Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.
Ahir vàrem recórrer la Caldera de Taburiente des de dalt i avui toca des de baix. La idea inicial era pujar amb un dels taxis que hi han a la zona fins al Mirador de los Brecitos (1086 mts.), però fa un parell de dies va haver-hi una esllavissada a la zona i la pista està tallada.
Deixem el cotxe a l'aparcament de la Caldera de Taburiente (240 mts.) uns kilòmetres més enllà del poble de Los Llanos de Aridane i iniciem la pujada pel Barranco de las Angustias. Aquesta primera part el barranc està completament sec, però a mesura que anem pujant comença a baixar aigua que dificulta una mica la pujada, és qüestió d'anar saltant el rierol, ara a la dreta, ara a l'esquerra.
Finalment, quan portem una mica més de dos kilòmetres, hem de deixar el barranc (es fa més estret i hi ha alguna caiguda d'aigua gran) i continuar pel camí que puja amb un fort pendent. Arribem a un tram que li diuen "la estrechura" on el camí franqueja horitzontalment la muntanya amb trams força estrets.
La pujada es fa molt amena al passar pel riu o pujar pel lateral, arribem a Dos Aguas que com el seu nom diu, és deu a què baixen dos rius per dos vessant diferents i en aquest punt s'ajunten en un sol. Encara rai que hi ha un tronc per poder travessar el riu sense tenir que treure's les botes.
Una estona més tard, arribem al final del nostre itinerari d'avui que és la Cascada de Colores, aquests dies no baixa massa aigua i queda una mica deslluïda. Després de les fotos típiques, iniciem la baixada pel mateix camí que hem pujat fins a l'aparcament de la Caldera de Taburiente. Una magnífica excursió protegits quasi tota l'estona del sol i del vent on hem gaudit d'una temperatura boníssima.
Un cop a l'aparcament i a l'estar a la part oest de l'illa, marxem fins al poble de Tijarafe on des del mateix poble surt una petita, estreta i pronunciada (pendents del 30%) carretera que baixa fins a l'aparcament de Poris de Candelaria.
Són quasi quatre kilòmetres, però hi han quasi 700 metres de desnivell, la carretera fa una mica de pànic al ser tan estreta. És una de les pujades més dures d'Europa en bicicleta, contant els pocs kilòmetres que té de recorregut. Finalment, aconseguim arribar a l'aparcament inferior (75 mts.) on deixem el cotxe, ara només ens queda continuar per un camí de pedres fins que de cop ens apareix el petit poble de Porís de Candelaria, aquí només pots arribar en vaixell o caminant, són unes quantes cases instal·lades a sota una gran cova de més de cinquanta metres d'altura. Realment és al·lucinant com han pogut fer aquestes cases aquí, m'ha sorprès gratament aquesta visita, llàstima que l'aigua avui està molt picada i fa impossible el bany amb seguretat. Hem portat el dinar i aprofitem que hi ha molt poca gent per la zona per fer el pícnic.
Un cop acabat, tornem a pujar fins a l'aparcament on hem deixat el cotxe i ara quatre kilòmetres amb pendents del 30% amb un cotxe de 67 CV, en fi........
Per acabar la jornada, passem per la platja de Tazacorte de magnífica sorra negra on l'aigua és una piscina, tot i estar fresqueta, et pots banyar i estar una estona sense agafar fred. Un dia molt ben aprofitat.
Desnivell: 425 mts.
Recorregut: 12,6 Km.
Horari: 5h 8m.
Inici del Barranco de las Angustias, aquí encara no baixa gens d'aigua.
Rètol indicatiu de la ruta.
Aquesta primera part de la ruta és molt agraït caminar per dins del barranc.
Ja comença a baixar aigua, ara hem d'anar de dreta a esquerra per evitar mullar-nos els peus.
No baixa molta aigua, però el terra sí que està força mullat.
De vegades quan el barranc es fa més estret, hem de pujar pel lateral de la muntanya.
Baixa aigua pels laterals de la muntanya.
Arribem a Dos Aguas, el nom és perquè aquí s'ajunten dos rius que venen de direccions diferents.
Al fons la Cascada de Colores, falta molta aigua per aquesta zona.
Darrere nostre hauria de baixar tot ple d'aigua.
Així està quant baixa aigua (foto d'internet).
De tant en tant anem trobant petits pous d'aigua.
Petita cascada d'aigua.
Tornem cap a l'aparcament i passem per Dos Aguas.
Anem seguint el marge del riu sempre que podem.
Aquí hem de pujar al lateral i continuar per un camí estret.
Un cop acabada l'excursió a la Caldera de Taburiente, anem a les cases de Poris de Candelaria.
La pujada amb bicicleta de Poris fins a Tijarafe tot i ser curta, és una de les més dures d'Europa.
Poris de Candelaria són unes cases de pescadors dins d'una cova de 50 metres d'altura on només s'arriba caminant o en barca.
Arribant a les primeres cases del poble.
La veritat és que el lloc ens ha meravellat, llàstima que l'aigua del mar no estava per banyar-se.
Avui també hem tingut la sort que quasi no hi havia ningú a la zona.
Hem aprofitat per dinar a Poris (el menjar el portes tu, no hi ha cap restaurant), última mirada.
A última hora, anem a banyar-nos a la Platja de Tazacorte, on aquí l'aigua està tranquil·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada