Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II. El tram de fletxa color lila és el que he pujat amb cotxe.
Altimetria del dia d'avui.
Finalment, ha arribat el dia, el gran dia, avui pujarem el Passo dello Stelvio (2760 mts.), els Italians li diuen "Sa Majestat el Rei". Quan vaig dibuixar aquesta etapa a casa, la idea inicial era sortir de Bormio, pujar al Stelvio i baixar per l'altre vessant fins a Prato allo Stelvio, des d'aquí carregar la bicicleta al cotxe i tornar pel mateix lloc que hem vingut.
Un parell de dies enrere, al vespre quan estava repassant la sortida em vaig adonar que podíem fer una circular entrant a Suïssa, això implicava pujar al Umbrail Pass (2503 mts.), port de Categoria Especial, d'uns 13 kilòmetres i un percentatge mitjà del 8,5%, amb un desnivell total de 3500 metres, uff massa dur per mi per fer-ho en una jornada i al final d'aquestes setmanes als Alps on les cames ja comencen a estar cansades.
Però, el que sí que podem fer és el mateix recorregut i a l'altura de Santa Maria Val Müstair que és on comença els últims 13 kilòmetres, pujo la bicicleta al cotxe i un cop a dalt del Umbrail Pass (és la carretera pavimentada més alta de Suïssa) ja baixo amb la bici fins a Bormio, doncs dit i fet.
Surto poc després de les nou del matí de Santa Lucia, un petit poble a un parell de kilòmetres de Bormio on estem allotjats aquests dies i només arriba al centre de Bormio ja comença la pujada al port. Són 22 kilòmetres amb un percentatge mitjà del 7,2% i rampes del 14%.
Entre el kilòmetre 4 i 5 el percentatge és del quasi 10%, és just el punt on deixem a l'esquerra les termes (Bagni Vecchi), una mica més endavant ve el primer tram de "tornanti" amb mitjanes del 8,5%. Just després entrem al tram de galeries i túnels, a la llunyania ja puc veure aquesta obra d'enginyeria civil on la carretera va d'una part a l'altre de la muntanya per poder salvar el desnivell.
Un cop acabades aquestes corbes tancades (14 en aquest tram) arribem a un tram més suau que ens deixa a la cruïlla del Umbrail Pass, per continuar al Stelvio has de girar a la dreta per encarar els últims tres kilòmetres duríssims, has de salvar un desnivell de quasi 300 metres, per tant, una mitjana del 10%.
Arribo al "tornante 1", és a dir l'última corba tancada, al fons ja puc veure els aparcaments i la multitud de gent que hi ha aquí dalt, motos (grans i petites), cotxes (moderns i molt cars, antics i també molt cars), el Passo dello Stelvio (2760 mts.) ja es nostre, aconseguit i els he pogut pujar tots des del primer fins a l'últim (avui he pujat el Mortirolo) sense aturar-me en tota la pujada, per mi està molt bé i estic molt content d'haver-ho aconseguit.
La Irene ha aparcat el cotxe a l'inici de la baixada per Prato allo Stelvio i aquí estem molt més tranquils, aprofito per menjar una mica i beure una mica. Des d'aquí dalt ja podem veure la magnífica baixada que ens espera, per mi, la millor que he baixat mai, quina manera de gaudir d'un descens. El dia també ens ha acompanyat i no fa pràcticament vent i no hi ha ni un núvol en el cel.
Deixo a la Irene que comenci la baixada i al cap d'una estona començo jo, és un revolt darrere un altre, genial. Després de molts kilòmetres, s'acaben els revolts i ja es converteix en una baixada normal, com a totes, així arribem a Prato allo Stelvio, poble on comença la pujada si la fas per aquest costat.
Ara venen uns kilòmetres planers amb el vent de cara, cosa que dificulta la progressió. Arribo a Glorenza on comença una pujada de sis kilòmetres al 6% de mitjana fins al poble de Taufers in Münstertal on aprofitem per menjar alguna cosa amb el pícnic que portem.
Només sortir del poble hi ha un kilòmetre planer, però després començo un altre tram de 7 kilòmetres amb una mitjana del 4,5% i un màxim del 12% fins a l'inici de la pujada al Umbrail Pass (he pujat el primer kilòmetre, perquè no hi havia cap lloc per poder aturar el cotxe i carregar la bicicleta).
Un cop carregada la bicicleta, pugem el port fins a dalt (12 kilòmetres al 8,5%) del Umbrail Pass (2503 mts.), un cop fetes totes les fotos i veure com un helicòpter treballa aquí dalt, iniciem la baixada. També la gaudeixo molt i m'aturo unes tres vegades (no acostumo a fer-ho) per gaudir del paisatge i fotografiar el moment, arribo a Bormio i ara només em queden completar els dos kilòmetres fins a Santa Lucia.
