dissabte, 30 de gener de 2016

Mont Llaret (2376 mts.)



Avui fem una sortida familiar d'esquí de muntanya, ens acompanya la meva neboda Marta. Des de fa 6 mesos ha començat a córrer i ja ha fet 3 o 4 curses i això es nota positivament en la seva forma física actual. Si comparem  l'última sortida d'esquí de muntanya que havíem fet plegats fa més de 2 anys el seu nivell aeròbic ha guanyat un 100 x 100.
Ja que aquest hivern estrany continua igual, és a dir sense nevades, tornem un cop més a la zona del Capcir. Per avui hem triat un cim fàcil però al mateix temps aventurer, que la baixada sigui per pistes (la Marta feia dos anys que no esquiava), i que la resta sigui tot per terreny d'alta muntanya. Quin cim millor que el Mont Llaret (2376 mts.). La Irene ens portarà la logística de la jornada.
Avui a diferència de fa 15 dies no podem sortir de l'aparcament d'Azimut (1793 mts.) per la falta de neu, agafem l'inici de la pista del Sentier Nòrdique (1875 mts.), la fossa de neu és increïble i aquesta primera part de la pista està gelada, això fa que hagis d'anar amb molt de compte de no relliscar amb els esquís.
Arribem al punt de captació d'aigua i on acaba el Sentier Nòrdique (1914 mts.), a partir d'aquí la neu està millor tot i que has de sortir de les traces per no trobar-ho tot gelat. Hi ha un tram molt petit on hem de treure els esquís, doncs, hi ha un fort pendent, el terra està molt gelat i és molt estret, per sort només són uns metres.
Ens situem al peu de l'última pujada abans d'arribar a l'Estany, no ho tenia clar com trobaríem la pujada però per sort estava excel.lent, seguint la mateixa tònica que abans, per on va la traça la neu està molt dura però si et sorties d'ella la neu és primavera i les pells agafaven molt i molt bé.
Arribem a l'Estany de la Balmeta (2047 mts.), la Marta serà la primera vegada que passi per sobre un estany gelat  a l'hivern. Al principi s'ho mira amb una mica de respecte però quan porta uns metres ja foqueja amb total normalitat. Uns minuts més tard arribem al refugi de La Balmeta (2120 mts.), mirem a veure com està l'interior, és una llàstima que encara no toqui el sol al refugi per tant anem a buscar unes pedres on sí que toca i escalfa, lloc ideal per beure i descansar una mica. Hem trigat 2h 10m. en arribar fins aquí i encara no havíem parat.
Després del merescut descans agafem com si anéssim al Lac des Bouillouses, poc després agafem en tendència a l'esquerra per anar a buscar el Corrals del LLaret una zona amb menys vegetació i que et permet foquejar amb major comoditat. Poc a poc anem pujant amb una pendent molt agraïda, la part final és on el bosc és una mica més espès però es deixa fer, finalment sortim del bosc i al fons ja podem veure la creu del cim. Tot i que pensava que la part de dalt estaria sense neu no és així i podem arribar fins a sota mateix del cim amb els esquís als peus. Grimpem unes roques i ja estem al cim del Mont Llaret (2376 mts.), després de les fotos del cim tornem a baixar on tenim els esquís i ens abriguem una mica doncs hi ha una petita brisa. Seguim direcció al final del teleesquí de Col Rouge punt on aprofitem per treure pells i ajustar botes. Iniciem el descens per pista, amb una qualitat molt optima de la neu, una base dura i per la part superior uns centímetres de neu primavera que et permet girar amb facilitat i seguretat. Baixem sempre en tendència a la dreta en el sentit del descens per agafar finalment la pista Roc d'Aude que ens deixa a un minut del cotxe on ja ens espera la Irene.
Després de dinar marxem cap els Banys de St. Thomas a la població de Fontpedrouse on a part de les piscines d'aigua calenta exteriors gaudirem dels seus famosós Hammams i Jacuzzis interiors, relaxació merescuda després d'un gran dia d'esquí de muntanya. 
Orgullós de la meva neboda Marta, a veure si tornem a repetir en poc temps.



Desnivell: 635 mts.

Recorregut: 12,8 Km.

Horari:  4h 45m.






Amb la Irene i la Marta a punt d'iniciar la sortida.


Tiet i neboda.


Aquesta primera part a diferencia de fa 15 dies, la neu està molt gelada.


La Serra de Madres (2469 mts.)


Final del Sentier Nòrdique (1914 mts.) i punt de captació d'aigua.


A punt de realitzar la volta maria.


Ja ha fet el gir, la Marta des de que ha començat a córrer ha guanyat molt físicament.


Iniciant l'última pujada abans d'arribar a l'Estany.


Creuant pel mig l'Estany de la Balmeta (2047 mts.)


Passant per sota d'un gran arbre caigut després de les últimes ventades.


A l'esquerra el Puig Peric, a la dreta el Petit Peric.









Refugi de la Balmeta (2120 mts.)


Interior del refugi de la Balmeta.



Pujant cap al Mont Llaret amb el massís del Carlit al fons. 


Just acabant el tram de bosc amb els Perics darrera.


Al fons ja podem veure la creu del cim.


Puigmal (2910 mts.) vist des del Mont Llaret.


Molt a prop del cim.


La Marta al cim del Mont Llaret (2376 mts.)


Dia de felicitat pels dos al cim del Mont Llaret (2376 mts.)


Panoràmica de la zona.


Banys de St. Thomas a Fontpedrouse a l'hivern amb neu.


Aquí a l'estiu.


Després d'una bona nevada.


L'aigua de les piscines i jacuzzi exteriors està a 38º, magnific després d'un dia d'esquí de muntanya.


Jacuzzi interior.


Amb vistes al bosc de Fontpedrouse.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Quina fosa de neu .....si que és un hivern estrany avui semblava un dia de primavera.
Felicitats Marta, per cert ens podríem comprar una màquina de fotografiar perquè surti el "tiet"

Espero que ens veiem aviat.
Teresa