divendres, 28 de desembre del 2012

Mont Rosset ( 2449 mts.) Alps Beaufortain




Itinerari per arribar al Mont Rosset ( Emmanuel Cabau, Editions Olizane, Beaufortain)

Divendres 28-12-2012

La sortida d'aquest any als Alps l'hem plantejat d'una altre manera diferent a la  d'altres anys, hem esperat fins a l'últim moment per veure on estaven les millors condicions de neu i de temps , que si a la Chartreuse, que si al Queyras, al final hem tornat al Beaufortain.
El Xavi ja havia estat uns anys enrere amb el Cegesqui i ja explicava meravelles d'aquest lloc. La ciutat més gran i el centre  neuràlgic es Albertville on es varen celebrar les olimpíades d'hivern de 1992.
Nosaltres tindrem el nostre camp base particular al bonic poble de Giez a 14 Km. al Oest d'Albertville.
La nostre primera  agradable sorpresa es quan arribem als apartaments on estarem allotjats  aquest dies i a la recepció hi ha una noia molt simpàtica però una mica tímida que es diu Meritxell ( els seus pares francesos del nord varen viure uns quants anys a Andorra i per això li van posar aquest nom.).
Tota la nit ha estat plovent a cotes baixes però el limit estava sobre 1200 mts. per tant esperem gaudir del dia, Agafem la carretera de Albertville a Moutiers i seguim direcció a Bourg- Saint-Maurice ( N90) fins arribar al poble d'Aime. Al centre del poble agafar la desviació a mà esquerra fins a la petita població de Côte d'Aime i desde aquí seguir les indicacions fins a l'estació d'esquí de fons de  Les Pars ( 1400 mts.)
Sortim del cotxe amb els esquis posats i comencem seguint uns metres la pista d'esquí de fons fins arribar al Pont de la Gitte on deixem les pistes i ja per dins el bosc direcció SE fins a Le Chambrier ( 1868 mts.) on hi han uns xalets i una petita capella. Agafem a mà dreta (S)  per pujar per unes pendents moderades fins arribar al xalet de Mont Rosset ( 2117 mts.)  continuar per la mateixa direcció fins uns metres abans del cim on hi ha un petit tram més dret que superem sense problemes tot i que aquest últims metres el vent s'aixecat amb força i ens obliga a posar-nos les jaquetes abans de fer  el Mont Rosset ( 2449 mts.).
La vista es espectacular desde el cim, darrera nostre tenim la piràmide rocosa de la Pierra Menta ( 2714 mts.), sense perdre ni un minut traiem pells i ens preparem per la baixada que la fem per la part esquerra per on encara no ha baixat ningú.
Que us puc dir que no sabeu, " QUINA BAIXADA " una neu pols espectacular, de boníssima qualitat ( neu  molt seca ) i cada gir que fas gaudeixes més que l'anterior.
Hem baixat desde el cim fins a Le Chambrier ( 1868 mts.) per terreny totalment verge a partir d'aquest punt seguim les traces de pujada fins arribar al cotxe, havent gaudit d'un descens antològic.
Demà tenim l'estrella de la sortida ja que en principi es el millor dia i volem fer una circular per una altre part del Beaufortain. To be continued.....................................



Desnivell: 1070 mts.

Recorregut: 12,15 Km.

Horari: 3h, 50m.     






Pistes d'esqui de fons de Les Pars ( 1400 mts.) on comença la pujada al Mont Rosset.


L'estació d'esquí de fons està tancada i som els esquiadors de muntanya els que marquem el recorregut.


La nevada d'ahir ha deixat 20 cm. de neu nova.


Comencem a trobar les primeres cases colgades per la neu.


Paisatge idilic per la pràctica de l'esquí de muntanya.


El Xavi i jo després de passar el primer tram de bosc.


La traça l'han obert un grup de francesos que ens precedeixen i això ens estalvia molta feina.


El Xavi al costat de Les Maraiches ( 1755 mts.)


Els abets ben carregats de neu, postal per aquest dies de Nadal.


Amb la Rosa prop de Le Chambrier ( 1868 mts.)



A la cota 1986 mts. ja es comença a intuir el cim.



Chalet de Mont Rosset ( 2117 mts.)


La part superior del anterior xalet vist uns metres per sobre amb les primeres traces de baixada.


Amb el Xavier Martí al Mont Rosset ( 2449 mts.).


El cim rocós de la Pierra Menta ( 2714 mts.).


La Rosa al cim del Mont Rosset aguantant la ventisca de neu.


El vent aixeca la neu a l'aresta cimera.


Neu pols EXCEL.LENT durant tota la baixada.


La nostre cara de satisfacció demostra com es pot arribar a gaudir amb una baixada amb neu pols.


La Rosa i el Xavi disfrutant de la neu al pas per Le Chambrier ( 1868 mts.)


Que poc els hi falta per esquiar per la teulada de la casa.


Un petit descans a la baixada per recordar aquest moments.


Passant per les cases de Gittaz ( 1640 mts.). aprofitem que només ens resta 250 mts. de baixada, uff això s'acaba per avui però demà promet més i millor amb l'estrella de la sortida.

dimecres, 26 de desembre del 2012

Ferrada Las Damas a Montserrat




Avui nit de Nadal decidim anar a provar aquesta ferrada de Las Damas al vessant sud de Montserrat. La Teresa ja m'ha comentat que això de les vies ferrades no ho porta massa bé però com que avui tenim només el matí decidim provar, jo porto la corda de 50 mts. i com està equipada per rapelar doncs si en alguna part no ho veu clar doncs uns rappels i cap a baix.
Actualment per arribar a la Vinya Nova no es pot entrar per Collbató ja que hi ha unes senyals que esta prohibit amb la seva conseqüent multa. Si vens per la A-2 agafes la segona sortida de Collbató i segueixes per el lateral de l'autovia durant 1,5 Km. aproximadament fins que trobes els rètols a mà dreta del restaurant Vinya Nova, només els tens que seguir fins arribar al mateix restaurant.
Després agafes la pista com si volguessis tornar a Collbató, passaràs per davant d'una valla metàl-lica a mà dreta i just davant uns pals de fusta gruixuts per no poder passar els cotxes, aquest es el camí.
Nosaltres preferim seguir uns metres més endavant per aparcar el cotxe a un gran aparcament a mà dreta que coincideix amb la baixada del Clot de la Mònica, si baixes caminant aniràs a petar  directa al cotxe.
Després de passar els pals gruixuts de fusta de la pista seguim el camí 15 minuts fins que trobem un rètol que posa " via ferrada". En uns minuts arribem al primer pas per escalfar on has de pujar uns metres per una cadena, després segueixen uns petits graons ( 6 o 7 ) per una rampa inclinada la qual ens porta a un gran replà on pròpiament comença la via.
Ens equipem i comencem la via ferrada, el primer graó està a 1,65 m. de terra, posem un estrep per fer el pas més fàcil, el primer mur es força dret i hi han uns quants graons aixafats per les riades de l'Octubre de 2010. Quan acabes aquest primer mur hi ha 5 mts. de cadena per enllaçar amb el següent mur en el qual hi han pedres enganxades a la pared i graons.
Quan acabes aquest mur hi ha un tram d'enllaç en el qual hi han dues cadenes per pujar per elles, una de 7 mts. i l'altre de 9 mts. Finalment arribem a l'ultima part que consisteix en tres tirades, la primera 22 mts. de cadena per roca que rellisca molt. La segona el graons de color carbassa superant uns desploms i la tercera i última la xemeneia per la qual tens que pujar agafat a la cadena i també per roca que rellisca molt.
Començo el tram de cadena de 22 mts. i ja noto que rellisca molt, li comento a la Teresa que quan arribi a dalt l'asseguro amb la corda que he portat. Arribo a la reunió sota el desplom i l'envio la corda, ella es lliga i comença a pujar per la cadena, rellisca molt una vegada i una altre es comença a cansar molt de braços, però finalment arriba a la reunió quasi sense braços.
Decideixo rapelar per les bones instal-lacions i deixar les dues tirades per una altre vegada, ara la Teresa diu que es preparara de braços per poder acabar-la amb unes bones condicions.
Els tres rappels estan molt ben equipats i en un moment estem una altre cop a terra. La propera vegada serà. 








Abans d'arribar al començament de la via hi han uns pasos per escalfar.

Al peu de via hi ha aquesta placa de ferro amb el nom de la via.

Detall dels primers metres de la via, ( el primer graó esta a 1,65 mts. de terra )

Molta verticalitat amb aquesta primera part de la via.

En aquesta imatge es veuen els graons aixefats per les riades de Octubre de 2010.

Uns metres més amunt comença un franqueig cap a l'esquerra.

En la segona part just en el canvi entre la cadena i el cable d'acer.

Sempre s'ha de tenir un dels dos punts assegurats. Venia de l'esquerra i fins arribar al cable dret s'ha d'assegurar al graó. 

Tercer tram de cadenes, la roca en aquest punt rellisca molt.

Aquí estic començant el quart tram de cadenes, just per situar-me sota el desplom dels graons taronjes.

La Teresa començant el quart tram de cadenes que ha sigut on s'ha cansat molt de braços i hem tingut que girar cua.

Iniciant el primer dels tres rapels per baixar el tram de ferrada realitzada.

Acabant el segon rappel.

dissabte, 22 de desembre del 2012

Torre d'Eina ( 2850 mts.), Pic d'Eina ( 2786 mts.) i Noufonts ( 2851 mts.)



Juny de 1985, 2/4 de 9 del matí a l'estació de tren de Ribes de Freser. Jo viatjo sol, baixo del tren, mentre estic esperant el cremallera que em porti a Núria ( jo en aquell moment tenia 16 anys ) veig una persona fent boulder a la pared de l'estació i m'en vaig a parlar amb ell.
Es el Xavier Martí que també va sol, es uns quants anys més gran que jo i m'ofereix anar amb ell a la Torre d'Eina i al Pic d'Eina, jo evidentment amb la seva experiència no desaprofito l'oportunitat i marxem junts tot el cap de setmana. 27 anys després seguim preparant sortides plegats ( dijous marxem als Alps )
Desembre de 2012 uns quants anys després però amb la mateixa força, il.lusió i motivació sortim amb la Teresa del Santuari de  Núria ( 1960 mts.).
Seguim el GR-11 que després de passar per tota la Conca del Noufonts ens deixa al Coll de Noufonts ( 2658 mts.) ja fa una estona que hem tingut que posar grampons ja que no hi ha massa neu però la que hi ha està força gelada. Desde el Coll continuem fins arribar al Noufonts ( 2851 mts.), unes fotos i continuem per la carena fins al Pic d'Eina ( 2786 mts.), el vent es bastant molest i ens obliga tota l'estona a portar posat el gore-tex. En aquest punt deixem el que es l'olla de Núria i agafem la carena que porta direcció nord, baixem fins arribar al Coll de la Torre d'Eina. Fins aquest punt la neu estava força bé i no ho havia molta acumulació, a partir del Coll la cosa ja canvia i en alguns trams la neu ens arriba al genoll cosa que fa endarrerir molt l'ascensió. Finalment arribem a la Torre d'Eina ( 2850 mts.), parem 10 minuts on bevem i mengem una mica i comencem el descens primer fins al Coll i després per segona vegada fins al Pic d'Eina.
Aquesta vegada ja ni parem al cim i continuem fins al Coll d'Eina, agafem al camí de baixada fins a Núria després de passar per el Plà de les Barraques i continuar per el Torrent de la Coma d'Eina.



Desnivell: 1350 mts.

Recorregut: 15,6 Km.

Horari: 8h.12.  






10 minuts després de  sortir de Núria primera desviació, nosaltres cap al Noufonts.

Pujant per la Coma del Noufonts, al fons el Coll i a l'esquerra el cim.

Desde el Coll de Noufonts ( 2658 mts.) mirant cap a l'oest els pics del Racó.

Desde el mateix coll ja podem veure el cim del Noufonts ( 2851 mts.)

La Teresa pujant els últims metres abans d'arribar al primer cim del dia.

Noufonts ( 2851 mts.)

Panoràmica desde el mateix cim direcció al sud.

Desde el Noufonts però ara direcció nord.

Desde el Pic d'Eina ( 2786 mts.) tram recorregut desde el Noufonts.

Iniciem la baixada del Pic d'Eina direcció a la Torre d'Eina.

Part del tram de l'aresta a la Torre d'Eina.

A prop del Coll de la Torre i abans d'iniciar la pujada per l'aresta.

Primers metres de l'aresta.

Tram recorregut desde el Pic d'Eina.

Per aquí fa dies que no passa ningú i tenim que obrir tota la traça.

Tram final  amb neu sense transformar i en algunes parts molt fonda.

Torre d'Eina ( 2850 mts.)

Iniciant el descens.

La Torre d'Eina a la dreta i a l'esquerra la Coma d'Eina.

El Puigmal i el Pic del Segre vist desde el Plà de les Barraques ( 2630 mts.)