Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.
Un any més (i ja en van cinc) ens tornem a reunir l'Anna, el Xavier, el David, la Irene i jo mateix per passar uns dies fent esquí de muntanya a Noruega. Després de tres anys continuats esquiant als fiords (Tromsø, Lofoten i Senja), aquests any hem decidit anar cap a l'interior de Noruega, concretament a la ciutat de Oppdal a uns 100 kilòmetres al sud de Trondheim.
Tot i que va començar molt bé la temporada hivernal en aquesta part de Noruega (al desembre tenien a la ciutat més d'un metre de neu i temperatures de -11ºC), cap a mitjans de gener sigui pel fenomen del "Niño" o per altres motius, va començar a pujar la temperatura, a ploure i a poc a poc la neu de cotes baixes es va anar fonent.
Nosaltres des de Barcelona ens ho miràvem amb resignació i sense poder fer res (ja fa mesos que tenim els bitllets d'avió, la casa on estarem aquests dies i el cotxe de lloguer). A l'arribar aqui la situació és totalment diferent, tot i que no hi ha neu per tirar coets, cada dia estem sortint del cotxe amb esquís i carregar a l'esquena, de moment les tres sortides que portem, ni un minut. Un altra cosa que feia por, era la qualitat de la neu, de moment ha estat magnífica amb dies de neu pols a cotes altes i primavera transformada la resta, neu molt agraïda per esquiar.
El primer dia d'esquí triem un cim molt clàssic de la zona: el Noshøa (1532 mts.). Conduïm uns 43 kilòmetres cap a l'oest fins a arribar a Storligrenda (615 mts.) on hi ha una estació d'esquí de fons, preparem el material i comencem la sortida amb una temperatura alta (4ºC), la pujada es força suau fins que arribem a l'inici de la pujada que ens portarà a un fals coll (1220 mts.) on girarem a l'oest fins a situar-nos al peu de l'aresta final.
Aquí comença a bufar el vent amb una mica de força, tot i estar la neu força bé, en aquest tram final d'aresta, decidim posar ganivetes perquè el pendent és mantingut, sense problemes arribem al cim on no parem de fer fotografies a tots els cims que veiem pel costat nostre. Iniciem la baixada amb precaució el primer tram per què la neu està una mica dura i després cada cop millor fins que enfilem la baixada fins al fals coll i posteriorment fins a l'inici del bosc on trobem una neu "crema" espectacular, paraules textuals del David "esquiar així és massa fàcil".
Continuem gaudint d'una magnífica neu primavera fins al mateix aparcament on tenim el cotxe. El primer dia salvat amb una nota d'excel·lent. Que vinguin molts dies com aquest, per a demà que sembla el millor dia meteorològicament parlant, volem intentar el Krakvasstinden o Sandähøa (1700 mts.) el cim més important de la zona i tot i no ser massa difícil, té un parell o tres canvis de pells, pujades per arestes dretes amb pendents al costat, etc, millor intentar-ho amb un bon dia.
Desnivell: 980 mts.
Recorregut: 12,7 Km.
Horari: 4h, 1m.
Trondheim, la tercera ciutat més poblada de Noruega.
El canal Nidelva al centre mateix de Trondheim.
Pujada des del fals coll vist des del cim del Strohaugen (1415 mts.)
Iniciant la sortida a l'aparcament de Stoligrenda (615 mts.)
A mesura que anem pujant, veiem el llac glaçat de Angardsvatnet.
Vista cap a l'est amb el llac al fons.
Anem pujant amb la visió al fons del Høa (1180 mts.).
A poc a poc anem pujant.
David un any més junts a Noruega i ja van cinc vegades.
Al fons ja es veu el nostre cim: Nonshøa (1532 mts.), nosaltres el pugem per l'esquerra.
Al fons de la vall es pot veure Storligrenda, el cim més alt és Storbekkhøa (1504 mts.)
Avui fa força calor en aquesta part de Noruega.
Magnífica neu per pujar, com serà per baixar..........
Arribant al fals coll.
Al fons ja veiem el cim del Nonshøa (1532 mts.)
Pujant del fals coll cap a l'inici de l'aresta.
Aresta final al cim.
El dia es va tapant, mala visibilitat per baixar.
El Xavi arribant a l'inici de l'aresta.
Arribant al cim.
El David arribant al Nonshøa (1532 mts.)
El Xavi caçat fent la fotografia des del mateix cim.
Vall perfecte amb forma de V.
Davant nostre tenim el Høa (1180 mts.) cim que pujarem uns dies després.
Al cim del Nonshøa (1532 mts.)
El Xavi iniciant la baixada.
El David amb el seu estil quasi perfecte.
Baixada al mig de la boira.
1 comentari:
Un bon record d’un dia espectacular
Publica un comentari a l'entrada