Itinerari Pujada: Color Taronja.
Itinerari Baixada: Color Lila.
Ja fa uns quants anys que em vaig proposar tenir les mateixes ascensions a l'Aneto com anys tenia. No sempre es pot aconseguir, ja que juguem amb diferents condicionants, com per exemple: la situació meteorològica. L'any passat sense anar més lluny ja havia fet els 47 anys i encara no havia pujat a l'Aneto per 47 vegada (quan ho vàrem intentar per acabar la temporada d'esquí de muntanya, va fer molt mal temps i abans del Portilló Superior ho vàrem deixar córrer) i el vaig fer a finals del mes d'agost.
Aquest any semblava que portaven el mateix camí per què al arribar a La Besurta (1920 mts.) el dissabte a la tarda-nit el cel esta molt tapat i en poc temps tenim damunt nostre la tempesta, plou amb ganes durant una bona estona. Finalment poc després de 2/4 de 11 de la nit i poc abans d'anar a dormir, el cel comença a obrir-se i podem veure els primers estels.
El despertador sona passades les 4 de la matinada i a les cinc ja estic a punt per sortir a l'aparcament de La Besurta (1920 mts.) on hi ha força moviment per ser l'hora que és. Arribo al refugi de La Renclusa (2140 mts.) quan falten 20 minuts per les sis del matí, a fora ja hi ha gent preparada per sortir i alguns ja estan per davant meu per què puc veure en la foscor la llum dels seus frontals.
A 5 minuts del refugi ja comença la neu continua i podia haver calçat esquís però una persona que va davant meu porta ganivetes i veig com va relliscant, per tant sense parar, inicio la pujada sense grampons. Aquesta part inicial no fan falta per què tot i estar una mica dura la neu hi ha graons per pujar amb comoditat, quan arribo a la cota 2400 i el pendent guanya inclinació m'aturo a posar els grampons, ja que la neu cada cop esta més dura, quan passo per la desviació de La Maladeta agafo el franqueig a mà esquerra i en pocs minuts estic al Portilló Superior (2895 mts.), ni m'aturo i inicio el descens nevat fins a la glacera de l'Aneto on després de fer un petit franqueig faig una petita parada a l'esquerra al costat d'unes pedres grans de granet. D'ença que he sortit del cotxe no havia parat gens, he trigat 2 hores 53 minuts fins aquí, aprofito la parada per beure una mica i posar pells. A partir aquí el sol ja comença a escalfar i la neu s'estova per moments però amb els esquís puc pujar la mar de bé. Arribo al Coll de Corones (3196 mts) i em preparo per pujar els últims 250 metres, la veritat és que la traça esta molt bé i no és cap esforç pujar aquests últims metres, puc arribar fins al mateix peu del Pas de Mahoma amb els esquís als peus, els deixo junt amb els pals i em preparo per passar el Pas una vegada més, em sobta molt que tothom passi amb grampons quan només hi ha una mica de neu a les repises planes i en canvi tota la roca esta completament seca. Arribo al cim de l'Aneto (3404 mts.) després d'una mica més de 5 hores, un guia que ha pujat amb els seus clients em fa la foto del cim i ràpidament torno a passar el Pas abans de què vingui més gent.
Arribo on he deixat els esquís, aprofito per beure i menjar una mica al mateix temps que començo a treure les pells, ajusto les botes i a gaudir d'un descens de més de 1200 metres de desnivell, la neu tot i estar una mica pesada es deixa treballar força bé però has d'anar amb compte per si hi ha algun tram que ja s'ha encrostat. Puc arriba amb els esquís als peus fins a la cota 2200 ja al riu Barrancs el qual desaigua al Plà d'Aigualluts. A partir d'ara només em falta caminar 1h 20 minuts fins a arribar al cotxe a La Besurta (1920 mts.) on m'està esperant la Irene amb una beguda refrescant fresqueta per celebrar un any més aquesta ja clàssica ascensió.
Desnivell: 1585 mts.
Recorregut: 18,6 Km.
Horari: 8h, 17m.
Dissabte a la tarda-nit quan arribem a La Besurta, poc després va ploure amb ganes.
Refugi de La Renclusa (2140 mts.) a les 5:40 del matí, ja fa 40 minuts que he arrencat la sortida d'avui.
A l'esquerra el Pic Salvaguarda (2738 mts.) i a la dreta el Pic de la Mina (2708 mts.)
Els primers raigs de sol ja toquen a la glacera de la Maladeta.
Vista enrere per veure el franqueig que em porta al Portilló Superior.
Arribant al Portilló Superior, pas que comunica la glacera de la Maladeta amb la de l'Aneto.
Imatge de l'Aneto des del Portilló Superior.
Molta neu en alçada per l'època de l'any.
Un cop he baixat a la glacera de l'Aneto, puc veure el Portilló Superior.
Amb el zoom es pot veure la baixada del Portilló Superior.
Sembla que esta a prop però encara queda bastant.
Majestuós com sempre el Rei del Pirineu.
Travessant una allau en mig del camí.
Som de les primeres persones en passar el Pas de Mahoma avui.
Posets (3375 mts.) al fons i a l'esquerra.
Mulleres (3010 mts.)
48ª ascenció a l'Aneto (3404 mts.)
El Vallhivierna (3056 mts.)
Gaudint d'uns minuts al cim més alt del Pirineu.
Fins a la cota 2200 he baixat esquiant, 1200 metres de desnivell al mes de juny, no esta malament no??
Visió des del Forat d'Aigualluts.
Magnific descens.
A l'esquerra tota la cresta de Salenques.
A la vall de Remuñe també queda força neu en cotes altes.
2 comentaris:
Felicitats per la 48 ( quaranta-vuit) ascensió i amb esquis, per cert quin vuit més maco el del rètol, quina originalitat.
Apurant al màxim !!!!
Ens veiem.
TT
48 !!! Quin número més maco, FELICITATS Josep Maria. He estat pensant en l'Aneto tot el cap de setmana. Ggggrrrr.
Publica un comentari a l'entrada