Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.
Fa un parell de dies ens vàrem quedar amb les ganes de fer aquesta travessa per culpa del mal temps. Només van pujar al Storhornet (1589 mts) i van baixar pel mateix lloc. Una cosa si que vam aprendre, és que sí la volíem repetir, s'havia de fer en el sentit contrari de com la teníem dibuixada i per què?
Per què és molt més maca i llarga la baixada del Storhornet i per l'altra part, estarem la major part del temps completament sols com així va succeir.
Deixem el cotxe a cinc minuts caminat de la sortida amb esquís (655 mts.), l'altre cotxe l'hem deixat en el punt final del recorregut a uns tres kilòmetres del punt de sortida. Aquesta pujada és molt directa, guanyes més de 800 metres de desnivell en poc més de 4 kilòmetres.
Sense cap problema arribem al Elghøa (1446 mts.), el dia és esplèndid, sense cap núvol i ni gota de vent. Baixem uns 60 metres de desnivell fins a un gran plateau on anem guanyant metres progressivament fins a arribar a dalt d'un turó (1550 mts.) on hi ha una gran antena, baixem uns metres amb les pells i pugem als últims metres fins al cim del Storhornet (1589 mts.).
Jo crec que en quasi quaranta temporades que faig esquí de muntanya, mai havía vist tanta gent en un cim (i la que estava pujant). Realment és el cim clàssic d'Oppdal on pugen moltes famílies. Moltes d'elles, els nens pugen amb esquís nòrdics i els pares els hi pugen a la motxilla els esquís de pista als fills perquè puguin gaudir de la baixada.
Gaudim d'un gran descens amb una més que bona neu primavera. Després a l'arribar a casa, prepararem la que serà l'última sortida d'aquest any a Noruega, demà passat tornem cap a casa, ohhhhhhhh.
Desnivell: 1070 mts.
Recorregut: 14, 3 Km.
Horari: 4h, 48 m.
Punt on iniciem la sortida (655 mts.)
Aquesta primera part és força dreta.
A mesura que guanyem altura, veiem més amplitud de la vall.
Al fons veiem la línia per la que vàrem pujar fa un parell de dies amb el mal temps.
A partir de cota 600, continua havent-hi força neu.
En aquest punt fem retrobament per iniciar la pujada final.
Vinga Xavi, avui tenim un dia esplèndid, sense vent.
Neu perfecta per pujar, dureta, però sense fer falta ganivetes.
Un cop assolit el primer cim, després hem d'anar a sortir a la punta que veiem lluny.
Arribant als últims metres finals.
Tram planer al costat mateix del cim.
El primer cim del dia: Elghøa (1446 mts.)
Mirant amb el Xavi cap a on agafem per anar al següent cim.
Des del mateix cim podem veure el Tohatten (1444 mts.),cim que vàrem pujar fa un parell de dies.
Començo a obrir traça direcció al Storhornet.
Mirada enrere per veure el cim que acabem de pujar.
Avui fa molta calor, això no sembla Noruega, en les últimes visites mai hem tingut aquesta calor.
El Xavi i el David avançant cap al Storhornet.
Cims i més cims per on miris.
Després d'estar tot el dia completament sols, ara arribem on està tota la gent de la vall.
Al cim del Storhornet (1589 mts.) per segona vegada en pocs dies.
Crec que mai a la vida he trobat tanta gent en un cim fent esquí de muntanya. El cim del dia anterior vàrem estar sols tot el dia.
Llac gelat als nostres peus.
Moment de beure una mica i reflexionar.
Grans cornises al lateral del cim, al fons veiem la ciutat d'Oppdal.
Iniciem la baixada i mireu encara la gent que falta per pujar, pitjor que a Les Rambles.
Moltes famílies pugen amb esquís nòrdics i al cim canvien pels de pista, per baixar fins al cotxe.
Neu "cremeta" com li agrada al David per baixar gaudint del descens.
Els pobres "pastorets" noruecs amb els seus refugis de muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada