Itinerari des del Camp Base (5400 mts.) al cim (8008 mts.)
Detall des de la glacera fins al cim (foto d'internet)
L'arribada al Campament Base (5400 mts.) és una mica apoteòsica perquè els yaks deixen totes les seves càrregues per allà al mig i ràpidament, cadascú ha d'anar a buscar el seu material personal (bidons i petates). Ens instal·lem individualment en cada tenda, això és perfecte en aquest campament, et dóna molta més privacitat. En aquestes alçades, tot ho has de fer molt a poc a poc, qualsevol cosa que facis et costa molt, és a dir, per exemple una cosa tan fàcil com és ordenar la tenda costa molt a l'inici.
L'endemà després d'esmorzar i encara en ple procés d'aclimatació, marxem a uns seracs que hi ha ben a prop del base. Passem el matí escalant en gel en aquests seracs que poden arribar a tenir més de 25 metres d'altura. Nosaltres hem agafat amb l'agència de Katmandú un servei que és el següent: tot inclòs fins al camp base, a partir d'aquí tot ho hem de fer nosaltres. El temps que estem al base tenim un cuiner amb el seu ajudant i l'esmorzar, dinar, sopar inclòs. Tot el material (tendes, estaques, cordes fixes, etc) i el menjar dels camps d'alçada van per compta nostra.
Sortim d'hora al matí direcció al camp 1, la idea és muntar un niu de material (5850 mts.) just a l'entrada de la glacera i així dins d'aquesta tenda podem deixar les botes One Sport, grampons i piolet, arnès, cordes, etc. Pugem molt carregats i això es nota, l'alçada també es nota molt, per això quan arribem al niu, muntem les tendes i ens preparem per passar la primera nit fora del camp base.
L'endemà deixem les coses que no necessitem i igualment de carregats ens acostem a l'inici de la glacera, posem els grampons i comencem un calvari entre els Penitents. Fa molta calor aquí dins entremig del gel (és com si estiguéssim dins d'un forn) i és un puja-baixa constant. Després d'un parell o tres hores hem aconseguit passar a l'altre vessant, punt que aprofitem per fer un descans. Comencem amb una part suau i com més ens apropem al plateau on està situat el camp 1, el pendent és més dret. El vent bufa amb força i arribem al punt (6400 mts.) on hem d'instal·lar el campament força cansats. Només arribar, les feines de sempre: picar amb el piolet i palejar la neu per deixar una plataforma on poder col·locar la nostra tenda, agafar neu que posem en una bossa especial per fondre-la i així tenir aigua per hidratar-nos, cuinar. La nit és freda dins de la tenda (-16º) i encara ens fa una mica de mal el cap (estem aclimatant).
Tot i que a la seqüència de fotos d'aquesta entrada al blog només surt una vegada cada campament, la realitat no és aquesta. Nosaltres després de dormir aquesta nit al camp 1 (6400 mts.), (l'hem pogut deixar equipat amb una tenda, sac de dormir, mono de plomes, menjar, gas, etc) esperem que surti el sol i després de menjar una mica enfilem la baixada al camp base. Arribar aquí és quasi com arribar a casa, hem improvisat una mena de dutxa (molt agraïda) i ens donen de menjar molt bé. Podem descansar, escoltar música, llegir i fins i tot amb el telèfon via satèl·lit poder parlar amb la família.
Aquests dies al base, el temps no és gens bo i neva constantment, però després de la tempesta ve la calma i l'endemà quan sortim cap amunt el sol brilla amb força ganes.
Avui pugem d'una tirada al camp 1 (6400 mts.), que bé arribar al camp i trobar la tenda muntada però això si, un altre cop hem de treballar. Ara a desenterrar-la de les últimes nevades, ens hidratem força perquè perds molt líquid durant les jornades i aquí dalt és molt important beure molt, també és una manera d'afavorir l'aclimatació a l'aconseguir tenir la sang més liquida.
