Kaliakouda (2052 mts.) des del poble de Megalo Chorio.

Després d'uns primers dies per les platges de la zona d'Itea i anar a visitar l'Antiga Delphi, toca fer una Sortida a Muntanya. La zona escollida avui és a 12 kilòmetres al sud de Karpenisi, aquesta zona d'aquí, els Grecs li diuen la Suïssa Grega per què hi han grans muntanyes, estacions d'esquí a l'hivern i els boscos d'avets són nombrosos.

El cim és el Kaliakouda (2052 mts.) i és el més alt d'aquesta part del sud de Karpenisi. Vàrem arribar ahir a la tarda al poble de Megalo Chorio (750 mts.) que serà el nostre punt de sortida en el dia d'avui.

Poc després de les 8 del matí i a la porta del nostre Guesthouse m'acomiado de la Irene, aquest cim el pots retallar tant com vulguis, per què abans d'arribar al poble surt una pista en bastant bon estat que puja fins al Coll (1730 mts.), jo surto des del mateix lloc on hem passat aquestes dues nits.

Inicio la sortida baixant uns metres, per a després, encara dins del mateix poble, començar la pujada que ja no la deixaré fins a arribar al mateix cim. 

A la sortida del poble ja comença el sender, després de guanyar uns quants metres de desnivell, entro dins el bosc que aquestes hores del matí encara està fresquet, el sender està molt ben fressat, llastima d'uns punts vermells que han marcat a les roques i arbres del camí, però els han marcat cada dues passes, no hi ha dret, queda fatal. El sender puja directa i va tallant la pista forestal pel ben mig.

Arribo a un punt on ja puc veure el coll (1730 mts.) però encara queda força lluny, el sender segueix tallant la pista i puja directament, tinc sort per què encara no m'ha tocat el sol i aquí a Grècia és d'agrair.

Ja estic al Coll (1730 mts.), a la dreta ja puc veure el cim, la pujada es veu força dreta. Aquesta primera part tal com podia veure des del coll és planera però a mesura que pujo cada cop és més dret, en algun punt he de fer servir fins i tot les mans. Arribo a la part superior de la cresta i en pocs minuts faig el cim del Kaliakouda (2052 mts.). Unes quantes fotos, beure una mica  i inicio el descens pel mateix lloc de pujada. Un cim molt maco i avui al ser dia feiner no he trobat ningú en tot el dia.

Desnivell: 1370 mts.

Recorregut: 15'3  Km.

Horari: 5h, 52m. 

Des d'un coll per damunt del poble de Karpenisi, ahir podíem veure el cim.

Amb el zoom es pot veure l'itinerari del dia d'avui.

Al Guesthouse de Megalo Chorio (750 mts.) m'acomiado de la Irene.

Des dels carrers del poble puc veure el cim a la llunyania.

Al sortir del poble agafo una petita pista forestal.

A la part superior diu: Pic Kaliakouda, a la part inferior diu. Megalo Chorio.

A la part esquerra es pot veure el coll (1730 mts.)

En aquest cim i en altres que he pogut veure per internet tenen la mania de pintar tot l'itinerari amb punts de color vermell, queda fatal.

Un petit refugi a la part superior del coll (1730 mts.)

Des del mateix coll ja s'intueix la pujada al cim.

Vista des del coll per la pista que puja des de Megalo Chorio.

Pic de Tymfristos (2312 mts.), objectiu pels dies vinents.

A mesura que vaig pujant, el refugi del coll es veu més petit i les corbes de la pista més grans.

Com podeu veure, el desastre dels punts vermells continua.

Tots els cims queden més abaix, aquest és el més alt de la zona.

Ja es pot veure els lloms finals, tot i que a l'arribar aquí dalt queda una fàcil i curta aresta.

Al fons podem veure el Pic Tymfristos (2312 mts.).

A la part esquerra la pista que comunica amb Megalo Chorio.

La segona punta és el cim.

Ja es pot veure la fita cimera.

Visió cap al poble de Proussos.

Al cim del Kaliakouda (2052 mts.)

Amb el zoom podem veure des del cim el poble de Megalo Chorio (750 mts.) on he començat la sortida d'avui.

A la baixada m'he trobat aquesta petita capella.

Tot i estar molt sec, el bosc és molt verd.

Ja puc veure les cases de Megalo Chorio (750 mts.)

Unes fotos d'aquests dies per Grècia.

Platja al poble d'Itea.

Aigües transparents a les platges Gregues.

A les ruïnes de Delphi.

Mur Poligonal amb més de 800 escrits a les pedres.

El Temple d'Apolo.

Teatre de l'antiga Delphi.

El mateix teatre vist des de la part superior.

Restaurant al mateix poble de Delphi.

Part de darrere del supermercat.

Circular des del poble de Pradelles-en-Val pel Monredoun (343 mts.) i Cazouillo (501 mts.)

Com és habitual en els últims anys, el segon cap de setmana de setembre pugem per motius professionals a Lézignan- Corbières, població situada a la comarca francesa de l'Aude. El dissabte aprofito per conèixer la zona més propera a la població, on el cim més alt és el Tour de Guet (601 mts.), a l'haver pujat unes quantes vegades per diferents vessants, avui vaig a explorar una zona una mica més a l'Oest. El diumenge és el dia que busquem cims per l'Ariège o Capcir com Le Roc Blanc (2542 mts.) o el Tarbesou (2364 mts.), avui tenia intenció de pujar al Pic de Saint. Barthélemy (2348 mts.) però el mal temps durant tot el cap de setmana no em deixa ni intentar-ho, en fi, un altre dia serà.

Arribo al petit poble de Pradelles-en-Val, agafo la primera desviació a mà esquerra i continuo un centenar de metres fins a arribar al cementiri on deixo el cotxe en un petit aparcament a  mà dreta. Durant uns segons estic dubtant per què no ser si agafar el material per anar a córrer o el de caminar, finalment faré un mixt, sabatilles de córrer però pantalons llargs (menys mal, per què hi havia punxes per tot arreu) i la motxilla de muntanya en lloc del camelback. El dia de moment està bé però les previsions és que a partir de les 12 del migdia comenci a ploure, com que falten uns minuts per les 8 del matí espero que em doni temps (que equivocat estava, abans de les 10 del matí i just en el punt que estava més allunyat del cotxe va començar a ploure amb ganes).

Surto de l'aparcament (201 mts.) i agafo un camí ben definit amb vinyes a les dues bandes, aquí encara no han iniciat la verema, arribo a un coll (312 mts.) on serà el punt de retrobament a la baixada després de fer la ruta circular, ara camino per un tram força planer passant per la part superior del turó fins a passar pel cim del Monredoun (343 mts.), començo a baixar entre camins estrets, arribo a la pista principal (299 mts.) i al costat d'un camí particular torno a pujar, vaig a buscar una mena de coll, en aquest punt comença la pujada forta del dia (havia vingut aquí,  per totes les corbes de ferradura que vaig veure al mapa) són 180 mts. directes, el camí està força tapat i trobes forces punxes, a l'arribar a dalt una petita baixada em deixa en el tram més bonic de la sortida, camins perfectes per córrer i amb vegetació als costats. Passo al costat del Cazouillo (501 mts.) però ni intento sortir del camí per què el bosc és molt espès, estic arribant al punt més allunyat del cotxe (9 Km des del cotxe) quan a poc a poc comença a ploure, en pocs minuts es converteix en una pluja forta, he de parar per guardar la càmera dins la motxilla protegida amb un plàstic que porto perquè no es mulli, per això avui hi han tan poques fotos.

Arribo al punt on he de girar, plou amb moltes ganes, ja fa una bona estona que estic corrent, no he vist la desviació (sender molt i molt petit), quan porto uns 400 metres, consulto el rellotge i me n' adono que no vaig bé, he de tornar enrere, deixà el camí principal i agafa per on marca el rellotge (GPS), a mesura que baixo el camí és va fent més gran, continua plovent amb ganes. Arribo a la D-42 (petita carretera), no he trobat ningú en tot el dia, després de fer quasi 5 kilòmetres i només creuar-me amb 2 cotxes, agafo un camí estret que em deixa a una pista, sento al costat sorolls estranys, miro i em trobo a dos senglars grans amb les seves cries, surten corrent ràpidament, segueixo fins a arribar al coll (312 mts.), pel qual he passat fa una estona, ja no plou tan fort però ja fa més de 2 hores que estic sota l'aigua. Des d'aquí dalt ja puc veure l'aparcament, inicio una carrera suau mirant de no relliscar, finalment arribo al cotxe un altre cop, per sort, ara no plou i almenys em puc aixugar i canviar la roba.

Desnivell: 695 mts.

Recorregut: 20, 75 Km.

Horari: 4h, 17m.

La verema encara no ha començat aquí, al fons a la dreta el Monredoun (343 mts.)

Els avets aquests marquen el punt d'inici de la sortida d'avui.

Al fons podem veure el Tour de Guet (601 mts.)

Ja vaig pujant, a l'esquerra el poble de Pradelles-en-Val.

Hi ha trams que la vegetació és molt espessa.

Al costat del pic de Cazouillo (501 mts.), abans d'iniciar-se el diluvi.

Peña Montañesa (2295 mts.) per la Faja del Toro.

Aquest cim d'avui és un d'aquells que passes mil vegades per davant (per anar al Pirineu) i sempre el mires però no trobes mai el moment de pujar-hi, doncs avui és el dia.

Per arribar al punt de sortida hem d'anar per la N-260 de Campo a Ainsa, uns kilòmetres abans d'arribar a Ainsa trobarem a mà dreta una desviació que posa Oncins i San Victorián, agafem aquesta carretera estreta i uns 11 kilòmetres després arribarem al Monestir de San Victorián, no fa falta arribar, 300 metres abans hi ha un aparcament on podem deixar el cotxe, al costat hi ha petit riu per refrescar-se al tornar i una font a l'Ermita.

Just davant de l'aparcament tenim la desviació amb rètol de fusta "Peña Montañesa", aquesta primera part només hem de seguir les fites i el camí està ben fressat, arribem a l'alçada de 1560 mts., just en aquest punt ens trobem la desviació. La nostra idea en el dia d'avui és pujar per la Faja del Toro i baixar per la via normal, agafem a l'esquerra en sentit ascendent i a partir d'aquí jo crec que ve el tram més complicat del dia, el camí està força indefinit, uns punts vermells pintats a les roques quasi s'han borrat i has d'estar molt atent per no perdre el camí bo, després de realitzar aquesta mena de franqueig cap a l'esquerra, arribem a un punt on hem de perdre alçada, és a la dreta sentit descendent.

Iniciem una desgrimpada lletja, bruta en la qual t'agafes a roca descomposta, arbres, etc. Finalment per sort arribem a la part inferior (1470 mts.) i després de franquejar uns blocs grans de granet, per fi iniciem la pujada direcció a la Faja del Toro.

Aquesta primera part és força dreta i té moltes pedres (tartera) però al ser grans les pedres es puja bé, finalment arribem a la Faja del Toro que impressiona més que dificultat te. Has d'anar concentrat tota l'estona per què hi ha moments que vas molt a prop del precipici, no hi ha molta pujada és força planer amb petites pujades i baixades, aquest tram sí que no hi ha pèrdua, per què el sender està ben marcat tot i ser petit.

Finalment arribem a la Canal Ampla (1770 mts.), a partir d'aquí cap amunt directament per la Canal amb alguna grimpada fàcil, així arribem a la cruïlla amb la via normal (1980 mts.), ara només ens queda continuar el camí ben marcat fins al cim de la Peña Montañesa (2295 mts.) al qual arribem 4h i 25 minuts després de sortir del cotxe. Estem de sort, no hi ha ningú al cim, aprofitem per beure i menjar una mica i fer fotos de la zona, el cim és un mirador magnífic de la zona, després de 30 minuts al cim i veient que pugen 4 persones (han pujat per la normal) decidim tornar cap al cotxe.

Agafem el mateix camí que de pujada, a l'arribar a la cruïlla de la sortida de la Canal Ampla continuem per la normal, on hi ha un parell o tres de trams que has de pujar uns quants metres de desnivell, arribem a un pla herbós i seguim baixant, a partir de la cota 1800 el camí té força pedres i si vols anar una mica ràpid és bastant tècnic, ens creuem amb el punt que aquest matí ens hem desviat per anar a la Faja del Toro i seguim fins a arribar al cotxe, la part final s'ha fet una mica pesada per la calor (res a veure per això amb la setmana passada).

Cim entretingut, la pujada per la Faja del Toro no apta per persones amb vertigen, hi ha un parell de desgrimpades curioses, gent sense experiència millor anar per la normal, lloc inadequat per portar sortides col·lectives de senderistes sense experiència, evitar amb boira i el terra mullat (sigui per la pluja o per la rosada de la nit).

Desnivell: 1455 mts.

Recorregut: 13,15 Km.

Horari: 7h 17m. 

Foto realitzada des d'Ainsa on es pot veure tot el recorregut del dia.

A l'aparcament podem trobar aquesta imatge, en color taronja la Faja del Toro.

Des de la mateixa carretera ja trobem el primer rètol.

El primer tram de la Faja del Toro.

El Xavi a l'inici de la sortida, després de recuperar-se de la lesió ha tornat fort com sempre.

Cap allà dalt hem d'anar.

Just en aquest punt (1560 mts.) trobem la desviació cap a l'esquerra per anar a la Faja del Toro.

Parets de calcari per tot arreu.

De moment tenim sort i encara ens toca l'ombra, al fons el pantà del Grado.

En una desgrimpada una mica lletja per roca descomposta.

Arribem a la part més baixa (1470 mts.) després de la desviació.

Els blocs són força grans i no costa pujar.

Ara tot pujada, aquest tram de grans blocs.

Iniciem la travessa de la Faja del Toro.

El poble d'Ainsa vist des d'aquí dalt.

Pel mig de la Faja del Toro.

El sender està ben marcat per aquí però has de caminar molt concentrat, no pots tenir cap errada.

Per damunt d'aquestes parets hem de passar.

Al fons podem veure el riu Cinca.

El petit sender va entre mig dels matolls.

D'allà venim.

En algun tram és força estret però en general es passa força bé.

Seguim fins a arribar a la Canal Ampla.

Petit tram recorregut.

Després de pujar per la Canal Ampla, arribem a la cruïlla amb la via normal, on està la fletxa.

Arribant al cim podem veure el Mont Perdut (3350 mts.)

Massís del Cotiella.

Cotiella (2912 mts.), ja fa uns quants anys que vàrem pujar amb esquís justament el Xavi i jo.

El Xavi al cim de la Peña Montañesa (2295 mts.)

Peña Montañesa (2295 mts.)

Vista cap al Pirineu més Occidental.

Al cim amb el Posets i Eristes davant.

Mont Perdut, La Munia, etc.

Des del cim amb el cim de la Tuca davant nostre.

Foto amb modo automàtic al cim de la Peña Montañesa.

Visió cap a Ainsa, Llac Medio i del Grado.

Belles muntanyes per tot arreu.

Al cim del Peña Montañesa amb el Xavi, més de 33 anys d'amistat.

Al baixar del cim ens girem i això és el que veiem, per on hem pujat.

Dels pocs trams planers i sense pedres, quin plaer caminar per aquí, llàstima que ha durat poc.