Ruta dels Volcans. Baixada des del poble de Los Canarios fins al Far de Fuencaliente.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Avui, últim dia a l'illa de La Palma. És una llàstima per què ens han faltat com a mínim 10 dies més per acabar de gaudir de tota l'illa, ens ha encantat, mirarem de tornar-hi.

La Irene vol descansar avui, així que miraré de fer una ruta ràpida. Feia temps que havia vist la Ruta dels Volcans, la pots fer una mica al teu gust, com tot aquí a La Palma. Jo la faré sortint del poble de Los Canarios i acabant al far de Fuencaliente. 

Surto del poble de Los Canarios i després de travessar la població baixo fins al centre de visitants del Volcà de San Antonio, poc abans d'arribar a la porta hi ha una desviació a la dreta que amb un fort pendent em deixa a la pista principal que franqueja el volcà San Antonio per la seva meitat.

Un kilòmetre per la pista i desviació a la dreta per arribar-me al Roque Teneguía, és un kilòmetre aproximadament entre anar i tornar. Un cop a la pista principal, segueixo el camí fins al peu del volcà Teneguía que la seva última explosió va ser l'any 1971. Avui en dia i amb la massificació de la zona, han prohibit l'accés al crater, ohhhh. Un parell de fotos i continuo cap avall, sempre per una pista meravellosa que em permet molta estona anar al trote.

En un punt concret de l'itinerari, travesso la LP-207 on està la Irene, ens saludem i continuo l'últim tram que em queda fins a arribar al far de Fuencaliente. Després fem una visita a les interessants Salines de Fuencaliente i veiem tots els processos fins a extreure la sal.

Agafem el cotxe i en menys de cinc minuts arribem a la Platja d'Echentive on aquí si que està tranquil el mar i ens podem banyar tranquil·lment, aquesta és una de les platges més modernes de l'illa, es va formar l'any 1971 amb l'erupció del volcà Teneguía. 

Caminem dos minuts cap a l'interior i ja estem a les dues piscines naturals d'Echentive, aquestes tenen la particularitat que l'aigua està més calenta que la de la platja d'Echentive i amb molta més salinitat. Amb l'erupció de 1971 on estan ara aquestes dues piscines, estava Fuen Santa, un brollador d'aigües curatives amb temperatures elevades.

En fi, un gran dia per ser l'últim a l'illa. Fins a la pròxima. I hope so.

Desnivell:  + 130 mts.

                   -  875 mts.

Recorregut: 9, 5 Km.

Horari: 1h, 37m.  

Al passar pel Centre de Visitants del Volcà San Antonio he de girar a la dreta, direcció al Far.

Aquest tram és el més dret fins a arribar a una pista que travessa la muntanya.

Mirada enrere per veure la inclinació d'aquest tram de baixada.

A la dreta la població de Los Quemados.

Deixo la pista per baixar fins al Roque de Teneguía. Després he de tornar a pujar a la pista.

Roque del Teneguía.

A sota meu totes les plantacions de plàtans.

Mirada enrere per veure el Volcà de San Antonio (656 mts.). El poble de Los Canarios està més amunt.

En vaig apropant al Vocà Teneguía (428 mts.) 

Al peu del volcà Teneguía, actualment està prohibit passar d'aquest punt.

Es pot veure pel vessant que va expulsar la lava l'any 1971.

Ja començo a veure la Platja del Far de Fuencaliente.

Fort pendent, però amb aquest terra es gaudeix.

A la llunyania ja puc veure el cotxe de la Irene, ens saludem i continuo fins a baix.

Al travessar la carretera mirada enrere per veure a l'esquerra el Volcà Teneguía i al centre el Volcà San Antonio.

Arribant a la Platja del Far de Fuencaliente, magnífica baixada.

Arribada al Far de Fuencaliente.

La Platja del Far de Fuencaliente.

Salinas de Fuencaliente.

A mesura que s'evapora l'aigua, queda la sal.

Vista de les salines amb els dos volcans que acabo de passar.

Platja de Echentive al costat del Far de Fuencaliente.

Piscines naturals d'Echentive.

Després de banyar-te a la platja, aquesta aigua està més calenta i té més quantitat de sal.

Hi ha dues piscines, aquesta és una mica més gran i li diuen el Aljibe. Irene, últim bany de la temporada.