L'endemà pugem direcció al camp 2 (7000 mts.), portem amb nosaltres una altra tenda, gas, mono de plomes, menjar, tot això ho deixarem al camp 2 i així ja tindrem els dos camps muntants i amb material al seu interior. La sortida des del camp 1 és força suau i això va molt bé per anar agafant ritme, a la cota 6650 hi ha una gran esquerda horitzontal amb un petit pont de neu, per sort està ben assegurat amb una corda fixe i podem passar sense problemes. Continuem i arribem a la zona on muntarem el camp 2. Després d'una bona estona picant i palejant deixem una superfície més o menys normal on podem posar la tenda. Estem a 7000 mts i costa moure's, la idea és dormir aquí i aprofitant que els pròxims dies el temps és dolent baixarem al camp base on descansarem i donarem per acabada la fase d'aclimatació i muntatge de campaments, quan tornem a pujar cap a dalt serà per fer l'atac a cim.
Finalment els dies de mal temps han estat més llargs del que nosaltres volíem, ara els pronòstics ens donen uns quants dies de bon temps i això es nota al Campament Base amb la gent molt contenta i amb moltes ganes de sortir cap a dalt.
Dijous 30 de setembre després d'esmorzar al base sortim direcció al camp 1, és un camí que coneixem molt bé, al final de l'expedició haurem pujat cinc vegades al Niu de Material (5850 mts.), tres vegades al Camp 1 (6400 mts.), dues vegades al Camp 2 (7000 mts.) i una al Camp 3 (7400 mts.), avui sí que no portem massa pes i la idea és pujar suau per mirar d'estalviar forces pels dies que queden. El temps no és massa bo però confiem en les previsions que ens diuen que el millor dia per fer cim serà el 3 d'octubre. Arribem sense cap complicació al camp i passarem la resta de la tarda hidratant-nos i preparant el plannig per l'endemà.
Divendres 1 d'octubre, sortim igualment que el dia anterior sense presses i estalviant forces, arribem a la corda fixa de l'esquerda, la travessem i continuem cap a dalt. Avui el dia ja és molt millor que ahir, el sol comença a cremar-nos la cara tot i la crema protectora (factor 50) que ens anem posant al llarg del dia. Arribem al Camp 2 (7000 mts.) molt millor que l'altra vegada, l'aclimatació ja està arribant al seu punt òptim i avui tampoc hem pujat massa pes. Quina imatge de l'aresta oest del Shisha Pangma tocant el sol a la tarda, no puc parar de pensar amb Jerzy Kukuczka quan va passar per aquí ara fa 16 anys i va poder acabar els seus 14 cims de 8000.
Dissabte 2 d'octubre, avui ja ens posem el mono de plomes només sortir del sac, ja ens ho imaginem (com realment va ser) que avui sí que serà un dia molt i molt dur. Sortim força carregats amb gas i menjar per tres dies, tenda, sac, colchoneta. Aquesta primera part és molt suau, travessem un gran plateau i hem d'anar molt amb compte amb les esquerdes, estan força amagades d'aquestes últimes nevades dels darrers dies. Arribem al peu de la canal que ens portarà al coll, traiem el piolet i guardem un pal i molt a poc a poc anem pujant. La pujada es fa molt lenta i pesada, ni recordo les hores que vam estar però finalment el terreny perd inclinació i assolim el coll (7400 mts.). Fem la plataforma per la tenda i de pressa ens fiquem a dins d'ella. Comencem a fondre neu i beure el màxim que podem, ens hem recuperat molt bé i fins i tot tenim gana de menjar una mica, això és molt bon senyal. Hem trobo magnífic i just abans de quedar-me adormit estic segur que demà farem el cim, la nit és perfecte, no fa gens de vent i tampoc massa fred (-18º dins de la tenda).
Diumenge 3 d'octubre, "el Dia". Costa molt preparer-se en aquesta alçada, per fer un té triguem trenta minuts a preparar-lo, finalment quan la nit es comença a acabar sortim de la nostra tenda a 7400 mts. Seguim igual que ahir nit, sense vent ni gaire fred (a l'iniciar la pujada he d'obrir una mica el mono de plomes). Començo obrint traça des de la mateixa tenda, quan porto una estona passa el Pedro a fer el relleu. I així seguim un bon tram, jo d'ença que he sortit de la tenda no em trobo gens bé, em fa mal el pit i em costa molt recuperar. Valoro la situació, aquí dalt no pots dependre de ningú, has de sortir tu sol d'aquestes alçades i veient el que encara queda més tota la baixada, decideixo girar cua i esperar al Pedro al camp 3 a 7400 mts. La idea és que es trobin amb l'Oriol, Unai, Iñaki, Jesus Mari i Ibon que avui estan pujant per una canal que van obrir l'any 1990 Benoît Chamoux i Alan Hinkes.
A mesura que puja es va tapant el dia i finalment arribem pràcticament al mateix moment amb la resta dels companys. Fotos al cim i ràpidament cap abaix, ens trobem tots al camp 3 i decidim recollir-ho tot i baixar a dormir al camp 2 on arribem quasi de nit, després de més de 20 hores d'activitat. No tenim ganes de res, ens hidratem una mica i al sac.
Dilluns 4 d'octubre, notem ja el cansament de tots aquests dies, recollim tot el camp 2 i baixem fins al camp 1 on fem una bona parada. El desmuntem sencer, us podeu imaginar el pes que portem i quasi no podem ni alçar la motxilla. Anem baixant i passar els penitents amb aquest pes és una tortura, finalment exhaust assolim el Niu de Material on ens podem treure el mono de plomes, les botes One Sport i descansar una mica. Deixem molt material aquí (ja pujarem d'aquí a uns dies per baixar-ho tot) i enfilem la baixada fins a arribar al Camp Base, moltes hores després d'haver sortit del camp 2.
Estem destrossats però contents, passem els dos següents dies descansant i menjant. Un dia abans de marxar del base, tornem a pujar al Niu de Material i baixem tot el nostre material, nosaltres hem deixat tota la muntanya totalment neta, al mateix temps hem baixat també totes les nostres deixalles.
Aquesta mateixa tarda ja han arribat al base els yaks amb els quals demà a primera hora sortim cap al base Xinès i després fins al poble de Nyalam on podem gaudir d'una dutxa i un llit en condicions que no hem tingut en els últims trenta dies.
L'endemà continuem fins a Katmandú on aquella nit celebrem el sopar de final d'expedició. El Pedro i jo que encara tenim uns dies més marxem cap al Parc Nacional de Chitwan a mig camí de Pokhara on gaudirem d'uns dies de calor i podem veure molts animals com cocodrils, rinoceronts, elefants, etc.
La mala notícia de tota l'expedició va ser a l'arribar a Katmandú i ens va cridar l'Anjan Rai al seu despatx de l'agència Thamserku per donar-nos la tràgica notícia que el Xabier Ormazabal havia mort durant el descens del Cho-oyu (8201 mts.). El Xabier i el David ja venien molt aclimatats per què venien directament del Pamir i Karakorum respectivament i van fer el Shisha uns quants dies abans que nosaltres. El David es va quedar amb nosaltres però Xabier va marxar amb uns Italians per intentar el cim de la sisena muntanya més alta del món. Van ser uns últims dies de bojos perquè vam esperar als Italians que portaven les coses de Xabier (les vam enviar a la seva família d'Urretxu) i mitjans de comunicació que volien saber més notícies del tràgic accident.
Quan podem deixar les coses arreglades marxem del Nepal, el Pedro cap a Euskadi i jo a Catalunya, ens veiem amb ell a Ordizia quan es celebri el menú de sidreria.
Camp Base (5400 mts.) després d'una enfarinada.
Cerimònia de "La Puja" o demanar permís als Deus per pujar la muntanya.
Al costat del Campament Base trobem uns seracs amb els quals podem escalar una estona.
Jesus Mari Errazo en plena acció.
A la tarda toca descansar una estona, aprofitem per fer un cafè i fer el plannig pels pròxims dies.
A la meva tenda del Campament Base, són els moments de reflexió. La tarda-nit és molt llarga. Si no toca treballar l'endemà estem aquí de les 19h fins a les 9 del matí.
Sortim del Campament Base en direcció al Camp Avançat. Les motxilles pesen moltíssim.
Descans merescut, encara estem en fase d'aclimatació.
Com que no fem servir ni portejadors ni oxigen, tot ho hem de pujar nosaltres mateixos.
Passem al costat dels primers seracs.
El Pedro mig encongit pel pes de la seva motxilla.
L'ampolla d'1,5 litres al lateral de la motxilla de 100 litres, quasi ni es veu.
Des d'aquest punt ja podem veure on està situat el Camp 1 a 6400 mts, però això serà demà.
Finalment arribem al Campament Avançat (5850 mts.) on farem el niu de material. Que dur és l'aclimatació a l'alçada.....
Amb el Jesus Mari Errazo, David Cejudo i Xabier Ormazabal al niu de material.
Entrem a la zona dels penitents, tram feixuc.
Després d'unes quantes hores, sortim del laberint. Petit descans abans d'iniciar la pujada al Camp 1.
Seracs formidables per tot arreu on miris.
A mesura que anem pujant podem veure el tram dels penitents que hem travessat fa una bona estona. Dins del requadre veiem el niu de material (5850 mts.)
Jesus Mari en posició de descans.
Camp 1 (6400 mts.). A l'arribar encara queda palejar per poder condicionar una plataforma a la neu per poder muntar la tenda.
Diferents expedicions compartim el mateix campament.
Hora de sopar, avui toca "pasta a la carbonara"
L'Oriol Baró de Taüll i el David Cejudo de Madrid, descansant al Camp 1 (6400 mts.)
Sortim cap al Campament 2 (7000 mts.), Garcia Faura sempre amb nosaltres.
Seguim igual de carregats que els dies anteriors. Pedro Garcia d'Ordizia en acció.
Sortim del Camp 1.
Quan portem una estona des de la sortida, mirem al fons i podem intuir el nostre Campament Base (5400 mts.), ja estem 1200 mts. per damunt d'ell.
Corda fixe per passar un tram amb una gran esquerda.
Just passat aquest tram, veiem la continuació amb molta neu nova.
A mesura que guanyem metres, el Camp 1 cada cop el veiem més petit.
Arribem al Camp 2 (7000 mts.) i el de sempre, condicionar plataforma a la neu, posar tenda, fondre neu...
Amb el zoom, l'elegant aresta oberta amb estil alpí pel gran Jerzy, fill de Katowice.
L'itinerari cap al Camp 3 (7400 mts.), una primera part força planera i després dura rampa fina al coll, on ubiquem el campament.
Sortim i deixem enrere el Camp 2.
Cadascú dins del seu pensament.
Estem per damunt dels 7100 mts. i això es nota.
Cada cop més abaix el Camp 2.
Iniciem les dures rampes al coll.
Les muntanyes cada cop més baixes vistes des d'aquí dalt.
Ja ens queda poc per arribar al Camp 3.
Aquests últims metres s'estan fent molt durs.
El Pedro dins de la tenda al Camp 3 (7400 mts.)
El nostre estat a 7400 mts. és molt bo, tot i el cansament del dia d'avui.
Pujant per l'aresta a 7500 mts.
El dia és radiant, no fa vent i no fa massa fred.
Hi ha força neu acumulada, al fons el Camp 3.
Amb el zoom podem veure el Gendarme Negre.
La ruta passa pel seu vessant esquerre.
Un cop superat el Gendarme Negre, aquest corredor força inclinat.
Aresta a 7800 mts. Dins el requadre podem veure el Camp 3.
Els núvols comencen a baixar, això ja és l'aresta final.
Pedro Garcia d'Ordizia al cim del Shisha Pangma Central (8008 mts.)
Duresa reflectida al rostre.
Igual que hem pujat, hem de baixar desmuntant tots els campaments.
Travessant per darrera vegada els penitents.
Després de moltes hores de baixada, veiem el Niu de Material.
Niu de material on podem fer el canvi de botes i treure el mono de plomes.
Secant el material abans d'iniciar la baixada al Camp Base, ja pujarem d'aquí a uns dies a desmuntar aquest campament. La resta ho portem tot amb nosaltres.
Sense sol al Camp Base, arribem després de baixar des del Camp 3, en un altre dura jornada de més de 14 hores.
Amb un pastor Tibetà que ja han arribat al Camp Base per iniciar el desmuntatge.
Arriba el dia de deixar la nostra casa aquests últims trenta dies.
Mirada enrere per veure el cim, podem distingir el Camp 3 a 7400 mts.
Travessem rius per arribar al Campament Xinès.
El material esperant a la frontera per passar cap al Nepal.
Ja estem a Kodari (Nepal), A la dreta l'Oriol Baró, a l'esquerra l'Unai Pérez de Arenaza
Els últims dies al Nepal els passem al Parc Nacional de Chitwan
El Pedro descansant després del viatge des de Katmandú.
El dia s'acaba a Chitwan.
Barca passejant pel marge del riu.
Cocodril a la vista.
Gràcies a aquest arbre caigut, aconseguim passar a l'altra part.
Netejant als elefants.
Rinoceront sortint de l'aigua.
Impressiona un animal tan gran quan camina cap a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada