Etapa 7ª. Camí de Santiago Francès. Sarria- Santiago de Compostela.

Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II.

Altimetria del dia d'avui, benvingut a Galícia: ni un metre pla.

Per fi ha arribat l'últim dia, després de sis dies seguits, es nota el cansament a les cames, però millor del que pensava. L'etapa d'avui la vaig dibuixar així de llarga, perquè si al passar per Arzúa estic cansat, només m'he de desviar cap al pis de la Isabel i acabo l'endemà.

Només sortir de l'hotel de Sarria, ja tinc una pujada amb rampes del 14%, per sort és curta, baixada amb compte perquè el terra està mullat i torno a pujar. Tot el dia d'avui serà igual, puja-baixa. Arribo a Portomarin, porto vint-i-cinc kilòmetres des de la sortida i més de cinc-cents metres de desnivell positius.

Només sortir de Portomarin començo una pujada de més d'onze kilòmetres amb un 5% de mitjana i fins a l'11% de pendent màxim. A la part superior de la pujada, just al costat de Vendas de Narón hi ha una font amb un restaurant, hi ha música exterior i molt ambient de peregrins, aprofitem per fer una parada i gaudir d'aquest bon ambient.

Tot el que és bo s'acaba i hem de continuar, el camí ara transita per carreteres estretes i amb molt poc trànsit que passen pel centre d'aldees aïllades. Arribo a l'N-547 i en pocs minuts entro a Palas de Rei, a partir d'aquí el terreny ja és conegut de les altres sortides que he fet per aquesta zona.

Tota aquesta zona són uns tobogans amb un puja-baixa constant, poc abans d'arribar a Melide hem quedat a l'àrea recreativa de Furelos amb la Irene per menjar una mica al ser una jornada tan llarga. Després de menjar i beure continuem, travesso Melide i segueixo cap a Arzúa, decidim continuar fins a Santiago, ja que em trobo força bé tot i el cansament acumulat.

A la sortida de Arzúa, hem fet el penúltim control a la porta de la casa de la Carmiña, la puc saludar i també al José i Rubén, la Irene es queda una estona amb ells, però jo continuo. Després de travessar carreteres secundàries surto a l'AC-240 i a Touro em reuneixo amb la Irene el que serà l'últim control d'aquest Camino de Santiago. 

Ens acomiadem fins a la plaça de l'Obradoiro i continuo amb les pujades i baixades, algunes amb rampes del 12% que amb el desnivell d'avui ja es noten. Finalment, arribo a Santiago, una última pujada em deixa a la Rua do Franco, carrer de vianants que em porta a la mateixa Plaça de l'Obradoiro on ja m'està esperant la Irene. Molt content d'aquesta aventura viscuda aquests últims set dies, donar les gràcies a la Teresa per ser tan pesada en l'època de pandèmia perquè tornés a agafar la bicicleta després de tants anys sense agafar-la i evidentment a la Irene per la paciència que ha tingut una vegada més fent fotos, portant aigua, menjar, pujant les bosses a l'habitació i tantes altres coses per què tot sortís perfecte, gràcies!!!!!

Finalment han sortit des de Roncesvalles a Santiago:  703 kilòmetres i 11.040 metres de desnivell positius.

Desnivell: 2.530 mts.

Recorregut: 125,9 Km.

Horari: 7h, 24m.    

M'acomiado de Sarria, només porto un kilòmetre de l'hotel i rampes del 14%, ufffff.

Tram magnífic per rodar, has d'anar amb compte amb el terra que està molt mullat.

Carreteres secundàries sense ningú, evidentment en lleugera pujada.

Primer tram de terra del dia, per sort no hi ha fang.

Travessant el Pont de Portomarin.

Des del mateix pont podem veure el riu Miño.

Entrada a Portomarin, kilòmetre vint-i-cinc i més de cinc-cents metres positius.

Ja quasi baixo del cent kilòmetres a Santiago.

Es nota que ja estem a Galícia, tot verd.

Només sortir de Portomarin, una pujada de més d'onze kilòmetres al 5%.

Arribo a Palas de Rei, a partir d'aquí, terreny conegut fins a Santiago de les meves visites a Galícia.

A partir d'aquí, tot són pujades i baixades fins a Santiago.

Deixo enrere la província de Lugo i entro a la de la Corunya.

A l'àrea recreativa de Furelos, poc abans de Melide parem a fer un petit pic-nic.

Recuperant forces pels kilòmetres que falten fins a Santiago (64 km i 1200 mts. positius).

Després del menjar, entro a Melide.

Entre Melide i Arzúa està La Castañeda, hi ha un pont on la Irene fa aquestes fotos.

Un cop passat per sota del pont continua la pujada.

Arribant a Arzúa, encara vaig bé de forces i segueixo fins a Santiago.

Poc abans d'arribar a la casa de la Carmiña on tenim el següent control, falten menys de 50 km.

Només veure aquesta vaca em va venir al cap la portada de l'album de Pink Floyd "Atom Heart Mother", com podeu veure a la foto superior, no estava mal fixat, tenia que haber fet que la vaca mirés cap a mi.

Entrant a Touro, el poble més gran abans d'arribar a Santiago.

Últim punt de control d'aquest Camí de Santiago, la pròxima ens veiem a l'Obradoiro.

Carretera coneguda d'aquest passat estiu anant cap a Muros.

Primers carrers de Santiago, això s'acaba.

Arribant a la Plaça de l'Obradoiro.

Al centre de la Plaça de l'Obradoiro.

Amb la Catedral de Santiago al meu darrere.

Molt content amb la nova Canyon, ha funcionat perfecte.

Un cop canviat i abans d'anar a sopar, foto pel record amb la Irene que m'ha ajudat molt.