Avui ha estat un dia d'exploració en solitari per intentar pujar dos tresmils que em falten per acabar la llista oficial . Son 212 i em falten 37 cims.
El primer es la Torre Cordier ( 3050 mts.) aquest fins el dia d'avui no ha estat admès per la UIAA com a tresmil, ja feia temps que tenia ganes de pujar-lo i aprofitant l'exploració al Pico de la Rimaia l'he pujat.
Surto a les 4h55m de l'aparcament de la Besurta ( 1940mts.) i segueixo el camí cap el refugi de la Renclusa, just passar-lo em poso els esquis i pujo direcció al Portilló Superior.
Quan arribo a la cota 2750 mts giro a la dreta on es veu tot el cercle de les Maladetes ( 1ª foto).
Decideixo en primera instància anar a la Torre Cordier, faig un gran franqueig ascendent deixant a l'esquerra el Coll de la Rimaya, la Torre es fàcil de distingir ja que seguint l'esperó que baixa del Pic Cordier es una prolongació de la mateixa aresta.
Arribo a un petit plateau on deixo els esquis per posar-me els grampons i piolet, travesso una esmolada aresta ( tram curt) i en pocs minuts faig la Torre Cordier( 3050 mts.)
Torno on tinc els esquis i aquí decideixo com seguir la jornada, tinc dues possibilitats: La primera es una cosa segura que seria pujar al Pico Cordier i baixar per la vall de Cregüenya ,remuntar fins al coll d' Alba i tornar a la Besurta fent una circular, però ja que he pujat l'arnes, la corda de 50 mts, bagues per rapelar i alguna express em sap greu no intentar-ho.
Torno direcció al Pico de la Rimaia, després de una estona em situo en una canal que sembla que em porti directa al cim, falten uns 200mts de desnivell.
Deixo els esquis i amb grampons i piolet començo a pujar la canal de uns 50º, la neu esta molt malament ja que fa estona que toca el sol i esta molt tova, arribo a un punt on el corredor gira a mà esquerra i es posa més dret, la neu no aguanta a sobre la roca , monto una reunió i decideixo anar a la dreta per la roca però estar clar que amb les botes d' esqui de muntanya no es la millor elecció. Només em falten 45 mts per el cim però estant sol no m´ho vec ,aixis que preparo un rappel i amb la corda de 50 mts baixo un tram del corredor , guardo la corda i desgrimpo en compte fins arribar on tinc els esquis.
Gaudeixo d'una gran baixada directa pels tubs fins quasi els llacs de la Renclusa, pràcticament al costat del refugi em trec els esquis i em trobo al Manolo, un amic del Himàlaia en una expedició al Cho-Oyu.
Ara marxo cap a Zaragoza a veure a l'hospital al meu amic Peio de Ordizia que el dilluns passat va fer l'Everest i baixant va patir congelacions a les mans.
Desnivell: 1410 mts.
Horari: 6h. 45 m
Maladeta, Coll de la Rimaia, Pic de la Rimaia, Pic Cordier
Torre Cordier ( 3050 mts.) 
Torre Cordier
Torre Cordier
Cim de la Torre ( 3050 mts.)
Maladeta, Coll de la Rimaia, Pic de la Rimaia, Pic Cordier, foto des de Torre Cordier
Cim Torre Cordier
Punt màxim al Pico de la Rimaia ( 3265 mts.)
Vista frontal amb el rappel al final de la linea vermella 
Desde el mig del corredor, al peu els esquis
El primer es la Torre Cordier ( 3050 mts.) aquest fins el dia d'avui no ha estat admès per la UIAA com a tresmil, ja feia temps que tenia ganes de pujar-lo i aprofitant l'exploració al Pico de la Rimaia l'he pujat.
Surto a les 4h55m de l'aparcament de la Besurta ( 1940mts.) i segueixo el camí cap el refugi de la Renclusa, just passar-lo em poso els esquis i pujo direcció al Portilló Superior.
Quan arribo a la cota 2750 mts giro a la dreta on es veu tot el cercle de les Maladetes ( 1ª foto).
Decideixo en primera instància anar a la Torre Cordier, faig un gran franqueig ascendent deixant a l'esquerra el Coll de la Rimaya, la Torre es fàcil de distingir ja que seguint l'esperó que baixa del Pic Cordier es una prolongació de la mateixa aresta.
Arribo a un petit plateau on deixo els esquis per posar-me els grampons i piolet, travesso una esmolada aresta ( tram curt) i en pocs minuts faig la Torre Cordier( 3050 mts.)
Torno on tinc els esquis i aquí decideixo com seguir la jornada, tinc dues possibilitats: La primera es una cosa segura que seria pujar al Pico Cordier i baixar per la vall de Cregüenya ,remuntar fins al coll d' Alba i tornar a la Besurta fent una circular, però ja que he pujat l'arnes, la corda de 50 mts, bagues per rapelar i alguna express em sap greu no intentar-ho.
Torno direcció al Pico de la Rimaia, després de una estona em situo en una canal que sembla que em porti directa al cim, falten uns 200mts de desnivell.
Deixo els esquis i amb grampons i piolet començo a pujar la canal de uns 50º, la neu esta molt malament ja que fa estona que toca el sol i esta molt tova, arribo a un punt on el corredor gira a mà esquerra i es posa més dret, la neu no aguanta a sobre la roca , monto una reunió i decideixo anar a la dreta per la roca però estar clar que amb les botes d' esqui de muntanya no es la millor elecció. Només em falten 45 mts per el cim però estant sol no m´ho vec ,aixis que preparo un rappel i amb la corda de 50 mts baixo un tram del corredor , guardo la corda i desgrimpo en compte fins arribar on tinc els esquis.
Gaudeixo d'una gran baixada directa pels tubs fins quasi els llacs de la Renclusa, pràcticament al costat del refugi em trec els esquis i em trobo al Manolo, un amic del Himàlaia en una expedició al Cho-Oyu.
Ara marxo cap a Zaragoza a veure a l'hospital al meu amic Peio de Ordizia que el dilluns passat va fer l'Everest i baixant va patir congelacions a les mans.
Desnivell: 1410 mts.
Horari: 6h. 45 m
Maladeta, Coll de la Rimaia, Pic de la Rimaia, Pic Cordier
Torre Cordier ( 3050 mts.) Torre Cordier
Torre Cordier
Cim de la Torre ( 3050 mts.)
Maladeta, Coll de la Rimaia, Pic de la Rimaia, Pic Cordier, foto des de Torre Cordier 
Cim Torre Cordier
Punt màxim al Pico de la Rimaia ( 3265 mts.)Vista frontal amb el rappel al final de la linea vermella Desde el mig del corredor, al peu els esquis
Diumenge 6-06-2010
Acabem de tornar de Zaragoza , hem estat una bona estona amb el meu amic Peio, que esta ingresat a la MAZ ( clinica on estan els millors metges en congelacions de la peninsula)
Nosaltres ens varem coneixer a l'any 2000 en una expedició al Cho-Oyu ( 8201 mts.), després tornem a coincidir al 2004 al ShishaPagma ( 8046 mts.), hem fet una gran amistat durant aquest anys. Es una gran persona i una persona molt forta física i mentalment.
El passat 24 de Maig a les 10h. del matí hora nepali va assolir l'Everest per la seva cara nord, durant la baixada i en part per una gran ventisca van tindra que passar una segona nit al camp 3 a 8400 mts, sense sac només dins una petita tenda.
El motiu de les congelacions es la falta de hidratació durant l'atac al cim i també en les maniobres del rappel ja que amb les manoples no es pot posar la corda en l'aparell per rapelar.
Les principals congelacions son a la mà dreta i en tres dits, a la mà esquerra el dit petit i als peus diferents dits tocats, l'orella dreta part d'ella també esta negre. En principi es pensa que només li tindran que amputar els tres de la mà dreta.
Des de aquí li desitgem molts ànims i una ràpida recuperació.
ZORTE ON
1 comentari:
Quina il.lusió que "NOMÉS" et faltin 37 tresmil ....
Mala sort que a falta de 45 metres del Pic de Rimaia ...., si arribem a estar nosaltres potser fent una altra reunió hauríem arribat tots .... M'alegro que el teu amic Peio està en fase de recuperació i que les expectatives siguin bones.
Ainhoa i Teresa
Publica un comentari a l'entrada