Des del peu de paret podem veure l'itinerari a seguir a l'Esperó Daikiri (IV+).
Ressenya del Manel & Ita. fuertescabassa.blogspot.com
Després del concert de Yes a Barcelona el passat divendres, no era qüestió de matinar massa el dissabte, per tant, avui diumenge mirem de sortir una estona a escalar ben a prop de casa nostra amb el Juan Carlos Vizcaíno.
Anem a Garraf, primer començarem per la pedrera nord, on fem l'esperó Daikiri. Les dues primeres tirades les podem pujar sense encordar i ens situem a la segona reunió on ja preparem les cordes.
Aquest primer llarg són uns trenta-cinc metres (IV+) on no hi ha quasi presses de mans i has de fer servir molt els peus. La reunió és un parabolt amb un pitó, comença per una fissura ampla a l'esquerra i després vas una mica a la dreta a buscar un pitó casolà, en aquest punt ja agafes l'esperó que no el deixes fins a dalt de tot.
Un cop a dalt recollim les cordes, traiem els peus de gat i baixem caminant amb compte per no fer caure cap pedra cap a a baix, està força descompost tot aquest tram, Trobem un tram de corda fixa (8 metres) amb bones condicions, sembla força nova.
Arribem a baix i caminem uns metres per anar al vessant sud on farem un parell de vies més.
El tram de corda fixa abans d'arribar a la reunió.
Sortint de la segona reunió (IV+).
Primers metres d'escalada.
Després de passar pel diedre de l'esquerra, la via gira una mica a la dreta.
A la dreta d'aquest bloc, es munta la reunió.
Arribant a la segona reunió.
Iniciant la tercera tirada per una ampla fissura, després seguim el marcat esperó.
Aquesta és una escalada on has de fer servir molt els peus, hi ha poca pressa de mà.
Amb el zoom es veu millor.
A l'esquerra el bonic i tranquil poble de Garraf.
Pitó casolà de col·leccionista.
Un cop a dalt, iniciem la primera baixada caminant, hi ha un petit tram amb una corda fixa.
Baixant per la corda fixa.
Un cop a baix fem primer la Mojito i després la Sweet Home. Ressenya de Manel &Ita.
Ens situem al peu de via, comencem primer per la Mojito, un primer llarg de cinquanta-cinc metres, ens deixa a una còmoda reunió. Sortim per l'esquerra per terreny força trencat, però fàcil, arribem al peu d'un mur i amb un parell de passos força fins ens situem a la part superior del mur, un parell d'espits protegeixen el pas. Continuem uns metres amunt amb compte de no tirar res, es cau tot i sense adonar-nos tornem a estar a la corda fixa on hem passat fa una estona.
Guardem tot el material i baixem pel mateix camí d'abans fins al peu de via.
Ara començo jo la primera tirada de la Sweet Home, són uns vint-i-cinc metres amb tres assegurances químiques. Continua el Juan Carlos amb una sortida una mica fina on hi ha un parell d'espits, després res més fins a la mateixa reunió, on un bon arbre fa l'assegurança. Hi ha un parell de cordinos amb anelles per a poder rapelar. Veient la continuació amb roca força solta, decidim que per avui ja en tenim prou.
Un ràpel força llarg ens deixa a terra. Recollim el material i passem per Garraf a fer un refresc, ens ho hem guanyat amb la calor que ja ha fet.
A veure si el pròxim cap de setmana podem tancar la temporada d'esquí de muntanya.
Començant la primera tirada de Mojito pal Nenito.
Arribant a la primera reunió de la Mojito.
La segona tirada va a buscar el mur que té darrere el Juan Carlos.
Port de Garraf des de la primera reunió.
Superant el mur de la segona tirada (V).
Començo el primer llarg de la Sweet Home.
Iniciant la segona tirada de la Sweet Home Buenos Aires.
Cargol amb filferro, sense comentaris.......
El Juan Carlos preparant el ràpel des de la segona reunió de la Sweet Home.
Comença a baixar quasi seixanta metres fins a terra.
Acabant el ràpel que ens deixa a terra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada