i més. A sobre neva lleugerament cosa que fa incrementar la sensació de fred.

Al arribar a la cota 2490 la neu de cop ha desaparegut per culpa del vent i es veuen moltes pedres fins al cim, només ens falten 190 metres però per pujar sense esquís i amb el vent que fa, decidim donar per acabada la pujada pel dia d'avui. Sense que es voli res, traiem pells, fixem les botes i iniciem la baixada per una més que bona neu pols, després al arribar a pistes la qualitat és la mateixa, amb dos dits de neu pols a la part superior, amb aquest ingredient realitzem una baixada molt i molt divertida. Per sota la cota 1800 la neu és primavera però igualment ens fa gaudir molt. Un dia molt ben aprofitat veient les condicions meteorològiques d'aquest dissabte.

Desnivell: 920 mts.

Recorregut: 12,5 Km.

Horari: 3h, 31m.

Inici de la sortida al poble de Porta (1610 mts.).

Pujant amb molt bona neu fins a la part intermèdia de l'estació (Col de Puymorens 1920 mts.).

Al fons podem veure el Roc de les Ombres (2381 mts.) a la zona de l'Estanyol.

Un tram de la pujada el fem al costat de la carretera que puja al Col de Puymorens (1920 mts.)

A l'esquerra el poble de Porta (1610 mts.) emblanquinat per la nevada d'aquesta nit.

La primera imatge del dia del Pic de la Mine (2683 mts.), molt ventat a la part superior.

Anem a buscar el llom per girar a l'esquerra.

Passada la part superior del telecadira de La Mine el vent incrementa la seva força.

Els núvols ho comencen a tapar tot.

La Teresa ben protegida del fred amb l'estreno de les noves manyoples de plomes. 

El dia, tal com deien les previsions es va tapant poc a poc.

Tota la part superior del Pic d ela Mine pelat per culpa del vent. 

La visibilitat cada cop es pitjor.

Obrint la traça en aquest tram, després ens trobaríem que el vent se l'havia emportat tota.

Punt (2490 mts.) on decidim donar la volta, degut a la manca de neu a la part superior.

Els 190 metres de desnivell pelats de neu que ens quedaven fins al cim.

En mig de la ventisca, altres esquiadors de muntanya preparant la baixada.

Al fons la Coma d'en Garcia bastant justa de neu.

Neu pols magnifica a la baixada.

Bones traces de baixada.