Gavà- Castell d'Eramprunyà (380 mts.)- La Desfeta (525 mts.)- Gavà.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.

Avui, nova sortida pel nostre municipi, la idea és pujar al cim més alt de Gavà. Aquest és la Desfeta (525 mts.) i ho farem en circular, com a punt d'inici i final al poble de Gavà.

5:45 del matí, ja estem escalfant al carrer, tot i que l'hora de sortir no és fins a les sis, ens estimem sortir uns minuts abans (a aquesta hora no hi ha ningú al carrer) i estar a casa abans de les 10:00 que és l'hora d'estar a casa.

Agafem la pista de Can Feral per la seva part inferior després de deixar a mà esquerra el barri de Can Tries. Arribem a les dues primeres rampes dures (però curtes) de pujada i passem per l'anomenat "Pont de les Formigues", uns metres després agafem una desviació a mà dreta i arribem a Ca n'Amat encara bastant fosc,  avui el dia està més tapat, tot i que de moment no amenaça pluja.

Passem la desviació de la Font del Ferro i sis-cents metres després agafem a l'esquerra cap a la Font de La Salamandra de la qual surt força aigua. La pujada és forta i el camí estret, cosa que dificulta molt la pujada, finalment arribem a la urbanització de Bruguers. Travessem la carretera i passem pel costat de l'Ermita de Bruguers d'on surt el camí que després de passar per la Roca Foradada ens deixa al Castell d'Eramprunyà.

Fa molts anys que estan fent obres i encara està totalment tancat, fem unes fotos i continuem per un corriol molt estret i força dret que ens porta al mateix cim de La Desfeta (525 mts.) cim que tot i estar molt a prop del terme municipal de Begues, pertany a Gavà. Al cim hi ha una torre de guaita que es fa servir a l'estiu pels forestals.

Aprofitem per menjar i beure una mica, fa una mica de vent i no ens volem refredar, per tant fem la foto al cim i iniciem la baixada per la pista principal que ens deixa a La Clota, poc abans ens trobem a l'amic Jordi Vicente que durant molts anys va estar al capdavant de la Llibreria El Nou Rals a Viladecans, ens acomiadem d'ell i continuem la baixada direcció a l'antic camp de tir.

Avui agafarem un nou corriol per baixar d'aquí, deixem La Clota i agafem el camí dels Penitents, just en el moment que portem 1,3 kilòmetres i poc abans d'arribar a una gran bassa d'aigua, agafem a l'esquerra un corriol estret i dret que després de passar per l'antic Pou de Glaç ens deixa a La Sentiu.

Ara només ens queden uns kilòmetres força planers fins a arribar a Gavà, punt final de la sortida d'avui.

Desnivell: 640 mts.

Recorregut: 18,4 Km.

Horari: 3h, 22m.

El Pont de les Formigues encara ben fosc.

Entrant a Ca n'Amat.

El dia es resisteix a sortir.

Passat la Font del Ferro ja podem veure els dos cims d'avui.

Entrant a Bruguers.

Part posterior de l'Ermita de Bruguers.

Ermita de Bruguers.

Al fons el Castell de l'Eramprunyà.

La Roca Foradada.

Encara estan fent obres a l'interior del Castell.

Castell de l'Eramprunyà (380 mts.) darrere podem veure La Desfeta (525 mts.), cap allà anem.

Al cim de La Desfeta, hi ha una torre de guaita.

Les Agulles (552 mts.)

Iniciem la dura pujada.

Tram amb molt pendent.

Ja es pot veure el cim.

Al cim de La Desfeta (525 mts.), cim més alt del terme municipal de Gavà. 

Bones vistes des d'aquí dalt: Viladecans, Gavà, Bruguers.

Castell d''Eramprunyà.

La Teresa amb la torre de guaita.

Gavà- Ca n'Amat- Gavà

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.

Avui segon dia que podem sortir quatre hores per la muntanya, no desaprofitem l'oportunitat. Sortim amb la Irene passades les sis del matí, avui tot i ser aquestes hores del matí podem veure més gent, suposo que ahir al ser dissabte molta gent va aprofitar per anar a comprar.

Agafem la pista al costat de Can Feral i enfilem cap a Can Bori (140 mts.) on trobem una parella dels Mossos. Continuem uns vuit-cents metres i agafem a mà esquerra una desviació que va a Ca n'Amat, en aquest punt el camí comença a baixar amb ganes, deixem el camí principal i agafem a mà dreta un caminet (GR-92), tot el camí està molt verd a causa de les pluges d'aquest últim temps.

Fins i tot baixem per un fàcil sender a veure l'aigua transparent que baixa pel petit rierol. No sempre baixa aigua per aquí i s'ha d'aprofitar l'oportunitat. Tornem al camí d'inici i continuem fins a la pista principal, agafem a l'esquerra i pocs metres després agafem la desviació a La Font del Ferro, on per sorpresa nostra, avui raja una mica d'aigua. La provem i efectivament, com recordava fa molts anys, té un fort sabor fèrric.

Continuem i fem una parada a Ca n'Amat per beure i menjar una mica, després d'aquesta merescuda parada, continuem direcció a Can Feral. Encara ens queda una estona per fer les quatre hores, així que passem per darrere de Can Feral i pugem direcció a Albarrosa, des d'aquí sí que baixem directes a Gavà i cap a casa.

Be, entre dissabte i diumenge ja hem passat els trenta kilòmetres i més de mil metres de desnivell.

Ara a preparar el pròxim dissabte i diumenge de sortides com a molt de quatre hores.

Cap a on anirem?

Desnivell: 270 mts.

Recorregut: 12,6 km.

Horari: 3h, 10m. 

Agafem la pista cap a Can Bori.

Gavà amb les primeres hores de llum.

Al fons ja podem veure Can Bori.

Última rampa forta per arribar a Can Bori.

Nosaltres agafem la desviació cap a Ca n'Amat.

El Castell de l'Eramprunyà.

Tot el paisatge està molt verd a causa de les pluges d'aquest hivern-primavera.

Baixa aigua per tot arreu.

Una zona tan seca com aquesta és un plaer veure-la així.

La Font del Ferro.

Aquest any sí que raja una mica d'aigua, feia molts anys que no la provava. 

Imatges de Ca n'Amat.

Ermita a la sortida de Ca n'Amat.

Gavà- La Roca del Barret- Gavà.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.

Avui és el primer dia d'ença que es va decretar l'Estat d'Alarma que ens deixen sortir una estona a la muntanya. La nostra franja és de 6 a 10 del matí, la idea que teníem pel dia d'avui és mirar d'aprofitar al màxim les 4 hores, si pot ser fer algun cimet al costat de casa i si a sobre tenim una petita grimpada per arribar dalt, millor que millor. El cim és la Roca del Barret (300 mts) amb una petita i fàcil grimpada per assolir el cim.

Falten 10 minuts per les 6 del matí i ja estic al costat de casa iniciant els estiraments, uns minuts més tard arriba la Teresa, ja hem quedat que anirem entre 2 i 3 metres separats. Gavà està encara en negre nit però el dia ja es comença a intuir. Agafem la pista al costat de Can Feral, no hem vist quasi ningú encara, iniciem la pujada a Can Bori quant la llum ja és perfecte per córrer. Seguim la pista direcció al Parc de Gavà (antiga urbanització dels 70's) i quan portem quasi un kilòmetre des de Can Bori agafem a la dreta i iniciem una forta baixada fins a la part inferior de la vall.

Comencem un altre cop a pujar i després d'unes fortes pujades, arribem al peu de la Roca del Barret. Per arribar al cim, s'ha de donar la volta i pujar per la cara sud, són uns metres de fàcil grimpada que ens deixen al cim, al tenir dues puntes ben marcades, podem estar cadascú en una punta i seguir guardant els 2 metres de distància. 

Aprofitem la parada per beure i menjar una mica, sense més demores que avui només tenim quatre hores, iniciem la desgrimpada, un cop a terra comencem a trotar fins a la primera pujada forta on hem de caminar a pas ràpid. Estem al costat del Puig d'Endi (342 mts.) i comença una forta baixada fins al cementiri de St. Climent on un altre baixada forta ens deixa a la part més baixa de la vall (70 mts.).

Ara comença l'última pujada del dia, enfilem la segona pujada (per l'altre vessant) a Can Bori, ara sí que comencem a veure gent per tot arreu, quina diferència d'avui a les sis del matí. Arribem a Can Bori i baixada fins a Gavà on arribem cansats però contents d'haver pogut sortir avui.

Us sona el Castell de l'Eramprunya, serà la pròxima sortida?

Això ho veurem el pròxim dissabte.

Desnivell: 725 mts.

Recorregut: 20, 5 Km.

Horari:  3h, 40m.

Gavà encara a les fosques quan agafem el camí cap a Can Bori.

Arribant a Can Bori, són les 6.38 del matí, d'un gran matí.

En aquest punt deixem la pista principal i iniciem la baixada cap al nord.

A la part inferior de la vall, baixa aigua per tot arreu.

Nosaltres, cap a la Roca del Barret.

Des del cim, veient a la Teresa que està a punt d'iniciar la grimpada.

Aquest cim té dues puntes ben definides.

Aquesta primavera ha estat molt plujosa, està tot preciós.

Tants dies sense grimpar, vinga Teresa, amunt.

Fàcil grimpada per iniciar temporada de crestes............

Arribant a una de les puntes del cim.

Al cim de la Roca del Barret (300 mts.), a més de 2 metres un de l'altre.

Que contenta estàs Teresa i quina falta ens feia iniciar els entrenaments.

Al tornar per un altre camí, em giro i puc veure el cim que acabem de trepitjar fa una estona.

Tornem a passar per Can Bori però unes hores més tard.