diumenge, 18 d’agost de 2013

Mont Ararat ( 5165 mts. )

10,11 i 12 d'Agost del 2013


Sortim de Barcelona direcció a Estambul amb la companyia Pegasus Airlanes ( no hi ha cap queixa ) i després enllacem amb un altre vol fins a Van, ciutat de 391.000 habitants i situada a 1727 mts. d'alçada., on està situat el llac més gran de Turquia.
Desde Van agafem un mini-bus que després de fer 180 km. per carretera força bona i per un preu per persona de 20TL ens deixa tres hores després de sortir, al poble de Dogubayazit ( 1635 mts. ). Ens instalem al hotel Ishakpaça Palace ( bé ) i rebem la visita de la Hazal, co-propietaria de l'agencia de trekking  http://www.ararattrip.com/home.html. per preparar la meva pujada al mont Ararat.




El nostre vol desde Estambul a Van a punt de sortir.


Desde el cel ja veiem el llac de Van ( el més gran de Turquia )


El mini-bus que recorre el 185 km. entre Van i Dogubayazit.


La temperatura a l'exterior es molt calorosa com s'aprecia al termòmetre del mini-bus.


Entrant al poble de Çaldiran


A l'entrada de Çaldiran hi ha una mica de col·lapse circulatori.


L'ambient  dins el mini-bus es del tot espectacular.


Ja falten menys kilòmetres per arribar a Dogubayazit.


L'entrada a Dogubayazit, ( estem a 30 km. de la frontera d'Iran )


Els carrers de Dogubayazit.



13,14 i 15 d'Agost del 2013


 Dimarts 13-8-2013, al matí i després d'esmorçar ens passen a buscar per l'hotel. L'Irene m'acompanyara fins on arriba el cotxe i després ella tornarà a baixar a Dogubayazit on m'esperarà aquest tres dies fent turisme per la zona. Sortim de Dogubayazit i després de passar a buscar el menjar per aquest dies, circulem per la carretera direcció a la frontera de Iran, quan falten uns quants kilòmetres per arribar a la frontera agafem una pista a mà esquerra que ens aproparà al peu del Mont Ararat. La pista està en general en bon estat i només es deteriora una mica en els últims kilòmetres.
Quan arribem a una curva molt marcada de dretes i amb una bona explanada arriba el final de la pista i punt on comença l'aventura ( 2190 mts.). Baixo el meu material del cotxe i em despedeixo de l'Irene fins d'aquí a tres dies. Aquí m'està esperant el Hussein, serà la persona que estarà amb mi aquest dies, ja que per pujar al Mont Ararat no pots anar de manera individual ( terreny militar) i t'obliguen a pagar un permís i portar una persona autoritzada amb tú. Per pujar el material i el menjar per aquest dies farem servir uns cavalls i jo només porto la motxilla d'atac amb la beguda, una mica de menjar i la roba d'abric. El dia és caluros i no fa ni mica de vent. El camí està molt marcat i passem per diferents poblats de pastors on tots els nens surten a saludar-nos, portem un ritme suau ja que amb tres dies tenim que fer més de 3000 mts. de desnivell per sobre dels 5000 mts. L'última pujada al camp es força dreta  i sense cap problema arribem al Camp 1 ( 3305 mts.) on ja tenim el campament muntat ja que només tens que agafar una de les tendes que hi han muntades per dormir. Després de descansar una estona per la tarda, a les sis de la tarda es el sopar ( això no es l'expedició de l'any passat ) fan el que poden però no es lo seu això de preparar menjars. A la 7 de la tarda ja es fosc i per tant toca ficar-se dins la tenda i esperar el dia següent per pujar al Camp 2.


Desnivell: 1115 mts.

Horari: 3h, 22m.






Dimecres 14-8-2013, després d'un suau esmorçar preparo la motxilla per pujar al Camp2. Avui pujo amb l'Ivar d'Escocia, el Sedat i el Çaglar de Turquia. Ells tenen una manera diferent de pujar que jo, fan bastantes parades i jo decideixo pujar sol al meu ritme. La sortida del Camp 1 es suau i franqueja tota la part central de la muntanya per després començar a pujar de forma continuada, aproximadament a la meitat del recorregut hi ha una tenda de nòmades on han posat begudes per refrescarte del calor sufocant que fa, jo al portar un ritme bo decideixo ni parar i seguir fins arribar al Camp 2 ( 4190 mts.) on igual que el dia anterior descanso durant la tarda per sopar a les 6 de la tarda i abans de les 7 ja estic dins de la tenda.


Desnivell: 885 mts.

Horari: 2h, 47m.







