Storhaugen (1415 mts.) des de l'aparcament de Landlaupet (557 mts.)

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Avui és la nostra última sortida a Noruega 2025, demà al matí ja agafem l'avió cap a casa. Aquest ha estat un cim que ens ha sorprès a tots tres positivament.

Sortim de l'aparcament (557 mts.)al costat mateix de la carretera, només travessar-la ja ens calcem esquís.

Primer hem de travessar una gran planúria fins a agafar la pista d'esquí de fons que al cap d'un kilòmetre ja deixem per agafar un trencall a l'esquerra.

El tram del bosc és força dret, però la neu està en perfecte estat per pujar i no hi ha cap problema. Un cop superat el tram dret, anem fent un franqueig ascendent fins a situar-nos al mig de la pala de neu.

En aquest punt, l'itinerari va a buscar l'aresta per després pujar directament fins al cim realitzant unes ziga-zagues força dretes.

Assolim el cim del Storhaugen (1415 mts.), és el nostre vuitè cim d'aquests dies a Noruega i estem molt contents. Avui ens ho prenem amb calma al cim, perquè fa un dia genial, sense ni gota de vent. Té unes vistes precioses des del mateix cim, i podem veure tots els cims realitzats aquests dies enrere.

Iniciem la baixada amb una magnífica neu primavera, mirem de buscar els trams per on no ha baixat ningú i la neu es manté en perfectes condicions.

Arribem a la pista d'esquí de fons on només ens queda continuar fins a la mateixa carretera, dos minuts caminant i ja estem al cotxe.

Moltes gràcies a l'Anna, Xavier, David i Irene per haver passat uns dies tan magnífics, gràcies companys!!!! i fins a la pròxima. I hope so.

Desnivell: 920 mts.

Recorregut: 10, 2 Km.

Horari: 4h, 2m.  

Fotografia realitzada des del mateix aparcament on es pot apreciar tota la pujada.

El Xavi a l'inici de la sortida, tenim tota l'estona l'itinerari davant nostre.

Iniciem la pujada per les pistes d'esquí de fons (tot això està ple de pistes nòrdiques.)

Ràpidament guanyem alçada.

Foto en blanc i negre del David.

Amb una llarga diagonal anem a buscar el llom de l'esquerra per pujar directes al cim.

Purgues per tot arreu al ser cara sud.

Arribem a l'inici de la gran diagonal.

Anem a buscar l'aresta per a després gira una mica a la dreta.

Aquest és el tram més dret de la pujada.

Sortint de la part més dreta.

El David al plateau final, ja estem al costat del cim.

Al cim del Storhaugen (1415 mts.), últim cim de les nostres vacances.

Els esquís preparats per l'últim descens, al fons la travessa realitzada ahir.

 

Travessa entre el Elghøa (1446 mts.) i el Storhornet (1589 mts.)

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Fa un parell de dies ens vàrem quedar amb les ganes de fer aquesta travessa per culpa del mal temps. Només van pujar al Storhornet (1589 mts) i van baixar pel mateix lloc. Una cosa si que vam aprendre, és que sí la volíem repetir, s'havia de fer en el sentit contrari de com la teníem dibuixada i per què?

Per què és molt més maca i llarga la baixada del Storhornet i per l'altra part, estarem la major part del temps completament sols com així va succeir.

Deixem el cotxe a cinc minuts caminat de la sortida amb esquís (655 mts.), l'altre cotxe l'hem deixat en el punt final del recorregut a uns tres kilòmetres del punt de sortida. Aquesta pujada és molt directa, guanyes més de 800 metres de desnivell en poc més de 4 kilòmetres.

Sense cap problema arribem al Elghøa (1446 mts.), el dia és esplèndid, sense cap núvol i ni gota de vent. Baixem uns 60 metres de desnivell fins a un gran plateau on anem guanyant metres progressivament fins a arribar a dalt d'un turó (1550 mts.) on hi ha una gran antena, baixem uns metres amb les pells i pugem als últims metres fins al cim del Storhornet (1589 mts.).

Jo crec que en quasi quaranta temporades que faig esquí de muntanya, mai havía vist tanta gent en un cim (i la que estava pujant). Realment és el cim clàssic d'Oppdal on pugen moltes famílies. Moltes d'elles, els nens pugen amb esquís nòrdics i els pares els hi pugen a la motxilla els esquís de pista als fills perquè puguin gaudir de la baixada.

Gaudim d'un gran descens amb una més que bona neu primavera. Després a l'arribar a casa, prepararem la que serà l'última sortida d'aquest any a Noruega, demà passat tornem cap a casa, ohhhhhhhh.

Desnivell: 1070 mts.

Recorregut: 14, 3 Km.

Horari: 4h, 48 m.

Punt on iniciem la sortida (655 mts.)

Aquesta primera part és força dreta.

A mesura que guanyem altura, veiem més amplitud de la vall.

Al fons veiem la línia per la que vàrem pujar fa un parell de dies amb el mal temps.

A partir de cota 600, continua havent-hi força neu. 

En aquest punt fem retrobament per iniciar la pujada final.

Vinga Xavi, avui tenim un dia esplèndid, sense vent.

Neu perfecta per pujar, dureta, però sense fer falta ganivetes.

Un cop assolit el primer cim, després hem d'anar a sortir a la punta que veiem lluny.

Arribant als últims metres finals.

Tram planer al costat mateix del cim.

El primer cim del dia: Elghøa (1446 mts.)

Mirant amb el Xavi cap a on agafem per anar al següent cim.

Des del mateix cim podem veure el Tohatten (1444 mts.),cim que vàrem pujar fa un parell de dies.

Començo a obrir traça direcció al Storhornet.

Mirada enrere per veure el cim que acabem de pujar.

Avui fa molta calor, això no sembla Noruega, en les últimes visites mai hem tingut aquesta calor.

Nonshøa (1532 mts.) el primer cim que hem fet aquest any a Noruega.

El Xavi i el David avançant cap al Storhornet.

Cims i més cims per on miris.

Després d'estar tot el dia completament sols, ara arribem on està tota la gent de la vall.

Al cim del Storhornet (1589 mts.) per segona vegada en pocs dies.

Crec que mai a la vida he trobat tanta gent en un cim fent esquí de muntanya. El cim del dia anterior vàrem estar sols tot el dia.

Llac gelat als nostres peus.

Moment de beure una mica i reflexionar.

Grans cornises al lateral del cim, al fons veiem la ciutat d'Oppdal.

Iniciem la baixada i mireu encara la gent que falta per pujar, pitjor que a Les Rambles.

Moltes famílies pugen amb esquís nòrdics i al cim canvien pels de pista, per baixar fins al cotxe.

Neu "cremeta" com li agrada al David per baixar gaudint del descens.

Els pobres "pastorets" noruecs amb els seus refugis de muntanya.

 

Tohatten (1444 mts.) des de l'aparcament superior de Storligrenda (630 mts.)

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Abans-d'ahir des del cim del Høa (1180 mts.), vàrem veure un cim a la llunyania molt nevat, amb un pendent interessant per poder pujar-hi amb els esquís. Un cop a casa i amb els mapes a les mans, van veure que es deia Tohatten (1444 mts.), perfecte, ja tenim cim per als pròxims dies.

Deixem el cotxe a l'aparcament superior de Storligrenda (630 mts.) i agafem la pista d'esquí de fons durant quatre kilòmetres, després ens desviem a la dreta i anem pujant progressivament fins a la base del cim on ens trobem el tram més dret de la pujada fins al mateix avantcim.

Hem de baixar uns metres pel vessant sud per què al nord hi han cornises, tornem a remuntar uns metres i assolim el cim del Tohatten (1444 mts.), fa molt de vent, per tant ens espavilem per anar de pressa. Un parell de fotos i baixem amb pells aquests metres per remuntar fins a l'avantcim on parem a treure pells i preparar els esquís per la baixada.

Amb una molt bona neu primavera iniciem la baixada per un pendent dret per després anar suavitzant fins a arribar a les mateixes pistes d'esquí de fons on hem de remar una mica per agafar finalment la baixada fins al mateix aparcament. Una bona sortida a un cim solitari on no hem trobat a ningú (excepte a les pistes de fons).

Desnivell: 1035 mts.

Recorregut: 16,3 Km.

Horari: 4h, 25m.

La pujada al Tohatten (1444 mts.) vist des del cim del Storhaugen (1415 mts.)

Pujant per la pista d'esquí de fons.

El Nonshøa (1532 mts.), el cim que vàrem pujar el primer dia.

A l'esquerra podem veure el Høa (1180 mts.), el vàrem pujar fa un parell de dies.

Al fons ja podem veure el Tohatten (1444 mts.).

Al fons podem veure el cim planer del Slangelifjellet (1488 mts.)

Petita cabana al costat del llac Lontjønna.

Travessant el llac glaçat.

Mirada enrere per veure per on hem pujat.

Direcció al cim del Tohatten (1444 mts.)

El cim de Kolla (973 mts.) a sota nostre.

El dia a mesura que pugem es va tapant i el vent augmenta de força.

L'últim tram força dret fins a l'avantcim.

El David arribant al cim.

Fita cimera.

Cinquè cim d'aquestes vacances a Noruega.

Al cim del Tohatten (1444 mts.)

Iniciant la baixada amb bona neu.

Un altre dia gran d'esquí.

 

El David en ple descens.