Dia memorable, magnífic per no oblidar mai a la vida, ja t'ho reconeixeré a l'última piulada, però moltes gràcies Irene, avui més que mai per conduir el cotxe per aquestes carreteres, sense cap problema i sempre amb un somriure!!!!
Desnivell: 2350 mts.
Recorregut: 90,8 Km.
Horari: 5h, 32m.
Avui sí que agafo la desviació a l'esquerra cap al Passo dello Stelvio.
Altimetria de la pujada al Stelvio.
Comença la festa, ja en el primer kilòmetre hi ha un tram del 10%.
Em falten vint kilòmetres i 1500 mts. de desnivell fins a dalt del Stelvio.
L'anada la faig pel Stelvio i la tornada per l'Umbrail Pass (Suïssa).
Comencem el tram de corbes tancades (tornante).
De moment no hi ha massa trànsit, a mesura que passi el dia ja s'incrementarà.
Un de tants túnels que he passat durant aquestes setmanes als Alps. Aquest està il·luminat, altres no.
Allà dalt, on assenyala la fletxa he de pujar. Un cop a dalt, em faltaran vuit kilòmetres fins al Stelvio.
Amb el zoom es veu millor la pujada.
Mirada enrere per veure els últims kilòmetres pujats.
Aquest (i no ho sembla) és el tram més dur de la pujada, 12% i 14%.
Bar Nazional Park, situat estratègicament al mig de la corba.
Mirada cap avall per veure els "tornanti" passats.
Dia magnífic, sense vent i bona temperatura.
Obra d'enginyeria civil per fer pujar una carretera per aquí. Dona gust mirar el que has pujat.
Des de la corba inferior, la Irene fotografia la inclinació d'aquest moment (10%).
He acabat aquesta primera part de "tornante", ara el tram més suau de tota la pujada.
A l'esquerra l'església de San Rainieri. Falten cinc kilòmetres fins a dalt.
Bona carretera, en general bon asfalt.
A la dreta granges on venen formatge, ricotta, etc.
A punt d'agafar a un petit grup de tres ciclistes.
Arribant a la cruïlla, a la dreta cap al Stelvio, a l'esquerra és per on baixaré a la tarda.
Últims tres kilòmetres a una mitja del quasi 10%.
Concentració en aquests últims kilòmetres.
Darrere meu es pot veure l'Umbrail Pass i la frontera Suïssa per on tornaré a la tarda.
"Tornante" número 1, l'últim. Després de 38 corbes, arriba el final.
Ja puc veure la part final de la pujada.
Ara si, ja estic a dalt.
Fita a dalt del coll.
Passo dello Stelvio (2760 mts.)
Ambient a dalt del coll.
Entrem al sud-Tirol.
Des del Stelvio podem veure al fons l'Ortles (3905 mts.)
Part de la nostra baixada amb el zoom cap a Prato allo Stelvio.
Un cop he baixat un parell de kilòmetres, giro enrere per gaudir d'aquest magnífic descens.
Continuo baixant i miro cap a dalt.... Ufffff.
No tinc paraules per descriure aquesta baixada!!!!
Entrant a Prato allo Stelvio. S'acaba la baixada de moment.
Llargues rectes per anar fins a Glorenza.
Entrem a Val Venosta, una vall amb un clima sorprenentment suau, aquí viu Reinhold Messner al seu Castell Juval.
Travessant Taufers in Münstertal. 
Entro a Müstair, ben a prop de la frontera Suïssa.
Giro a l'esquerra per fer els primers kilòmetres de l'Umbrail Pass.
En aquest punt m'aturo, és el que teníem previst. Els 12 kilòmetres fins a dalt del Umbrail Pass els faré al cotxe.
Un cop a dalt del coll, podem veure al fons el Stelvio on hem estat fa unes hores.
Umbrail Pass (2503 mts.) aquest no suma!!!.
Amb la Irene a dalt del Umbrail Pass, a punt de tornar a entrar a Itàlia.
Veiem com arriba un helicòpter al mateix coll.
Ha deixat tot el pes, cordes, gasoil, etc i treu la corda. Que baixarà???
Ha pujat a mitja muntanya (estan d'obres) i baixa la caseta d'obra.
Inicio la baixada pel vessant que he pujat aquest matí, al ser cara oest, el sol és magnífic per baixar.
M'aturo un moment per gaudir aquest moment de solitud.
Mirada enrere per veure el que hem pujat i baixat.
Torno a entrar a Bormio unes hores després d'haver sortit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada