Tête de l'Enchastraye (2954 mts.) i Pic de Pouriac (2605 mts.)

Avui per ser el tercer dia consecutiu d'esquí de muntanya volem fer una cosa suau ??????. Per això decidim passar la frontera i esquiar a Itàlia, per arribar aquí hem de passar el Col de Larche (1987 mts.) limit amb França, comencem a baixar el Col, en arribar a una corba molt tancada d'esquerres (sentit descendent) aparquem el cotxe al lateral de la carretera. Estem a Grangie (1780 mts.), un poble Italià abandonat on només queda en peu una casa, baixem caminant uns metres fins al torrent i després de passar un pont de fusta ens calcem els esquís.

Sortim de cota 1750, la neu està en perfecte estat, doncs això és com un congelador (abans de les 9 del matí estem a -15º i en aquesta part del torrent, jo crec que no toca el sol en tot el dia). Al arribar a la cota 1900, els camins es bifurquen, a la dreta surten unes traces que van direcció al Pas de la Gourette (2657 mts.), en principi era la idea d'avui per després assolir L'Enclausette (2678 mts.), però veient que per la part inferior (pel torrent) la neu és més continua decidim seguir per aquí, l'únic problema és que a França no hem aconseguit cap plànol Italià i anem una mica perduts però veiem un grup de tres Italians un centenar de metres per sota nostre i pensem que ja els hi preguntarem quan arribin a la nostra alçada.

Després de passar la primera part de l'engorjat del torrent uns metres per damunt (a la part inferior del torrent falta neu) i veient la impossibilitat de seguir pel mig del torrent (és la via original a l'hivern) girem a la dreta per unes pales molt dretes, seguim pujant amb les ganivetes doncs hi ha algun tram que està força gelat i és bastant expo. Finalment arribem a la part superior, a tocar de les roques, on comencem un franqueig delicat però amb bona neu, fins que arribem al Plateau (2420 mts.). 

En aquest punt coincidim amb els tres Italians, ells diuen que van  a fer la Tête de l'Enchastraye (2954 mts.), jo, no ho veig gens clar, la Rosa i el Xavi decideixen seguir amb ells i jo prefereixo anar fins al fons de la vall, arribar al Col de Pouriac (2506 mts.) i pujar al Pic de Pouriac (2605 mts.). Tindré una visió perfecte de la Tête de l'Enchastraye, ja que estaré just davant. Ara després d'haver passat uns dies, veient els mapes i amb les correccions que els hi va fer el Xavi in situ, crec que, o no havien pujat mai o s'havien equivocat d'itinerari. Des del Plateau on ens hem separat ells van en franqueig a l'esquerra fins a situar-se al peu d'una pala que pugen fent unes grans llaçades. Arriben a un petit replà i per l'esquerra passen una agulla rocosa on aprofiten a la part superior per deixar els esquís i posar els grampons. Així surten a l'aresta i continuen fins al cim de la Tête de l'Enchastraye (2954 mts.). La baixada pel mateix camí de pujada amb una neu pesada però que es deixa fer.

Jo per la meva part des del plateau baixo uns metres fins a la part inferior de la vall (2375 mts.) i seguint tot el llom arribo al Col de Pouriac (2506 mts.), el vent avui bufa  amb ganes. En arribar al Col he de deixar els esquís i posar els grampons, doncs, aquests últims metres el vent ha fet de les seves i està tot molt i molt gelat. La visió que tinc de la Rosa i el Xavi es magnifica, perquè els tinc just davant meu. Pujo aquests metres finals molt tranquil, perquè així els esperaré i farem la baixada junts. Arribo al Pic de Pouriac (2605 mts.), tinc un molt bona vista cap a la Vall Salso Moréno, m'estic una bona estona al cim, però al vent és molest i el fred intens, per tant començo a baixar fins a arribar al Col de Pouriac. Trec pells i ganivetes, començo a baixar molt lentament per veure si podem fer el descens junts, en aquest mateix moment ells estan deixant els esquís i posant grampons. Calculo que encara els hi queda més d'una hora fins que tornin a posar-se els esquís per baixar. 

On estic jo, ja fa una bona estona que no toca el sol, per tant segueixo baixant molt suau. Per no tornar a remuntar fins al Plateau baixo per la part dreta del torrent (sentit descendent), no es una bona idea, doncs tinc unes pales amb forta inclinació fins a situar-me al mateix itinerari de pujada. A partir d'aquí continuo pel mateix camí fins a arribar al pont de fusta on em trec els esquís i acabo el tram que em queda caminant fins al cotxe, vint minuts després apareixen la Rosa i el Xavi molt contents pel cim assolit. Tots tres tornem a la Gite on gaudirem d'un sopar de comiat d'aquests dies a l'Alta Ubaya.

Desnivell: 1275 mts.

Recorregut: 15,67 Km.

Horari: 6h 4m.

L'única casa habitada del poble de Grangie (1780 mts.) al vessant Italià.

El poble practicament derruït, pel fons de la vall i a l'esquerra va el nostre itinerari.

Primers metres de pujada.

La Rosa gaudint d'aquests dies als Alps.

Just en aquest punt el nostre itinerari comença a franquejar per l'esquerra.

Per manca de neu tenim que passar per la part superior del torrent, en condicions normals el camí va per la part de baix.

Aquest tram tenim que posar ganivetes, ja que la neu està dura i no podem patinar.

Sortint de l'engorjat.

Franqueig delicat a la part superior, abans d'arribar al plateau.

S'ha d'anar ben concentrat en aquest franqueig.

La Rosa pujant a la Tête de l'Enchastraye.

Últims girs abans de canviar els esquís pels grampons.

Uns metres abans de sortir a l'aresta final.

La Rosa i el Xavi al cim de la Tête de l'Enchastraye (2954 mts.).

Vista frontal de la Tête de l'Enchastraye.

Al fons i a la dreta, el Pic de Pouriac (2605 mts.).

L'itinerari de pujada a la Tête de l'Enchastraye.

En aquesta part de la pujada obrint traça, l'amic Italià, en el segon requadre la Rosa i el Xavi.

Tête de l'Enchastraye (2954 mts.).

Últims metres per arribar al cim, aquí tinc que canviar els esquís pels grampons.

Arribant al cim del Pouriac.

Pic de Pouriac (2605 mts.) amb tota la vall recorreguda.

La Rosa baixant per l'aresta cimera.

Desgrimpant els últims metres abans d'arribar on estan els esquís.

Baixant amb una neu pesada però que es deixava fer.

Arribant amb les últimes llums solars a la Grangie (1780 mts.).

L'inici de la vall a aquesta hora de la tarda completament a l'ombra.

A la part posterior del cotxe, les estalactites han fet de les seves.