diumenge, 15 de juny del 2014

Aneto (3404 mts.), 46ª ascensió i final de temporada esquí de muntanya 2013-2014.



La primera idea era sortir dissabte al matí amb la Irene i pujar a dormir al Forat d'Aigüalluts (2010 mts.), així el diumenge al matí sortiria des del mateix peu. Dormir al peu de l'Aneto no te preu, amb aquelles postes de sol.
Però l'última actualització del temps el divendres al matí ens fa canviar els plans, doncs, el dissabte a la tarda amenacen tempestes i el diumenge el dia es presenta pitjor. Amb tot això sortim amb la Irene passades les 8 de la tarda de casa direcció a Benasque, la nostra primera sorpresa es al arribar a l'aparcament de La Besurta (1910 mts.) que quasi no hi ha cotxes, millor.
Vull matinar una mica més que la setmana passada, doncs, a la tarda hi ha predicció de tempestes i no vull que m'agafi. Surto del cotxe amb els esquís carregats a la motxilla passades les cinc del matí, després de 40 minuts passo pel costat del refugi de La Renclusa (2140 mts.) i on la setmana passada ens vàrem posar els esquís, aquesta setmana no hi ha ni gota de neu, quina fossa.............
Aquesta primera part on el pendent és força dret prefereixo pujar amb els esquís a l'esquena, doncs, la traça esta molt ben marcada i es puja molt ràpid. A la cota 2350 i veient que ja no hi ha més trams amb roques decideixo calçar esquís. La veritat es que la neu està molt bé per pujar caminant i al pujar directa (no fa falta fer girs) es puja més ràpid, arribo a la desviació a mà esquerra per anar al Portillon Superior. Al mirar direcció a l'Aneto l'únic que veig es boira, doncs, no es veu absolutament res. Desgrimpo amb facilitat fins arribar a la glacera on torno a calçar esquís i continuo fins a situar-me al Coll de Corones on enfilo les rampes més dretes fins a arribar al peu del Pas de Mahoma on deixo els esquís. A l'arribar dels primers al cim passo completament sòl el Pas, Aneto(3404 mts.), 46ª ascensió i la mateixa alegria que el primer dia, això vol dir que hi ha motivació, visca.
Torno a passar sense ningú que molesti al creuar-te, aprofito un cop passat el Pas per beure i menjar una mica. Després de treure les pells i apretar les botes començo la baixada, sóc l'única persona que va amb esquís de muntanya avui i la veritat és que a la infanteria els hi faig una mica d'enveja baixant, doncs, la neu esta molt bé per esquiar però no tan bé per caminar. Segueixo el camí  direcció al Forat, la neu és primavera però es deixa esquiar molt bé i el terreny esta molt llis, no hi ha grans bonys com altres vegades. Puc arribar fins a la cota 2190 amb els esquís als peus, ara només haig de caminar 20 minuts fins a arribar al Forat d'Aigüalluts (2010 mts.) on segueixo el camí marcat que em deixarà al lloc de sortida de La Besurta (1910 mts.)


Desnivell: 1605 mts.

Recorregut: 20,43 Km.

Horari: 7h 18m. 





Refugi de La Renclusa (2140 mts.), una setmana més.


Els primers raigs de sol al massís de La Maladeta.


El Salvaguarda i La Mina mig tapats pels núvols.


Massís de La Maladeta.


A l'esquerra La Maladeta (3308 mts.), al centre, el corredor de la Rimaya, a la dreta el Pic de la Rimaya (3265 mts.)


A mà esquerra es deixa el camí a La Maladeta per agafar direcció al Portillón Superior.


La primera vegada que avui puc veure l'Aneto entre núvols i boira.


Els núvols es queden per sota del Coll de Corones i la part superior queda amb un cel blau magnífic.


Aneto (3404 mts.)


El disseny de la 46ª ascensió a l'Aneto es obra de la Teresa.


Que llunyana queda aquella primera vegada a l'agost de 1984.


Visió cap al sud, on ja quasi no hi ha neu.


Posets al fons, llac de Corones sota nostre encara glaçat.


Mar de núvols al vessant francés per sota del cim de l'Aneto.


Pic Corones, Pic Maldito, Abadias i Maladeta.


Baixant per sota el Coll de Corones.


La mateixa foto anterior però mirant direcció a Aigüalluts.


Gaudint d'una neu primavera excel-lent sense cap més esquiador a la muntanya. 


Des d'aquest punt ja es veu el Plà d'Aigüalluts (2010 mts.)


Forat d'Aigüalluts (2010 mts.), la part superior de l'Aneto no es veu, esta tapat pels núvols.

2 comentaris:

Teresa ha dit...

Quina pena en una setmana , posar-se els esquis a 210 metres més amunt!!!!!!!!
Doncs si que hi ha motivació si per tenir la mateixa alegria que la primera vegada....VISCA.
Una vegada que no vinc i no hi ha bonys..........

Em van trucar per confirmar el cim i de part de Peio, Paco i Mario MOLTES FELICITATS.

Carme S ha dit...

Felicitats per la 46ª ascensió a l'Aneto.
Ja em passaràs una miqueta de motivació, jejeje.
Si va fonent així d'aquí no res ja podrem fer algun 3000 tots plegats ohi?
Que passeu una molt bona setmana.