dijous, 10 d’octubre del 2024

Etapa 5ª. Camí de Santiago Francès. Villacelama- Ponferrada.

Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II.


Altimetria del dia d'avui.


Avui per fi el dia comença radiant, amb força fred (6ºC) i quasi sense vent, ja era hora començar un dia sense complicacions meteorològiques. Deixem Villacelama i vaig pujant cap al nord, direcció a León.
Tota l'estona vaig per carreteres secundàries on no hi ha ningú i es pot circular tranquil·lament. A l'arribar a Villanueva del Carnero, deixo de pujar cap al nord i giro a l'oest, travesso Villar de Mazarife (km 34) on tenim el primer control amb la Irene.
A la sortida del poble, agafo una recta de més de set kilòmetres, a l'arribar al final, agafo el primer tram de terra del dia. Hi ha moltes pedres a terra i aquest tram és una mica molest i no et permet córrer massa, uns quants kilòmetres més endavant arribo al bonic poble de Hospital de Órbigo, on hi ha un pont històric, aquest poble té la majoria dels carrers empedrats.
Continuo per una pista paral·lela a l'N-120 fins a l'entrada d'Astorga, travesso pel centre històric, veient monuments com la Catedral, el Palau Episcopal, etc. Segueixo fins a l'Ermita del Ecce Homo on em torno a retrobar amb la Irene (km 67). 
Circulo per l'N-5 que també és molt tranquil·la, a partir d'aquí, la carretera va pujant tota l'estona fins a arribar un parell de kilòmetres abans de Rabanal del Camino on comença realment la pujada a l'Alt de Foncebadón. Són uns vuit kilòmetres amb un pendent migdel 6% i rampes màximes de l'11%.
Arribo a dalt de l'Alt de Foncebadón (1504 mts.), el dia està força tapat, però no ha caigut ni una gota, esperem que segueixi així i no em mulli la carretera. Baixo un parell de kilòmetres i torno a pujar un kilòmetre més.
Ara si, amb la carretera seca i sense massa vent, inicio la baixada de més de vint kilòmetres fins a Ponferrada, abans travesso el bonic poble de Molinaseca. Només em queden set kilòmetres planers fins a l'entrada de Ponferrada on aquí m'esperen els dos últims kilòmetres de pujada fins al mateix hotel. Avui no s'ha embrutat la bicicleta i no la he de netejar. De les set etapas d'aquest Camino de Santiago, aquesta ha estat la més suau de totes.


Desnivell: 1420 mts.

Recorregut: 118,5 Km.

Horari: 6h, 4m.    







Avui l'inici de la jornada és a Villacelama i ha sortit el sol, magnífic!!!


Pujant direcció a León, encara que no arribi fins a la ciutat.


Molts containers per terra a causa de la tempesta d'ahir a la zona.


Carreteres secundàries perfectes per rodar sense ningú que et molesti.


Tot i que avui també fa una mica de vent, res a veure com aquests dies enrere.


Tram de pista que encara que no ho sembli, costa circular per aquí per les pedres de terra.


Travessant el pont medieval al bonic poble d'Hospital d'Órbigo.


Bona pista per rodar.


La temperatura a migdia encara no ha pujat, en aquest moment estem a 13ºC.


Entrant al poble d'Astorga.


Palau Episcopal al centre històric d'Astorga.


La Catedral d'Astorga.


Ermita d'Ecce Homo, a prop del poble de Valdeviejas.


Uns núvols s'apropem cap a mi, per sort no ha caigut ni una gota.


Altimetria de la pujada a l'Alt de Foncebadón (1504 mts.)



Iniciant la pujada a l'Alt de Foncebadón (1504 mts.)


Al fons puc veure per on puja la carretera.


Arribant a la part superior de l'Alt de Foncebadón.


Alt de Foncebadón (1504 mts.)


El centre històric del bonic poble de Molinaseca.


Entrant a Ponferrada, final d'aquesta cinquena etapa. Per fi avui no m'he mullat.

 

dimecres, 9 d’octubre del 2024

Etapa 4ª Camí de Santiago Francès. Castrojeriz- Carrión de los Condes.

Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II.


Altimetria del dia d'avui.



