dissabte, 27 de novembre de 2010

Bastiments i Pic Freser


Al matí quan passem per Sant Pau de Seguries, a l'entrada del poble hi ha una estació metereologica la temperatura en aquell moment es de -6º, ja ens fa pensar que el dia d'avui serà bastant fred.
Sortim de l'aparcament ( 1975 mts.) i seguim el camí fins arribar al refugi d' Ulldeter (2220 mts.
Arribem al Coll de la Marrana ( 2515 mts.) i encara que sembli mentida avui no fa pràcticament vent ( cosa molt estranya per aquesta part del Pirineu ).
El ritme que portem es força bo i ja hem avançat a totes les persones que anaven per davant nostre. Arribem al cim del Bastiments ( 2881 mts.) i després de fer unes fotos, seguim per la fàcil aresta fins a la Collada de les Comes del Mal Infern ( 2705 mts.).
Una petita i sense cap dificultat grimpada ens deixa al Pic de Freser ( 2835 mts.) seguim en direcció al Pic de l'Infern però al arribar sota el cim , veiem que hi ha força acumulació de neu sense transformar i baixem directa cap a Aigols Podrits, on agafem el GR 11 que ve de Núria , continuem fins al Coll de la Marrana i retorn al cotxe.



Desnivell: 1095 mts.

Horari: 6h 19 m.

Recorregut: 11.78 Km.



Els primers metres amb l'aparcament sota nostre
Gra de Fajol Gran ( 2708 mts.)
Refugi d' Ulldeter ( 2220 mts.)

Bastiments i Pic de Freser
La Teresa amb les pistes de Vallter 2000 al fons
Coma de Freser amb el Balandrau com a cim principal
La Teresa al cim del Bastiments ( 2881 mts.) amb la Cerdanya darrera
Estació d'esqui Les Angles, Cerdanya Francesa
Pic Freser i Pic de l' Infern
Arribant al Pic de Freser amb el Bastiments darrera
Pic Freser
La Teresa i Jo al Pic de Freser ( 2835 mts.)

3 comentaris:

Teresa ha dit...

Una altra vegada haig d'agrair-li al meu MESTRE, el saber fer de la seva experiència.
Ja que la decisió de no anar al Pic de l'Infern, va ser encertadíssima, per l'estat de la neu, perquè hauríem perdut molt de temps a fer el cim quan en condicions normals és bastant assequible i el sol ens va abandonar amb la pertinent baixada de temperauta.
Cada sortida és un nou repte de superació.

Teresa ha dit...

Una altra vegada haig d'agrair-li al meu MESTRE, el saber fer de la seva experiència.
Ja que la decisió de no anar al Pic de l'Infern, va ser encertadíssima, per l'estat de la neu, perquè hauríem perdut molt de temps a fer el cim quan en condicions normals és bastant assequible i el sol ens va abandonar amb la pertinent baixada de temperauta.
Cada sortida és un nou repte de superació.

Ainhoa ha dit...

Bones campions!!! La veritat és que quan llegeixo la descripció de la sortida m'espanto... Entre la Marrana, Els Podrits i l'Infern no sé a on esteu o millor no ho vull saber jajaja!!!. Sort de les fotos que són explicatives i que sortiu molt guapos i amb una cara de fred que no la podeu amagar. Per cert una vegada més m'heu deixat sense paraules. Tot i el fred que feia i que es fong... (no ho diré que ho tinc prohibit jajaja!!!) pujat molt amunt fins arribar al cim. Ara a per la següent i a seguir superant-se. Molts petons. Ainhoa