Pic de Ginèvre (2382 mts.) des de Puigvalador amb trencament de fixació.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Avui pugem al Capcir amb el Juan Carlos, la idea és pujar al Pic de Ginèvre baixar al plateau i continuar fins al Pic del Pla Bernat per tornar al cotxe. Arribem a l'aparcament de l'antiga i abandonada estació de Puigvalador (1690 mts.) i després de preparar tot el material, iniciem la sortida.

Comencem a pujar per les antigues pistes d'esquí, cada dia surten més arbres on abans era una pista i quan encara no portem ni cinc minuts se'm surt el peu esquerre de la fixació, després de comprovar-ho un parell de vegades, ens adonem que s'ha trencat la placa on hi ha un dels caragols, això fa que la bota no agafi amb força dins de la fixació i s'acaba sortint tota l'estona.

Agafem un parell de cordons que porto a la motxilla per si de cas i mirem d'escanyar la fixació, surt un parell de vegades, però al final ho fem a consciència i així puc arribar fins al mateix cim del Pic de Ginèvre (2382 mts.)

A la fita gran de pedra al mateix cim, no puc arribar perquè no hi ha neu i no em puc treure l'esquí, fem unes fotos, bevem i mengem una mica i iniciem la baixada. No se si l'invent aguantarà o al primer gir aniré a terra, si és així, carregaré els esquís a la motxilla i baixaré caminant.

Els primers girs (els més drets de la baixada) vaig amb molta precaució, però a mesura que vaig baixant cada cop em deixo anar més. La neu està prou bé, tot i que els llocs on no ha tocat el sol, encara està força dura.

Arribem a l'aparcament, sans i estalvis, només aturar-me faig una mica de pressió amb la bota i s'acaba sortint, ufff, hem arribat a temps..... Un cop a casa, desmunto una fixació d'un altre esquí i ja la deixo preparada per la pròxima setmana, de moment hem de continuar així fins que no arribi tot el nou equip d'esquí de muntanya. Molta sort al Juan Carlos que la pròxima setmana ja marxa cap a l'Aconcagua (6962 mts.) a guiar a uns nous clients, vinga cap amunt, serà la teva setena ascensió a l'Aconcagua!!!!

Desnivell: 710 mts.

Recorregut: 9,1 Km.

Horari: 3h, 23m.

Sortint de l'abandonada estació de Puigvalador.

Només començar se'm trenca la fixació, mirem de lligar-la amb uns cordons dels botins.

Fa un dia magnífic per fer esquí de muntanya, fred, sol i sense vent.

Al fons podem veure la Serra de Madres.

El Pirineu Oriental molt just de neu, com sempre el Capcir és la línia entre la neu i les pedres.

Iniciant un franqueig cap a l'oest per encarar l'última pujada abans d'arribar al cim.

Puig del Pam al fons completament pelat.

Últims metres abans d'arribar al cim.

Al fons ja es veu la que era la caseta del pister, just a sota del cim.

D'esquerra a dreta, Pic de la Tribuna, Pic Baxouillade i Le Roc Blanc.

Al fons a la dreta El Tarbésou, El més allunyat el Pic de Saint Barthélemy.

Le Roc Blanc (2542 mts.)

Tarbéssou (2364 mts.)

Al portar la fixació lligada, no puc treure la bota, no puc passar d'aquí (no hi ha neu).

Al cim del Pic de Ginèvre (2382 mts.) amb el Juan Carlos Vizcaíno.

Iniciant la baixada amb una bona neu primavera.

Tot i que s'ha d'anar amb compte al baixar.

Aquí fa anys sortia el telearrastre Ginèvre 1 i Ginèvre 2.

Continuem baixant amb bona neu.

Aquests dies, els vessants est i sud estàn força bé, oest i nord fatal amb neu gelada.

Finalment, he pogut arribar a baix.

Tot i que només arribar, he aixecat una mica la cama i s'ha sortit la bota.........

S'ha trencat per on agafa el caragol i això fa que la bota no agafi amb força i acaba sortint.

Un cop a casa,  puc veure el punt de trencament de la fixació.

Desmunto una que tinc d'uns altres esquís i a punt per a la pròxima setmana fins que no arribi tot l'equip nou.

 

Escalada a Les Roques Tumbades a la Serra de Cardò (Rasquera).

Ressenya del Blog Escalada per Tontos.

La idea inicial era anar al Pirineu i començar la temporada d'esquí de muntanya 2024-2025, però un vent huracanat a l'Ariège i el Capcir o poca neu al Puigllançada-Tosa d'Alp (el Juan Carlos va estar el dimecres i alguna ratllada es van endur els seus esquís) ens fa ser prudents i aguantar una setmana més sense esquiar.

A la resta de Catalunya també fa força vent, unes setmanes enrere, vaig veure una piulada d'unes vies d'escalada fàcils, però sobretot protegides del vent i a cara sud, especialment adients per dies fred d'hivern.

Ho vàrem comentar amb la Teresa i teníem una sortida pendent aquest hivern, com que no hem pogut anar al Pirineu li comento al Juan Carlos i li sembla perfecta la idea, a ell també li anirà bé al ser guia si algun dia ha de portar a cursetistes, també s'apunta la Mari i a l'últim moment la Irene.

Hem d'anar fins al poble de Rasquera, continuar vuit kilòmetres per la carretera que puja al Balneari de Cardó (fa anys que està abandonat) i després de passar un túnel, uns cent metres més enllà, trobem un aparcament a l'esquerra. A l'arribar el termòmetre assenyala 11ºC i fa força vent, primer pensem que ens han enredat, però no!!!! A la paret s'està força arrecerat del vent i amb bona temperatura.

Nosaltres avui fem les vies de la dreta. Comencem amb la Tarda al Convent on fem els dos primers llargs en un sol (55 mts. IV, III), la continuació de l'última tirada la deixem perquè es veu molt rampòs i fàcil. Un rapel de 55 mts. ens deixa a terra.

Anem més a la dreta on a l'inici del dia hem vist una altra via i comencem, quan portem uns metres la desgrimpem perquè no val la pena, massa herbes... Ens comencem a angoixar una mica.

Anem més a la dreta i fem una via d'una sola tirada (III+) que està força bé, una instal·lació per rapelar a dalt que aprofitem per baixar fins a terra.

Anem a la quarta via: Matí al Balneari, la més maca. Fem les dues primeres tirades en una sola (55 mts. IV) i un últim llarg de 30 mts de III i algun pas de IV. Un ràpel de 30 mts. i un altre de 55 mts. ens deixa a terra.

Finalment, una bona jornada en què no hem passat ni gota de fred amb molt bona companyia i amb un bon dinar-sopar (a les 18h) a l'Hospitalet de l'Infant.

Tenim aquesta sortida pendent Teresa!!!, gaudiràs molt de les vies i de l'entorn.     

Foto realitzada d'una corba abans d'arribar al Balneari de Cardó.

Amb la Mari, el Juan Carlos i la Irene a l'aparcament.

Inici del primer llarg de la via Tarda al Convent.

La Mari assegurant des de la R-0.

Enllacem les dues primeres tirades juntes (55 mts. IV, III).

Plaques amb molt bona adherència.

La Mari iniciant la primera tirada.

Arribant a la segona reunió.

No continuem el següent llarg, perquè es veu molt rampòs i poc atractiu. 

Amb un rapel de 55 mts. arribem a terra.

Anem a la dreta de la paret, comencem un altre via, però no continuem per què es veu herbós.....

Més a la dreta encara, trobem aquesta via d'un sol llarg que està força bé (III+).

Un ràpel amb una sola corda i tornem a estar a baix.

Comencem la millor via del dia: Matí al Balneari on enllacem les dues primeres tirades en una (55 mts.)

Arribant a la segona reunió, la Irene a baix a la carretera ens està seguint l'evolució.

Pitó clàssic amb dues bagues.

A la mateixa tirada.

Començant el ràpel des de la tercera reunió. Al fons el Balneari de Cardó.

Amb el Juan Carlos Vizcaíno abans de començar els ràpels de baixada.

 

Ressenya amb més vies (Sergi Alella).

Cerro Agudo (1541 mts.), Alto de Cueva Grande (2081 mts.), Alto de la Gamella (2103 mts.), La Mesa de Cebollera (2163 mts.) des de l'Ermita de la Virgen de Lomos de Orios (1425 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Amb una setmana de retard, tornem a sortir per la Puríssima a la zona entre Sòria i Logronyo. Fa dos anys al Moncayo (2314 mts.), l'any passat a Sierra Nevada. Aquest any la destinació és la Serra Cebollera situada a La Rioja, però nosaltres l'agafem des de Sòria per l'experiència d'aquest inici d'any al Pico Urbión.

Aparquem el cotxe a l'Ermita de la Virgen de Lomos de Orios (1425 mts.), encara no són les nou del matí i el termòmetre assenyala -3ºC (al tornar quasi a les 17h marca 0ºC) per tant, hem passat tot el dia a dins del congelador, tot i que en cap moment hem tingut sensació de fred.

Només sortir, agafem una pista que suaument puja cap a dalt, al cap d'un kilòmetre, deixem la pista, agafem a l'esquerra i fem el primer cim del dia Cerro Agudo (1541 mts.). El camí puja per un tallafoc força ample amb una bona innivació, tenim sort que va davant nostre un noi amb raquetes que va obrint la traça i això ens ajuda molt.

Arribem al peu del bosc (1841 mts.), els arbres estan magnífics i la neu fa una sensació d'hivern impressionant. Travessar el bosc costa una mica, hi ha trams menys espessos que es passa força bé, però trams on costa molt passar i branca que toques, neu que et cau al damunt. Finalment, sortim i el sol ens comença a tocar, tot i que no escalfa res, ens situem a la vertical del cim i un parell de pujades dretes amb un franqueig intermedi ens fa arribar al gran plateau sota el cim. Uns metres més i assolim el Alto de la Cueva Grande (2081 mts.), el noi de les raquetes ja fa una bona estona que ha donat la volta i aquest tram hem d'obrir tota la traça nosaltres.

Un cop fet aquest cim decidim pensar les opcions que tenim, la circular que volíem fer la descartem per la quantitat de neu que hi ha i el retard que això ens ha condicionat amb el temps de marxa. Al fer un dia bo, estar gaudint amb estat pur la muntanya (no hi ha ningú a kilòmetres), decidim continuar i a les dues del migdia a tot tardar fer mitja volta perquè no ens agafi la nit (tot i que tots dos portem frontals).

Continuem obrint traça entre el turmell i el genoll de profunditat, iniciem una lleugera baixada per continuar pujant suaument fins al següent cim: Alto de la Gamella (2103 mts.), aprofitem per fer una petita parada per beure i menjar una mica, sense massa temps per descansar continuem amb un pendent una mica fort, la boira està baixant i cada cop es veu menys.

Arribem a un plateau molt planer, el vent també comença a bufar i així anem fent fins que assolim el cim més alt de la Serra Cebollera que és la Mesa de Cebollera (2163 mts.), falten 20 minuts per les 14 h. Un parell de fotos per què fa força vent i fred i tornem per les nostres traces. Fem una petita parada per reposar forces entre el Alto de la Gamela i el Alto de la Cueva Grande i continuem baixant per les nostres traces.

Al sortir del bosc fem el que serà l'última parada del dia (hem acabat la beguda) i seguim cap a baix fins a arribar a l'Ermita de la Virgen de Lomos de Orios on finalitzem aquesta interessant sortida hivernal. Que vinguin moltes més com aquesta.

Desnivell: 825 mts.

Recorregut: 12, 3 Km.

Horari: 7h, 33m.  

Inici de la sortida al Parc Natural de la Sierra de Cebollera a La Rioja.

A punt de començar la sortida.

Ermita de la Virgen de Lomos de Orios (1425 mts.).

El primer tram de la sortida és una pista ben innivada.

Arribant a la desviació a l'esquerra cap al Cerro Agudo (1541 mts.)

Iniciem la pujada pel tallafoc.

Cims de quasi dos mil metres al fons, és el límit entre La Rioja i Castilla y León.

Hi ha força neu acumulada, aquesta primera part encara tenim la sort que ha passat un noi amb raquetes i ens ha obert la traça (abandonarà aviat).

Tram amb pendent on les ziga-zagues ajudant a pujar amb més comoditat.

Vista cap a dalt, es pot apreciar les traces de les raquetes.

Entrant al bosc força carregat de neu.

Hi ha trams més espessos i trams menys on es pot caminar amb facilitat.

Aquests dies enrere ha caigut un bon paquet de neu per la zona i sense vent.

Després de passar trams on els arbres estan molts junts, comencem a sortir del laberint.

I els primers raigs de sol ens comencen a tocar.

Tot i que sembla aquí al costat, encara falta per arribar al Alto de la Cueva Grande.

Després d'una forta pujada, arribem a l'avantcim.

El noi de les raquetes ja s'ha retirat i ara ens toca obrir traça a nosaltres.

Alto de la Cueva Grande (2081 mts.)

Un moment que se'n va la boira, ens deixa veure aquesta foto de postal.

Però la nostra alegria dura ben poc, torna a entrar la boira.

Alto de la Gamella (2103 mts.), intentarem a veure si assolim el cim més alt de la Serra Cebollera

Bufa el vent, hem sortit del cotxe a -3ºC i al tornar estàvem a 0ºC. Tot el dia al congelador.

Arribant al cim més alt de la Serra Cebollera.

Al cim de la Mesa de Cebollera (2163 mts.)

Iniciant la baixada pel mateix lloc que hem pujat.

Condicions hivernals a la zona.

Tornem a passar el bosc nevat.

Es baixa força bé, llàstima de les pedres amagades entre la neu.

Última parada del dia al sortir del bosc i arribar al tallafoc.

Sortim a la pista, menys d'un kilòmetre i ja estem al cotxe.