Avui només aixecar-nos el primer que fem és mirar el pronòstic meteorològic i el resultat és força negatiu, pluges tot el dia amb vents de més de 90 km/h. Hi ha un grup de catalans (van caminant) a l'hotel que s'estan plantejant si sortir avui o agafar un taxi fins a la següent destinació (el pronòstic per a demà és molt millor).
Em consulten i jo els comento que de moment provaré a sortir, evidentment si la cosa es complica molt, pujaré la bici al cotxe i faré el tram que em queda fins al següent hotel dins del cotxe, però que com a mínim ho vull provar.
Falten pocs minuts per les nou quan m'acomiado de la Irene i surto, aquí no plou, però no ha passat ni un minut i comença a ploure tímidament. Vaig des de Castrojeriz fins a Castrillo Mota de Judios i per BU-403 fins a un pont on travesso el riu Pisuerga, en aquest punt agafo la primera pista del dia i ara ja plou amb ganes.
Travesso el poble de Itero de la Vega i la pista comença a pujar amb ganes, quasi al mateix temps que la pluja i el vent. Arribo a dalt de la pujada i baixada lenta fins a Boadilla del Camino, a part del temps, la pista no està per córrer massa, té moltes pedres i això dificulta el control de la bicicleta. 
Ara començo amb una pista paral·lela al Canal de Castilla, el vent ve del sud (a la meva esquerra en el sentit de la marxa), sembla que es vulguin arrancar tots els arbres del canal, comencen a caure branques pel mig del camí i cada cop és més complicat pedalejar. Finalment, arribo a Frómista on hem quedat amb la Irene al primer punt de control del dia, kilòmetre trenta, he trigat quasi dues hores a arribar aquí.
Decidim continuar una mica més a veure si afluixar una mica la tempesta, passo per Población de Cantos per carretera i poc després he de deixar la carretera i continuar per una pista estreta i de no massa qualitat pel lateral. La tempesta en lloc de parar encara referma més, un parell de ràfegues de vent quasi em tiren a terra, al passar per Villálcazar de Sirga li comento a la Irene que si això segueix així a Carrión de los Condes ho deixo.
Faig aquests sis o set kilòmetres com puc i a l'entrar a Carrión de los Condes hi ha una parada gran d'autobusos on puc entrar a refugiar-me de la pluja i al mateix temps poder-me eixugar i canviar-me de roba.
Un cop tot recollit, anem al centre de Carrión on menjarem una mica i prendrem alguna cosa calenta, després fem els cinquanta kilòmetres amb cotxe fins a Villacelama (punt final d'aquesta etapa) però, abans busquem un lloc on poder netejar la bicicleta amb aigua, a l'hotel ja l'assecaré i lubricaré.
Amb bicicleta, el pitjor dia de la meva vida, a la muntanya o d'expedicions el pots considerar com un dia de transició (tens la retirada assegurada en minuts!!!!)


Desnivell: 906 mts.

Recorregut: 51,3 Km.

Horari: 3h, 20m.





A la sortida de Castrojeriz, un minut després de pujar a la bicicleta, comença a ploure.


Uns kilòmetres després de sortir de Castrojeriz, ha deixat de ploure, però el cel està negre.


Primera pujada del dia.


Arribant a Frómista amb pluja.


Avui ja es veu que serà un dia dur.


El riu Pisuerga baixa força carregat amb les pluges d'aquests dies.


Poca gent avui pels camins.


La pista comença a estar plena d'aigua i el vent fa la circulació molt molesta.


Entrant a Boadilla del Camino.


El vent i la pluja són incompatibles per anar en bicicleta.


El camió quan passa al costat meu (i jo vaig per la pista del lateral) m'envia una cortina d'aigua.


Mireu tot el vent d'esquerra a dreta, era difícil aguantar l'equilibri. A la dreta el Canal de Castilla.


Encara així intento continuar al màxim.


A punt de travessar el Canal de Castilla.


Arribant a Carrión de los Condes i a punt d'anar a terra un parell de vegades, ho deixo per avui.


Tempesta aprop de Carrión de los Condes.

dimarts, 8 d’octubre del 2024

Etapa 3ª, Camí de Santiago Francès. Santo Domingo de la Calzada- Castrojeriz.

Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II.


Altimetria del dia d'avui.


