Expedició Bolívia- 1998

Itinerari entre el refugi i el cim del Huayna Potosi (6088 mts.) amb nit al camp d'alçada.

Finals de juliol de l'any 1998, amb el Xavier Martí i el Josep Emili Ferrer marxem cap a Bolívia a mirar de pujar els màxims cims. Aquest és el meu primer viatge a Bolívia, després amb els anys encara tornaré tres vegades més. A La Paz ens espera la Núria Roset i el Juan Grau (Juanillo), ell és un amic del Xavi amb el qual coincidien moltes tardes per escalar al Pic del Martell (sort de no treballar a les tardes) i que fa uns quants mesos que estan escalant i pujant muntanyes per Sud-amèrica.

Ells dos ja han fet el Huayna Potosi que és el nostre primer objectiu, per tant quedem d'aquí a uns dies per anar plegats a intentar el cim de l'Illimani (6462 mts.) segon cim més alt de Bolívia.

La Paz és la capital administrativa de Bolívia i amb una alçada de 3640 mts. només arribar ja necessites uns dies d'aclimatació, a sobre no hi ha ni un carrer pla, tot fa pujades i baixades, aquests primers dies els passes esbufegant i mirant d'aclimatar-te el millor possible.

Finalment agafem una furgoneta que ens porta a la Vall de Zongo on està el refugi del Huayna Potosi (4740 mts.) al costat mateix de la carretera, a l'anar amb una més que justa aclimatació ens quedem aquest dia a dormir aquí, aprofitem la tarda per caminar pels voltants i així afavorir l'aclimatació.

Aquest any tenim el fenomen meteorològic del "Niño", el que significa que ha nevat molt poc i les esquerdes estan molt obertes. L'endemà pugem molt carregats, direcció al camp d'alçada (5460 mts.), en l'actualitat hi ha un parell de refugis en aquest lloc però fa vint-i-dos anys no hi havia res de res. Sortim d'hora del refugi, el dia és molt calorós i es nota la falta d'aclimatació però finalment arribem al campament on encara ens queda picar una bona estona la neu i el gel per fer una superfície més o menys plana per poder dormir amb una certa comoditat.

La nit es fa una mica llarga i cansats d'estar dins del sac, finalment sortim abans que es faci de dia. Quan arribem a la cota 5700 trobem la rimaia molt oberta per la manca de neu i la calor d'aquests darrers dies, pugem una tirada de més de 60º i arribem al plateau, encara és negra nit. Continuem per pendents més o menys dretes fins que el sol comença a sortir, el dia serà magnífic sense ni un núvol i quasi sense vent.

El cansament i la manca d'aclimatació es deixa notar però a poc a poc aconseguim anar pujant. Finalment arribem a l'aresta, el primer tram és de neu però després trobem un tram fàcil de roca que ens deixa a sota mateix del cim. Uns 40 metres a 55 graus ens porta al cim del Huayna Potosi (6088 mts.), el cim és força inclinat i fins i tot costa fer-se la foto de cim.

Podem descansar una bona estona i gaudir de les vistes meravelloses que hi han des d'aquí dalt, iniciem la baixada amb molt de compte en aquests primers metres, després la cosa ja se suavitza fins a arribar al plateau (5700 mts.) on preparem un bolet de neu per assegurar el rapel. Arribem al camp d'alçada (5460 mts.) i després de descansar una mica, recollim tot el campament i baixem fins al refugi del Huayna Potosi on mirem de fer autoestop i pagant uns quants pesos Bolivians aconseguim que un camió ens deixi a La Paz, arribar a l'hotel ja és fàcil.

Amb la companyia Brasilera Varig volem de: Barcelona- Madrid- Rio de Janeiro- Santa Cruz- La Paz.

La ciutat de La Paz (3640 mts.), al fons a la dreta podem veure el nostre primer objectiu.

Cholitas als carrers de La Paz.

Entrada al mercat central de La Paz.

El Xavi al costat de la furgoneta que ens portarà cap als peus del Huayna Potosi (6088 mts.)

Aquest camió està avançant a l'autobús en plena pujada i la carretera és de doble sentit.

Entrem a la Vall del Zonco.

Primera visió del Huayna Potosi.

Em faig aquesta foto al costat del cementiri amb la mole del Huayna darrere meu.

En aquesta imatge el podem veure frontalment.

El refugi està al costat de la carretera, deixem el material i anem a caminar una estona.

Pugem uns quants metres en sentit contrari per afavorir l'aclimatació.

Quan el sol s'amaga darrere el Huayna Potosi, nosaltres baixem cap al refugi, demà serà un dia important.

El refugi del Huayna Potosi (4740 mts.)

L'endemà a primera hora iniciem la pujada fins al camp d'alçada (5460 mts.)

Una llama que ens trobem al mig del camí.

Arribem al punt on ens equipem per pujar la glacera, grampons, piolet, arnès, cordino, etc.

Hem d'anar salvant diferents esquerdes. 

Aquest any tenim el fenomen del "Niño" i hi ha molta menys neu de  l'habitual.

El Xavi després de passar una esquerda força gran.

Molt carregats, ja queda poc per arribar al camp d'alçada.

Camp d'alçada (5460 mts.), en aquella època no hi havia refugis com en l'actualitat.

Després de muntar la tenda, el primer és fondre neu per hidratar-nos bé.

L'endemà sortim de matinada i els primers raigs de sol ens agafen molt amunt.

La nit ha estat força freda i la neu està en perfecte estat.

A poc a poc ens apropem a l'aresta cimera.

Ja estem per damunt dels 6.000 metres d'altura.

Al fons ja es pot veure el cim, encara queden uns metres finals força drets.

Últims metres abans d'assolir el cim.

El Xavi arribant al cim.

Al cim del Huayna Potosi (6088 mts.)

Altímetre d'aquella època (el primer digital del mercat)

Amb el Xavier Martí al cim, uff ja fa vint-i-dos anys.........

Després de fer cim, iniciem el descens amb molt de compte.

Fem un rapel per baixar el tram de la rimaia (5700 mts.) 

Bolet de neu per assegurar el rapel (foto d'internet)

Unes quantes hores després de sortir del camp d'alçada i fer cim, arribem al refugi on esperem un "colectivo" per baixar fins a La Paz.

Al marxar de la zona, ens girem per donar l'última ullada al Huayna Potosi (6088 mts.)

Itinerari entre el poble de Pinaya (3850 mts.) i el cim de l'Illimani (6462 mts.)

Uns dies de descans a La Paz amb bons dinars i sopars divertits ens fan agafar ganes de tornar a la muntanya. El cim escollit ara és l'Illimani (6462 mts.) per això ens desplacem fins al petit poble de Pinaya (3850 mts.) on lloguem uns rucs perquè ens ajudin a pujar les motxilles fins al camp d'alçada, la pujada fins a aquest campament la fem en dos dies, el primer pugem des del poble de Pinaya fins a la cota 4800 on passem la nit, hem trigat unes 5 hores fins aquí. L'endemà sortim d'aquest campament, aquesta primera part és força plana però després de cop iniciem la dura pujada, que ens portarà fins al mateix campament d'alçada: Nido de Condores (5470 mts.). No hi ha ningú a la zona, igual que al Huayna, això avui en dia deu ser impensable. Només hem trobat una cordada que baixaven de cim i ens han dit que s'ha trencat un pont de neu gran quan estaven baixant i que potser costarà una mica de passar aquesta gran esquerda que hi ha.

Sortim de la tenda al camp d'alçada de Nido de Condores (5470 mts.) quan encara és negra nit, avancem cadascú amb els seus pensaments, arribem a la glacera i ens encordem. Seguim pujant fins al lloc que ens van dir ahir i efectivament s'ha trencat un pont de neu molt gran, passem una bona estona i no veiem la manera de poder travessar a l'altra part, finalment i gràcies al Josep Emili (gran escalador montserratí) que salta d'una part a l'altre de l'esquerda caient un parell de vegades (l'estava assegurant jo) a dins del forat, finalment es pot agafar amb els piolets a l'altre part i pot muntar una corda fixe per passar aquest tram que fins i tot extraploma una mica.

Continuem fins a arribar a l'aresta on un fort vent  fa abrigar-nos de valent, les forces comencen a faltar però finalment arribem el Xavi i jo al cim de l'Illimani (6462 mts.) una estona després arriba el Josep Emili amb el Juanillo i la Núria, ens abracem tots cinc al cim, unes fotos i baixem. Arribem a la part superior de la rimaia i ens costa deu i ajuda poder baixar rapelant per l'extraplom i anar a l'altra part. Un cop ho ha fet el primer la resta és més fàcil, arribem a Nido de Condores (5470 mts.) on descansem una estona i recollim tot el campament i baixem fins al poble de Pinaya (3850 mts.) on arribem ja de nit.

Han estat més de 2700 mts. de desnivell negatius des del cim i més de 16 hores, al petit poble de Pinaya no hi ha res per dormir ni menjar, finalment la gent del poble ens habilita una aula de l'escola on podem estirar els nostres matalassos i sacs de dormir per no passar la nit al ras. L'endemà baixem caminant fins a la carretera i un bus que passa per la pista sense asfaltar ens recull i en unes quantes hores (moltes i pesades) aconseguim fer els 180 kilòmetres entre Pinaya i La Paz.

Ens ajuntem amb el Juan Grau (Juanillo), Núria Roset, Josep Emili i Xavier per anar plegats al cim de l'Illimani (6462 mts.)

Al poble de Pinaya (3850 mts.) agafem els rucs per pujar el material al camp d'alçada. 

El primer campament a 4800 mts.

Des d'aquí mateix ja podem veure el camp d'alçada a 5470 mts.

Camp d'alçada, Nido de Condores (5470 mts.)

Foto amb el Juanillo i la Núria al Nido de Condores (5470 mts.)

Des del camp d'alçada al cim tenim més de 1000 mts. de desnivell.

Ens preparem per sortir del Nido de Condores (5470 mts.)

De matinada enfilem cap al cim.

Aquesta hora de la matinada costa molt fer qualsevol esforç.

Al segon cim més alt de Bolivía, el vent hi ha moments que és molt fort.

Al cim del Illimani (6462 mts.)

L'endemà de fer cim, des del camp d'alçada podem veure una cordada que puja cap a cim.

Després de baixar del cim, recollim el camp d'alçada i baixem fins a Pinaya.

Baixada força directa fins al poble, on arribem de nit i hem de dormir en una aula de l'escola.

L'aula de l'escola de Pinaya on passarem la nit.

Detall de l'interior de l'escola.

Nosaltres ens preparem per sopar, han estat cinc dies molt intensos.

Racó per estudiar matemàtiques.

El Víctor, un nen de Pinaya que ens acompanya tota l'estona des que hem arribat al poble.

Baixem caminant del poble una bona estona, per anar a la carretera principal a esperar el bus.

I després d'esperar unes quantes hores, el bus arriba. Vam trigar més de 7 hores per fer els 175 kilòmetres fins a La Paz.

Dinar d'acomiadament amb el Xavier Martí (motius professionals) i saludem al nou company en aquesta nova aventura, el madrileny Kike Acero.

Itinerari seguit entre la Laguna Verde (4320 mts.) i el cim del Licancabur (5920 mts.)

Tornem a descansar uns dies i aprofitem per acomiadar-nos del Xavi que ens ha de deixar per motius professionals. Ara marxem cap a la frontera amb Xile, s'apunta un noi madrileny que es diu Kike Acero (gran esquiador de muntanya) i després de passar per Potosi (veient les mines) arribem al poble d'Uyuni on iniciem el següent recorregut.

Passem pel Salar d'Uyuni, després continuem cap a la Isla de Pescado on parem a fer un dinar de pic-nic. Visitem l'explotació de sal de Colchani i arribem a la petita població de San Juan on passem la nit. L'endemà agafem direcció al sud i passem per la laguna Cañapa on podem gaudir d'una multitud de flamencs, continuem fins a l'Arbol de Piedra i arribem a la Laguna Colorada. Observem el Sol de Mañana, unes piscines naturals d'argila bullent, continuem cap al desert de Dalí i finalment arribem força cansats de tot el dia a la Laguna Verde (4320 mts.) on passem la nit, una freda nit però podem gaudir d'una magnífica vista del volcà Licancabur que volem pujar demà.

L'endemà ben d'hora ja sortim caminant des de la mateixa Laguna i iniciem la pujada, aquesta primera part és suau però de cop, comença a guanyar inclinació i ja no decreix fins al mateix cim. A l'estar tan ben aclimatats de tants dies a l'alta muntanya, la pujada es fa molt agradable i tot i haver-hi un tram de tartera pesat, arribem molt contents al cim del Licancabur (5920 mts.).

La vista és increïble cap a San Pedro de Atacama a Xile, però tampoc no defrauda cap a la part Boliviana. Després de fer moltes fotos a l'interior del crater (completament glaçat), iniciem el descens, baixem molt de pressa i molts trams de la tartera baixem corrent, quasi com si esquiéssim. Arribem al lloc on hem iniciat la sortida aquest matí, han estat més de 1600 mts. positius a quasi 6000 mts. i ens trobem perfectes, quina llàstima que això s'acabi, amb aquest estat de forma, fa molta pena acabar ara però hem de tornar a Uyuni i en pocs dies sortir de La Paz cap a Barcelona

Arribem al poble d'Uyuni (3663 mts.) on comencem una nova aventura.

La Núria, el Juanillo i el Kike a l'entrada del Salar d'Uyuni.

Arribant a la Isla del Pescado.

Isla del Pescado, al sud del Salar d'Uyuni al departament de Potosí.

Cactus gegants de més de 10 metres d'altura.

Abans de continuar fem una parada per menjar una mica.

Al mig del Salar d'Uyuni podem veure al fons el volcà Tunupa (5321 mts.)

Al Salar d'Uyuni.

Tota la construcció està feta amb sal.

Cotxe 4x4 travessant el Salar com si fos un desert blanc.

Primera nit molt freda per sobre dels 4000 mts.

Flamenc Andí iniciant el vol.

Arbol de Piedra, situat a la Reserva Nacional de Fauna Andina Eduardo Avaroa. Té una altura de 5 metres.

Flamencs Andins gaudint del dia.

Sol de Mañana: Piscines naturals d'argila bullent i fumaroles actives.

El Kike, aprofitant la parada per estirar les cames.

I per fi veiem el nostre objectiu des de la Laguna Verde. El Licancabur (5920 mts.)

L'endemà iniciem la pujada molt dreta en general.

A mesura que anem pujant el Volcà Juriques (5704 mts.) queda a la nostra alçada. Encara ens queden uns quants metres per pujar.

Tot el tram recorregut des de la Laguna Verde (4320 mts.).

Tot l'equip al cim que fa frontera entre Bolívia i Chile.

Des del cim, l'interior del crater completament glaçat.

Al cim del Licancabur (5920 mts.) amb el Juriques (5704 mts.) darrera meu.

A la part esquerra es pot veure quan era més jove i podia baixar corrent sense perill pels genolls per les tarteres i el rastre de pols que deixava.