Dijous 15-8-2013, Avui serà un dia molt intens ja que vull fer el cim del Mont Ararat ( 5165 mts.) i després baixar tots els camps i anar a dormir a Dogubayazit. El despertador sona a les 12,40 de la matinada, després de vestirme vaig a la tenda-menjador a beure un té i picar 4 coses ( aquesta hora de la matinada no entra res ). Abans de les 2 de la matinada ja estem en marxa, Hussein i el seu germà , l'Ivar, el Sedat i el Çaglar. Quan encara no portem una hora de marxa, els dos Turcs i el germà del Hussein giran cua i tornen al Camp 2 ( no s'han aclimatat suficient ), continuem el Hussein, l'Ivar i jo mateix. La nit de moment es perfecta ja que no fa massa vent i es veu clara però si que es veritat que a la llunyania es veuen o millor dit s'intueixen núvols. La pujada es força dura per l'inclinació però nosaltres hem agafat un bon ritme i anem pujant força bé. Quan arribem a la cota 4650 mts. comença a nevar timidament i la boira ho comença a tapar tot, fem una parada per abrigar-nos una mica ja que el fred es intents. Sobre la cota 4985 mts. arribem al començament de la glacera on ens posem els grampons, tota la glacera es gel i has de clavar els grampons amb força per no relliscar, no fa falta el piolet i només amb els pals d'esquí ja fas, pugem els últims 200 mts. de desnivell per la glacera amb força boira, fins que en un moment que s'obra el dia veiem la bandera a la part superior del cim on arribem en pocs minuts al Mont Ararat ( 5165 mts.) son les 5,52 de la matinada ( avui a les 4,15 ja hem parat el frontal ), hem estat una mica menys de 4 hores en pujar. A dalt al cim fa molt de vent i la visibilitat es dolenta. Fem unes fotos i esperem una estona per veure si es veu alguna cosa per poder fer unes fotos, la cosa no s'arregla i comencem a tenir força fred per tant decidim començar a baixar. Arribem al punt on s'acaba la glacera i es traiem els grampons. A partir d'aquí cada un baixa al seu ritme fins arribar al Camp 2, una mica més de 6 hores després d'haver sortit del mateix camp.
Aquí descansem un parell d'hores i després de preparar la motxilla iniciem el descens fins al Camp 1 on reposem forces menjant uns ous amb una mica de pà. En aquest Camp 1 esperem una bona estona ja que no arriben els cavalls i volem comprovar que tot va bé.
Després de veure passar els cavalls iniciem el descens cap al Camp Base, aquesta hora de la tarda el sol escalfa molt i l'arribada al Camp es fa una mica dura on quan arribem encara no h'arribat el cotxe. Estem de sort perque en uns minuts arriba el cotxe el qual em deixarà a Dogubayazit, on em trobaré amb l'Irene ( gràcies, una vegada més ) i anirem a sopar plegats.


Desnivell:  + 975  mts.
                 - 2975 mts.


Horari:  Camp 2 - Ararat - Camp 2:    6h, 9 m. 






Punt on em deixa el cotxe ( 2190 mts. ) a partir d'aquest punt ja toca caminar.


Primera visió del Ararat desde la base, ara em queden 3000 mts de desnivell fins al cim.


La pujada al camp 1 sempre amb el cim davant nostre.


El poble de Dogubayazit sempre el veiem per darrera nostre.


La ruta de pujada transita pel mig mateix de la muntanya.


Pobles nòmades  de pastors durant la pujada al camp 1.


Els nens al passar prop del seu poblat surten a saludar-nos.


Camp 1 ( 3305 mts.)


Descansant durant la tarda al camp 1.


En plena pujada al Camp 2, al fons a la dreta es veu el Camp 1. 


La pujada es fa dura per la quantitat de roca suelta que hi ha en el recorregut.


Durant la pujada es veu tota l'estona l'aresta cimera de neu.


El Camp 1 cada cop més petit.


Jo, com sempre cada dia que passa em trobo millor.


Ja començo a veure les tendes del Camp 2.


Camp 2 ( 4190 mts. )


Els núvols que van i venen tot el dia.


Al pujar de nit no tinc cap foto, aquesta es la primera al entrar a la glacera.


Durant la nit ha nevat una mica, ara el fred es intens.


Pujant amb el company Ivar, professor universitàri i Escocès.


Ja falten pocs metres pel cim, ( a l'esquerra ja es veu la bandera. )


Mont Ararat ( 5165 mts.) amb el Martinenc ( club històric del futbol català ) 


Garcia Faura ( www.garciafaura.com ) arquitectura d'alumini i vidre, ( no hi ha res impossible per nosaltres. )


Amb el company Hussein ( Kurd ), Ivar ( Scotland ), Josep Mª ( Catalunya ).


Durant la baixada el temps continua igual de tapat.


A l'esquerra el Camp 2 i a la dreta molt abaix el Camp 1.


Quan estic arribant al Camp 2, el temps s'ha arreglat i han desaparescut tots els núvols.


L'arribada al Camp 2 ( 4190 mts.)  després de fer el cim de l'Ararat ( 5165 mts.)


Tot el grup al arribar al camp 2.


Baixant el tram central entre el Camp 2 i Camp 1.


Sortint del Camp 1 direcció al Camp Base, a la dreta el Camp 1.


Mirada enrere per veure un cop més aquest cim, tindrem que tornar a l`hivern per baixar-lo esquiant.


Mont Ararat ( 5165 mts.)


Última foto desde el Camp Base, es veu al Camp 1 i Camp 2 amb tot el recorregut.




16 d'Agost del 2013


Avui després de la pallissa d'aquest dies marxem amb l'Irene d'excursió pels voltants de Dogubayazit, la primera parada serà al Palau de Ishak Paça on fem una visita d'aproximadamnet dues hores,està situat a 6 km. al Est de Dogubayazit, està molt ben conservat i es va començar a construir a l'any 1685 i es va acabar a l'any 1784. Al sortir d'aquí i per una pista amb bon estat ens apropem on diuen que es va trobar l'Arca de Noé. Continuem fins sortir a la carretera general on ens apropem  a veure un gran crater que es diu que va fer un meteorit, aprofitem que estem a prop de la frontera per arribar-nos a la mateixa frontera amb Iran i fer-nos unes fotos. Agafem la carretera cap a Igdir i ens desviem per veure unes cascades on aprofitem per donar-nos un bon bany i beure aigua d'un manantial on aquesta te un gust fèrric i una mica gasificada. Reposem forces en un restaurant de Dogubayazit i continuem cap al poble de Diyadin,51 km.al Oest de Dogubayazit on ens banyem en uns manantials de aigua CALENTA per que realment estava massa calenta per poder gaudir realment del bany.
Ara a gaudir d' uns dies de turisme per la regió de l'Anatolia Suroriental i després cap a la costa, a veure si realment estan tant bé com diuen aquestes platges.




Amb l'Irene anem a visitar el Palau de Ishak Paça.


Visió de Dogubayazit desde el Palau.


 Palau de Ishak Paça.


El Palau es va començar a construir a l'any 1685.


Foto desde dins del segon pati.


Interior del segon pati.


Una de les habitacions amb la xemeneia al centre.


Desde la finestra de una de les habitacions aixis es veu Dogubayazit.


Lavabo original de l'época ( segle XVII )


Al costat d'on segons diuen es va trobar l'Arca de Noé aquesta es la visió del Mont Ararat.


Amb l'Irene a la frontera d'Iran.


Un bany ben merescut sota una cascada d'aigua ben freda.


Manantial d'aigua subterrani amb gust una mica fèrric i gasificada.


Entrada als banys d'aigua calenta de Diyadin, 51 km. al oest de Dogubayazit.


La caseta on tenim la nostre piscina particular.


Llàstima que l'aigua estigues tant calenta.


 Després de pujar el Mont Ararat ens desplacem a les platges del sud de Turquia, aquí estem a Kalkan.


La linea de les boyes, separa la zona de bany de la navegació.


La mateixa platge de Kalkan.


Zona molt tranquila i recomenable al poble de Kalkan.


Durant la nit fem una petita excepció amb les begudes alcoholiques i ens bebem un mojito.


Aquesta es la platge de Ölüdeniz a uns 300 km. de Antalya.


Ölüdeniz beach.


La platge de Sun City Beach Club a Ölüdeniz.


A Bozburum, les barques al arrivar de pescar, preparan el peix al costat del mar. 


Últimes llums del dia, el vaixell es prepara per passar la nit.


Posta de sol al poble de Bozburun.


La bahia de Selimiye, 40 Km. al sud de Marmaris.


L'últim dia a Antalya visitem el Hamman Sefa, ( un dels més àntics de Turquia )


A l'interior del Hamman.


Dia de relax per acabar unes molt bones vacances.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

MOLTES FELICITATS de part del grup seguidor del teu blog des de Transilvania
Si alguna vegada has de venir,has de saber que tens casa a peu de pista (d'esqui)
Molts petons de la ciutat de Brasov.
Tepes club de montanya.

Teresa ha dit...

Avui acabo d'arribar de vacances, m'alegro moltíssim que tinguis un altre cim en el teu poder, i sé de què parles quan tens la sensació que cada dia que passa et trobes millor .... a mi em passa el mateix, i és que som dièsel.