Itinerari des de Kathmandú fins al Camp Base Xinès (5029 mts.)
Itinerari des del Camp Base Xinès (5029 mts.) fins al Camp Base (5400 mts.)
Tardor del 2003, just acabem de tornar d'un viatge pel Nepal i el Tibet amb la Irene. Han estat més de trenta-cinc dies pels dos països, en el qual hem gaudit moltíssim de la gent, paisatge, cultura, religió, clima, amabilitat i moltes més coses. Pocs dies després d'arribar a casa, comencem a parlar el Juan Carlos Vizcaíno i jo per tornar a l'Himàlaia a intentar un cim de més de 8.000 mts.
Ja havíem estat l'any 2000 per fer el Cho-Oyu (8201 mts.), per mi serà el tercer viatge al Nepal-Tibet en els últims tres anys. Nosaltres dos sols no podem pagar el que costa el permís, per tant hem de trobar més gent per com a mínim compartir el preu del permís. Parlem amb l'amic Pedro Garcia d'Ordizia amb el qual ja vam estar al Cho-Oyu i després hem coincidit com a mínim un cop a l'any a casa la Lina i el Manolo a Petrer (Alacant) on ens reuníem per escalar a les parets Alicantines.
Abans del mes de febrer del 2004 ja tenim el grup format, d'Euskadi vindran: Iñaki Alvarez, Ibon Azkune, Jesus Mari Errazo, Xabier Ormazabal i Pedro Garcia. De Madrid també s'ha apuntat el David Cejudo, i nosaltres dos Juan Carlos Vizcaíno i jo mateix. Pots dies abans de sortir, també s'afegeixen l'Unai Perez d'Arenaza i l'Oriol Baró.
A principis del mes de juny enviem els bidons amb el material cap a Kathmandú, un dels patrocinadors nostres és SEUR INTERNACIONAL. Ha estat un hivern molt dur, amb forts entrenaments. Durant la primera quinzena del mes de juliol, rebo una trucada que mai vols rebre. És el meu company Juan Carlos que en unes proves rutinàries li han detectat una malaltia de la qual s'ha de començar a tractar immediatament i per tant no pot venir a l'expedició.
La primera idea és anul·lar l'expedició però el problema és que tot el material ja l'hem enviat cap a Kathmandú i si o si he d'anar per recollir-ho tot. Parlo amb el Pedro i em diu que no em preocupi que faré cordada amb ell, tot i que vaig estar molt ben acollit per ells, Juan Carlos mai sabràs el que realment et vaig trobar a faltar. Per sort amb els anys el Juan Carlos es va curar meravellosament, tant que anys després va fer el Cho-Oyu i el mateix Shisha Pangma entre altres cims importants.
Aquest mes d'agost ha estat molt intens seguint als companys que estaven al K2 escalant la Magic Line, finalment el dia 16 arriba al cim el Jordi Corominas en solitari, una de les fites alpinístiques juntament amb la cara sud de l'Annapurna del Lucas i Bohigues.
Nosaltres sortim a primers de Setembre per intentar el cim en el postmonsó, una vegada més puc combinar música i muntanya El dia 8 de Setembre actua al Wembley Arena de Londres un dels meus grups favorits: Rush. M'acompanya la Irene al concert i l'endemà a Heathrow ens acomiadem fins d'aquí a cinquanta dies. Ella marxa cap a Barcelona i jo agafo un vol cap a Kathmandú.
Els meus companys d'Euskadi ja fa uns dies que estan per la zona, em vénen a esperar a l'aeroport internacional de Kathmandú i plegats marxem amb un autobús fins ben a prop del poble de Kodari (2515 mts.) a la mateixa frontera amb el Tibet. Porto un parell de dies molt intensos, sortir de Barcelona, arribar a Londres, passar per l'hotel a deixar les coses, anar al genial concert de Rush, dormir una estona i un altre cop a Hethrow, avió a Qatar i després Kathmandú, continuar amb autobús fins a Kodari, aquesta nit dormo perfectament.
L'endemà fer tots els papers a la duana per sortir del Nepal i després de passar el Pont de l'Amistat, agafar un camió fins a Zangmu, poble duaner sense gens de gràcia més aviat força lleig. Aquí ja agafem els 4x4 xinesos i després de passar per la pista en molt males condicions (encara estem al final del monsó) arribem a Nyalam (3750 mts.)
L'alçada ja es deixa notar, passeig pel poble i a prepara-nos per l'endemà. A primera hora ens llevem i iniciem la pujada a un cim de 4800 mts. que hi ha al costat del poble. Pugem molt a poc a poc per afavorir el procés d'aclimatació del nostre cos a l'alçada. L'endemà quedem amb els 4x4 per anar fins al Campament Xinès (5029 mts.), aquest és l'últim punt on es pot arribar motoritzat. Arribem després de passar el Coll de Nyalam Tong-La (5150 mts.), igual que el dia anterior aprofitem la tarda per pujar un turó al costat del campament i alguns es dediquen a tallar el cabell als altres (amb molt mala fortuna).
Avui podem dir que iniciem l'expedició, a primera hora venen al Campament els pastors propietaris dels yaks, negociem amb ells els preus i pes per cada animal, com sempre perds molt temps discutint que si pesa menys, que si val més, etc. Finalment abans del migdia estem tots en marxa. Anem fent parades breus, el temps no és massa bo i en algun moment comença a nevar lleugerament. Finalment quan fa unes sis hores que estem caminant, parem a muntar un campament intermedi. Passem la nostra primera nit per damunt dels 5.000 mts. i això es deixa notar. Avui dia clau amb l'arribada al Camp Base (5400 mts.) al qual arribem després d'unes 5 hores de marxa. Aquesta serà la nostra casa durant els pròxims trenta dies.
Aquí acabo aquesta primera part de l'expedició, durant els pròxims dies escriure la segona part amb l'atac al cim i el descens.
Quan arribem a Kathmandu Anjan Rai de l'agència Thamserku li dóna la benvinguda amb una "khada" (mocador Tibetà) al malmès Xabier Ormazabal
Durbar Square a Khatmandu.
Pashupatinath, temple Hindú més antic de Kathmandú. El crematori més gran de la ciutat.
Cadáver a punt de ser incinerat.
En ple crematori, després es llencen al riu Bagmati.
Boudhanath, una de les estupes budistes més gran del món.
Està situada al barri Tibetà de Kathmandu, a l'any 1950 milers de refugiats tibetans que fugien del seu país envaït pels Xinesos van decidir viure en aquesta zona.
Amb un autobús sortim de la capital del Nepal per anar fins a la frontera amb el Tibet.
Encara estem finalitzant el monsó, i les pistes estan força malament per circular.
Nen Nepalí.
Fem una parada per estirar les cames.
No aconseguim passar la frontera (en aquella època posaven molts problemes) i ens quedem a dormir a la zona de Kodari.
L'endemà arribem a Kodari (2515 mts.), l'últim poble del Nepal.
A l'arribar al poble, els nens ens vénen a veure.
Sempre tenen un sonriure a la mirada.
A la duana Nepalí, fent els papers per poder sortir del país.
Cada cop hi ha més canalla al costat nostre.
I finalment podem travessar el Friendship Bridge (Pont de l'Amistat) inaugurat l'any 1964.
Entrem al Tibet.
Des de la part Tibetana podem veure el Pont de l'Amistat.
Kodari, últim poble del Nepal per aquest vessant.
Carreguem tots els bidons i petates dins del camió per anar fins a Zhangmu.
Pedro i Ibon a la part davantera del camió.
Arribada a Nyalam (3750 mts.) el primer poble a l'altiplà Tibetà.
Ancià als carrers de Nyalam.
En plena oració.
Aquest és el món que volem? Nena Tibetana carregant bloc massís de pedra (mínim 40 Kg.), els Xinesos del costat li manen el que té que fer (ells les mans a la butxaca).
El Grup, de dreta a esquerra: Xabier Ormazabal, Ibon Azkune, David Cejudo, Josep Mª Moyà, Jesus Mari Errazu, Iñaki Alvarez i qui fa la foto Pedro Garcia d'Ordizia.
L'endemà iniciem l'aclimatació, pujant a un cim de més de 4000 mts.
Darrera meu comencem a veure muntanyes de més de 6000 mts.
A la part inferior podem veure el poble de Nyalam (3750 mts.)
A poc a poc anem guanyant metres.
Una petita parada, ja comença a fer una mica de mal el cap, estem aclimatant.
Al fons podem veure el nostre primer cim d'aquesta expedició al Tibet.
A l'arribar al Coll del Nyalam Tong-La (5150 mts.) veiem per primera vegada el nostre objectiu.
Amb el teleobjectiu d'aquella època ens apropem el màxim a l'objectiu.
Per una pista polsegosa anem cap al Campament Base Xinès.
Campament Base Xinès (5029 mts.) punt on arribem amb els camions, a partir d'aquí, dos dies caminant per arribar al Campament Base.
El nostre campament al Base Xinès.
A la tarda per afavorir l'aclimatació pugem un turó al costat de les tendes.
Alguns aprofiten la tarda per fer de perruquer (sense massa encert)
El Pedro Garcia després de passar pel barber "David Cejudo".
L'endemà arriben els Tibetans propietaris dels yaks i hem de negociar preus per portar el material fins al Campament Base.
Sempre volen cobrar més del que toca i els yaks sempre poden portar menys pes del que hem negociat......
Finalment sortim direcció al Camp Base (5400 mts.)
Núvols en la nostra direcció.
Petit descans abans d'arribar al camp intermedi.
Nen Tibetà ens acompanya un bon tram amb el seu cavall.
Els Tibetans dels yaks també fan una parada.
Al rostre Tibetà es pot apreciar que dura és la seva vida.
Adolescent Tibetà.
Aquí ens quedem a dormir aquesta nit, han estat 6 hores fins aquest campament intermedi.
Els yaks pugem per pendents molt dretes.
Seguim cap al Campament Base.
Els yaks ens segueixen ben guiats pels pastors Tibetans.
Ja queda poc per arribar.
Dins del requadre ja es pot veure el Campament Base.
Ja hi som i el cim a quasi 3000 mts. de desnivell per damunt nostre.
Camp Base del Shisha Pangma a 5400 mts.
La nostra casa durant els pròxims trenta dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada