Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II.
Altimetria del dia d'avui.
Avui comencem una sèrie de pujades amb bicicleta a diferents ports de muntanya. En principi farem quatre països: Andorra, França, Suïssa i Itàlia. Pujarem des del sud cap al nord d'Europa. Els he titulat com "Els ports de la meva vida". Són ports de muntanya que per una cosa o per altre han marcat un punt a la meva vida. Normalment, sempre van acompanyats a sortides a la muntanya, sigui a escalar en roca, gel o esquí de muntanya, però també amb el Tour de France o històries de ciclisme com per exemple quan l'any 1967 el britànic Tom Simpson mor a les rampes del Mont Ventoux per excés d'anfetamines .
La primera sortida consisteix a pujar al Port d'Envalira (2408 mts.), aquest és un coll que divideix el Pas de la Casa i més avall a França d'Andorra. Quan travesses des d'aquest vessant, el primer que veus són diferents muntanyes com el Montmalús, Ribuls, Pic de Pessons, etc.
Un parell de kilòmetres després de travessar la duana, al costat d'una benzinera baixem la bicicleta del cotxe i després de preparar-ho tot, inicio la sortida.
Arribo a Sant Julià de Lòria i des d'aquí fins a Andorra la Vella, avui al ser un dia laborable hi ha força trànsit per la carretera, camions, cotxes....La sort és que hi ha molts trams de carril-bici on és molt més fàcil circular. Aquesta és una pujada diferent, perquè és molt llarga i al mateix temps molt irregular. Pot haver-hi trams del 12% i després un tram de baixada, per això la mitjana de la pujada és només del 5,5%.
Els dos trams més durs que he trobat són: La pujada a dalt de Les Escaldes i els kilòmetres finals per arribar al Canillo on justament el trànsit va desapareixen a poc a poc fins a arribar als últims kilòmetres on ja quasi no puja ningú.
Un cop a dalt del Port d'Envalira (2409 mts.), faig una parada molt curta, per què fa vent i la temperatura és baixa. M'abrigo i començo la baixada cap al Pas de la Casa, travesso la frontera francesa i inicio la pujada fins al Col de Puymorens (1915 mts.), baixada ràpida fins a la Tour de Carol i després entro a Llívia.
Travesso tot el poble i a la sortida agafo la petita carretera que em deixa a la D-66 i en pocs minuts arribo al centre de Sallagouse on acabo aquesta primera sortida. Anem cap a Perpignan a dormir i demà marxem cap al Mont Ventoux per intentar pujar-lo el pròxim dissabte.
Desnivell: 1880 mts.
Recorregut: 84, 2 Km.
Horari: 4h, 40m.
Sortida al costat de la frontera amb Catalunya, ben a prop de Sant Julià de Lòria.
Altimetria del Port d'Envalira des d'Andorra la Vella.
Força trànsit a aquestes hores del matí, a mesura que pujo la cosa millora.
Rètol amb l'altimetria del port.
Arribant a Canillo, aquí dalt el trànsit ja és escàs i se circula molt bé.
És una pujada llarga, però molt irregular amb trams del 12% i al mateix temps petites baixades.
Ransol, aquí està l'estació de Soldeu- El Tarter.
A l'esquerra Vall d'Incles, quantes vegades hem fet esquí de muntanya per aquesta zona.
En aquest punt ja comencem els últims vuit kilòmetres del Port d'Envalira.
L'estació de Grau-Roig a la dreta i el Montmalús (2781 mts.) al fons.
Carril bici en quasi tota la pujada al port.
Corbes per suavitzar la pujada.
Últims dos kilòmetres d'aquesta pujada.
Ja puc veure la part superior del port d'Envalira.
Fa fresca aquí dalt, temperatura de 13ºC.
Arribant a dalt, fa força vent i temperatura freda.
Port d'Envalira (2408 mts.)
Baixada i arribant al Pas de la Casa.
Pujada al Col de Puymorens, des d'aquest vessant només són tres kilòmetres de pujada.
Col de Puymorens (1915 mts.)
Mirada enrere per veure com puja la boira cap aquí dalt, a mi ja no m'agafa.
Inicio la baixada cap a Llívia.
Bona carretera per baixar.
Arribant a La Tour de Carol.
Llívia, poble català a territori francès.
Train Jaune a prop de Sallagouse.
Núvols importants a Sallagouse, al fons vessant nord del Pic del Segre.
Final de l'etapa a Sallagouse. Ara marxem cap a Perpignan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada