diumenge, 21 d’agost de 2016

Cresta de Peguera


Color Lila: Itinerari de pujada
   Color Verd: Itinerari de baixada


La primera persona que va fer aquesta cresta va ser el meu amic, company d'escalades i expedicions: Eustaquio Garrido a l'agost del 2004. Ell al ser uns anys més gran que jo em va ensenyar moltes coses del món de la muntanya, junts vàrem estar al Perú l'any 1989, amb ell vaig fer el meu primer cim de més de sis mil metres aquest mateix 1989, després els camins es van separar però sempre tinc un molt bon record d'ell, una abraçada Taqui.
Ja feia temps que volia venir però no hi havia manera de trobar el dia, aquest cap de setmana és el seu, ahir feia mal temps al Pirineu Occidental on teníem unes coses pendents, així sortim avui a fer una matinal tranquil·la, també ens acompanya la Irene.
Per arribar al poble abandonat de Peguera hem de passar per Sant Corneli, continuar uns 10 kilòmetres i a mà esquerra agafem la desviació que posa Peguera, a partir d'aquí és pista amb condicions acceptables. Després de passar la Font de Cal Coix continuem uns metres i arribem a les cases abandonades de Peguera, tot i que hi ha alguna que està en perfecte estat.
Passem per la part esquerra del poble i continuem deixant darrere nostre el Roc de Peguera, la cresta ja està a la vista, ara només hem de seguir fins al final de la vall i pujar al llom per iniciar la cresta.
És una cresta molt fàcil, ideal per iniciació però encara així recorda que estàs en alçada i no si val a badar, la cresta va d'est a oest és a dir de dreta a esquerra vista frontalment.
Aquest primer tram és fàcil sense cap complicació, arribem a un primer tram on passarem fent equilibri o haurem de fer servir les mans en aquest tram horitzontal. Arribem al primer ràpel de 10 metres, es pot desgrimpar (III), nosaltres avui rapelem. Després tornem a guardar la corda i continuem per trams distrets fins a arribar a una desgrimpada d'una xemeneia una mica incòmoda per la vegetació i el terra fangós que amb les pluges d'aquesta última nit rellisca una mica.
Arribem al primer mur que hem d'assegurar, són 8 metres de IV amb dues assegurances a la pared per donar més confiança en aquest pas. A la part superior pots muntar reunió d'un parabolt instal·lat. Continuem fins a arribar al ràpel més llarg (16 metres), la sortida és una mica exposada amb possibilitat de fer un pèndol, nosaltres rapelem una mica més a la dreta, sentit descendent. 
Un cop arribes a la bretxa et situes sota el pas més difícil de la cresta, una fissura de IV+, però si vas una mica a la dreta, és més fàcil (III+), hi ha dos químics per assegurar aquesta tirada (10 metres), després només queda continuar fins a dalt de l'agulla, on primer amb un ràpel de 10 metres arribem a una petita bretxa, superem un mur d'uns 3 metres i trobem l'últim ràpel (10 metres) que ens deixa a terra on ja només falta recollir tot el material i baixar cap al cotxe on ens espera la Irene per anar a dinar de pic-nic doncs el lloc s'ho mereix.


Desnivell: 195 mts.

Recorregut: 2,95 Km.

Horari: 3h, 25m.    







Panoràmica de la cresta vista des del poble abandonat de Peguera.


Amb la Carme i la Irene abans de la sortida.


Arribant a l'inici de la cresta.


Primeres passes per roca.


Al fons de la pista es pot veure molt petit el cotxe.


Pas horitzontal d'equilibri.


El mateix pas vist des de la part de darrere.


La Carme iniciant la grimpada.


Sempre s'ha de grimpar amb precaució i concentrat.


La Carme em fa la foto un cop he passat el pas horitzontal.


Cresta sense massa compromís, ideal per un diumenge al matí.


Desgrimpada delicada amb aquestes sabatilles sense massa adherència.


Pujada a la següent agulla.


Tot el que ens queda.


Reunió de químics per rapelar.


Primer ràpel de la jornada.


El mateix ràpel des de la part inferior. 


I continuem amb la grimpada.


Desgrimpada a la cresta de Peguera.


Des de la part superior de la primera xemeneia que fem assegurats (IV)


La Carme arribant a la reunió del ràpel més llarg (16 metres)


A la reunió del ràpel llarg. 


Tirada de IV+


Efectuant l'últim ràpel de la jornada.


En l'últim ràpel, a punt d'acabar la cresta, ohhhh.


Al acabar la cresta passem per sota de l'agulla amb el ràpel més llarg (16 metres).

2 comentaris:

Anònim ha dit...



Dia tranquil amb bona temperatura i bona companyia!!!! Carme S.

Anònim ha dit...

Felicitats des de Gorepani.
Feri Betonla= fins aviat.
Teresa