 

Circular al Cubo de la Galga.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Avui pugem fins al nord-est de l'illa de La Palma per fer una excursió pel Cubo de la Galga situat entre els municipis de Puntallana i San Andrés. És un barranc mil·lenari amb un frondós bosc de Laurisilva. 

Deixem el cotxe a l'aparcament de la caseta d'informació del Cubo de la Galga, és petit, només caben uns 20 cotxes, has de mirar d'arribar d'hora per què quan s'omple, no et deixen aturar al costat i has de marxar.

Hi ha diferents itineraris per fer en aquesta zona, nosaltres realitzem la circular d'uns nou kilòmetres de recorregut, per la gent que no vol caminar tant, pot fer la primera part, que són uns quatre kilòmetres anar i tornar que es diu "Sendero Autoguiado", on hi ha fins a 13 punts senyalitzats on poder conèixer les coses interessants.

Només iniciar la sortida, ja ens trobem un pendent sostingut, aquest primer kilòmetre és puja per una petita carretera asfaltada, després ja passem a un sender amb magnífiques condicions. Tota l'estona estem envoltats de vegetació com: vinyats, acevins, barbusans, llorers, falgueres i til·lers.

A meitat de recorregut, més o menys travessem un aqüeducte que transporta aigua als camps de cultiu propers, a partir d'aquí el camí es fa més estret i guanya inclinació. Finalment, arribem a una petita desviació a la dreta, que baixant amb molta precaució per què el terra està mullat i rellisca bastant, arribem al Cubo de la Galga. És una paret de roca on recull tota l'aigua, molt curiós.

Tornem al camí principal, i uns metres més endavant s'acaba aquest camí estret i ple de pedres i continuem un kilòmetre per una pista en bones condicions fins al mateix Mirador Somada Alta, avui hi ha força núvols que no ens deixem veure realment les magnífiques vistes, però encara podem veure alguna cosa. 

La baixada per aquest vessant és força dreta, però per sort no rellisca massa, arribem a les primeres cases les quals sembla que els anys no han passat per elles (gallines pel carrer, les portes obertes, etc.) i quasi sense adonar-nos arribem a la caseta d'informació, fi de la sortida.

A l'estar pel nord-est de l'illa, després anem a banyar-nos a la Fajana, són tres piscines naturals al costat del mar on ens podem remullar una bona estona.

Desnivell: 510 mts.

Recorregut: 9,2 Km.

Horari: 3h, 39m.

La primera part de l'itinerari el camí està asfaltat.

La zona està molt humida i verd per tot arreu.

Hi ha trams on quasi no entra ni el sol.

Fins a arribar al Cubo de la Galga, el camí és molt bo, després ja canvia totalment.

Anem seguint el sender PR-LP 5.1. L'aqüeducte que transporta aigua als caps de cultiu propérs.

Verd i més verd per tot arreu.

Arribant al Cubo de la Galga.t

Arribem a la cruïlla on la pista és molt millor.

Mirador Somada Alta.

Tocant al mar podem veure el poble de Bajamar de Galga.

La baixada per aquest vessant és força dreta.

Arribant a les primeres cases.

Els anys sembla que no han passat per aquests pobles.

Un cop acabada l'excursió i a l'estar al nord, anem a les piscines de Fajana.

Aquí hi ha tres piscines.

Tot i estar la mar molt picada, dins de les piscines s'està força bé.

Per acabar la jornada va molt bé una estona dins de l'aigua.

Vídeo del Cubo de Galga.

Barranco de las Angustias i Cascada de Colores des de l'aparcament de la Caldera de Taburiente i visita a Porís de la Candelaria.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Ahir vàrem  recórrer la Caldera de Taburiente des de dalt i avui toca des de baix. La idea inicial era pujar amb un dels taxis que hi han a la zona fins al Mirador de los Brecitos (1086 mts.), però fa un parell de dies va haver-hi una esllavissada a la zona i la pista està tallada. 

Deixem el cotxe a l'aparcament de la Caldera de Taburiente (240 mts.) uns kilòmetres més enllà del poble de Los Llanos de Aridane i iniciem la pujada pel Barranco de las Angustias. Aquesta primera part el barranc està completament sec, però a mesura que anem pujant comença a baixar aigua que dificulta una mica la pujada, és qüestió d'anar saltant el rierol, ara a la dreta, ara a l'esquerra.

Finalment, quan portem una mica més de dos kilòmetres, hem de deixar el barranc (es fa més estret i hi ha alguna caiguda d'aigua gran) i continuar pel camí que puja amb un fort pendent. Arribem a un tram que li diuen "la estrechura" on el camí franqueja horitzontalment la muntanya amb trams força estrets.

La pujada es fa molt amena al passar pel riu o pujar pel lateral, arribem a Dos Aguas que com el seu nom diu, és deu a què baixen dos rius per dos vessant diferents i en aquest punt s'ajunten en un sol. Encara rai que hi ha un tronc per poder travessar el riu sense tenir que treure's les botes. 

Una estona més tard, arribem al final del nostre itinerari d'avui que és la Cascada de Colores, aquests dies no baixa massa aigua i queda una mica deslluïda. Després de les fotos típiques, iniciem la baixada pel mateix camí que hem pujat fins a l'aparcament de la Caldera de Taburiente. Una magnífica excursió protegits quasi tota l'estona del sol i del vent on hem gaudit d'una temperatura boníssima.

Un cop a l'aparcament i a l'estar a la part oest de l'illa, marxem fins al poble de Tijarafe on des del mateix poble surt una petita, estreta i pronunciada (pendents del 30%) carretera que baixa fins a l'aparcament de Poris de Candelaria. 

Són quasi quatre kilòmetres, però hi han quasi 700 metres de desnivell, la carretera fa una mica de pànic al ser tan estreta. És una de les pujades més dures d'Europa en bicicleta, contant els pocs kilòmetres que té de recorregut. Finalment, aconseguim arribar a l'aparcament inferior (75 mts.) on deixem el cotxe, ara només ens queda continuar per un camí de pedres fins que de cop ens apareix el petit poble de Porís de Candelaria, aquí només pots arribar en vaixell o caminant, són unes quantes cases instal·lades a sota una gran cova de més de cinquanta metres d'altura. Realment és al·lucinant com han pogut fer aquestes cases aquí, m'ha sorprès gratament aquesta visita, llàstima que l'aigua avui està molt picada i fa impossible el bany amb seguretat. Hem portat el dinar i aprofitem que hi ha molt poca gent per la zona per fer el pícnic.

Un cop acabat, tornem a pujar fins a l'aparcament on hem deixat el cotxe i ara quatre kilòmetres amb pendents del 30% amb un cotxe de 67 CV, en fi........

Per acabar la jornada, passem per la platja de Tazacorte de magnífica sorra negra on l'aigua és una piscina, tot i estar fresqueta, et pots banyar i estar una estona sense agafar fred. Un dia molt ben aprofitat.

Desnivell: 425 mts.

Recorregut: 12,6 Km.

Horari: 5h 8m.

Inici del Barranco de las Angustias, aquí encara no baixa gens d'aigua.

Rètol indicatiu de la ruta.

Aquesta primera part de la ruta és molt agraït caminar per dins del barranc.

Ja comença a baixar aigua, ara hem d'anar de dreta a esquerra per evitar mullar-nos els peus.

No baixa molta aigua, però el terra sí que està força mullat.

De vegades quan el barranc es fa més estret, hem de pujar pel lateral de la muntanya.

Baixa aigua pels laterals de la muntanya.

Arribem a Dos Aguas, el nom és perquè aquí s'ajunten dos rius que venen de direccions diferents.

Al fons la Cascada de Colores, falta molta aigua per aquesta zona.

Darrere nostre hauria de  baixar tot ple d'aigua.

Així està quant baixa aigua (foto d'internet).

De tant en tant anem trobant petits pous d'aigua.

Petita cascada d'aigua.

Tornem cap a l'aparcament i passem per Dos Aguas.

Anem seguint el marge del riu sempre que podem.

Aquí hem de pujar al lateral i continuar per un camí estret. 

Un cop acabada l'excursió a la Caldera de Taburiente, anem a les cases de Poris de Candelaria.

La pujada amb bicicleta de Poris fins a Tijarafe tot i ser curta, és una de les més dures d'Europa.

Poris de Candelaria són unes cases de pescadors dins d'una cova de 50 metres d'altura on només s'arriba caminant o en barca.

Arribant a les primeres cases del poble.

La veritat és que el lloc ens ha meravellat, llàstima que l'aigua del mar no estava per banyar-se.

Avui també hem tingut la sort que quasi no hi havia ningú a la zona.

Hem aprofitat per dinar a Poris (el menjar el portes tu, no hi ha cap restaurant), última mirada.

A última hora, anem a banyar-nos a la Platja de Tazacorte, on aquí l'aigua està tranquil·la.