dissabte, 7 de juny de 2014

Torre Cordier (3050 mts.)


Itinerari lila de pujada
        Itinerari taronja de baixada



Aquesta sortida d'avui és d'aquelles que a pesar de tenir problemes amb el material, que et podien fer abandonar, segueixes i al final del dia t'ha quedat una sortida magnífica amb un descens genial, gràcies a una neu primavera meravellosa.
Sortim amb la Teresa de La Besurta (1910 mts.) després de passar una nit escoltant com plovia amb ganes, alguna estona acompanyats de tempesta. Quan comencem a caminar passades les 6 del matí ha parat de ploure però encara que hi ha força núvols. 
Seguim el camí més que conegut, direcció a La Renclusa (2140 mts.), just a la sortida del refugi ja ens podem calçar esquís, sembla mentida a dia 7 de juny posant esquís al refugi.
Aquesta primera part té un fort pendent però la neu està en condicions i no fan falta ganivetes, quan portem uns 200 metres de desnivell una de les pells de foca de la Teresa es desenganxa i no hi ha manera d'enganxar-la. Posem cinta americana però com estan tan molles no agafa. Aleshores decidim que ella pugi amb grampons i jo li pujaré els esquís, esperem que s'assequin una mica les pells i després quan arribem a la  part superior on el pendent no és tan pronunciat  pugui pujar millor. 
Aquest tram es cansa molt doncs la neu està molt bona per pujar amb esquís però caminant t'ensorres una mica. Finalment arribem a un petit pla (2830 mts.) on es treu els grampons i es torna a posar els esquís, l'arreglo que hem fet sembla que aguanta i amb molta cura pot continuar.
Arribem sota l'esperó de roca que baixa del mateix cim del Cordier i iniciem un franqueig ascendent fins a situar-nos a la linea entre la Torre i el Pic Cordier. Baixem uns metres i traiem esquís, l'altra vegada que vaig venir a la Torre Cordier (cliqeu per veure sortida), l'esmolada aresta (tram curt) estava en perfectes condicions (neu dura), aquesta vegada, la neu estava molt desfeta, una persona va passar quan nosaltres estàvem pujant i va provocar unes quantes purgues cap al vessant Maladetes que no feia cap gràcia. Quan arribem al peu de l'aresta, valorem el que hem vist abans i decidim no passar, tot i tenir només 30 metres en horitzontal, però creiem que les imprudències en paguen i avui passar per aquí era una imprudència.
Tornem on hem deixat els esquís i ens preparem pel descens, ufffffffffffff quin descens.
Baixem directa pel torrent de la Maladeta i poc abans d'arribar al llac de la Renclusa iniciem un franqueig a la dreta per enllaçar l'itinerari de pujada i axis arribar al refugi, on guardem els esquís a la motxilla i continuem fins al cotxe.
A la tarda passem per l'apartament de la Carme a fer el cafè. Última sortida de la temporada d'esquí de muntanya de la Teresa, jo encara espero poder pujar la setmana vinent amb la Irene i intentar fer la 46ª ascensió a l'Aneto (3404 mts.) i aquí sí que posaré fi a la temporada 2013-2014.
Però això serà la setmana vinent si el temps ho permet..........................................  


Desnivell: 1340 mts.

Recorregut: 14,2 Km.

Horari: 6h 40 m.



Arribant al refugi ja es veu el nostre objectiu.


Refugi de La Renclusa (2140 mts.)


A dos minuts de La Renclusa ja podem calçar esquís.


Aquests primers metres de pujada després de sortir del refugi tenen molta inclinació.


Ja fa una estona que les pells de foca dels esquís de la Teresa han dit prou, ara toca caminar.


I qui puja els esquís cap a dalt??.


Tot el massís de La Maladeta davant nostre.


La Teresa al arribar a aquest pla deixarà els grampons i tornarà als esquís.


Pic de La Maladeta (3308 mts.)


Ja tenim el nostre objectiu davant, Torre Cordier (3050 mts.)


Cada cop més a prop del cim.


Bona traça de pujada.


A l'esquerra el Pic de La Maladeta, a la dreta Pic Collado de la Rimaya.




Franqueig sota el Pic Cordier (3263 mts.).


Arribant al plateau somital.



Al fons es veu el gran plateau del cim de la Torre Cordier.


Direcció a l'esmolada aresta.


Torre Cordier (3050 mts.), darrera es veu el Pic Cordier (3263 mts.)


Video de la baixada (en breu la Teresa, canvia de càmara)


Desitjo que sigui l'últim amb aquesta càmara.




Baixant per sota de La Renclusa veiem el cim aconseguit unes hores enrere.

6 comentaris:

Teresa ha dit...

Molt agraïda per pujar-me els esquí i haver tingut aquest "petit detall".
Una baixada de les quals creen afició, adéu neu, neu deu, quina neu.
No recordo moltes ocasions en les quals es pugui arribar calçant els esquís fins a La Renclusa el 7 de juny.
Siiii ja tindria la càmera de no haver sortit aquesta setmana.
Salut i sort

Anònim ha dit...

La propera temporada,dono paraula que un dia us acompanyaré.... sempre i quan em portis la motxilla.
Mercé

Anònim ha dit...

Yo en cambio estoy en dique seco, este año no es el mío, no acabo de levantar cabeza. sólo he salido a la nieve en marzo, subí (y bajé) al Puigmal con esquís. Me encantó la experiencia, me parece que no me vuelvo a calzar unas raquetas, je je.
Un abrazo
Paco

arnauct ha dit...

No sé perquè li carregues els esquis, la maquineta pot ..sou un exemple a seguir.
un admirador incondicional
Vostre per sempre, Arnau

Roger ha dit...

jo pensava que això ja estava liquidat
Aupa la gent amb persistencia
Roger ehehehee

Josep Mª Moyà ha dit...

Teresa: Ara a preparar la temporada de que: cretes, tresmils.......

Mercé: A veure si es veritat, tú i el Miquel fa molt temps que ho diue i no veniu mai.

Paco: Venga, que hay que animarse. Te esperamos en activo en breve, un saludo.

Arnau: Gràcies per creure que som un exemple a seguir, fem el que podem. La propera temporada et prometem una sortida amb esquís.

Roger: Doncs no, encara quedava gent amb persistencia. Gràcies per seguir el bloc.