Itinerari des del Camp Base Xinès (4900 mts.) al cim (8201 mts.)
Després d'un parell de dies al Campament Base Xinès (4900 mts.) desmuntem tot el campament i després de carregar-ho tot a sobre dels yaks, iniciem la marxa. La pujada fins al Camp Base la realitzem en dues etapes que les fem sense pressa i mirant de guanyar a poc a poc l'aclimatació necessària per intentar un cim de més de vuit mil metres.
La nit la passem en un campament intermedi a 5400 mts. L'endemà arribem al Base amb mal temps (neva lleugerament) i encara sense estar ben aclimatats. Aquí comença la història de sempre, és a dir preparar el Camp Base per estar el més còmoda possible durant el temps que estiguem aquí.
Després de fer "La Puja" o el que és el mateix, que els Deus et donin sort i et permetin pujar la muntanya preparem el material per sortir l'endemà ben d'hora i fer un dipòsit de material al peu de "la cuesta de la muerte", són uns 450 metres de desnivell amb pedra solta i força inclinació que ens porta al Camp 1 però aquest primer dia només arribem al peu de la forta pujada. L'endemà tornem a fer el mateix itinerari, a l'arribar al dipòsit ho carreguem tot a les nostres motxilles i iniciem la pujada fins al Camp 1.
Ens ha costat molt arribar fins aquest Campament 1 a 6400 mts., quan assolim l'objectiu hem de buscar un bon lloc per plantar la tenda, picar amb el piolet, excavar amb la pala i al cap de dues hores hem aconseguit una plataforma per a poder instal·lar la tenda en condicions. Serà la nostra primera nit a 6400 mts.
Ha fet molt de vent durant la nit però al sortir el sol ens animem i carreguem el material per fer un porteig al Camp 2. La sortida del Camp ja és dreta fins que arribem al peu d'un serac equipat amb una corda fixa que ens permet pujar amb major comoditat aquests 50 metres a 70 graus. Després el tram és més suau i a mesura que arribem al Camp cada cop és més dret. Finalment assolim el Camp 2 a 7000 mts., muntem la tenda, deixem a dins gas, menjar i iniciem la baixada fins al Camp Base perquè encara no estem del tot aclimatats.
Passem molts dies al Base amb vents molt intensos i fortes nevades que fan inviable qualsevol intent de cim. Finalment després de 12 dies parats al Base ens envien un pronòstic de possible finestra de bon temps. Sortim del Base i pugem a dormir al Camp 1 (6400 mts.) fem la pujada tranquils (dins de les nostres limitacions) i a l'arribar hem de desenterrar la tenda que quasi ha quedat colgada amb les nevades dels últims dies.
La nit a 6400 mts. ha estat molt freda, el termòmetre a l'interior de la tenda ha asenyalat -21º. L'endemà pugem al Camp 2 a 7000 mts. i arribem força cansats, ha fet molt fred durant tot el dia, alguna expedició ha intentat el cim i baixen amb congelacions, està fent molt i molt fred aquests dies.
La nostra intenció era desmuntar la tenda i pujar a muntar el Camp 3 (7560 mts.) però el pronòstic per demà passat és dolent amb vents molts forts a partir de 7000, cosa que impediria qualsevol atac a cim. Durant la tarda ho comentem amb els companys i finalment decidim tots unir les nostres forces i intentar l'atac des del Camp 2 directes a cim.
Sortim passades les 12 de la nit i al cap de sis minuts de sortir ja tinc els peus gelats, amb la tònica d'aquests dies, fa molt i molt fred. Passades les 6 del matí arribem al Camp 3 (7560 mts.) hi han molt poques tendes muntades i la primera que veiem ens fiquem dins a veure si ens escalfem una mica i podem descansar una estona.
Al cap d'una estona (no sabria dir quan) tornem a sortir i ens dirigim a les Franges Grogues (és un ressalt de roca i gel equipat amb cordes fixes), quan aconseguim superar-ho estem per damunt de 7850 mts, mirem l'hora que és i tot el que ens queda, tot això amb el cansament que portem ens fa desistir de l'atac al cim i iniciem la baixada.
Passem pel Camp 3 ni parem, arribem al Camp 2, estem derrotats, no ens atrevim a continuar la baixada i fem nit aquí. L'endemà com havia previst la previsió meteorològica, el dia comença amb forts vents, desmuntem el Camp 2 i baixem directament al Camp,1on fem el mateix. Amb una motxilla inhumana (pel pes que baixem) continuem la baixada i quan comença a fer-se fosc arribem al Camp Base, us podeu imaginar com arribem.
Els dos dies següents són per preparar tot el material per tornar cap a casa, encara per això tenim temps d'anar a un Coll proper que es diu Nagnpa-La (5750 mts.), aquest Coll comunica el Tibet amb el Nepal i era la porta d'entrada dels Tibetans que fugien de la barbàrie Xinesa al seu país, actualment està tancat i no és possible passar al Nepal per aquí. Nosaltres des del base vam escoltar més d'un dia dispars de l'exèrcit Xinès contra personal indefens Tibetà per intentar sortir del seu país. I d'aquesta guerra no en parla ningú al món, així ens va.......
Desmuntem al Base i baixem fins al camp Xinès i amb camió fins a Tingri on passem la nit. L'endemà amb una jornada maratoniana aconseguim arribar a Katmandú. Els últims dies de l'expedició lloguem unes motos a la capital, el Juan Carlos amb el Pedro i jo amb la Lina circulem per Katmandú i voltants intentant descobrir aquesta país tan meravellós que és Nepal.
Gràcies a tota la gent que ens va ajudar en aquesta primera expedició a l'Himàlaia però sobretot a "Juanito" amb la seva col·laboració al capdavant de SEUR INTERNACIONAL.
Amb el Juan Carlos, Coque Pérez, Pedro Garcia i Lina Montesinos.
El Cho-Oyu (8201 mts.) vist des d'un cim que hem pujat per aclimatar.
Magnífiques vistes de l'Himàlaia.
Un parell de dies al Base Xinès (5400 mts.) ens serveix per guanyar aclimatació.
Triguem dos dies a arribar al campament base i hem de travessar rius amb aigües força fredes.
Finalment arribem al Campament Base (5700 mts.)
Iniciem la cerimònia de "La Puja".
Continuem amb "La Puja" o demanar permís als Deus per pujar la muntanya.
Camp Base del Cho-Oyu (5700 mts.)
Foto des del Camp Base amb els tres campaments dins del requadre.
Amb el teleobjectiu podem veure el Camp III (7580 mts.) i un alpinista dins del cercle.
El Juan Carlos sortint de la dutxa.
Nen Tibetà al Camp Base del Cho-Oyu.
Sortim del Camp Base direcció al Camp 1.
Pedro i Juan Carlos al costat dels penitents.
Un molt bon dia per pujar al Camp 1.
Descans merescut, encara estem en fase d'aclimatació.
Glaceres grandioses darrere nostra.
Juan Carlos pujant els últims metres de "La cuesta de la muerte"
La nostra tenda al Camp 1 (6400 mts.)
Primera nit a 6400 mts.
Sortim del Camp 1 (6400 mts.) direcció al Camp 2 (7000 mts.).
A sota podem veure el Camp 1 cada cop més petit.
El Juan Carlos anant cap a la barrera de seracs.
Cada cop més a prop de la barrera de seracs.
L'Imanol pujant per la corda fixa.
Arribant a la part superior dels seracs.
Juan Carlos molt content, ja arribem al Camp 2.
Camp 2 (7000 mts.)
Sortim de nit del Camp 2 (7000 mts.), quan arribem al Camp 3 (7580 mts.) ja és de dia.
Al fons ja podem veure les franges grogues.
Iniciant la pujada, a l'esquerra el Camp 3 (7580 mts.)
Estem molt a prop dels 8000 metres i tot es veu molt petit des d'aquí dalt.
Camp 3 (7580 mts.) i Camp 2 (7000 mts.)
Iniciem la baixada.
Arribem a la tenda del Camp 2 després de més de 15 hores d'esforç.
Cansament acumulat durant tota l'expedició.
Comencem a baixar i desmuntar tots els campaments per no haver de tornar a pujar.
Carregats com a mules direcció al camp base.
Petites congelacions dels companys a l'arribar al camp Base.
La Lina Montesinos després de l'atac al cim.
Abans d'abandonar el Camp Base marxem al Coll del Nangpa-La (5720 mts.).
Tornem al Camp Base per preparar la tornada, demà a primera hora venen els yaks.
Comencem a desmuntar les tendes on hem estat més d'un mes.
Els yaks van molt carregats com sempre.
Darrera meu el Shishapagma (8008 mts.), l'any 2004 vam estar en aquest cim.
Al Pont de l'Amistat tornem a entrar al Nepal.
A Katmandú lloguem unes motos per mouren's per la zona.
La stupa de Swayambhunath a la part alta de Katmandú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada