dissabte, 23 de novembre de 2013

Inici Temporada Esqui de Muntanya 2013-2014



Durant aquest 2013 amb la meva neboda Marta ja hem tingut que anular dues sortides pel mal temps, aquesta tercera quasi ha estat a punt però finalment hem pogut sortir. Tot i que no hem pogut fer cim, ja que el dia no estava per tirar petards, el regust final que et deixa una baixada amb una neu pols excel·lent és una sensació que només podem explicar els que en aquesta vida hem tingut la sort de gaudir d'una neu com la d'ahir.
Sortim la Marta, la Teresa i jo direcció al Capcir en concret a l'estació de Puigvalador que encara està tancada, només sortir a la boca nord del túnel del Cadí i com deien les previsions el dia serà molt ventós. A pocs kilòmetres de Bourg-Madame ja comencem a trobar força neu per la carretera i que no deixarem ja fins a arribar a l'aparcament de l'estació, hi ha trams a la carretera que hi ha molta neu i la llevaneus ha hagut de  fer una gran feina aquests dies per què poguéssim passar, la veritat que hi ha molt poca gent per la carretera, millor. Arribem a l'aparcament de l'estació (1678 mts.) on només hi ha un cotxe de l'estació, després de menjar una mica preparem el ritual de material com cada any, posar botes, pells de foca als esquís i sobretot abrigar-nos bé, ja que el fred (-6º) és intens i acompanyat amb el fort vent de la zona,  la sensació tèrmica és de congelació.
Comencem a pujar per les pistes on els primers metres han passat la retrac però  uns metres més endavant ja ho han deixat i hem d' obrir traça, al cap d'una estona ens avancen dos francesos, ens saludem i pensem que millor ens obrin la traça (gràcies). El dia hi ha moments que sembla que vulgui aclarir però es un somni que en pocs minuts es desfà tornant un altre cop al dia ventós i tapat. Un cop passat el telesqui du Bosc Negre, els dos francesos ho deixen, nosaltres continuem una estona més però veient que el dia segueix igual prenem la mateixa decisió, tirem avall.
Traiem pells, fixem botes i comencem el descens que el podríem diferenciar en dues parts: la primera, amb molta neu acumulada i poca visibilitat que fa la baixada una mica feixuga. La segona: genial, al·lucinant, orgàsmica, crec que aquest dies enrere vàrem passar les retracs i ens hem trobat amb un pam de neu pols seca que ens ha permès una gran baixada fins al cotxe.
Queda inaugurada la temporada d'esquí de muntanya 2013-2014, espero i desitjo que sigui tan bona com la passada. 

Ah, Marta i Teresa queda pendent una propera sortida amb millor temps, benvinguda una altra vegada Marta en aquest món de la muntanya després de l'aturada per estudis, feina,boda.  Ens veiem aviat.



Desnivell:  410 mts.

Recorregut: 4,1 Km.

Horari: 3h 10m.  










No tots els dies es pot sortir des del cotxe amb els esquis als peus. 


Primeres voltes maries de la temporada.


El dia es ventós i fred.


Obrint traça direcció a la part superior de l'estació encara tancada (tenen molta feina per obrir l'estació)


La Marta i la Teresa ben abrigades per la forta ventisca a la comarca francesa del Capcir.


Continuem pujant  i el dia en algun moment sembla que es vol arreglar.


Els arbres ben carregats de neu en aquesta gran primera nevada de la temporada.


Seguint la traça per una neu pols molt seca i ràpida, la Marta amb el seu somriure habitual.


No sembla que estem al Pirineu, més aviat als Alps.


El sol intenta sortir tímidament però es un moment després seguirà el mal temps.


A mida que pugem hi ha més neu i la traça es més profunda.


La Marta i la Teresa en un petit descans durant la pujada.


Que no, que no...... es el Pirineu Oriental, no es Canada.





La "retrac" Teresa obrint trinxera cap a la part superior de l'estació.


A mida que anem baixant el temps millora.


Petita parada durant la baixada.



Oncle i neboda feliços després d'un descens memorable amb una neu pols més que excel·lent.

Gaudint d'un gran descens.
video





I després per rematar el dia, marxem amb l'Irene a Barcelona, a les 9 de la nit a la sala Apolo actuen els : Pink Tones (cliqeu per veure web).


Els Pink Tones en plena actuació a la sala Apolo.


Colecció de guitarres a punt de començar el concert.


El mini-Moog un instrument que no pot faltar en qualsevol grup de Rock-Sinfònic-Progressiu.

Wish you were here
video


6 comentaris:

Teresa ha dit...

És cert que potser no era el dia ideal, però, només per la baixada que vam tenir va valer la pena tota la resta, vent, fred, quilòmetres...
Espero que la sortida que queda pendent sigui A NO TRIGAR MOLT,jajajajaja
Va ser un dia molt divertit amb vosaltres, llàstima que curt.
Marta espero veure't aviat.
Salut i petons

Anònim ha dit...

Eiii Terera!!!! això es ilegal...has començat la temporada sense avisar al grup!
Quin tou de neu!!!!!
Quin goig!!!!
Quines postals!!!!!
Espectacular si que sembla el Canadà !!!!!
Raimon

Anònim ha dit...

Que valientes, salir con el viento y frío que hacía este fin de semana.
Ahora estoy en dique seco hasta el mes que viene y luego tendré que
empezar poco a poco hasta coger forma, espero que en un par de meses
volveré a estar en forma y plantearme lo del esquí de montaña
Paco

Anònim ha dit...

Que us vagi bé màquines,i apunteu sempre a la lluna per quedar-vos amb els estels
Arnau CTrias

Marta Moyà ha dit...

Quin bon començament de temporada!!! El fred ni es notava amb tanta adrenalina acummulada!!

Un dia 10, una baixada 10 una companyia 10!!

Jo tambe dessitjo que ara que hem arrancat...no triguem en fer la següent.

Teresa un plaer compartir aquesta sortida amb tu i dessitjant fer mooltes mes!

Padriiii (jajajaja feia mooolt que no et deia aixi :-D) estic super contenta de tornar a compartir la muntanya amb tu i que ja no hi hagi stop!! Peroloooooooooo quina baixada!!!!

Josep Mª Moyà ha dit...

Teresa: No et preocupis, la propera sortida no trigarà a caure.

Raimon: Doncs si no avisa, vol tota la neu per ella, fins aviat.

Paco: Recuperate pronto que la montaña te necesita, un saludo.

Arnau: Felicitats per la teva gran Marxa del Garraf,que vagi molt bé per Vic i estudia molt.

Marta: La veritat és que va ser un dia 10 (amb una mica menys de vent hagués estat un 11), no et preocupis que no hi haurà stop, el Peroloooooooooooooooooooooooooo. Un petó " Reinaaaaaaaaaaaa".