dimarts, 16 de setembre del 2025

Bormio- Passo di Gabia (2652 mts.)- Edolo- Aprica.

Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II.


Altimetria del dia d'avui.

Era un diumenge 5 de juny de 1988, en aquella època TVE encara feia el Giro en directe (per sort, avui en dia tenim Eurosport per poder veure quasi totes les carreres), aquest dia, l'etapa sortia de Chiesa Van Malenco i acabava a Bormio, abans havien de pujar al Gavia i baixar (al contrari del que he fet jo avui) fins a la meta a Bormio. 
Comença el dia a Chiesa caient quatre gotes, però a mesura que es van apropant a la pujada del Gavia es converteix en aigua-neu, diuen els entesos que aquesta és l'etapa més dura que es recorda per les condicions meteorològiques. El primer corredor a coronar el Gavia (l'holandès Johan van der Velde, ha d'entrar a l'autocaravana d'uns aficionats per canviar-se de roba, abrigar-se i beure alguna cosa calenta, només li quedaven els 25 kilòmetres de baixada, va perdre més cinquanta minuts.) Imatges d'aquell 5 de juny de 1988.
Avui 16 de setembre de 2025 el dia és totalment diferent, surto de Bormio passades les 10 del matí i en menys de dos kilòmetres comença la pujada al Passo di Gavia, són quasi vint-i-cinc kilòmetres de pujada amb un desnivell de 1500 mts. té un percentatge mitjà del 6% amb rampes del 13%. Passo per Santa Caterina on a partir d'aquí ja comença la part més dura exceptuant els últims tres kilòmetres que són més planers.
Un cop a dalt m'abrigo per què fa força vent, un parell de fotos i iniciem la baixada per carretera molt i molt estreta fins a Ponte di Legno, a partir d'aquí la carretera és més ampla. Una mica més avall trobem una bona àrea de pícnic on podem menjar una mica.
Continuo la baixada fins a Edolo on comença la pujada fins a Aprica. Són quasi 14 kilòmetres al 4,5%, un cop arribat a dalt del poble, podem donar per acabada la sortida d'avui. Una pujada al Gavia magnífica i molt tranquil·la, he gaudit molt d'aquest dia. Demà passat provarem sort al rei dels ports, "Passo Stelvio".


Desnivell: 1970 mts.

Recorregut: 78,6 Km.

Horari: 4h, 48m. 





Travessant el centre de Bormio.


Avui giro a la dreta cap al Passo Gavia, demà passat si tot va bé, a l'esquerra cap al Passo Stelvio.


Altimetria del Passo Gabia (2652 mts.)


Em falten quasi vint-i-quatre kilòmetres fins a dalt del coll.


Arribant al petit poble de Saint Antonio.


Al passar la carretera pel centre dels pobles, han fet el terra de llambordes.


Entrant a Santa Caterina.


Encara em falten 13, 25 kilòmetres  i 900 mts. de desnivell.


Sortida de Santa Caterina, comença el tram fort de pujada.


Corbes tancades o "tornantes" per salvar el desnivell.


Una pujada sense massa trànsit.


Tot està molt verd en aquesta zona dels Alps.


Corba que precedeix a un tram de l'11%.


A poc a poc anem guanyant altura.


Avui fa bastant vent en altura.


Els remats encara pasturen per les alçades.


Tram del 12%, ha estat un kilòmetre mantingut al 10,5% de mitjana.


Un cop passat aquest kilòmetre tan dur, la cosa ja es normalitza al 7,5%.


Muntanyes nevades amb les seves glaceres.


Estic arribant als últims kilòmetres de la pujada.


Rifugio Arnaldo Berni (2580 mts.)


Vinga, últim esforç.


Lago Bianco, ben a prop del coll.


Port llarg amb força desnivell acumulat.


Mirada enrere en l'últim kilòmetre.


Esprint amb plat gran, arribant al coll.


Altimetria del Passo Gavia.


Passo Gavia (2652 mts.)


Amb la Irene al Passo Gavia.


M'he abrigat una mica per iniciar la llarga baixada.


Primers kilòmetres de baixada.


Mirada enrere per gaudir de les vistes d'aquests primers kilòmetres de baixada.


Passant pel poble d'Edolo.


Altimetria de l'Alt d'Aprica


La pujada a Aprica són quasi 13 kilòmetres amb una mitjana del 4,5%.