Les previsions meteorològiques per avui no són bones, marquen vents forts tot el dia amb rafegues de 70 km/h i pluja en alguns moments intensa, encara així a les nou del matí estic preparat a Santo Domingo de la Calzada amb una temperatura de 8ºC per començar aquesta tercera etapa.
Els primers quaranta kilòmetres el terreny és ascendent tota l'estona, principalment els últims deu per arribar al cim de Vallbuena (1168 mts.). Al kilòmetre vint-i-dos tenim el primer control amb la Irene a l'entrada del poble de Belorado, aquí ja porto més de 500 metres de desnivell positius.
Continuo amb una pujada progressiva fins a arribar a Vilafranca Montes de Oca on comença una forta pujada de més de cinc kilòmetres amb rampes del 17%. A meitat de pujada comença a ploure amb ganes i ja no ho deixarà de fer fins a arribar a Atapuerca on tenim el segon control. 
A la sortida d'Atapuerca i seguint el Camí de Santiago, el camí passa a ser cada cop més estret i amb molta pedra que fa impossible la pujada amb bicicleta, els últims metres fins a arribar al cim de Matagrande (1082 mts.) els faig caminant amb una pluja intensa que torna a caure. Un cop al cim, la baixada és força tècnica, però la puc fer al damunt de la bicicleta i sense anar a terra.
Finalment, arribo a una pista més ampla i una estona després a una petita carretera que em deixarà a l'entrada de Burgos on per una estona deixa de ploure. Travesso Burgos pel mateix centre, veient la catedral i altres monuments històrics.
A la sortida de Burgos, el terreny és força planer, però les pistes estan completament mullades i plenes de tolls d'aigua per tot arreu, arribo a Tardajos on fem l'últim punt de reunió, kilòmetre 83. M'acomiado de la Irene i continuo fins al següent poble: Rabé de las Calzadas on comença la penúltima pujada del dia, només iniciar l'ascens, comença a ploure intensament. Després de tres kilòmetres al 4% arribo al coll on la tempesta és tan forta i el vent de cara tan fort que quasi no agafo velocitat a la baixada, finalment arribo a Hornillos del Camino on ha deixat de ploure.
Ara si, enfilo l'última pujada llarga del dia (després encara quedaran un parell o tres de turonets), són cinc kilòmetres al 4,5% de pendent, un cop a dalt el vent continua bufant amb força, el tram següent és un puja-baixa constant fins a arribar al poble de Hontanas, ara si, nou kilòmetres de baixada suau fins al mateix Castrojeriz, final d'aquesta dura etapa.
Ara el mateix ritual de cada dia (per sort a l'hotel tenien una mànega), netejar la bicicleta per treure tot el fang del dia, assecar i lubricar-la, preparada per a l'endemà. Després és el meu torn, dutxa, sopar, repassar l'itinerari de l'endemà, etc. Les previsions per a demà són molt pitjor que avui, a veure què ens deixa fer el temps amb aquesta borrasca que s'aproxima.


Desnivell: 1570 mts.

Recorregut: 113,2 Km.

Horari: 7h, 54m.   





Sortida a Santo Domingo de la Calzada amb una temperatura fresca: 8ºC.


Bona pista per rodar, llàstima del vent que bufa amb ganes i molta estona de cara.


Deixo enrere la Comunitat de La Rioja i entro a la Comunitat de Castilla y León.


Entrant al petit poble de Viloria de Rioja.


Exterior de la casa pintat amb motiu del Camino de Santiago.


Arribo al primer control a Belorado on ja porto més de 500 mts. positius.


Tota l'estona el camí va tirant cap amunt.


Tram del 10%, aquesta jornada vaig arribar a un màxim del 15%.


Comença a ploure amb ganes i segueix fent molt de vent, la jornada serà dura.


Faig una petita parada per protegir la càmera i el mòbil amb bosses estanques.


Entrant a Atapuerca, aquí vaig seguir l'original Camí de Santiago i si hi tornés no ho faria.


Mirada enrere per què estava pujant, uns metres abans em vaig haver de baixar de la bici.


Ja puc veure el cim de Matagrande (1082 mts.) on hi ha un camp de maniobres militars.


Des del Pont de Santa Maria foto a l'Arc de Santa Maria a Burgos.


La Plaça del Rei San Fernando amb la Catedral de Burgos al fons.


Arribant a Tardajos, kilòmetre 84, última parada del dia.


Només sortir de Tardajos m'agafa una tempesta brutal d'aigua i vent.


Arribant a dalt de l'última pujada del dia després de la gran tempesta.


Mirada enrere per veure el que acabo de pujar, trams del 13%.


Una llarga baixada de més de deu kilòmetres em deixa a Castrojeriz, final d'aquesta tercera etapa, ara toca netejar la bicicleta  i lubricar-la perquè demà estigui en perfecte estat. La resta després....